Les contribucions d’aquesta tesi s’emmarquen en la interacció home-computador en entorns de realitat virtual. Concretament, en la millora de tasques de selecció d’objectes tridimensionals. La selecció d’objectes és una tasca primordial en la interacció en entorns virtuals, doncs defineixen el curs de les accions de l’usuari envers l’entorn virtual. En aquesta tesi s’analitzen els factors que determinen l’eficiència de les tasques de selecció i es proposen millores en la seva usabilitat incrementant, tant la productivitat de l’usuari, com el seu confort. Al ser una tasca crítica, la seva millora és un factor prioritari. Les tasques de selecció en un entorn tridimensional requereixen la interacció mitjançant gestos, per exemple, agafar un objecte amb les mans o apuntar-lo amb el dit. L’efectivitat d’una tasca de selecció depèn de múltiples factors, com podria ser l’habilitat de l’usuari o en la percepció espacial de l’entorn. La tesi es centra en l’estudi de les limitacions de les tasques de selecció i de com els models d’interacció home-màquina existents, permeten el seu replantejament per a millorar la seva eficiència. Al llarg de la tesi es proposen diverses tècniques de selecció basades en la llei de Fitts, i s’analitza com evitar la dependència en la percepció espacial. Els anàlisis teòrics es complementen amb estudis d’usabilitat on s’avalua, tant l’efectivitat de les solucions proposades, com les ja existents. Encara que la major part de contribucions es centren en la selecció d’objectes tridimensionals, també s’estudia la selecció i manipulació d’interfícies gràfiques d’usuari 2D en entorns virtuals, i en la millora de la transferència d’informació entre usuaris en entorns col·laboratius. En aquests tipus d’entorns, és comú l’ús de la selecció per fer referència a determinats objectes o característiques del medi, a altres usuaris. No obstant, la impossibilitat de veure els objectes amb els què d’altres usuaris estan interactuant, dificulta l’intercanvi d’informació entre ells. S’ha fet un estudi de les eines utilitzades per a la gestió de l’oclusió i de com milloren l’intercanvi d’informació entre usuaris. Lloc i / Les contribucions d’aquesta tesi s’emmarquen en la interacció home-computador en entorns de realitat virtual. Concretament, en la millora de tasques de selecció d’objectes tridimensionals. La selecció d’objectes és una tasca primordial en la interacció en entorns virtuals, doncs defineixen el curs de les accions de l’usuari envers l’entorn virtual. En aquesta tesi s’analitzen els factors que determinen l’eficiència de les tasques de selecció i es proposen millores en la seva usabilitat incrementant, tant la productivitat de l’usuari, com el seu confort. Al ser una tasca crítica, la seva millora és un factor prioritari. Les tasques de selecció en un entorn tridimensional requereixen la interacció mitjançant gestos, per exemple, agafar un objecte amb les mans o apuntar-lo amb el dit. L’efectivitat d’una tasca de selecció depèn de múltiples factors, com podria ser l’habilitat de l’usuari o en la percepció espacial de l’entorn. La tesi es centra en l’estudi de les limitacions de les tasques de selecció i de com els models d’interacció home-màquina existents, permeten el seu replantejament per a millorar la seva eficiència. Al llarg de la tesi es proposen diverses tècniques de selecció basades en la llei de Fitts, i s’analitza com evitar la dependència en la percepció espacial. Els anàlisis teòrics es complementen amb estudis d’usabilitat on s’avalua, tant l’efectivitat de les solucions proposades, com les ja existents. Encara que la major part de contribucions es centren en la selecció d’objectes tridimensionals, també s’estudia la selecció i manipulació d’interfícies gràfiques d’usuari 2D en entorns virtuals, i en la millora de la transferència d’informació entre usuaris en entorns col·laboratius. En aquests tipus d’entorns, és comú l’ús de la selecció per fer referència a determinats objectes o característiques del medi, a altres usuaris. No obstant, la impossibilitat de veure els objectes amb els què d’altres usuaris estan interactuant, dificulta l’intercanvi d’informació entre ells. S’ha fet un estudi de les eines utilitzades per a la gestió de l’oclusió i de com milloren l’intercanvi d’informació entre usuaris. Lloc i

This PHD is about design as a tool of interaction based in information systems, allowing not only to understand the relationship of design with the user, as also, based on User Centered Design, to create a methodology that solves real problems derived from its personal needs. In the case study, the work was based on People with Special Needs, which by their limitations spend much of their day sitting and consequently end up suffering from pressure ulcers. From the research methodology resulted an approach that in a first stage relates psychophysical data acquisition and processing derived from information systems, in an approximation to semiotics. In a second stage an application has been developed in LabView for the integration and processing of data relating to acquisition of user data and data regarding the characteristics of materials and prototyping processes. The result is a file that can be interpreted by CAD systems. The third and final phase, based on the interpretation of the data in the CAD system, allows exporting the information to a CAM system and consequently the production of a customized product through rapid manufacturing technology. The work developed resulted in an integrated system called "Core System" divided by modules that allows management of all information in real time regardless of the inputs of each of its sub-modules, allowing each of these changes to be reflected in the final result. The application is the result of research work that relates the different multidisciplinary areas, building, based on correlations and data validation by specialized technicians, information processing models. / Este trabajo aborda el papel como herramienta de interacción basada en los sistemas de información permitiendo no sólo entender mejor la relación del diseño con el usuario y, basándose en el Diseño Centrado en el Usuario, crear una metodología que solucionase problemas reales resultado de una necesidad personal. En el caso de estudio el trabajo se basó en personas con necesidades especiales, que por sus limitaciones pasan gran parte del día sentados, y por eso con el tiempo sufren de úlceras por presión. De la metodología de investigación resultó un enfoque que en una primera etapa relaciona la adquisición y procesamiento de datos psicofísicos en una aproximación a la semiótica partiendo de sistemas de información.

Els instruments musicals digitals es descomponen usualment en dues parts: la interfície d'usuari i el motor de síntesi. Tradicionalment la interfície d'usuari pren el nom de controlador musical. L'objectiu d'aquesta tesi és el disseny d'un interfície que permeti el control de la síntesi de sons instrumentals a partir de la veu cantada.Amb la present recerca, intentem relacionar la veu amb el so dels instruments musicals, tenint en compte tan la descripció del senyal de veu, com les corresponents estratègies de mapeig per un control adequat del sintetitzador.Proposem dos enfocaments diferents, d'una banda el control d'un sintetitzador de veu cantada, i d'altra banda el control de la síntesi de sons instrumentals. Per aquest últim, suggerim una representació del senyal de veu com a gests vocals, que inclou una sèrie d'algoritmes d'anàlisis de veu. A la vegada, per demostrar els resultats obtinguts, hem desenvolupat dos prototips a temps real. / Los instrumentos musicales digitales se pueden separar en dos componentes: el interfaz de usuario y el motor de sintesis. El interfaz de usuario se ha denominado tradicionalmente controlador musical. El objectivo de esta tesis es el diseño de un interfaz que permita el control de la sintesis de sonidos instrumentales a partir de la voz cantada.La presente investigación pretende relacionar las caracteristicas de la voz con el sonido de los instrumentos musicales, teniendo en cuenta la descripción de la señal de voz, como las correspondientes estrategias de mapeo para un control apropiado del sintetizador. Se proponen dos enfoques distintos, el control de un sintetizador de voz cantada, y el control de la sintesis de sonidos insturmentales. Para este último, se sugiere una representación de la señal de voz como gestos vocales, incluyendo varios algoritmos de analisis de voz. Los resultados obtenidos se demuestran con dos prototipos a tiempo real. / Digital musical instruments are usually decomposed in two main constituent parts: a user interface and a sound synthesis engine. The user interface is popularly referred as a musical controller, and its design is the primary objective of this dissertation. Under the title of singing-driven interfaces, we aim to design systems that allow controlling the synthesis of musical instruments sounds with the singing voice. This dissertation searches for the relationships between the voice and the sound of musical instruments by addressing both, the voice signal description, as well as the mapping strategies for a meaningful control of the synthesized sound. We propose two different approaches, one for controlling a singing voice synthesizer, and another for controlling the synthesis of instrumental sounds. For the latter, we suggest to represent voice signal as vocal gestures, contributing with several voice analysis methods.To demonstrate the obtained results, we developed two real-time prototypes.