Aquesta tesi examina la relació i el contacte entre "llengües mitjanes" i "llengües internacionals" a Catalunya i Estònia des d'un punt de vista comparat en l'era 'glocal'. Partint de la comparació dels contextos històrics i sociodemogràfics, s'analitzen els canvis en aquests camps i la manera com aquests canvis han influenciat i/o modificat les habilitats, els comportaments i les ideologies lingüístiques de cadascun dels grups de parlants en contacte.Mitjançant dades recollides amb un treball de camp de diversos mesos a Tallin i a Barcelona amb eines metodològiques eminentment qualitatives (entrevistes en profunditat, grups de discussió, observació participativa i enquesta etnogràfica), s'observa que la relació entre aquests tipus de llengües ("mitjanes" i "internacionals") té uns trets particulars, els quals s'interpreten en aquest estudi des dels paradigmes teòrics de les ideologies lingüístiques, la sociocomplexitat i el paper de la globalització en la configuració linguoidentitaria.El treball aconsegueix identificar les diferents posicions des de les quals interactuen els parlants en cada context fixant-se en les opinions o punts de vista expressats explícitament o implícita sobre la situació sociolingüística del seu entorn més immediat. El ventall de posicions que pot ocupar cada grup és ampli i va des d'una acceptació pragmàtica de la convivència etnolingüística fins a una reivindicació més emfàtica dels drets lingüístics per part de cada grup.A partir de la comparació d'aquests dos casos podem traçar, doncs, certs paral·lelismes interessants entre cada grup lingüístic analitzat els quals poden il·luminar aspectes rellevants a tenir en compte en el tractament sociopolític de cada situació; però el que sobretot es destaca és el paper del nivell ideològico-representacional a l'hora de co-construir uns contextos sociolingüístics determinats. A més a més, el paper de la globalització és també crucial en tant que ressalta la complexitat de les realitats estudiades, situant el multilingüisme en una posició aparentment contradictòria: com a quelcom a priori problemàtic socialment per a les persones, grups o institucions, però alhora com a un recurs social i comunicatiu important per a la identitat i el reconeixement equitatiu dels distints grups lingüístics en contacte. / This thesis examines the relationship and contact between "medium-sized languages" and "international languages" in Catalonia and Estonia from a comparative point of view in the 'glocal' era. The comparison is based on the analysis of the demographic and historical contexts, and how the more recent changes in these fields have influenced and/or changed the language skills, behaviors and language ideologies of each group of speakers in contact.Using data collected by several months of fieldwork in Tallinn and Barcelona with qualitative methodological tools (interviews, focused-group discussions, participant observation and an ethnographic survey) the study shows that the relationship between these languages ("medium-sized" and "international") has some special features, which are interpreted in this study from the theoretical paradigms of language ideologies, the socio-complexity and the role of globalization in shaping aspects of language and identity.The work achieves to identify the different positions from which speakers interact in each context by highlighting their opinions or views expressed explicitly or implicitly about the sociolinguistic situation of their immediate surroundings. The range of positions that can be occupied by each group is broad, from a pragmatic acceptance of the coexistence with the other ethno-linguistic group to more emphatic claims of language rights by each group.From the comparison of these two cases, some interesting parallels can be traced between each of the studied linguistic groups, which can illuminate important aspects to consider in dealing with the socio-political situation, but what the study emphasizes is the role of the ideological and representational level when co-constructing a particular sociolinguistic context. In addition, the role of globalization is also crucial in that it highlights the complexity of the realities studied, placing multilingualism in a seemingly contradictory position: a priori as something socially problematic for people, groups or institutions, but both as a social resource and communications important to the identity and equitable recognition of the different linguistic groups in contact.