Tese de mestr.. Engenharia do ambiente. Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2005

Tese de doutoramento. Engenharia Civil. Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2010

A indicação de "Volume" foi introduzida pelo catalogador / Tese dedoutoramento. Ciências de Engenharia. Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2007

La cuestión principal que se propone afrontar este trabajo de tesis es entender la relación entre el límite costero y la malla urbana respecto a su estructura, qué significado aporta el paseo marítimo o ribereño a la ciudad para definir una identidad colectiva. Al crecer, la ciudad pierde, recupera, descubre o se topa con nuevas identidades que le atribuyen un diferencial, un valor; el paseo costero es una estructura con gran significado que contribuye a la identidad local, y que debe encajar en la estructura de la ciudad. El trabajo busca reconocer estos valores que se concretan en imágenes y prototipos visuales y expresarlos gráficamente.Hemos investigado los principales condicionantes de los paseos costeros como elementos de protección del borde de agua y como elementos que se integran en el medio natural, basándonos en el estudio sistemático de diversas experiencias ya realizadas, para desarrollar el análisis de este tipo de espacio público asociado al ejercicio de la proyectación arquitectónica. Este tipo de espacio complejo, concebido desde distintos aspectos ―algunos fundamentales para su realización, como el económico―, en este análisis será abordado desde el punto de vista morfológico, a partir del análisis visual y del análisis gráfico. En la investigación se da énfasis al paseo costero como protagonista principal en la tarea de la ordenación del borde costero y como el elemento capaz de rematar dignamente las áreas urbanas y configurar la fachada de la ciudad junto al mar. Hemos buscado reconocer las relaciones entre el borde y la ciudad que establecen la idea de unión, definir cuáles son los condicionantes físicos que configuran la delimitación urbana y la relación con los elementos urbanos de la ciudad. A través de diversos proyectos analizados establecemos algunos parámetros respecto a la calidad visual a nivel urbano (texturas, volúmenes y colores) y a nivel del observador (suelo, fachada, arbolado, mobiliario urbano y elementos especiales).El punto de partida es la construcción de un esquema metodológico que ha permitido profundizar en las relaciones entre las soluciones estudiadas y un caso real al cual podría aplicarse. A partir de este momento entramos en un área bastante cercana a la autora, que es el actual estado de la zona costera de la ciudad de Porto Alegre. Se estudia un tramo bastante central, de siete kilómetros, donde fue construida a poco más de diez años una avenida junto a la costa como una vía para intentar resolver el problema del tráfico viario, cuando, a partir de este momento, la ciudad redescubre la costa que estaba olvidada. Actualmente esta zona presenta sólo algunas intervenciones puntuales y mantiene sus características naturales. Este trabajo ha buscado reconocer los diferentes elementos de este tipo de zona que requiere una teoría propia donde se describan tipos universales aplicables a la definición del borde costero. Hemos pretendido establecer una relación de indicadores y sugerencias que permitan reflexionar sobre el paseo desde su uso urbano y su relación con el ámbito natural. La tesis busca comprender con qué herramientas de análisis se puede lograr una mejor comprensión y aproximación al espacio construido y cómo este estudio puede auxiliar a la hora de establecer directrices para crear un espacio público similar. Finalmente, el trabajo es un análisis del borde costero como espacio público de excepción dentro de la ciudad. A través de la observación de valores percibidos en paseos existentes dentro de España y dos casos significativos brasileños se ha buscado determinar los principales elementos de formación de este tipo de área. Partiendo de este punto, evaluamos el caso de Porto Alegre cuya zona costera, junto al centro de la ciudad, necesita una intervención. Basados en las conclusiones de la investigación, proponemos directrices para este caso específico. / This essay intends to unveil the relationship between the boundaries of the sea and the urban network with regard to its structure, the value of the promenade in connection with the city to define a collective identity.When the city grows, it losses, develops, discovers or bumps into new identities which give it another value; the promenade is a structure which carries a valuable meaning to the local identity and it has to fit in with the city's structure. This essay intends to identify such values by turning them into images and graphs.We did a research into the determining factors of the promenade as a key protection of the seaside and as an element which blends with nature. Such conclusions are based on a wide range of different experiences which helped us to get a complete insight into this architectural element. One of the key factors to analyse this complex space is the economic viewpoint, however, we are going to analyse it from a morphological point of view together with a visual and graphic analysis.This research highlights the promenade as a key weapon in the coast planning as well as an outline against the urban areas which contributes to the city's façade. We intended to identify the link between the seashore and the city, and at the same time to define the physical elements which set the urban limits and their relationship. The different projects analysed lead to some conclusions concerning the quality of the urban landscape (texture, volume, colours) and the observer's feedback (ground, façade, woodland, street furniture, special elements).The drawing of a methodological sketch is the starting point to deepen into the relationships between the solutions studied and a real case to which it could be applied.From this moment onwards we get into the current condition of the coastal area of Porto Alegre.The scope of the study covers a stretch of seven kilometres. There, an avenue was built next to the coast within ten years or so in an effort to solve road traffic problems. At that moment, the city rediscovers the coast which had been completely forgotten.At present, this area maintains its natural features on the whole. This essay tries to identify the range of different elements in the area to set them as an example so that they can be applied to the definition of "seashore". We made a list of signs and suggestions to think about the promenade, its urban use and its connection with the environment.The thesis looks for the necessary tools to achieve a better understanding of the built belt. It might help to build up guidelines when the right time comes to create a new and similar public area.To sum up, the essay is an analysis of the seashore looked on as an exceptional public area in the city. We paid attention to similar features of existing promenades in Spain and Brasil (two cases) to establish the reasons why such areas got created. Working on this principle, we reached the conclusion that Porto Alegre needs refurbishing. Based on the conclusions of the research we put forward some guidelines for this particular case.

En aquest treball he analitzat els indicadors d'activitat neotectònica de les Cadenes Costaneres Catalanes amb la finalitat de caracteritzar aquesta activitat.La importància de la caracterització del context tectònic recent de la zona radica principalment en dos aspectes. Per una banda aporta una informació regional. especialment valuosa en aquesta zona, o,. tot i que es coneix amb profunditat l'evolució tectònica durant el Miocè, són escassos els treballs referents al període més recent de la seva evolució tectònica. Així, no es coneix amb certesa si el context extensiu que s'inicià al Miocè inferior s'ha mantingut fins a l'actualitat o bé si, al contrari, el règim tectònic ha experimentat un gir. Per altra banda, la caracterització del context tectònic recent, constitueix una base important en la determinació del risc sísmic d'una zona, determinació que necessita, a més, d'altres dades adicionals que queden fora del camp purament geològic. Respecte a aquest últim punt cal remarcar que la zona de les Cadenes Costaneres Catalanes és la més densament poblada del NE de la Península Ibèrica, amb gran quantitat de construccions civils que comporten un perll considerable en cas de sismes forts. Aquestes condicions fan que la vulnerabilitat de la zona sigui alta. La vulnerabilitat. junt amb la perillosítat, que ve determinada per l'ocurrència i periodicitat de simes forts que experimenta una regió, són els dos paràmetres que determinen el risc sísmic. Tenint en compte el període del qual es tenen dades de la sismicitat instrumental. vora 50 anys. s'observa l'absència de sismes catastròfics a la zona. Si es considera el període del qual es tenen dades de sismicitat històrica, vora 1000 anys, s'observa l'ocurrència d'alguns sismes que causaren danys a la zona (intensitat VI-Vll). Això ha motivat l'estudi d'un període més llarg per a caracterizar l'activitat tectònica més recent a les Cadenes Costaneres Catalanes.Per últim, cal destacar la importància de la posada a punt d'un mètode que permeti analitzar l'activitat tectònica recent en zones on aquesta és poc intensa. Aquest és un punt de gran interès ja que com s'ha pogut comprovar recentment s'han donat casos de sismes forts ocorreguts en zones on no s'havien centrat els esforços d'anàlisi neotectònica degut a la baixa activitat tectònica recent detectada. Així. tot i que convé estudiar detalladament les zones amb una activitat important, és necessari desenvolupar mètodes d'anàlisi i estudis en zones on aquesta és moderada.Els objectius principals plantejats en aquesta tesi són els següents: - Localitzar i caracteritzar l'activitat neotectònica de la zona.- Localitzar i caracterizar la tectònica activa de la zona així com determinar i estudiar l'existència de paleosismicitat i les seves implicacions en la perillositat sísmica de la zona.- Posar a punt un mètode que permeti analitzar l'activitat neotectònica en zones on aquesta activitat no és molt intensa.Per a assolir aquests objectius he combinat antigues i noves tècniques d'anàlisi. Al llarg de l'estudi he observat que els mètodes clàssics d'anàlisi de l'activitat tectònica recent utilitzats en altres zones (anàlisi de poblacions de falles. anàlisis cinemàtiques. etc) no eren suficients per aconseguir els objectius plantejats. La màxima informació s'ha aconseguit gràcies a la comparació i anàlisi conjunta de dades estructurals (fracturacíó, còdols estriats, flexions i basculaments), geomorfològiques (fronts muntanyosos, xarxa fluvial, ventalls al.luvials), de paleosisnúcitat (escarpaments de falla, evidències de liqüefacció, moviments de massa) i de sismicitat.Els resultats obtinguts han permès per una banda, determinar que la zona es troba encara sota els efectes de la distensió neògena, sense mostrar grans variacions en el tipus de deformació que s'inicià al Miocè inferior, i per altra determinar la presència i caracteritzar fractures que molt probablement són sismogèniques, fractures que podrien tenir un període de recurrència de pocs milers d'anys i per tant ser encara actives. Aquests resultats es poden agrupar en els següents apartats: els que fan referència a l'activitat neotectònica, els que fan referència a la paleosisnúcitat í la tectònica activa i els que fan referència al mètode utilitzat:Resultats que fan referència a l'activitat neotectònica:· La zona estudiada ha experimentat deformació tectònica durant el Pliocè i durant el Quaternari. L'existència d'aquesta activitat s'ha determinat per la presència d'indicadors I) geomorfològics -fronts muntanyosos amb morfologia típica d'aixecament recent, xarxa de drenatge amb anomalies en el perfil d'equilibri, diferències en el grau d'incisió de la xarxa de drenatge-, 2) tectònics -fracturació. flexions i dissolució en els códols de dipòsits pliocens i quaternaris-, 3) de paleosismicitat -escarpaments de falla, evidències de liqüefacció, grans moviments de massa-, i 4) de sismicitat. · La intensitat de l'activitat neotectònica ha estat poc intensa a jutjar per 1) l'elevat grau de degradació dels indicadors geomorfològics. 2) la poca quantitat d'indicadors, tant geomorfològics. com tectònics i de paleosismicitat.· La localització dels indicadors d'activitat neotectònica mostra dos fets destacables: 1) la major part es concentren a la meitat meridional de la zona estudiada, coincidint amb la zona on s'observa menys sismicitat instrumental i històrica, i 2) molts dels indicadors geomorfològics es concentren en quatre fronts muntanyosos posant en evidència que aquests han experimentat un aixecament neotectònic: el del Baix Ebre, el del Camp, el del Montseny i el del Pla del Burgar.· La pràctica totalitat dels indicis mostra que la deformació neotectònica ha estat produïda per falles el lliscament de les quals té una component predominantment vertical. Els principals indicis en aquesta direcció són l'existència de facetes triangulars en els fronts muntanyosos, les anomalies en el perfil longitudinal dels rius, les diferències d'incisió fluvial en els fronts muntanyosos i en les fosses neògenes, les falles normals detectades en dipòsits quaternaris i pliocens, i per últim l'absència de defleccions a la xarxa fluvial en planta. Alguns indicis permeten interpretar que les falles que han actuat en el període neotectònic són de tipus normal: 1) la predominància d'aquest tipus de falles afectant els sediments recents i 2) la presència d'una depressió allargada paral·lela a alguns dels escarpaments de falla analitzats, situada en el blocenfonsat.· Els indicadors cinemàtics analitzats coincideixen en que:1. Durant el Pliocè: l'eix de mhima compressió horitzontal té una orientació entre NNE-SSW i ENE-WSW; aquesta interpretació permet explicar la disposició de falles, fronts muntanyosos i escarpaments de falla. En alguns casos de falles normals es pot interpretar també una disposició venical de sigma-1.2. Durant el Quaternari: l'eix de compressió horitzontal té una orientació entre N-S i NE-SW; aquesta interpretació permet explicar la disposició de falles, diàclasis, fronts muntanyosos, escarpaments de falla i alineacions d'anomalies de l'índex de gradient. En alguns casos, en falles normals, es pot interpretar també una disposició vertical de sigma-1.3. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant dades d'origen divers i poc abundants i per tant no poden ser considerats com a definitius.· L'anàlisi de les estructures permet interpretar que l'activitat neotectònica a les Cadenes Costaneres Catalanes constitueix la continuació de l'extensió neògena que ha tingut lloc al solc de València. La major concentració d'indicadors d'activitat neotectònica a la meitat S de les Cadenes Costaneres Catalanes pot explicar-se per la disposició de les estructures heretades del Miocè, de direcció NNE-SSW al S i NE-SW al N que haurien fet., sota un eix principal d'esforç horitzontal màxim orientat NNE-SSW a N-S durant el Quaternari, s'activessin amb més facilitat les fractures amb aquesta orientació, fractures que predominen al S de la zona estudiada.· La disposició dels eixos principals d'esforç de la zona estudiada, en comparació amb la convergència N-S de les plaques africana i euroasiàtica, pot explicar-se amb una variació de la relació entre els eixos tot mantenint-se la orientació. Així. a la zona estudiada, sigma-l és vertical i l'esforç màxim horitzontal varia entre N-S i NE-SW, mentre que la convergència de les plaques es produeix sota una orientació de sigma-1 N-S. Els resultats que fan referència a la paleosismicitat, la tectònica activa i .les seves repercusions en la perillositat sísmica de la zona són aquests:· La zona estudiada ha experimentat tectònica activa. L'existència d'aquesta activitat s'ha determinat per la presència d'indicadors 1) geològics, com són les evidències de paleosismicitat -escarpaments de falla, evidències de liqüefacció i grans moviments de massa- , i 2) sísmics. Tot i així, aquesta activitat no es pot considerar molt intensa a jutjar per la poca quantitat d'evidències detectades, i pel grau de degradació que mostren els escarpaments.· S'han detectat fins a dos tipus d'indicadors de paleosismicitat: escarpaments de falla preservats i evidències de liqüefacció, a més de la concentració d'esllavissades que pot estar relacionada amb sismicitat.· S'han detectat quatre escarpaments de falla amb expressió morfològica afectant als ventalls al.luvials: el de Mont-roig, el de l'Almadrava, el de Camarles i el de l'Aldea. A més s'han interpretat dos escarpaments més a partir de métodes indirectes: el de Sant Jordi, per l'anàlisi topogràfic del ventall, i el del Baix Ebre, per l'alineació d'anomalies de gradient. La orientación d'aquests escarpaments és entre N-S i NNE-SSW.· La falla que dóna lloc a l'escarpament de l'Almadrava és de tipus normal i perd salt cap a la superficie fins a esdevenir una flexió. Ha actuat entre el Pliocè superior i 350.000 a. En el seu periode més recent d'activitat ha experimentat un mínim de tres períodes de desplaçament suposadament sismogènics. · La falla que dóna lloc a l'escarpament de Mont-roig ha actuat entre el període de producció d'indústria lítica musteriana (fins a 100 000 a BP) i 4490-4790 a. B.C. La magnitud del sisme que possiblement es produí com a conseqüència del desplaçament de la falla que forma l'escarpament de Mont-roig (suposant que aquest desplaçament fos sismogènic) s'estima de 6 a 6.5.· L'estimació realitzada sobre el període de recurrència de la falla de Mont-roig indica que aquesta falla ha tingut una períodicitat de pocs milers d'anys, i per tant es tracta d'una falla activa. Aquests resultats justifiquen un estudi paleosismològic directe de la falla. Els resultats que fan referèocia al mètode utilitzat són aquests:· Les anàlisis geomorfològica, estructural, de la sismicitat i de la paleosismicitat es complementen entre elles i aponen molta informació si es realitzen comparant-ne els resultats. Es mostra doncs la complementarietat de lea anàlsis realitzades en aquest tipus d'estudis. / This thesis deals with the neo-tectonics and the active tectonics or the Catalan Coastal Ranges, the emerged sector or the Catalan-Valencian domain of the Valencia Trough, NE Spain. The instrumental seismicity data does not show any destructive earthquake in the zone whereas the historical data (up to 1000 years) shows some earthquakes that caused damage. This has motivated a geological analysis covering broad period of time in order to constrain the recent tectonic behaviour of the zone. Three main objectives have been considered: 1) the localisation and characterization of neo-tectonic activity, 2) the detection and analysis of active tectonics and paleoseismology in order to constrain the seismic hazard of the zone, and 3) the definition of the most useful methodology to analyze such a slightly active zone.Four main analyses have been done: geomorphological analysis (data from: mountain fronts. fluvial network, a1luvial fans), struetural analysis (data from: fracturation, striated pebbles, flexure and tilting), paleoseismological analysis (data from: fault scarps, liquefaction structures, mass movements), and seismological analysis.The main results are:· The Catalan Coastal Ranges show neo-tectonic indicators concentrated in their southern half, the area where less seismicity has been registered. This tectonic activity is extensional and not intense (sigma-3 is oriented mainly E-W for the Quaternary morphological and structural features) showing continuity with the Neogene tectonics.· Although the historic and instrumental seismicity shows no catastrophic seismic event there is active tectonism in the zone. Some fault scarps have been detected and analysed: Mont-roig, l'Almadrava, Camarles, l'Aldea, Sant Jordi and el Baix Ebre. The Mont-roig scarp, the longest of these scarps, is controlled by an active fault for which a return period of some thousand years has been estimated.· The methods used in this study (geomorphological, structural, paleo-seismological and seismic analysis) are useful tools for analysing the neotectonics of a zone in which the intensity of neo-tectonic deformation is low.

University, Diss., 2003--Kiel.

O presente estudo teve como objetivo caracterizar a estrutura da macrofauna bentônica, associada ao substrato de fundo, em cinco alagados temporários no Litoral Norte do Rio Grande do Sul, Brasil. Foram feitas coletas com amostrador tipo corer, com 0,39 m2 de diâmetro, em duas estações do ano: verão (março) e inverno (setembro) de 2004. De cada um dos alagados foram retiradas 6 repetições de sedimento. Nos locais de coleta, foram feitas medidas de temperatura, oxigênio dissolvido, saturação de oxigênio, transparência e profundidade. Foram realizadas coletas de água para análise das variáveis ambientais: nitrogênio total, fósforo total, sólidos totais, DQO e coletas de sedimento para análise granulométrica e de matéria orgânica. A comunidade de macroinvertebrados bentônicos esteve representada por 28 famílias. A partir da média das 6 repetições foram calculadas a densidade e a abundância dos organismos.A riqueza de famílias variou de 10 a 14 no verão, e de 8 a 13 no inverno. A classe Oligochaeta esteve presente em todos os banhados, no verão e no inverno, com as famílias Naididae e Tubificidae. As famílias mais abundantes foram Naididae (Oligochaeta) com 46,8% de abundância relativa e Chironomidae (Insecta: Diptera) com 36,8%. O verão apresentou os maiores valores de densidade da macrofauna bentônica, 5.902 ind/m2 a 46.997 ind/m2, com densidade média de 22.397 ind/m2. No inverno, variou de 4.798 ind/m2 a 14.607 ind/m2, com densidade média de 10.080 ind/m2. O alagado temporário com maior índice de diversidade de Shannon (2,05) foi o arrozal. O resultado da análise de agrupamento, com base na composição e na densidade da macrofauna bentônica, mostra uma nítida separação sazonal entre os alagados temporários, revelando, também, que os alagados, no inverno, foram mais similares entre si do que no verão. Através da análise de correlação de Spearman, verificou-se que Tubificidae correlacionou-se significativamente com a DQO, (r = -0,94; p=0,00) e o Nitrogênio total, (r = -0,91; p = 0,00). Hyallelidae apresentou as maiores correlações significativas com a temperatura (r = -0,91; p = 0,00) e com o oxigênio dissolvido (r = 0,80; p = 0,01). Concluiu-se que os pequenos alagados temporários no Litoral Norte estão sujeitos às mudanças climáticas que ocorrem sazonalmente. A densidade de indivíduos é alta, quando comparada a ambientes lacustres, indicando que a biomassa e a produtividade também devem ser altas nesse tipo de ambiente. No Litoral Norte, esses alagados temporários vêm sofrendo forte pressão antrópica, sendo essas áreas ocupadas para cultivos, pastoreio e urbanização, ocasionando a destruição desses ambientes que deveriam merecer mais atenção das autoridades competentes. / The objective of this study was to characterize the structure of macroinvertebrate community, associated to the substratum, in five temporary wetlands in the North Coast of the Rio Grande do Sul, Brazil. The samples were colected using a corer sampler, 0,39 m2 of diameter, in two seasons: summer (March) and winter (September) in 2004. In each wetlands, six replicates of sediment had been colected sampling sites were measured temperature, dissolved oxigen, oxigen saturation, transparency and depth. Water samples were collected to determine total nitrogen, total phosforus, total solids and DQO (chemical demand oxygen), sediment granulometry and analysis of organic matter. The community of benthic macroinvertebrates was represented by 28 families. The richness of families ranged between 10 and 14 in the summer, and 8 to 13 in the winter. The Oligochaeta was present in all temporary wetlands, summer and winter, with the families Naididae and Tubificidae. The most abundant families were Naididae with 46,8% of relative frequency and Chironomidae with 36,8%. The summer presented the biggest values of density of the benthic macroinvertebrates, 5,902 ind/m2 (P1) to 46,997 ind/m2 (P5), with mean density of 22.397 ind/m2. The winter varied of 4.798 ind/m2 (P3) the 14,607 ind/m2 (P5), with mean density of 10.080 ind/m2. The temporary wetlands with bigger index of diversity of Shannon (2,05) was the rice field. The result of the cluster analysis, based on the composition of the benthic macroinvertebrates, shows a clear seasonal separation between the temporary wetlands, revealing, also, that the wetladns in the winter had been more similar between itself of that in the summer. Through the Spearman correlation analysis, it was verified that the Tubificidae family correlated itself significantly with the DQO, (r = -0,94; p = 0,00) and the total Nitrogen, (r = - 0,91; p = 0,00). Hyallelidae presented the biggest significant correlations with the temperature (r = -0,91; p = 0,00), and with the dissolved oxygen (r = 0,80; p = 0,01). In short, that small temporary wetlands in the North Coast are exposed to the climatic changes that occur seasonaly. The density of individuals is high, when compared to lacustrine environments, indicating that the biomass and the productivity also must be high in this type of environment. In the North Coast, these temporary wetlands come suffering a strong anthropic pressure, because these areas are used for plantation, pasturage and urbanization, causing the destruction of these environments that would have to deserve more attention by the competent authorities.

Submitted by Puentes Torres Antônio (antoniopuentes@hotmail.com) on 2016-07-22T14:20:48Z No. of bitstreams: 1 HINGRID INACIO.pdf: 5151782 bytes, checksum: 78dc48b8dfd0c8a0e436cbebf276a399 (MD5) / Approved for entry into archive by Jose Neves (neves@ufba.br) on 2016-07-27T15:37:35Z (GMT) No. of bitstreams: 1 HINGRID INACIO.pdf: 5151782 bytes, checksum: 78dc48b8dfd0c8a0e436cbebf276a399 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-07-27T15:37:35Z (GMT). No. of bitstreams: 1 HINGRID INACIO.pdf: 5151782 bytes, checksum: 78dc48b8dfd0c8a0e436cbebf276a399 (MD5) / RESUMO Desde 2003, o Estado vem implementando as suas políticas públicas no campo brasileiro à luz da “promoção do desenvolvimento territorial rural” (MDA, 2004), sendo o território adotado enquanto unidade de planejamento e gestão espacial e a identidade territorial utilizada como estratégia de legitimação da ação política no imaginário social. Esta pesquisa analisa a Questão da (Reforma) Agrária no contexto da Política de Desenvolvimento Territorial Rural, tendo como recorte analítico o Território Litoral Sul da Bahia. A metodologia adotada pautou-se na pesquisa participante, tendo sido realizadas entrevistas qualitativas com representantes do poder público – em sua instância federal e estadual – e das organizações e movimentos sociais do campo em oficinas, encontros e seminários. O Território Litoral Sul da Bahia se destaca pela concentração espacial de organizações e movimentos sociais de luta pela terra e de acampamentos e projetos de assentamentos rurais, aspectos estes que evidenciaram a questão (da reforma) agrária na ordem do discurso governamental. Assim, considerando que toda intervenção territorial pressupõe um interesse político no território e que o Estado reproduz, através de suas políticas públicas, a desigual correlação de forças sociais que definem a estrutura da sociedade capitalista, fez-se necessário uma reflexão geográfica sobre os significados e os desdobramentos deste processo. Para tanto, partiu-se do pressuposto de que o espaço geográfico é a condição material de reprodução da sociedade em suas múltiplas escalas e dimensões, sendo a autonomia política da prática social conquistada a partir das temporalidades, espacialidades e territorialidades definidas. Palavras-chave: reforma agrária, movimentos sociais, desenvolvimento territorial, Litoral Sul da Bahia. / ABSTRACT Since 2003, the Estate has been implementing its political actions in the Brazilian field under the idea of “promoting the development of the rural territory” (MDA, 2004), and the territory is adopted as a unit of spatial planning and management, and the territorial identity to be used is chosen as a strategy of legitimizing the social imaginary on political action. This research analyzes the Agrarian (Reform) in the specific context of the Politics for the Rural Territory Development, and focuses on the Territory of South Bahia Atlantic Coast as its exploratory picture. The methodology used for the study was based on participative research through qualitative interviews conducted with representatives from the federal and state governments, and with agrarian committee from social movements and organizations. Workshops, meetings and seminars were used for collecting information. The South Bahia Atlantic Coast Territory is evident because of its geographic concentration of social organizations and movements in favor of the rights for land, and because of the rural camping and land consolidation projects as well. And those are the aspects that have evidenced the issue about agrarian (reform) that has been showed in the government discourse. Therefore, considering that the idea of a territory intervention is strictly related to a political interest in that territory, and that the Estate recreates, through its public politics, an unequal correlation between social powers that define the structure of the capitalist society, it has been necessary to think geographically about the meanings, the ongoing manifestation, and the expansion of this whole process. In order to reach this principle, it has firstly been considered that the geographic territory is the physical condition for the reproduction of the society in its multiple levels and degrees, considering yet that the political autonomy for social actions is achieved from well defined temporariness, spatiality and territoriality. Key words: agrarian reform, social movements, territorial development, South Bahia Atlantic Coast.

Submitted by Puentes Torres Antônio (antoniopuentes@hotmail.com) on 2016-09-05T12:21:04Z No. of bitstreams: 1 Ricardo_Acacio_Almeida_Dissertacao_Mestrado_Final.pdf: 6626564 bytes, checksum: f638c8897f440f481dd626224c59c0ec (MD5) / Approved for entry into archive by Vanessa Reis (vanessa.jamile@ufba.br) on 2016-09-05T14:16:55Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Ricardo_Acacio_Almeida_Dissertacao_Mestrado_Final.pdf: 6626564 bytes, checksum: f638c8897f440f481dd626224c59c0ec (MD5) / Made available in DSpace on 2016-09-05T14:16:55Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Ricardo_Acacio_Almeida_Dissertacao_Mestrado_Final.pdf: 6626564 bytes, checksum: f638c8897f440f481dd626224c59c0ec (MD5) / Este trabalho teve como principal objetivo mapear as unidades ambientais e estudar a evolução do uso e ocupação da terra na bacia do Rio Punhaí, no litoral norte da Bahia. Para se alcançar os objetivos propostos foram realizadas interpretação de imagens de satélite, ortofotos e fotografias aéreas dos anos 1959, 1993 e 2011. Além disto, foram realizados trabalhos de campo para aferição dos mapas preliminares, atualização das informações de uso da terra e caracterização dos solos e relevo. Assim, com a utilização do conceito de Landsystem, sete unidades ambientais foram criadas: UAm1 - Planícies e Terraços com Neossolos Quartzarênicos. Ocupação Urbana; UAm2 - Planícies e Terraços com Neossolos Quartzarênicos. Extração de Areia; UAm3 - Colinas Suavemente Convexas, Conectadas aos Terraços e Planícies. Neossolos Quartzarênicos/Espodossolos. Extração de Areia; UAm4 - Topos Planos a Ligeiramente Ondulados com Vertentes Suavemente Convexas. Latossolos Vermelho-Amarelos com presença de petroplíntita. Uso Agrícola; UAm5 - Colinas Convexas com Topos Convexos em Relevo Suave Ondulado a Ondulado. Latossolos Vermelho-Amarelos. Vegetação de Mata Secundaria; UAm6 - Colinas Convexas com Topos Convexos em Relevo Ondulado a Forte Ondulado. Latossolos Vermelho-Amarelos. Vegetação de Mata Secundária; UAm7 - Colinas Convexas com Topos Largos, Planos a Suavemente Ondulados e Alongados. Vales mais Encaixados com Mata de Galeria. Latossolos Vermelho-Amarelos. Silvicultura e Pecuária Extensiva. A partir da interpretação dos mapas produzidos, observou-se uma intensa urbanização na bacia do rio Punhaí, especialmente a partir da década de 1970. Tal urbanização foi de jusante, próximo ao distrito de Barra de Pojuca, para montante da bacia, na direção do distrito de Monte Gordo. Assim, as unidades ambientais que apresentaram as maiores transformações entre as décadas analisadas, assim como os maiores impactos negativos frente à urbanização, foram as de relevo plano e suavemente ondulado, principalmente em áreas com solos arenosos (Neossolos Quartzarênicos). / ABSTRACT This work aimed to map the environmental units and study the evolution of the use and occupation of land in the basin of Rio Punhaí in northern Bahia. To achieve the proposed objectives were carried out interpretation of satellite images, orthophotos and aerial photographs of the years 1959, 1993 and 2011. It were conducted fieldwork to gauge the preliminary maps, updating land use information and characterization soils and relief. Thus, using the concept of Landsystem, seven environmental units were created: UAm1- Plains and terraces with Quartzipsamments. Urban occupation; UAm2- Plains and Terraces with Quartzipsamments. Sand extraction; UAm3- Hills Gently Convex, Connected to the Terraces and Plains. Quartzipsamments / Spodosols. Sand extraction; UAm4- Tops Plans Slightly Wavy with Slopes Gently Convex. Red-Yellow Latosol with petroplinthites. Agricultural use; UAm5- Convex Hills with top convex and slightly wavy relief. Red-Yellow Latosol. Secondary Forest Vegetation; UAm6- Convex Hill with Convex Tops in Wavy Relief or Very Wavy. Red-Yellow Latosol. Secondary forest vegetation; UAm7- Convex Hills with Wide Tops, Plans Tops in Slightly Wavy and Elongated Relief. Embedded valleys with gallery forest. Red-Yellow Latosol. Extensive Livestock and Forestry. Thus, between 1959 and 2014 there was an intense urbanization in the watershed of Punhaí river from the 1970 in the city of Camaçari, but also in Monte Gordo District.

La tesis “Análisis de la variación temporal de la línea de costa y caracterización de la geomorfología litoral: Bahía de Paita, Perú 1946-2007”, busca conocer las dinámicas y los cambios en la línea de costa en el periodo 1946-2007 teniendo en cuenta las tendencias actuales, especialmente las referidas al cambio climático, la elevación media del nivel del mar y el Evento de El Niño. Para conocer estos cambios en la línea de costa fue necesario combinar e integrar distintos métodos, como la cartografía, la teledetección, el análisis estadístico de variables y el levantamiento de información de campo. Todos estos elementos fueron vinculados y trabajados dentro de un Sistema de Información Geográfica (SIG). Con el propósito de evaluar las tendencias en la variación de la línea de costa en la zona de estudio, se trazaron objetivos secundarios, como el de realizar una caracterización de la línea de costa actual identificando sectores erosivos o deposicionales; desarrollar una zonificación geomorfológica de la zona de estudio y generar una base de datos cartográfica mediante el empleo del SIG. De acuerdo con los resultados alcanzados, se identifico que en la actual línea de costa la Bahía de Paita se distinguen claramente sectores de gran variabilidad y otros más estables. La zona que presenta una mayor variabilidad en línea de costa se encuentra principalmente al sur del río Chira, donde se distinguieron procesos de erosión y sedimentación. Al carecer estas zonas de infraestructura antrópica, como muelles, rompe olas, espigones, etc.; los cambios en la línea de costa son debido a factores naturales. Dentro de esto, se destaca la variación comprendida entre los periodos 1992- 1999, donde se desarrolló una gran sedimentación en la zona del Balneario de Colán. El otro sector en la Bahía de Paita que presentó una gran variabilidad es el Puerto de Paita. Sin embargo, a diferencia del sector anterior, en el Puerto de Paita la dinámica de la línea de costa responde claramente a una influencia antrópica. La construcción de infraestructura portuaria a partir de los años 70´s ocasionó un avance de la línea de costa. Este avance de la línea de costa se vio acrecentando en el periodo 1992-1999, una vez más debido al Evento El Niño 1997/1998. Finalmente se concluye que a nivel global el aumento de nivel del mar no puede ser visto en esta área de estudio, pues en promedio la tasa de cambio final, es decir, la variación en metros entre el número de años transcurridos presenta un índice de -0.02 metros/año, lo cual es un valor muy pequeño como para sustentar esta afirmación. Esto rechazaría la hipótesis de investigación planteada. En la relación a esto, si tomamos en cuenta el promedio del movimiento neto de la línea de costa, esto nos muestra un valor positivo: 3. 11 metros, lo que puede ser explicado con la gran dinámica sedimentaria del rio Chira durante los Eventos El Niño. Por su parte, el Evento El Niño sí tiene un impacto directo en la línea de costa, el cual difiere de lo planteado en la hipótesis pues no genera procesos erosivos. Si bien en un primer momento puede ocasionar oleajes fuertes y maretazos, luego genera un retroceso del mar, es decir, genera un proceso de sedimentación. Este proceso de sedimentación extraordinario en la línea de costa no es estable, pues luego la línea de costa tiende a retroceder hasta estabilizarse. / Tesis