Building/creating the learning of the oboe: Experimental implementation of improvisation and creation in Chamber Music and Group Music in a conservatory. Strategic Actions (2014-2017) An oboe's class in the music conservatory can be summed up in the practicing of the studies and of the instrument's own repertoire. In order to future oboists are able to perform scores along their life, this is the way required technique and musicality are addressed. However, we have noticed a far too large number of students who cannot find motivation in that way of approaching the class. Low performance, lack of motivation and premature abandonment are very components occurrence especially in adolescence. With this work, we expect to tackle that problem. By including improvisation and composition in the class, we expect to create in the student a need of self-expression through music that will encourage their technical and interpretative learning process. On the basis of the elements provided by Action-Research (Cain, 2008) (Kemmis & McTaggart, 1988), we have implemented two strategic actions which have helped us to understand and transform our practice within the class. Strategic Action I (school year 2014-2015) was applied to a Professional Education four-student group in Ribarroja del Turia Conservatory (Valencia); specifically, to the Music Chamber subject, in which students had to design their own repertoire and to set both technical and specific goals according to regulations for conservatoires. Short-term changes were very encouraging, though not so very a longer period of time. That took us to reflect deeply which led to Strategic Action II (school year 2016- 2017) which consisted of the didactic material design according to IEM Methodology (Instituto de Educación Musical) developed by Dr. Emilio Molina. His methodology is based on the "Improvisation as a Pedagogic System", which we have transferred and applied to the learning of the oboe. The Strategic Action II was implemented in an Elementary Education three-student group in Ribarroja de Turia Conservatory (Valencia) in an attempt to create, from the beginning, a more significant relationship between the instrument and its study. We cannot say that the results are definitive because they need the perspective of time, but they are being very motivating. Students see oboe as an instrument to express their musical ideas, not as a purpose in itself. From this perspective, difficulties are approached as personal challenges that make students feel motivated to solve. We consider this is one of the keys to make progress in any instrument learning in general and particularly in oboe's. / Haciendo/creando el aprendizaje del Oboe: Aplicación experimental de la improvisación y la creación en la clase de Música de Cámara y de Conjunto en el conservatorio. Acciones Estratégicas (2014-2017). Una clase de Oboe en el conservatorio se resume en la práctica de los estudios y el repertorio propio del instrumento. Con ello abordamos la técnica y el desarrollo de la musicalidad necesarias para interpretar las partituras que los futuros oboístas irán encontrándose a lo largo de su vida. Sin embargo, hemos observado que un número demasiado amplio del alumnado no encuentra motivación con esta forma de conducirnos en las clases. Especialmente durante la adolescencia aparecen problemas de bajo rendimiento en el estudio, desmotivación y abandono prematuro. Con este trabajo hemos pretendido dar respuesta a dicho problema incluyendo la improvisación y la composición en las clases, creando en el alumno una necesidad de autoexpresión mediante la música que alentara su aprendizaje técnico e interpretativo. Basándonos en los elementos que nos ofrecía la Investigación-Acción (Cain, 2008) (Kemmis & McTaggart, 1988) hemos puesto en marcha dos acciones estratégicas que nos han ayudado a comprender y trasformar nuestra práctica dentro del aula. La Acción Estratégica I (curso 2014-2015) fue aplicada a un grupo de cuatro alumnos de oboe cursando Enseñanzas Profesionales dentro de la asignatura de Música de Cámara en el Conservatorio de Riba Roja del Turia (Valencia). En ella los alumnos han creado su propio repertorio sobre el cual trabajar, tanto los objetivos técnicos como los objetivos específicos de la asignatura según la normativa para los conservatorios. Los cambios en el corto plazo fueron muy estimulantes, no obstante no se mantuvieron en el tiempo, lo cual nos llevó a una profunda reflexión que desembocó en la Acción Estratégica II (curso 2016-2017), consistente en el diseño de un material didáctico según la Metodología IEM, (Instituto de Educación Musical) impulsada por el Dr. Emilio Molina, basada en la "Improvisación como Sistema Pedagógico", que hemos aplicado y trasladado al aprendizaje del oboe. Se puso en marcha dentro de la asignatura de Conjunto, con un grupo de tres alumnos de oboe, esta vez cursando las Enseñanzas Elementales en el Conservatorio de Riba Roja de Turia (Valencia), con el ánimo de crear una relación con el instrumento, y su estudio, más significativa desde los inicios. Los resultados, sin poder anunciar que sean definitivos puesto que necesitan de la perspectiva del tiempo, están siendo más que alentadores. Los alumnos ven el oboe como un instrumento a través del cual expresar sus ideas musicales y no como un fin en sí mismo. Desde esta perspectiva las dificultades se plantean como retos personales que el estudiante se ve motivado a solucionar. Consideramos que esta es una de las claves para que se produzcan los avances en el aprendizaje de cualquier instrumento en general y del oboe en particular. / Construint/creant l'aprenentatge de l'Oboè: Aplicació experimental de la improvisació i la creació a la classe de Música de Cambra i de Conjunt en el conservatori. Accions estratègiques (2014-2017). Una classe d'Oboè al conservatori es resumeix en la pràctica dels estudis i el repertori propi de l'instrument. Amb açò abordem la tècnica i el desenvolupament de la musicalitat necessàries per a interpretar les partitures que els futurs oboistes es trobaran al llarg de la seua vida. Tanmateix, hem observat que un nombre excessivament ampli de l'alumnat no troba motivació amb eixa forma de conduir-nos a les classes. Especialment durant l'adolescència apareixen problemes de baix rendiment en l'estudi, desmotivació i abandó prematur. Amb aquest treball hem volgut donar resposta al problema incloent la improvisació i la composició dins la classe, amb la intenció de crear en l'alumne una necessitat d'auto expressió mitjançant la música, que encoratge el seu aprenentatge tècnic i interpretatiu. Basant-nos en els elements que ens oferia la Investigació-Acció (Cain, 2008) (Kemmis & McTaggart, 1988), hem posat en marxa dues accions estratègiques que ens han ajudat a comprendre i transformar la nostra pràctica dins l'aula. L'Acció Estratègica I (curs 2014-2015), va ser aplicada a un grup de quatre alumnes d'oboè, cursant els Ensenyaments Professionals dins de l'assignatura de Música de Cambra al Conservatori de Riba Roja de Túria (València). En ella, els alumnes han creat el seu propi repertori amb el qual treballar, tant els objectius tècnics com els específics de l'assignatura segons la normativa per als conservatoris. Els canvis a curt termini van ser molt estimulants, malgrat això cal dir que no es van mantindre en el temps, la qual cosa ens va portar a fer una reflexió profunda que ens abocà a l'Acció Estratègica II (curs 2016-2017), basada en el disseny d'un material didàctic segons la Metodologia IEM ("Instituto de Estudios Musicales"), impulsada pel Dr. Emilio Molina i fonamentada en la improvisació com a sistema pedagògic, que hem aplicat i traslladat a l'aprenentatge de l'oboè. Es va posar en marxa dins l'assignatura de Conjunt, amb un grup de tres alumnes d'oboè, aquesta vegada cursant els Ensenyaments Elementals al Conservatori de Riba Roja de Túria (València), amb la voluntat de construir una relació amb el instrument, i el seu estudi, més significativa des dels inicis. Els resultats, sense poder anunciar que siguen definitius, ja que necessiten de la perspectiva del temps, estan resultant més que encoratjadors. Els alumnes veuen l'oboè com un instrument amb el qual expressar les seues idees musicals, i no com un fi en ell mateix. Des d'aquesta perspectiva les dificultats es plantegen com a reptes personals que l'estudiant es veu motivat a solucionar. Considerem que aquesta és una de les claus per a que es produeixen els avanços en l'aprenentatge de qualsevol instrument en general i de l'oboè en particular. / Cotolí Miguel, MV. (2017). Haciendo/creando el aprendizaje del Oboe: Aplicación experimental de la improvisación y la creación en la clase de Música de Cámara y de Conjunto en el conservatorio. Acciones Estratégicas (2014-2017) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89089

Master of Music / Department of Music / Frank C. Tracz / This document was submitted to the Graduate School of Kansas State University as a partial requirement for the Master’s of Music Education degree. It contains information about music education philosophy, what defines quality literature, theoretical and historical analyses, and rehearsal plans for each of the three pieces that were performed on the Graduate Student Conducting Recital on Wednesday, March 11, 2009. Selections performed on the recital included in the document’s analysis portion include Four Scottish Dances by Malcolm Arnold, arranged by John Paynter, Mosaic, Op. 30 by Mario Gaetano, and Celebration Fanfare from “Stepping Stones” by Joan Tower, arranged by Jack Stamp. The analytical methods employed in this document and the rehearsal techniques listed are based on the Blocker/Miles unit studies and macro-micro-macro concepts from the Teaching Music Through Performance in Band book series.