El linfoma de Hodgkin es una neoplasia de células B caracterizada por la escasa presencia de células tumorales, células de Hodgkin/Reed-Sternberg, localizadas en un microambiente no tumoral. El comportamiento del LH se determina por las características intrínsecas de las células HRS y por las características de las células inflamatorias no neoplásicas del microambiente. Por eso, el análisis del papel pronóstico que juegan los miRNAs en el ganglio completo y no únicamente en las células tumorales adquiere un gran significado. La vía JAK/STAT es una vía de señalización utilizada por muchas citoquinas. La activación constitutiva de esta vía resulta de gran importancia en la patogénesis del LH. Se han descrito mutaciones puntuales en el gen JAK2 en síndromes mieloproliferativos; sin embargo, estas mutaciones son escasas en el LH, donde el aumento de la proteína JAK2 se asocia a amplificaciones del gen JAK2, mutaciones en genes reguladores como SOCS-1 o a una activación constitutiva de las proteínas STAT. Otro posible mecanismo que podría intervenir en la sobreexpresión de las proteínas JAK2 es la desregulación de miRNAs cuya función sea controlar la traducción de JAK2. La terapia estándar en LH es a base de antraciclina, con doxorubicina, bleomicina, vinblastina y dacarbacina (ABVD). A pesar de que el LH está considerado uno de los cánceres humanos más curable, con tasas de curación del 80-90%, el tratamiento de pacientes recaídos o con enfermedad refractaria, especialmente aquellos que recaen después de un autotrasplante de células madre, sigue siendo un reto. La FDA (US Food and Drug Administration) no ha aprobado nuevos tratamientos para el LH en los últimos 30 años. Por consiguiente, se necesitan nuevos fármacos, así como nuevas estrategias de tratamiento basadas en el conocimiento de la biología del LH y las vías de señalización implicadas, para mejorar el pronóstico de los pacientes. Lestaurtinib (CEP-701) es un inhibidor de tirosina quinasas con múltiples dianas. En estudios pre-clínicos, se ha demostrado que Lestaurtinib inhibe potentemente a FLT3 en concentraciones nanomolares. Por otra parte, estudios recientes han demostrado que la actividad inhibitoria de Lestaurtinib no se limita a FLT3 y puede suprimir la señalización de JAK2/STAT5 mediante la inhibición específica de JAK2 en SMP; sin embargo la eficiencia de Lestaurtinib en el LH permanece desconocida, aunque podría ser un fármaco de interés debido a las vías moleculares que inhibe, como la vía de JAK2/SAT5 que tan importante es en el LH. Basándonos en estas hipótesis, nos planteamos los siguientes objetivos: 1. Analizar si el patrón de expresión de microRNAs en ganglios linfáticos de pacientes afectos de LH tiene implicaciones pronósticas. 2. Determinar las vías a través de las cuales los miRNAs que actúan como marcadores pronósticos en LH están teniendo un papel clave. De forma específica: a. Determinar si JAK2 es un gen diana de miR-135a. b. Analizar si miR-135a está jugando un papel como gen supresor de tumor en el LH. 3. Analizar posibles acciones terapéuticas basadas en inhibidores de la vía de JAK2 en el LH. Específicamente: a. Evaluar la eficacia in vitro de Lestaurtinib (CEP701), un inhibidor de JAK2, en el LH. b. Evaluar la eficacia de Lestaurtinib en células primarias de ganglios de pacientes afectos de LH.

Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) també anomenades preleucemia són un conjunt heterogeni de malalties del sistema hematopoiètic caracteritzades per un grau variable de displasia a la medul·la òssia i en sang perifèrica, un nombre de citopenies en sang perifèrica i un risc de transformació a leucemia mieloide aguda (LMA). La majoria de casos de SMD primaris es presenten sense cap relació amb circumstàncies etiològiques conegudes i tenen una major incidènica en persones d'edat avançada (>75 anys) tot i que també poden afectar a joves. El primer signe que es pot manifestar en un pacient amb aquesta malaltia i més comunment és l'anèmia, tot i que també és possible trobar un baix número de leucòcits en sang perifèrica i un número de plaquetes per sota del que és habitual.El Limfoma de Hodgkin (LH) és un càncer que s'origina al teixit limfàtic, generalment als ganglis linfàtics de la part superior del cos, i es pot propagar a través dels vasos limfàtics a d'altres ganglis, així com també es pot arribar a propagar al fetge i als pulmons. El LH suposa un 1% dels càncers aproximadament i un 10% de tots els limfomes. L'incidència és de 3 casos nous a l'any per cada 100.000 habitants, al contrari que els limfomes no Hodgkin la seva incidència es manté estable al llarg del temps.Els microRNAs són molècules de 22 nucleòtids de cadena senzilla, que no codifiquen per proteïna; aquestes molècules poden regular l'expressió dels seus gens diana unint-se de formacomplementària a l'RNA missatger. Des de que es van descubrir, han anat apareixent diversos estudis que avalen el seu paper d'aquests en processos tumorals. Se sap que els microRNAs es troben de forma freqüent en regions genòmiques "fràgils", associades al càncer. De fet, s'ha establert que els microRNAs tant poden actuar com a oncogens com a gens supressors de tumors.Des de fa pocs anys s'han establert patrons d'expressió de microRNAs per relacionar-los d'una forma directa amb el diagnòstic, l'estadi, la progressió de la malaltia, el pronòstic o la resposta al tractament. Aquests patrons s'han utilitzat per identificar aquells que són diana d'activació de vies oncogèniques o aquells que estan involucrats amb gens que codifiquen per proteïnes relacionades amb el càncer.En les SMD no es coneix amb precisió el mecanisme molecular que dóna lloc al curs evolutiu de la malaltia, tot i que se sap que en les fases inicials de la malaltia predomina el procés d'apoptosis cel·lular, mentre que en la transformació leucèmica predomina una autorenovació ilimitada. Tampoc no se sap si aquesta transformació es deu a canvis a la cèl·lula mare o a canvis en l'expressió gènica de les cèl·lules madures que adquireixen característiques de cèl·lula mare.Pel que fa al Limfoma de Hodgkin és una malaltia en que les cèl·lules neoplàsiques, les cèl·lules de Hodgkin y les de Reed-Sternberg, conformen menys de l'1 % de la cel·lularitat total. Ambdues cèl·lules deriven de cèl·lules B madures que en els centres germinals haurien d'haver entrat en apoptosi després d'adquirir mutacions poc beneficioses en els IgG, però que enlloc d'això aconsgueixen escapar de l'apoptosi malignitzant-se.Recentment, els microRNAs han adquirit una gran importància en la biologia tumoral ja que s'ha observat que poden jugar un paper clau en l'iniciació i progressió tumoral, tant si actuen com a oncogèns o com a gens supressors de tumors. En malalties hematooncològiques s'ha observat la importància dels microRNAs en la caracterització de leucèmies i linfomes, on la desregulació dels quals dóna lloc a una desregulació de la supervivència i la diferenciació de les cèl·lules progenitores hematopoiètiques, mitjançant la regulació de proteïnes claus en el control del cicle celul·lular o de l'apoptosis. A més, s'ha donat molta importància als microRNAs com a eina de gran ajut a l'hora de fer el diagnòstic, sobretot en aquelles patologies on el diagnòstic no és tant evident, ja que mitjançant l'anàlisi del patró d'expressió de microRNAs es pot realitzar la classificació tumoral de forma molt més acurada que mitjançant l'anàlisi de l'expressió de RNAs missatgers.Segons aquests fonaments, considerem que els microRNAs juguen un paper essencial en l'evolució de les SMD, tant en les seves fases més inicials com durant el procés de transformació a leucèmia mieloide aguda (LMA). Per tant, l'anàlisi del patró d'expressió dels microRNAs ens permetrà entendre millor la malaltia, així com detectar aquells pacients que arriben a fer una transformació leucèmica.Per altra banda, en el Limfoma de Hodgkin l'anàlisi dels miRNAs en ganglis limfàtics dels pacients ens permetran caracteritzar millor la malaltia, tant a nivell de célula tumoral com a nivell de microambient tumoral. D'aquesta manera, l'anàlisi dels microRNAs ens permetrà entendre millor els mecanismes pel quals les cèl·lules B de les que deriva la cèl·lula de H/RS escapen de l'apoptosis malignitzant-se.Basant-nos en tot allò exposat anteriorment, a l'hora de preparar la següent Tesi Doctoral ens hem marcat els següents objectius:A) OBJECTIUS GENERALS:Analitzar en pacients afectes d'una Síndrome Mielodisplàsica i en pacients amb un limfoma de Hodgkin l'expressió de microRNAs per tal de aprofundir en el coneixement de les dues malalties.B) OBJECTIUS ESPECÍFICS:Per les SMD:1. Analitzar en pacients afectes d'una Síndrome Mielodisplàsica l'expressió de microRNAs relacionats amb la hematopoiesis en comparació amb controls sans.2. Estudiar la relació entre l'expressió de microRNAs en mèdula òsea (MO) i sang perifèrica (SP) en pacientes afectes d'una SMD.3. Relacionar l'expressió dels microRNAs amb les característiques clíniques i el seu paper com a marcadors pronòstic.4. Investigar les cèl·ules diana on aquests microRNAs estan sobreexpresats mitjançant hibridació in-situ.Pel Limfoma de Hodgkin:5. Analitzar el patró d'expressió de microRNAs en ganglis linfàtics de pacients afectes d'un LH, respecte a ganglis linfàtics normals.6. Analitzar les possibles diferències entre l'expressió de microRNAs en els diferents subtipus (esclerosi nodular, cel·lularitat mixta).7. Identificar aquells microRNAs expressats en les cèl·lules tumorals mitjançant hibridació "in situ".8. Estudiar el paper que juga el virus de l'Epstein Barr en el desenvolupament del LH mitjançant els microRNAs.