[EN] Nowadays, and from different trends has been recognized how daily space has been progressively instrumentalized. This occupation, organization and transformation have been interpreted from different factors. The main trend has been emphasizing the setting of how these spaces are practiced and how this practices set these spaces and different ways of living. In this sense almost all contemporary trends reflect the heterogeneity of this questions and also of the space configuration. That is why we are going to focus in different space uses of the daily space that we have within scope in Valencia, no forgetting that the problems we are facing are global. From the origin of social and cultural identities based on the different ways of developing the idea of community and collective in contemporary societies, strongly technologized. We want to go further than personal identity. We try to tackle a cartography of different epistemological areas that reach and also are a consequence of the aforementioned practices. Other aim is review the different appearances that are progression of collective processes and give a belonging idea to them. Build this sense processes needs a future impact that needs the origins of social archetypal divergent from the ones that our commercialized culture is offering nowadays. Cultural hybridisation processes could result a clotting of these "other spaces" that allow a future impact that helps benefit processes that generate community. From here we have to refer to the organization of geographical spaces, the refuse of presumed neutrality of geographical epistemology and to the tensions between local vs. global. From here we lean on some personal approximations and other case of studies that go deeper in this questions in order to figure out how deinstitutionalized art connects with life sphere to arouse changes in social archetypal in a long term. And showing how in a short term these collective practices generate community, spaces of relation and reflexion diluting barriers between public vs. private. Considering last how education is a future value and a real solid base of change. / [ES] En la actualidad, y desde diferentes tendencias, se ha valorado cómo el espacio cotidiano se ha ido instrumentalizando, interpretando su ocupación, organitzación y transformación a partir de diferentes factores. La tendencia es la de destacar el valor sobre cómo se practican estos espacios y cómo estas prácticas los configuran, suponiendo además, maneras de habitar diferenciadas. En este sentido casi todas las tendencias actuales reflejan la heterogeneidad de estas cuestiones, y por tanto, de la misma configuración espacial. Por eso nos centraremos en diferentes prácticas del espacio cotidiano en la ciudad de Valencia, sin dejar de lado que las problemáticas a las que nos enfrentamos son globales. Partiendo de la génesis de las identidades culturales y sociales basadas en las diferentes maneras de desarrollo de la idea de comunidad y colectivo en las sociedades contemporáneas, fuertemente tecnologizadas, pretendemos abordar una cartografía de los diferentes campos epistemológicos que abarcan y son una consecuencia de las citadas prácticas, y revisar las diferentes manifestaciones que son gestación de los procesos colectivos y nos proporcionan una idea de pertenencia a los mismos. Construir estos procesos de sentido requiere una proyección de futuro que necesita la génesis de unos imaginarios sociales divergentes de los que la actual cultura comercializada nos proporciona. Los procesos de hibridación cultural pueden consolidar aquellos otros espacios que permiten una proyección de futuro que ayude a favorecer los procesos que generen comunidad. Desde aquí debermos aludir a la organización de los espacios geográficos, al rechazo de la presunta neutralidad de la epistemología geográfica y a las tensiones entre lo local y lo global. A partir de aquí nos apoyamos en algunas aproximaciones personales y estudios de casos que profundizan en estas cuestiones para poder estudiar cómo el arte desinstitucionalizado se conecta con el ámbito de la vida para provocar cambios en el imaginario social a largo plazo. Y demostrando cómo a corto plazo estas prácticas colectivas generan comunidad, espacios de relaciones y de reflexión diluyendo las barreras entre lo que es público y lo que es privado. Considerando en último lugar, la educación como un valor de futuro y una verdadera base sólida de cambio. / [CA] En l'actualitat i des de diferents tendències s'ha valorat com l'espai quotidià s'ha anat instrumentalitzant de manera progressiva, interpretant la seua ocupació, organització i transformació a partir de diferents factors. La tendència ha estat la de destacar la determinació sobre com es practiquen aquests espais i com aquestes pràctiques els configuren, suposant, a més maneres d'habitar diferenciades. En aquest sentit quasi totes les tendències actuals reflecteixen l'heterogeneïtat d'aquestes qüestions i per tant, de la mateixa configuració espacial. Per això ens centrarem en diverses pràctiques de l'espai quotidià que tenim al nostre abast a València, sense deixar de banda que les problemàtiques a què ens enfrontem són globals. Més enllà de la idea d'identitat personal, partint de la gènesi de les identitats culturals i socials basades en les diferents maneres de desplegament de la idea de comunitat i de col·lectiu en les societats contemporànies, fortament tecnologitzades, pretenem abordar una cartografia dels diferents camps epistemològics que abasten i són una conseqüència de les pràctiques citades, i revisar les diferents manifestacions que són gestació dels processos col·lectius i proporcionen una idea de pertinença a aquests. Construir aquests processos de sentit requereix una projecció de futur que necessita la gènesi d'uns imaginaris socials divergents dels que l'actual cultura comercialitzada ens proporciona. Els processos d'hibridació cultural poden suposar una coagulació d'aquells altres espais que permeten una projecció de futur que ajude a afavorir els processos que generen comunitat. Des d'ací caldrà al·ludir a l'organització dels espais geogràfics, al rebuig de la presumpta neutralitat de l'epistemologia geogràfica i a les tensions entre allò local i allò global. A partir d'ací ens recolzarem en algunes aproximacions personals i estudis de casos que aprofundeixen en aquestes qüestions per poder esbrinar com l'art desinstitucionalitzat es connecta amb l'àmbit de la vida per a provocar canvis en l'imaginari social a llarg termini. I demostrant com a curt termini aquestes pràctiques col·lectives generen comunitat, espais de relacions i de reflexió diluint les barreres entre allò que és públic i allò que és privat. Considerant en últim terme, com l'educació és un valor de futur i una veritable base sòlida de canvi. / Tomás Marquina, D. (2017). De l'interès de l'art per l'espai de la vida. Contracultura, participació i imaginaris socials en la cerca d'espais d'oportunitat [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/80536

[ES] A lo largo de la historia, cada era configura su propio imaginario respecto al héroe, de modo que la mitología resultante se conforma en función a la cosmogonía del momento. Sin embargo, este imaginario también posee una ascendencia cultural y está constantemente influida por las distintas corrientes cosmogónicas del pasado. Eso permite comprender que la aprehensión del arquetipo sucede en un entorno noológico en transformación constante que se extiende hasta tiempos ancestrales. En esta investigación, presentamos un estudio sobre el arquetipo del héroe en cada edad, para poder comprender la función mítica de este referente mítico a lo largo de la historia, y sus repercusiones en la contemporaneidad. Del mismo modo, esto nos permite reflexionar sobre la función sociopolítica del heroísmo, y cómo la mitología está sujeta al control del discurso de las jerarquías sociales. En cualquier caso, estudiamos cómo frente a esto, en el imaginario colectivo popular subsisten temáticas y héroes independientemente de quien ostente la hegemonía cultural. Analizamos también, el imaginario de la sociedad contemporánea, para determinar qué héroe es el más representativo de nuestro tiempo, en función del orden del discurso y los intereses sociales. Del mismo modo, también prestamos atención a los héroes que, sin ser protagónicos, representan mejor los ideales democráticos que fundamentan las sociedades occidentales. Asimismo, identificamos aquellos héroes que han llegado hasta nuestros días debido a su arraigo cultural. Por último, el desarrollo de la investigación en torno a la noología del héroe y la evolución del imaginario colectivo nos permite comprender mejor el carácter esencial del héroe. Al final de la tesis es posible considerar el grado en que los arquetipos son monolíticos y si, en algunos de los casos, la transformación de su aprehensión puede dar lugar a referentes singulares, a pesar de conservar rasgos comunes. / [CA] Al llarg de la història, cada era configura el seu propi imaginari respecte a l'heroi, de manera que la mitologia resultant es conforma en funció a la cosmogonia del moment. No obstant això, aquest imaginari també posseeix una ascendència cultural i està constantment influïda pels diferents corrents cosmogònics del passat. Això permet comprendre que l'aprehensió de l'arquetip succeeix en un entorn noològic en transformació constant que s'estén fins a temps ancestrals. En aquesta recerca, presentem un estudi sobre l'arquetip de l'heroi en cada edat, per a poder comprendre la funció mítica d'aquest referent mític al llarg de la història, i les seves repercussions en la contemporaneïtat. De la mateixa manera, això ens permet reflexionar sobre la funció sociopolítica de l'heroisme, i com la mitologia està subjecta al control del discurs de les jerarquies socials. En qualsevol cas, estudiem com enfront d'això, en l'imaginari col·lectiu popular subsisteixen temàtiques i herois independentment de qui ostenti l'hegemonia cultural. Analitzem també, l'imaginari de la societat contemporània, per a determinar quin heroi és el més representatiu del nostre temps, en funció de l'ordre del discurs i els interessos socials. De la mateixa manera, també parem esment als herois que, sense ser protagonistes, representen millor els ideals democràtics que fonamenten les societats occidentals. Així mateix, identifiquem aquells herois que han arribat fins als nostres dies a causa del seu arrelament cultural. Finalment, el desenvolupament de la recerca entorn de la noologia de l'heroi i l'evolució de l'imaginari col·lectiu ens permet comprendre millor el caràcter essencial de l'heroi. Al final de la tesi és possible considerar el grau en què els arquetips són monolítics i si, en alguns dels casos, la transformació de la seva aprehensió pot donar lloc a referents singulars, malgrat conservar trets comuns. / [EN] Throughout history, each era configures its own imaginary regarding the hero, so that the resulting mythology is shaped according to the cosmogony of the moment. However, this imaginary also has a cultural ancestry and is constantly influenced by the different cosmogonic currents of the past. This allows us to understand that the apprehension of the archetype happens in a noological environment in constant transformation that extends to ancient times. In this research, we present a study on the archetype of the hero in each age, in order to understand the mythical function of this mythical reference throughout history, and its repercussions in contemporaneity. Similarly, this allows us to reflect on the sociopolitical function of heroism, and how mythology is subject to the discourse control of social hierarchies. In any case, we study how, in the face of this, the themes and heroes subsist in the popular collective imagination regardless of who holds the cultural hegemony. We also analyze the imaginary of contemporary society, to determine which hero is the most representative of our time, based on the order of discourse and social interests. In the same way, we also pay attention to the heroes who, without being protagonists, better represent the democratic ideals that underpin Western societies. Likewise, we identify those heroes who have survived to this day due to their cultural roots. Finally, the development of research around the noology of the hero and the evolution of the collective imagination allows us to better understand the essential character of the hero. At the end of the thesis it is possible to consider the degree to which the archetypes are monolithic and whether, in some of the cases, the transformation of their apprehension can give rise to singular referents, despite preserving common features. / Sanmartín Cava, JF. (2022). El héroe en el imaginario colectivo. Aproximación arquetípica desde los primeros relatos hasta las industrias de la comunicación y culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182257