Horkheimer and Adorno laid the foundations of Critical Theory from three basic disciplines: economics, psychology and studies around the culture. The second generation of Frankfurtians authors (Habermas) clearly prioritizes the philosophy of language at the expense of other disciplines, such as psychology. However, with Axel Honneth, Critical Theory gets back two elements of the first generation that had been forgotten in the second: first, the discipline of psychology in the analysis of society and, secondly, emancipatory dimension of work. In contrast to Habermas deliberative model, Honneth articulates a conception of democracy based on the ethical ideal of individual liberty. Beyond the participation of citizens in deliberative processes –so we can summarize their proposal– democracy must guarantee individual freedom that is inherent in other two areas of ethical life: personal relationships and labor relations / Horkheimer i Adorno estableixen els fonaments de la Teoria Crítica a partir de tres disciplines bàsiques: l’economia, la psicologia i els estudis envers la cultura. La segona generació d’autors francfortians (Habermas) prioritza clarament la filosofia del llenguatge en detriment d’altres disciplines com la psicologia. Tanmateix, amb Axel Honneth, la Teoria Crítica recupera dos elements de la primera generació que havien estat oblidats en la segona: d’una banda, la disciplina de la psicologia en l’anàlisi de la societat i, de l’altra, la dimensió emancipadora del treball. A diferència del model deliberatiu de Habermas, Honneth articula una concepció de la democràcia basada en l’ideal ètic de la llibertat individual. Més enllà de la participació de la ciutadania en processos de deliberació –així es pot resumir la seva proposta–, la democràcia ha de garantir la llibertat individual que és inherent a les altres dues esferes de l’eticitat: les relacions personals i les relacions laborals

When bilinguals plan to speak even one word, lexicalization processes of the two languages becomes concurrently activated. Surprisingly, bilingual speech production is not dramatically affected. This observation raises the questions about the control mechanisms that ensure lexicalization in the intended language and their representational scope. The aim of this dissertation was to increment the general knowledge on these two aspects of bilingual language control. To do so, we measured behavioral, electrophysiological, and neural responses in language switching tasks to investigate the mechanisms and the scope of bilingual language control. Moreover, we measured behavioral and neural responses in linguistic and non-linguistic switching tasks to explore the overlap between bilingual language control and domain-general executive control. The most consistent findings of this dissertation suggest that the mechanisms of bilingual language control are different from domain-general inhibitory control and that they are applied globally on the dominant language and likely also locally on the non-dominant language. The evidence presented in the current dissertation not only extends previous knowledge on bilingual language control, but it also provides a clearer understanding of the role of inhibitory control in switching tasks, an information relevant for any model of bilingual language control. / En el momento que los bilingües planean hablar, incluso si es sólo una palabra, los procesos de lexicalización se activan simultáneamente en ambas las lenguas. Sorprendentemente, la producción del habla bilingüe no se ve afectada de forma significativa. Esta observación plantea preguntas acerca de los mecanismos de control que garantizan la lexicalización en la lengua deseada así como su alcance. Esta tesis tiene como objetivo incrementar el conocimiento general sobre estos dos aspectos de control lingüístico en los bilingües. Para ello, en diferentes experimentos se midieron respuestas conductuales, electrofisiológicas y neuronales en tareas de cambio lingüísticas para investigar los mecanismos y el alcance del control de las lenguas. Además, se midieron las respuestas conductuales y neuronales en tareas de cambio lingüísticas y no lingüísticas para explorar el solapamiento entre el control lingüístico y el control ejecutivo de dominio general. Los hallazgos más consistentes de esta tesis sugieren que los mecanismos de control lingüístico en los bilingües son diferentes de control inhibitorio de dominio general y que se aplican a nivel global en la lengua dominante y probablemente también a nivel local en la lengua no dominante. La evidencia aportada en esta tesis no sólo extiende el conocimiento previo sobre el control lingüístico en los bilingües, sino que además proporciona una comprensión más clara sobre el papel del control inhibitorio en las tareas de cambio, una información relevante para cualquier modelo de control lingüístico bilingüe.

Aquesta tesi té com a objectiu principal avaluar el grau d’implantació de la normativa en setze variables sintàctiques en català, en una mostra de 248 alumnes de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, i mesurar fins a quin punt determinats factors sociolingüístics incideixen significativament en la implantació de les variants sintàctiques normatives corresponents. Per a aquest fi, s’ha establert l’estatus normatiu de les variants, s’ha calculat el grau d’implantació de les variants normatives i s’ha correlacionat el grau d’implantació amb determinats factors sociolingüístics. El grau d’implantació en les variables per què, prep. + infinitiu, tothom + qui/que, la hi i hauria o hagués és significativament inferior a la mitjana del grau d’implantació en totes les variables analitzades, mentre que el grau d’implantació en les variables pronom hi, ser o estar, com o com a, pronom en, prep. + que i gerundi de posterioritat és significativament superior a la mitjana del grau d’implantació en totes les variables. D’altra banda, el grup de factors que incideix significativament en el grau d’implantació es compon dels factors curs acadèmic, èxit acadèmic (o capacitat general d’aprenentatge), grau d’escolarització en català i grau d’ús global de català. / The main aim of this PhD thesis is to assess the degree of implementation of sixteen syntactic variables in Catalan – according to Catalan’s normative grammar –, in a sample of 248 Translation and Interpreting undergraduates at Pompeu Fabra University (Barcelona), and to measure the impact of several sociolinguistic factors on the degree of implementation of these syntactic forms. To this end, an analysis of normative grammar norms in Catalan regarding the sixteen variables selected was performed, the degree of implementation of these variables was calculated, and correlations between the degree of implementation and several sociolinguistic factors were carried out. The degree of implementation of the variables per què, preposition + infinitive clause, tothom qui/que, la hi, and hauria or hagués proved to be significantly lower than the mean degree of implementation of all variables, whereas the degree of implementation of the variables pronoun hi, ser o estar, com or com a, pronoun en, preposition + que, and gerund when there is an action subsequent to the one expressed by the main verb proved to be significantly higher than the mean degree of implementation of all variables. Furthermore, the set of factors that significantly affects the degree of implementation of the normative variants studied are as follows: the year of the course the students are in, success over the course of the degree (or general learning ability), language of education at school, and overall degree of use of Catalan.

El objetivo principal de esta tesis es determinar si el análisis dinámico de la frecuencia fundamental (F0) y de los tres primeros formantes vocálicos (F1, F2 y F3) es un rasgo idiosincrásico de los hablantes que puede utilizarse como marca identificativa para la comparación forense de voz. Los dos parámetros acústicos se han estudiado en el sonido vocálico /a/ ya que es uno de los fonemas más frecuentes en el español. Además, en esta tesis se han analizado cuatro tipos de corpus con el fin de evaluar la capacidad discriminatoria de los dos parámetros acústicos independientemente del estilo de habla – corpus de habla leída y corpus de habla semi-espontánea – y del tiempo en el que se miden – corpus en tiempo aparente y corpus en tiempo real. Los resultados han demostrado que en el caso de F1, F2 y F3 el análisis de las características dinámicas sí es un rasgo que resulta más informativo del hablante que la sola medición del punto central. / The main objective of this thesis is to determine whether fundamental frequency dynamics and vowel formant frequency dynamics (F1, F2 and F3) are useful speaker-specific markers useful for speaker forensic comparison. Both acoustic parameters had been studied in the vocalic sound /a/ because this is one of the most frequently phonemes in Mexican Spanish. Four different corpus have been analyzed to evaluate the discriminatory capacity of both acoustic parameters on two types of speech production – reading and a semi-spontaneous corpus – and in different measurements of time – in apparent and real time corpus. Results indicate that dynamics of F1, F2 and F3 frequencies are more informative of the characteristics of individual speakers than the measure of the midpoint.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és localitzar i descriure aquells paràmetres relacionats amb l'entonació i l'alineació tonal que són idiosincràtics dels parlants.Aquests paràmetres, en fonètica forense, han de poder ser útils per identificar parlants.Concretament, s'han estudiat 3 variables relacionades amb la forma de la corbad'entonació i 2 variables relacionades amb l'alineació dels pics de freqüènciafonamental respecte de les síl·labes tòniques. S'ha tingut en compte la posició de lessíl·labes estudiades dins les unitats d'entonació.D'altra banda, aquest treball té dos focus d'anàlisi: una anàlisi sincrònica i una altra dediacrònica. El primer focus ha servit per detectar les diferències entonatives entrediferents parlants (variació interparlant), a partir d'un corpus de lectures i un altre deparla semiespontània. El segon focus, en canvi, ha estudiat el rol del pas del temps enels patrons utilitzats pels mateixos parlants (variació intraparlant), a partir de l'anàlisi decorpus en temps aparent i en temps real.Els resultats han demostrat que es poden identificar els parlants a partir de l'anàlisi deles variables estudiades, i que aquests mantenen uns patrons pel que fa a l'entonació i al'alineació tonal similars malgrat el pas dels anys. / El objetivo principal de esta tesis es localizar y describir los parámetros relacionadoscon la entonación y la alineación tonal que son idiosincrásicos de los hablantes. Estosparámetros, en fonética forense, tienen que poder ser útiles para identificar hablantes.Concretamente, se han estudiado 3 variables relacionadas con la forma de la líneamelódica y 2 variables relacionadas con la alineación de los picos de frecuenciafundamental respecto de las sílabas tónicas. Se ha considerado la posición de las sílabasestudiadas dentro de las unidades de entonación.Por otro lado, este trabajo tiene dos focos de análisis: un análisis sincrónico y otrodiacrónico. El primer foco ha servido para detectar las diferencias entonativas entrehablantes diferentes (variación inter-hablante), a partir de un corpus de lecturas y otrode habla semiespontánea. El segundo foco, en cambio, ha estudiado el rol del paso deltiempo en los patronos utilizados por los mismos hablantes (variación intra-hablante), apartir del análisis de corpus en tiempo aparente y en tiempo real.Los resultados han demostrado que se pueden identificar los hablantes a partir delanálisis de las variables estudiadas, y que estos mantienen unos patronos respecto de laentonación y de la alineación tonal similares a lo largo de los años. / The primary objective of this thesis is to identify and describe the parameters related tointonation and tonal alignment patterns that are speaker-specific. In forensic phoneticsthese parameters should be useful for speaker identification purposes.Specifically, three variables related to the shape of the melodic line and two variablesrelated to the alignment of F0 to stressed syllables have been studied. In addition, theposition of syllables within the intonation units has been considered.On the other hand, this study involves a twofold focus of analysis, both synchronic anddiachronic. The synchronic focus has been useful to detect the intonation differencesbetween different speakers (inter-speaker variation) from the analysis of a reading and asemi-spontaneous corpus, while the diachronic focus has studied the role of time in thepatterns used by individual speakers (intra-speaker variation), from the analysis of twocorpora in apparent and in real time.The results have shown that it is possible to identify speakers by means of the analysisof the variables, and that they maintain similar intonation and tonal alignment patternsthroughout the years.

The main objective of this dissertation is to evaluate the discriminatory capacity of n-grams - i.e. combinations of sequences of parts of speech- as potential markers of authorship for the purposes of the forensic comparison of Spanish written texts. The focus is on two particular types of n-grams, namely bigrams and trigrams.The principle hypotheses of the present dissertation are, on the one hand, that n-grams have a high potential to discriminate between the written productions of different authors (inter author variation). On the other hand, it is also hypothesized that the frequency of n-grams does not vary significantly between different writings of the same author over a period of time (intra author variation).The evaluation of the discriminatory capacity of n-grams was carried out in two different corpora: a) a general corpus of the Spanish language; and b) a corpus of real forensic cases. Results indicate that both types of n-grams have a high discriminatory potential when applied to both corpora. Moreover, it is demonstrated that the frequency of n-grams does not vary significantly between texts produced by the same author within a time-span of less than 20 years. / El objetivo principal de esta tesis es evaluar el potencial discriminatorio de los n-gramas - esto es, combinaciones de secuencias de categorías gramaticales- como posibles marcas de autoría para los fines de la comparación forense de textos escritos en español. La tesis se centra en dos tipos específicos de n-gramas: los bigramas y los trigramas.Las principales hipótesis de la tesis son, por un lado, que los n-gramas poseen un potencial discriminatorio alto en el análisis de producciones escritas por diferentes autores (variación inter autor). Por otro lado, que la frecuencia de los n-gramas no varía de forma significativa entre las producciones escritas del mismo individuo en el transcurso del tiempo (variación intra autor).La evaluación del potencial discriminatorio de los n-gramas se ha llevado a cabo en dos corpus diferentes: a) un corpus general de la lengua española; y b) un corpus de casos forenses reales.Los resultados han indicado que los dos tipos de n-gramas tienen un potencial discriminatorio alto cuando se aplican a los dos corpus. Además, se ha demostrado que la frecuencia de los n-gramas no varía significativamente entre textos escritos producidos por el mismo autor en un intervalo temporal inferior a 20 años.

Study abroad (SA) as an integral part of university studies is often seen by students, educators and institutions alike as an important means of boosting foreign language skills; yet, still little is known about how long of a stay abroad is long enough to see considerable gains in L2 proficiency. The present study explores the L2 oral development of a group of 47 adult learners of English as a foreign language who participated in SA programmes in English-speaking countries that differ in Length of stay (LoS). We compare the progress made by learners who went abroad for a quarter (approximately 3 months) with that of students who spent a semester abroad (approximately 6 months). We also examine the role students’ initial proficiency level, and experience abroad prior to the current SA had on linguistic outcomes. Learners’ oral production was elicited through a role-play task just prior to, and upon return from SA, and was analysed through measures of syntactic and lexical complexity, accuracy and fluency (CAF). The same task was performed by 24 native speakers of English in order to provide a baseline reference with which to compare learner performances. Results indicate that learners’ oral fluency increases considerably during SA. Lexical complexity moves toward more target-like use, and little change at all is observed in measures of syntactic complexity and accuracy as a result of SA. We did not find any compelling evidence to suggest that any one LoS was more beneficial than the other in terms of post-SA outcomes. Initial proficiency level was robustly impactful on post-test outcomes, and previous periods spent abroad only marginally influenced the outcome of the current SA period. / Les estades a l’estranger integrades en els estudis universitaris són sovint considerades pels estudiants, docents i institucions acadèmiques com un mitjà per millorar la competència en una segona llengua. Tanmateix, a hores d’ara, es coneix poc sobre la durada mínima que hauria de tenir l’estada per obtenir una millora notable en el domini de la L2. Aquest estudi pretén examinar el desenvolupament oral de la L2 per part d’un grup de 47 adults que aprenen l’anglès com a llengua estrangera. Tots han participat en programes d’intercanvi acadèmic en països de parla anglesa, i de durada diferent. Comparem el progrés dels aprenents que han fet una estada durant un trimestre (3 mesos, aproximadament) amb el dels que han passat un semestre a l’estranger (prop de 6 mesos). També, avaluem quin paper tenen la competència lingüística inicial i l’experiència a l’estranger prèvia a l’observada en els resultats lingüístics després de l’estada en qüestió. Mostres de la producció oral dels aprenents s’han obtingut mitjançant una tasca en forma de joc de rol que es va dur a terme abans i després de l’estada, i s’han analitzat aplicant mesures de complexitat sintàctica i lèxica, correcció i fluïdesa. 24 natius d’anglès han dut a terme la mateixa tasca que els aprenents per tal de poder comparar les dades de producció de tots dos grups. Els resultats indiquen que la fluïdesa oral en la L2 augmenta considerablement durant l’estada. La complexitat lèxica progressa cap a un ús més proper al dels natius, al contrari del que es destacaen les mesures de complexitat sintàctica i de correcció com a resultat de l’estada. No observem cap evidència ferma per assegurar que una durada sigui més efectiva que l’altra tenint en compte els resultats posteriors a l’estada. El nivell de competència inicial té un impacte destacable en els resultats i l’experiència prèvia al període estudiat influeix mínimament en els resultats de l’estada a l’estranger.

This dissertation comprises four experimental studies which investigate the way infants integrate prosody and gesture for intentional communicative purposes. As adult speakers we automatically integrate prosody and gestures at a temporal and pragmatic level, and we use these cues together with social contextual information to convey and understand intentional meanings. My aim is to investigate whether infants use prosodic and gesture features in an integrated way for communicative purposes prior to their use of lexical-semantic cues. The dissertation includes four studies, each one described in a separate chapter. The first study is a longitudinal analysis of how a group of infants produce gesture and speech combinations in natural interactions, with results that show that already at 12 and 15 months of age infants temporally align prosodic and gesture prominences. The second study uses a habituation/test procedure to test the infants‟ early sensitivity to temporal gesture-prosodic integration, showing that 9-month-old infants are sensitive to the alignment between prosodic and gesture prominences. The third study analyzes the longitudinal productions of four infants at the pre-lexical stage and provides evidence that infants use prosodic cues such as pitch range and duration to convey specific intentions like requests, statements, responses, and expressions of satisfaction or discontent. Finally, the fourth study examines how infants responded at 12 months of age to different types of pointing-speech combinations and shows that x infants use prosodic and gestural cues to comprehend communicative intentions behind an attention-directing act. Altogether, this dissertation shows that the temporal integration of gesture and speech occurs at the early stages of language and cognitive development, and that pragmatic uses of prosody and gesture develop before infants master the use of lexical cues. Thus, prosody is the first grammatical component of language that infants use for communicative purposes, revealing that linguistic communication emerges before infants have the ability to use lexical items with semantic meanings. I further claim that infants‟ integration of prosody and gesture at the temporal and pragmatic levels is a reflex of an early emergence of language pragmatics. / Aquesta tesi inclou quatre estudis experimentals que investiguen com els infants integren prosòdia i gestualitat amb fins comunicatius. Els adults integrem la prosòdia i la gestualitat de manera temporal i pragmàtica i, juntament amb la informació sociocontextual, ho utilitzem per a transmetre i comprendre significats intencionals. En aquesta tesi es pretén investigar si els infants utilitzen la prosòdia i la gestualitat de manera integrada per a fins comunicatius, abans de ser capaços d‟emprar elements lexicosemàntics. La tesi inclou quatre estudis, cada un en un apartat diferent. El primer estudi analitza longitudinalment les combinacions de gest i parla dels infants en interaccions espontànies, i mostra que a partir dels 12 o 15 mesos els infants alineen temporalment la prominència prosòdica i la prominència gestual. El segon estudi empra el mètode d‟habituació/test per a comprovar l‟habilitat primerenca dels infants a percebre la integració temporal entre prosòdia i gest, i mostra que als 9 mesos els infants ja són capaços de percebre l‟alineació temporal entre la prominència gestual i la prosòdica. El tercer estudi també analitza longitudinalment les produccions dels infants en interaccions espontànies per a mostrar que, abans de produir les primeres paraules, els infants ja utilitzen elements prosòdics com el rang tonal i la durada, a més del gest, per a transmetre actes de parla com ara la petició, les respostes, les oracions declaratives, i les expressions de satisfacció o de descontentament. Finalment, el quart xii estudi investiga la reacció dels infants a diversos tipus de combinacions de parla i gest d‟assenyalar, i mostra que els infants de 12 mesos utilitzen les marques prosòdiques i gestuals del discurs per a entendre les intencions comunicatives que els són dirigides. En conjunt, aquesta tesi mostra que la integració temporal de prosòdia i gest ocorre en les etapes més primerenques del desenvolupament lingüístic i cognitiu, i que el usos pragmàtics de la prosòdia i la gestualitat emergeixen abans que els infants dominin l‟ús d‟elements lèxics. Així, la prosòdia és el primer component gramatical del llenguatge que els infants utilitzen amb finalitat comunicativa, cosa que indica que la comunicació lingüística emergeix abans que els infants tinguin la capacitat de produir ítems lèxics amb significants semàntics. La conclusió general és, doncs, que la integració temporal i pragmàtica de la prosòdia i el gest per part dels infants indica el desenvolupament primerenc de la pragmàtica lingüística.

El propòsit d’aquesta tesi doctoral és aprofundir en l’estudi de la fonologia entonativa dialectal del català a partir de l’anàlisi experimental de diferents tipus de modalitats oracionals. Així doncs, d’una banda, pretén descriure la fonologia entonativa del valencià a través de l'anàlisi d'una enquesta de situacions completa que cobreix tota l'àrea dialectal. D’altra banda, la tesi pretén contribuir al coneixement de la realització prosòdica i gestual de dos tipus de preguntes absolutes amb diferent significat pragmàtic, les informatives i les que denoten incredulitat. Amb aquest objectiu, pretenem determinar, mitjançant experiments de producció i de percepció, quins són els trets prosòdics que actuen com a indicis acústics i visuals responsables de diferenciar una interrogativa absoluta informativa d’una interrogativa absoluta d’incredulitat / The purpose of this dissertation is to investigate the intonation phonology of Valencian Catalan through the experimental analysis of a variety of sentence-types. The first goal of the dissertation is to describe the intonational phonology of Valencian Catalan through the analysis of a questionaire which was administered throughout the dialect area. An additional goal of the dissertation is to contribute to the knowledge of the prosodic and gestural performance of two different types of yes/no questions with different pragmatic meanings, namely information-seeking questions and incredulity questions. Through production and perception experiments, the prosodic features that act as visual and acoustic cues to identify an information-seeking question and an incredulity yes/ no question were investigated and are reported on here.

This thesis concerns the use of sign space in Catalan Sign Language (LSC) at the discourse level. I argue that non-descriptive locations are established in the three spatial planes and I describe the grammatical features contained within them. Spatial locations are morphophonologically marked with an abstract point in space which does not have a specific direction and which is categorically interpreted in the linguistic system. In LSC, the frontal plane is grammatically relevant for specificity marking: lower spatial locations correlate with specificity, whereas upper locations correlate with non-specificity. Moreover, the incorporation of discourse structure into the analysis shows that the establishment of lower spatial locations also denotes discourse prominence. Hence, spatial locations are integrated into the grammar of LSC and they are analysed here with respect to the role they play in the denotation of specificity and discourse structure. The analysis is framed under the formalisation of Discourse Representation Theory, on the basis of a small-scale LSC corpus. / Aquesta tesi se centra en l’ús de l’espai en llengua de signes catalana (LSC) a nivell discursiu. Defenso que les localitzacions no descriptives s’estableixen en els tres plans espacials i en descric els trets gramaticals. Les localitzacions espacials es representen morfofonològicament amb un punt abstracte a l’espai que no té una direcció específica en els plans espacials i que s’interpreta categòricament en el sistema lingüístic. En LSC, el pla frontal és gramaticalment important i denota especificitat: les localitzacions baixes correlacionen amb especificitat, mentre que les localitzacions altes correlacionen amb no especificitat. A més, la incorporació de l’estructura del discurs a l’anàlisi demostra que les localitzacions espacials baixes també denoten prominència discursiva. Les localitzacions espacials són, per tant, part de la gramàtica de la LSC i aquí les analitzo en relació al rol que tenen en l’expressió de l’especificitat i l’estructura discursiva. L’anàlisi s’emmarca en la formalització de la Discourse Representation Theory, tot basant-se en les dades d’un corpus en LSC a petita escala.