This doctoral dissertation investigates the corporeal basis of global and local coherence. As far as global coherence is concerned, the main argument of this thesis is that the search for global coherence is often guided by means of metaphorical mappings, particularly those having to do with the conceptual metaphor DISCOURSE IS A FORM OF MOTION ALONG A PATH INFLUENCED BY FORCE DYNAMICS. In the case of local coherence, the analysis presented focuses only on a subset of interclausal connections: cause-effect and cause-concession relations, when explicitly marked by means of discourse markers. This thesis successfully assesses the hypothesis that Talmy’s force-dynamic model, along with conceptual metaphor, may account for the semantic content and the type of inferences that said subset of connectives generate during language processing. More broadly, this thesis provides evidence to support the premise that not only the general structure of discourse, but also the coherence relations on which it relies, emerge from our embodied interaction with the world. / Esta tesis estudia la posible influencia que la metáfora conceptual, entendida como un proceso cognitivo, puede ejercer en la producción y comprensión del discurso, en particular en el modo en que las relaciones de coherencia global y local emergen y se sustentan. Mediante un análisis cualitativo, esta tesis muestra que la metáfora conceptual UN DISCURSO ES UNA FORMA DE MOVIMIENTO INFLUENCIADA POR DINÁMICAS DE FUERZA y sus esquemas de imagen subyacentes son recursos estructurales básicos. Dichos elementos dan forma a la organización del discurso, contribuyen a realzar las relaciones de coherencia del texto y facilitan la comprensión lectora al activar inferencias o expectativas que pueden ayudar a predecir el comportamiento del discurso. En el caso de a coherencia local, cuatro estudios experimentales proporciona evidencias empíricas, a través de una análisis comparativo del inglés y del castellano, que apoyan la tesis de que las relaciones de coherencia causales y concesivas tienen una naturaleza corpórea ya que parecen estar basadas en conceptos más concretos: interacciones de fuerza. Además este trabajo también ofrece datos que permiten afirmar que dichos patrones de fuerza no sólo son codificados en términos lingüísticos mediante verbos sino también mediante marcadores del discurso causales y concesivos. Todos estos datos llevan a pensar que los esquemas de imagen y la metáfora conceptual son cruciales en conceptualización de las nociones de causalidad y concesión ya que comprimen nuestra experiencia y la extienden a nociones mucho más abstractas tales como la causalidad y la concesión para hacer estas nociones comprensibles. En definitiva esta tesis proporciona evidencias de que apoyan la premisa de que no sólo la estructura general del texto sino también las relaciones de coherencia local emergen de nuestra interacción corpórea con el mundo que nos rodea.

The class I myosins are an ubiquitous family of non-filamentous, single-headed actin-binding motor proteins. The objective of this study was to identify the light chain composition of the short-tailed Dictyostelium class I myosins, MyoIA and MyoIE. Flag-tagged MyoIA head-neck and MyoIE head-neck constructs were generated and expressed in Dicyostelium discoidem. The MyoIA and MyoIE head-neck constructs both co-purified with a 17-kDa protein that reacted with an anti-calmodulin antibody and exhibited a mobility shift on SDS gels in the presence of calcium. Mass spectrometry analysis confirmed that the light chain bound to MyoIA and MyoIE was calmodulin. The finding that the short-tailed class I Dictyostelium myosins use the generic calcium-binding protein calmodulin as a light chain contrasts with previous work showing that the long-tailed Dictyostelium class I myosins MyoIB, MyoIC, and MyoID each bind a unique, specialized light chain called MlcB, MlcC, and MlcD, respectively. Despite having a calmodulin light chain, calcium did not affect the actin-activated Mg-ATPase activities of MyoIA or MyoIE. The p21-activated kinases (PAKs) are serine-threonine protein kinases that are activated by the small GTPases Cdc42 and Rac. PAKs phosphorylate a site in the motor domain of Dictyostelium class I myosins that is required for myosin activity. Studies were carried out to determine whether Dictyostelium RacB, which is known to bind to and activate Dictyostelium PAKs, promotes the phosphorylation of MyoID in vivo. A vector that expresses a constitutively active RacB under the control of a doxycycline-inducible promoter was created and transformed into Dictyostelium cells. Immunostaining demonstrated that the constitutively active RacB increased actin filament formation in AX3 cells by ~3-fold but by only ~1.5-fold in PakB-null cells. A rabbit polyclonal antibody against the MyoID tail was made. An anti-phospho antibody raised against a phosphorylated peptide corresponding to the MyoID TEDS site was tested and found to specifically recognize purified phosphorylation MyoIA and MyoID. The anti-phospho antibody did not detect phosphorylated MyoIA or MyoID in crude Dictyostelium cell extracts or in immunoprecipitates prepared using the anti-MyoID antibody. Further work is needed to improve the specificity of the anti-phospho MyoID antibody. / Thesis (Master, Biochemistry) -- Queen's University, 2009-09-24 19:51:55.032

La tesi es proposa posar de manifest les representacions entorn de les llengües (i d'altres qüestions relacionades) que apareixen en l'ensenyament secundari obligatori públic de Barcelona. Aquestes representacions s'obtenen mitjançant tres canals: l'entrevista personal oberta amb professorat de les àrees lingüístiques de diferents instituts públics de Barcelona; una enquesta (fonamentalment basada en l'expressió de grau d'acord amb determinades afirmacions relacionades amb l'ensenyament de llengües, la política i la planificació lingüístiques o la sociolingüística) passada a la totalitat del professorat dels intituts estudiats, i finalment una anàlisi de diverses línies de llibres de text de llengua i literatura catalana i castellana editats a Catalunya.Un dels objectius principals del treball era esbrinar si en un àmbit multilingüe com és la ciutat de Barcelona s'estan desenvolupant ideologies lingüístiques alternatives a l'homogeneïtzació i favorables al manteniment de la diversitat lingüística en general. Les conclusions principals són que hi ha, en efecte, un discurs de suport a la diversitat lingüística, però que resulta considerablement epidèrmic i contradictori amb certes representacions lingüístiques més específiques i amb determinades pràctiques escolars. Es posa de manifest que el professorat més en contacte amb la diversitat efectiva la valora positivament i la considera una font de recursos pedagògics: "com més llengües saps, més saps de llengua". Es detecta, tanmateix, una sensible inèrcia en la consideració d'un model lingüístic intrínsecament correcte i en la perpetuació de la jerarquització de llengües i de variants, tant territorials com socials, especialment en els llibres de text, on encara es poden trobar freqüents condemenes de formes dialectals o conceptualitzacions de variant dialectal com a varietat subordinada, incorrecte o subllengua (concepte que no apareix en les entrevistes al professorat). D'altra banda, es constata que, segons el professorat, a Barcelona els parlants de llengües diferents del català i el castellà, quan deixen de transmetre la seva pròpia llengua sempre adopten el castellà, de manera que els seus descendents seran monolingües castellanoparlants. Tanmateix, també es troben indicis d'un discurs crític i renovador en les representacions lingüístiques del professorat en la direcció de l'igualitarisme lingüístic i de la preservació de la diversitat. / The thesis aims to clarify linguistic representations occurring in compulsory public secondary education in Barcelona by means of three data-gathering methods. These are: face-to-face interviews with language teachers in public secondary schools in Barcelona; a survey of teachers in these same schools concerning their degree of agreement with certain statements on language questions; and an analysis of several lines in text books.One of the main objectives of the study was to ascertain whether, in a multi-lingual environment like the city of Barcelona, linguistic ideologies that are alternative to homogenisation and favour the maintenance of linguistic diversity are being developed. The main conclusions are that there really is a discourse supporting diversity, but that this discourse turns out to be fairly superficial and in contradiction with certain more specific linguistic representations and with determined practices. It was found that teachers in closer contact with effective diversity value this positively and consider it a source of pedagogic resources. However, a marked inertia in taking on board an intrinsically correct linguistic model and in perpetuating the hierarchisation of both languages and variants, both territorially and socially, and especially in text books, was found. However, there were also signs of a critical and innovative discourse in teachers' linguistic representations, in the direction of linguistic egalitarianism and the conservation of diversity.

La tesi és una aproximació a la descripció de la llengua saamaka, un crioll de base anglesa i portuguesa parlat al Surinam i a la Guaiana Francesa. La perspectiva principal de l’estudi és sincrònica, tot i que es té en compte també la dimensió diacrònica de la llengua, especialment per mirar de comprendre l’origen i el desenvolupament d’aspectes determinats. La metodologia emprada ha estat l’elicitació, l’anàlisi de textos enregistrats i la immersió. La recerca es basa fonamentalment en les meves pròpies dades, obtingudes en el treball de camp que he dut a terme a la Guaiana Francesa, acollida pel Laboratoire des Sciences Sociales de l’Institut de Recherche pour le Developpement (IRD), i al Surinam. Per a l’elaboració de la tesi vaig fer cinc estades breus, que es van desenvolupar en tres àmbits: Cayenne (capital de la Guaiana Francesa), un poble saamaka de l’oest guaianès i el territori saamaka tradicional a l’interior del Surinam. Evidentment, es prenen en consideració els estudis previs sobre la llengua saamaka i sobre les altres llengües pertanyents al mateix grup de criolls surinamesos, així com la bibliografia general dedicada a la discussió teòrica sobre l’origen i el desenvolupament de les llengües criolles. Aquesta tesi doctoral no parteix d’una pregunta que calgui respondre o d’una hipòtesi que calgui validar, sinó que es tracta d’una descripció d’alguns aspectes d’una llengua. Tampoc no s’inclou estrictament en cap dels corrents actuals de la criollística sinó que cerca respostes ad hoc. La tesi està estructurada en set capítols i dos apèndixs. El capítol I és una introducció sobre els pídgins i els criolls, i sobre la disciplina acadèmica que es dedica a l’estudi d’aquestes llengües. Em va semblar convenient incloure aquest capítol atesa la manca de tradició acadèmica d’aquest àmbit al nostre país, que es pot explicar en part per la inexistència de criolls de base catalana i l’escassedat de criolls de base espanyola. El capítol II se centra ja en els criolls del Surinam i la Guaiana Francesa, i més concretament en el saamaka dins aquest grup de criolls; inclou informació sobre les hipòtesis al voltant de la gènesi del saamaka i també una aproximació sociolingüística a la comunitat saamaka en el moment actual. El capítol III se centra en la composició del lèxic, un aspecte especialment interessant, ja que es tracta d’un crioll amb dues llengües lexificadores, l’anglès i el portuguès; hi he inclòs els resultats d’un recompte propi de vocabulari bàsic (la llista i l’anàlisi es troben en apèndix). El capítol IV inclou l’anàlisi de la fonologia segmental i suprasegmental. El capítol V està dedicat a la morfologia de la llengua; s’hi descriuen les classes de mots en saamaka, així com alguns processos morfològics de creació lèxica a partir de la derivació i també de la reduplicació. El capítol VI se centra en un aspecte sintàctic que m’ha semblat especialment rellevant, com és la predicació no verbal. Finalment hi ha el capítol VII, a mode de cloenda. A l’apèndix I s’hi detallen algunes informacions sobre els contextos i les circumstàncies del treball de camp, a la Guaiana Francesa i al Surinam; l’apèndix II conté la llista de vocabulari bàsic de cent mots i el recompte segons llengua d’origen presentat al capítol III. / The dissertation is an approach to the description of Saamaka (Saramaka, Saramaccan) language, an English and Portuguese-based creole spoken in Suriname and French Guiana. The main perspective of the study is synchronic, but it also takes into account the diachronic dimension of the language to try to understand the origin and development of certain aspects (of creoles languages). The methodology used to collect data included data elicitation, recorded text analysis and immersion. The research is based on my own data, obtained from the fieldwork I conducted in Suriname and French Guiana, hosted by the Laboratoire des Sciences Sociales de l’Institut de Recherche pour le Developpement (IRD). While working on the thesis, I made five brief trips to the region: Cayenne (capital of French Guayana), a Saamaka village in the West of Guiana and to the traditional territory in the interior of Suriname. I have taken into account the previous studies on Saamaka language and other languages included in the same group of Surinamese creoles, and also the literature devoted to general theoretical discussion on the origin and development of creole languages. This dissertation is not based on a question to be answered or a hypothesis to be validated, but rather is a description of some aspects of a language. It does not adhere to any of the current trends in creolistic studies; every question could have a different ad hoc explanation. The study is divided into seven chapters and has two appendices.

The 3D shape and position of objects inside the human body are commonly detected using Computed Tomography (CT) scanning. CT is an expensive diagnostic option in economically disadvantaged areas and the radiation dose experienced by the patient is significant. In this dissertation, we present a technique for reconstructing the 3D shape and position of bullets from multiple X-rays. This technique makes us of ubiquitous X-ray equipment and a small number of X-rays to reduce the radiation dose. Our work relies on Image Segmentation and Volume Reconstruction techniques. We present a method for segmenting bullets out of X-rays, based on their signature in intensity profiles. This signature takes the form of a distinct plateau which we model with a number of parameters. This model is used to identify horizontal and vertical line segments within an X-Ray corresponding to a bullet signature. Regions containing confluences of these line segments are selected as bullet candidates. The actual bullet is thresholded out of the region based on a range of intensities occupied by the intensity profiles that contributed to the region. A simple Volume Reconstruction algorithm is implemented that back-projects the silhouettes of bullets obtained from our segmentation technique. This algorithm operates on a 3D voxel volume represented as an octree. The reconstruction is reduced to the 2D case by reconstructing a slice of the voxel volume at a time. We achieve good results for our segmentation algorithm. When compared with a manual segmentation, our algorithm matches 90% of the bullet pixels in nine of the twelve test X-rays. Our reconstruction algorithm produces an acceptable results: It achieves a 70% match for a test case where we compare a simulated bullet with a reconstructed bullet.

L'estudi té el seu origen en la situació problemàtica de l'ensenyament actual a partir de l'entrada a l'escola: la fragmentació del coneixement, la desmotivació de l'alumnat, els valors materials per sobre dels humans i socials, l'acumulació d'informació, la falta de col•laboració i les actituds poc cooperatives. L'adscripció al Paradigma de la complexitat determina un enfocament de la investigació qualitatiu i fenomenològic. D'aquesta naturalesa és la mirada investigadora i després de comprendre les oportunitats del teatre i fer-les dialogar amb l'àmbit educatiu, s'arriba al compromís amb la perspectiva ontològica, és a dir, amb la manera de veure el món, la realitat, l’educació, l'ensenyament i la institució educativa. Per això, aquesta tesi és una investigació educativa en i sobre educació. D'una banda, és una investigació en educació ja que l'anàlisi es fa a partir de les experiències portades a terme amb participants dintre de diferents àmbits educatius reals; i, per una altra, sobre educació ja que té com objecte d'estudi el teatre, explorant-lo i estudiant-lo en diferents contextos tenint com propòsit contribuir en la millora i transformació de la tasca educativa, institucional i docent. Aquesta recerca es va proposar estudiar pràctiques pedagògiques relacionades amb el teatre i les seves variants, portades a terme per agents diversos i en contextos diferents. Mitjançant preguntes, seguint el model de Maxwell hem anat (re)coneixent les diferents dimensions formatives i creatives del teatre, tant des d'una perspectiva pedagògica teòrica com pràctica. El procés d'anàlisi d'informació es porta a terme seguint: a) anàlisi de documents, b) entrevistes, c) observació participant i no participant. Hem entès i conceptualitzat el teatre en termes de complexitat, concebut com un escenari facilitador d'ambients d'aprenentatge amb un component formatiu valuós tant en un sentit social com personal. Una experiència a través del teatre pot voler dir moltes coses: fer d’actor, dramaturg, espectador, lector, dinamitzador, entre d’altres en un moment determinat. En aquest treball parlem d’experimentar a través del teatre en l’àmbit escolar. Ens referim al teatre com a eina pedagògica i com a escenari formatiu que facilita situacions per percebre, comprendre, comunicar i enriquir-se amb els processos, les produccions artístiques i les diverses realitats que es propicien. Com a tal ens ofereix la possibilitat de desenvolupar les competències dintre de la comunitat escolar. A través del teatre podem fomentar un aprenentatge integrat i transdisciplinar desenvolupant molts aspectes de les diferents competències. En funció de quin sigui l’objectiu el teatre és una activitat que ens pot ser útil per treballar-ne uns o uns altres. Concloem l'estudi fent propostes explícites per a fomentar la presència del teatre en el contingut curricular de la formació inicial del professional de l'educació. / The study has its origin in the current problematic situation in education related to the beginning of schooling: the fragmentation of knowledge, the motivation of the students, the material values over the human and social ones, the accumulation of information, the lack of collaboration and the uncooperative attitudes. The ascription to the Paradigm of complexity determines a qualitative and phenomenological research approach. This is the basis of this research, in which we analyze diverse theater aspects and we make them dialogue with education. Through questions, following the model of Maxwell, we have been (re)knowing the various aspects of theater and creative learning, both from a theoretical and practical teaching. Experiencing theatre may offer various perspectives at a certain point: being an actor, writer, spectator, reader, team leader, etc. Theatre is a pedagogical tool and a learning scene that fosters perception, understanding, communication and enrichment through the artistic implementation, the production itself, as well as the resulting realities. As such, theatre is a way of developing skills in the educational environment. Theatre can lead to an integrated and transdisciplinary learning, developing several aspects of different skills. Depending on the goal, theater can be useful to develop one or another of such skills. We conclude the study by presenting explicit proposals to boost presence of the theater in the curriculum for initial training of the professionals of education.

Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC) / Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration. / Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.

A calçada é uma estrutura urbana dedicada à mobilidade pedestre, assim, ela é tratada pelas leis municipais no Brasil como logradouro público, sendo objeto de normas específicas para sua construção por parte dos donos dos imóveis e fiscalização por parte das prefeituras. A simples observação desse espaço nas cidades brasileiras, mostra calçadas invadidas e espacialmente ocupadas por parte dos moradores ou pelo comércio e principalmente, a falta de padronização e observância às normas na sua construção, gerando múltiplos modelos de calçada, em diferentes alturas, com revestimentos diferenciados, configurando um espaço personalizado. Nesse contexto, o estudo busca compreender a relação dos moradores de Maracanaú-Brasil com o espaço das calçadas e como este espaço sócio físico contribui para o sentimento de apropriação simbólica e qualidade de vida na cidade. Para isso são analisadas a realidade física e social das calçadas, seu sentido atual como espaço público numa sociedade influenciada pelo individualismo moderno e com traços culturais específicos como a sociedade brasileira. Na investigação foram utilizados três diferentes métodos: observação sistemática, mapas afetivos e survey, com o objetivo de captar os usos, percepções e significados das calçadas para os moradores da cidade. Os resultados constataram o uso múltiplo das calçadas por parte dos moradores e do comércio, sendo percebidas de forma dúbia, concomitantemente como públicas e privadas. O sentimento mais associado às calçadas foi o de destruição, principalmente como sistema de mobilidade urbana, entretanto são consideradas agradáveis, quando associadas à própria casa ou aos lugares do cotidiano dos sujeitos. As conclusões apontam para a construção de uma relação confusa dos moradores com as calçadas, que delas se apropriam territorialmente e simbolicamente como uma continuidade da casa, perdendo-se com isso, a noção da calçada como espaço público amplo e de construção da cidadania. / The sidewalk is an urban structure dedicated to urban mobility, therefore, it is treated by municipal laws in Brazil as a public place, being regulated by specific norms that should define its construction by real state owners and by the supervision of city hall. The simple observation of this space in Brazilian cities shows invaded sidewalks occupied by residents or commerce and, specially, the lack of pattern and fidelity to the regulations that should have been applied in its construction, creating multiple types of sidewalks, in different heights, and varied coatings, forming a personalized space. In such context, the study searches to comprehend the relation of Maracanau-Brazil's residents to sidewalks and to understand how this social-physical place contributes to the feeling of symbolic appropriation and life quality in the city. To inquiry such comprehension physical and social realities of the sidewalks are analyzed, its current sense of public space in a society influenced by modern individualism and the cultural aspects specific to Brazilian society. In the investigation three different methods were used: systematic observation, affective maps and survey, to collect uses, perceptions and meanings of sidewalks to the city's residents. The results proved the multiple uses of sidewalks by part of the residents and also its use for commerce, generating a dual perception of the sidewalks as both public and private spaces. The feeling of destruction was greatly associated to the sidewalks, especially as a system of urban mobility. However, they are still considered pleasant when associated to the house itself or to everyday places of the subjects. The conclusions lead to the construction of a confusing relationship amongst the residents and sidewalks, since it is a space that they appropriate as a continuity of the house, therefore losing the sense of sidewalks being a broad public space and its relation to the construction of citizenship. / La acera es una estructura urbana dedicada a la movilidad peatonal, siendo tratada por las leyes municipales en Brasil como un espacio público, con reglas específicas que guían su construcción por parte de los propietarios del suelo, pero con la supervisión de los gobiernos. La simple observación de ese espacio en las ciudades brasileñas, nos enseñan aceras invadidas y espacialmente ocupadas por los residentes o por el comercio y sobre todo una falta de estandarización y del cumplimiento de las normas en su construcción, generando múltiples modelos de acera, en diferentes alturas, con diferentes recubrimientos, lo que configura un espacio personalizado. En este contexto, el estudio trata de comprender la relación entre los residentes de Maracanaú – Brasil con el espacio de las aceras y cómo este espacio contribuye a la sensación de apropiación simbólica y de calidad de vida en la ciudad. Para ello se analizan la realidad física y social de las aceras, su sentido actual como espacio público en la sociedad actual marcada por el individualismo moderno y con los rasgos culturales específicos de la sociedad brasileña. En la investigación se utilizaran tres diferentes métodos: la observación sistemática, la encuesta y los mapas afectivos, con el objetivo de capturar a los usos, percepciones y significados de las aceras para los habitantes de la ciudad. Los resultados han detectado múltiples usos de las aceras por los residentes y por el comercio, siendo que las aceras son percibidas de manera dudosa, a la vez como espacio público y privado. El afecto más asociado a las aceras fue el sentimiento de destrucción, especialmente en lo toca el sistema de movilidad urbana, sin embargo se considera la acera agradable cuando está conectada a la propia casa o a los lugares de la vida cotidiana de las personas. Los hallazgos apuntan a la construcción de una relación confusa de los residentes con las aceras que de ellas se apropian geográficamente y simbólicamente como una continuación de la casa, perdiendo con ello, la noción de la acera como un amplio espacio público y de construcción de la ciudadanía.

The increasing interest in the real estate investment has led to the emergence of new real estate investment vehicles, adding more complexity to the real estate market which increasingly resembles to financial markets. Academic research regarding real estate market, from a financial perspective, has been developed, essentially, considering modern finanance theories. Nevertheless, a new trend of thought named behavioural finance that assume the market inefficiency as well as the irrationality of market, and develope models based on individuals' behaviour. This doctoral thesis applies behavioural finance theories into the analysis and investment in the real estate market, showing that behavioural models improve the results of their actors' decision making. On the one hand, it has been developed an econometric model of the prices of new housing in Spain, implying not only an extrinsic and intrinsic combined approach, but also hipothesis inherited from the Behavioral School in order to explain and predict the Spanish real estate market and understand the periods of irrational exhuberance. On the other hand, it has been analysed from a financial perspective, the market performance of the first SOCIMI (Spanish Real Estate Investment Trusts) established in Spain, developing a model that allows to predict the price-to-net-asset-value (P/NAV) ratio of a SOCIMI. In addition, it is proved that the constitution of a SOCIMI is an efficient alternative for real estate companies to obtain liquidity from their assets, compared to other alternatives such as assets' disposal or obtaining bank finance. / El aumento del interés inversor en el sector inmobiliario, el cual forma parte tanto de carteras de pequeños inversores hasta grandes fondos de inversión internacionales, ha llevado a la aparición de nuevos vehículos de inversión inmobiliaria dotando al mercado de mayor complejidad, asemejándolo cada vez más a los mercados financieros. La investigación académica entorno al mercado inmobiliario, desde una perspectiva financiera, ha tomado como referencia las finanzas modernas surgidas de la escuela económica neoclásica y basadas en la teorías de carteras de Markowitz, del mercado de capitales de Sharpe y del mercado eficiente de Fama. No obstante, una nueva corriente denominada finanzas conductuales, desarrolladas a partir de las teorías de la escuela conductual, han puesto en duda los modelos de las finanzas modernas debido al dudoso encaje de sus modelos en el mercado inmobiliario, así como en la escasa previsión de la crisis de los mercados financieros del año 2008. Así, la falta de un mercado único de comercialización, la ineficiencia informacional, la heterogeneidad e iliquidez de los activos, son algunas de las características del sector inmobiliario que no se adaptan a las hipótesis de la teoría económica moderna, y que, por tanto, exigen un nuevo planteamiento que parece resolverse mediante las finanzas conductuales. La escuela conductual asume la ineficiencia de los mercados y la irracionalidad de sus actores (los cuales influyen en los precios infravalorándolos o sobrevalorándolos de forma persistente y duradera) y desarrolla modelos en base al comportamiento real de las personas. La presente tesis doctoral aplica las finanzas conductuales para el análisis e inversión en el mercado inmobiliario evidenciando que los modelos conductuales comportan una mejora en las tomas de decisiones de sus actores. Por un lado, se ha desarrollado un modelo econométrico del precio de la vivienda nueva en España que supone no sólo un acercamiento que combina el enfoque extrínseco e intrínseco, si no que incorpora también hipótesis de la escuela conductual a fin de explicar y prever el ciclo inmobiliario español y comprender los períodos de exuberancia irracional. Adicionalmente, se ha procedido a analizar desde una perspectiva financiera, el comportamiento de las primeras SOCIMI (Sociedades Anónimas Cotizadas de Inversión en el Mercado Inmobiliario) constituidas en España, desarrollando un modelo que prevé el valor del ratio P/NAV, obtenido como el cociente entre la cotización (P) y el valor neto de los activos (NAV) de una SOCIMI. Así mismo se comprueba que la constitución de una SOCIMI es una alternativa eficiente para las sociedades inmobiliarias para la obtención de liquidez de sus activos, frente a otras alternativas como la enajenación directa de éstos o la obtención de financiación bancaria. Finalmente, aunque la liquidez de las primeras SOCIMI constituidas en España es moderada, se evidencia que son un vehículo de inversión inmobiliaria competitivo en términos de rentabilidad y riesgo, previéndose una mejora en el medio plazo a medida se constituyan SOCIMI de mayor tamaño y se disponga de series históricas de rentabilidades más amplias.

Esta tesis se presenta como compendio de publicaciones. Se hace una breve revisión de la lingüística cuantitativa y algunas de sus leyes: la ley de Zipf, la ley de Menzerath-Altmann y la ley de brevedad. Se propone además el principio de compresión en ciencia cognitiva y lenguaje. Para empezar, se presenta la ley de Zipf y se revisa la relación entre el exponente de la distribución de frecuencias y el exponente de la relación potencial entre la frecuencia y su rango. Se demuestra que ambos exponentes coinciden únicamente cuando su valor es el número de oro. Tras revisar las desviaciones de la ley de Zipf en el lenguaje, se incluye el primer estudio de estas desviaciones realizado con corpus de enfermos de Alzheimer, con el ánimo de detectar la evolución verbal de la enfermedad, lo que en el futuro podría ayudar a mejorar la detección precoz de la patología. Al explicar la ley de Menzerath-Altmann se muestra su no trivialidad estadística, y se aplica al estudio del nivel cromosómico del genoma y su relación con los modelos de fragmentación aleatoria. Posteriormente, tras exponer la ley de brevedad, se corroboró su presencia en los corpus de siete lenguas y se exploró, con diversos resultados, en el repertorio de delfines y en las emisiones de primates no humanos y cuervos. Seguidamente se presentan algunos principios generales que rigen la comunicación, entre ellos el principio de compresión, que tiene como consecuencia la ley de brevedad. El principio de compresión, originario de la teoría de la información, se propone para la ciencia cognitiva y la comunicación. Por último, se explora el fenómeno de la comunicación química, más allá del ADN. Tras revisar los conceptos de infoquímico, feromona y aleloquímico, se analiza cuantitativamente la base de datos Pherobase, encontrando dos regímenes de la ley de Zipf en la distribución de infoquímicos según el grado o número de especies que utiliza cada sustancia, lo que demostraría que también hay un repertorio químico nuclear y otro periférico en la comunicación química, en analogía a lo que sucede en el lenguaje. / vThis thesis is presented as a compendium of articles. It is a brief review of quantitative Linguistics and some of its laws: Zipf's law, Menzerath-Altmann’s law and brevity’s law. Also we propose and intend to integrate the principle of compression in cognitive science and language. First, we revisit Zipf’s law and the relationship between power law distribution of a magnitude and the corresponding power relationship between the magnitude of a certain element and its rank. We show that the exponents of the two power laws coincide when its value is the famous golden number. Deviations from the Zipf’s exponent in the words of mid-frequency for GDS5 patients with Alzheimer’s Disease (AD) have been observed, but not for GDS4 patients, showing that it is possible to predict the evolution from one disease stage to another in the AD and determine when syntax is altered, exploring the simple oral production of the patient. After that, we demonstrate that words follow Zipf’s law of brevity in human language, and conformity to this general pattern has been seen in the behavior of a number of other species. It has been argued that the presence of this law is a sign of efficient coding in the information theoretic sense, and the law has been connected with compression’s principle, the information theoretic principle of minimizing the expected length of a code. We argue that compression is a general principle of animal behavior that reflects selection for efficiency of coding. Finally, we explore Menzerath-Altmann’s law in genomes, aplying quantitative linguistics powerful tools for investigating nontrivial connections between human language and genomes. The distribution of infochemicals across species is investigated when they are ranked by their degree and we find that a double Zipf (a Zipf distribution with two regimes with a different exponent each) is the model yielding the best fit. This suggests that the world wide repertoire of infochemicals contains a chemical nucleus shared by many species and reminiscent of the core vocabularies found for human language in dictionaries or large corpora.