Thesis (Ph. D.)--University of Toronto, 2005. / Includes bibliographical references.

DE LA TESIS TITULADA:LA JUSTICIA A FINALES DEL SIGLO XIX. UN CASO CONCRETO: LA AUDIENCIA DE LO CRIMINAL DE MANRESA (1882-1892).AUTOR DE LA TESIS: JUAN MARCOS ESTARAN PEIXDIRECTOR DE LA TESIS: PROFESOR DR. D. ANTONI M. JORDÀ FERNANDEZLa tesis que se presenta esta estructurada en primer lugar con una introducción de los objetivos principales del trabajo continuando con una primera parte donde se analiza el estado de la administración de justicia a finales del siglo XIX , teniendo en cuenta el marco constitucional histórico; una segunda parte dirigida a estudiar y analizar las Audiencias de lo Criminal, como órganos de nueva creación, y encargados a su vez de aplicar la nueva Ley de Enjuiciamiento Criminal de 1882 (en adelante LECR) ; y una tercera parte dedicada exclusivamente al estudio de la Audiencia de lo Criminal de Manresa. Dejando en la parte final del trabajo las conclusiones, las fuentes y la bibliografía utilizadas. Las fuentes de investigación de la tesis han sido fundamentalmente el Archivo de la Corona de Aragón, el Archivo Histórico Nacional, el Archivo del Congreso de Diputados y el Archivo Histórico de la Ciudad de Manresa , así como la legislación histórica de la época.Con la entrada en vigor de la LECR de 1882 se produjo un importante cambio en la forma de enjuiciar las causas penales. La historia de este cambio, no estudiado hasta la fecha, en el procedimiento penal y en la justicia penal y de las circunstancias históricas en que se produjo, de las personas y instituciones que por un motivo u otro intervinieron en este proceso histórico-jurídico, constituyen los puntos principales de este trabajo, y cuyos objetivos principales se podrían resumir en los siguientes puntos: 1) El encaje constitucional de la Justicia en el siglo XIX considerada mas una administración más que un poder. 2) La entrada en vigor y el desarrollo de la LPOPJ de 1870,y de la Ley Adicional de 1882 como ejemplo de lo que fue la justicia de la Restauración 3) La entrada en vigor de un proceso penal nuevo, con la aplicación y puesta en marcha de la LECR de 1882. 4) El interés político por la reforma y el seguimiento oficial de los efectos de la aplicación de la nueva ley: las estadísticas judiciales, siendo el estudio de los diez años de la actividad de las Audiencias de lo Criminal una de las aportaciones novedosas que se ofrecen en este trabajo.5) El estudio y investigación del caso particular de la Audiencia de Manresa, como ejemplo de lo que fue un tribunal de la Restauración, al ser ello posible por haberse conservado por puro azar y en el ámbito territorial de la extinta Audiencia Territorial de Barcelona ,casi toda su documentación Disponer de este tipo de fondos decimonónicos no suele ser habitual, pues la destrucción de archivos judiciales ha sido la tónica general hasta hace relativamente bien poco. El estudio de campo efectuado de las documentación del tribunal desde el momento de su constitución, hasta su disolución, utilizando para ello las fuentes documentales conservadas, constituye la principal novedad que se trata de aportar al estudio de la administración de justicia decimonónica. A través de la misma es posible observar, documentar y ofrecer a los lectores, una visión lo mas amplia posible, de los problemas que se plantearon referentes a la dotación y planta de plazas de magistrados, secretarios, fiscales y demás personal judicial, a las conexiones de la justicia con el poder local, especialmente con el Ayuntamiento y el Colegio de Abogados, a la situación de la cárcel local, verdadero reflejo de una situación de abandono de las instituciones, pero sobretodo es importante el estudio de la actividad judicial del Tribunal, a través del estudio de su actividad con el análisis de sus estadísticas, y de la documentación conservada, y sobretodo de sus sentencias, verdadero reflejo del derecho penal y procesal de la época. Todo ello ambientado en una ciudad como Manresa, situada en el corazón industrial de Cataluña, en plena época de la industrialización , con sus problemas sociales y políticos, y que han hecho del estudio de este tribunal una situación peculiar dentro de la justicia de finales del siglo XIX..Barcelona, diciembre del 2007. / OF THE THESIS :JUSTICE AT THE END OF THE XIX CENTURY. A SPECIFIC CASE :THE MANRESA CRIMINAL HEARING (1882 - 1892)AUTHOR OF THE THESIS : JOAN MARC ESTARAN PEIXTHESIS DIRECTOR : PROFESSOR DR. MR. ANTONI M.JORDÀFERNANDEZThe thesis herein presented is structured, firstly, by an introduction of themain aims of the job, followed by a first part where the state of the JusticeAdministration at the end of the XIX century is analysed, considering theconstitutional historical frame; a second part aimed to the study andanalysis of Criminal Hearings, as new organs, and in charge of theapplication of the new Rule of Criminal Procedure of 1882 (from now onLECR, Spanish acronym); and a third part dedicated exclusively to thestudy of the Criminal Hearing of Manresa. In the final part we would findthe conclusions, sources and bibliography. The main sources ofinvestigation of the thesis have been mainly the Records of the Crown ofAragon, the National Historical Records, as well as the historicallegislation of that period.When the LECR of 1882 came into force a very important change in theway of judging Criminal Cases took place. The history of this change -which has not yet been studied - in the Criminal Proceedings and CriminalJustice, and the historical circumstances in which it was produced, of thepeople and institutions which for one reason or another influenced thishistorical and legal process, constitute the main points of this work, and themain aims could be summed up in the following points : 1) Theconstitutional situation of Justice en the XIX century considered more as anadministration than a power. 2) The enforcement and development of theLPOPJ of 1870, and of the 1882 Additional Law as an example of whatjustice like during the XIX century. 3) The enforcement of a newcriminal process, with the 1882 LECR coming into force. 4) The politicalinterest for the reform and the official follow-up of the effects of theapplication of such new law : judicial statistics, representing the study often years of activity of the Criminal Hearings, one of the new contributionsoffered in this job. 5) The study and investigation of the particular case ofthe Audience of Manresa, as an example of what a Court was like duringthe Restoration, which was possible since it survived by pure chance in theterritorial field of the extinct Territorial Audience of Barcelona, almost allits documentation. To have this type or nineteenth-century background isnot very common, since the destruction of legal files has been the generalrule until a short time ago. The field study that was carried out on thedocumentation of the Court from its constitution to its dissolution, using forthat the preserved documentary sources, constitutes a key novelty whichconsists on the contribution in the study of the XIX century JusticeAdministration. From that perspective, we can observe, document andoffer the readers a wider vision of the problems that were raised back thenwith regard to the resources as well as the team of judge magistrates,secretaries, judges and other judicial staff, to the connections of justice withthe local power, especially with the Town Hall and the Bar Association, tothe situation of the local prison, true reflex of a situation of abandonment ofthe institutions, but the study of the judicial activity of the Court isespecially important, through the study of its activity analyzing statistics aswell as the preserved documentation and more specifically its sentences,which are a true reflex of the criminal and procedural code of the time. Allthis with a background as beautiful as the city of Manresa, situated en theindustrial heart of Catalonia during the industrialization, with its social andpolitical problems, and which have made the study of this Court a specialsituation within justice by the end of the XIX century.Barcelona, December 2007

Aquesta investigació reconstrueix la vida cultural de la ciutat de Manresa, a la Catalunya Central, al llarg dels segles XIII i XIV, amb el còdex baixmedieval com a fil conductor. L'estudi es basa en l'anàlisi de 305 documents amb mencions libràries (editats conjuntament), pràcticament tots ells inèdits, que procedeixen d'un buidatge exhaustiu dels fons notarials que custodien l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa i l'Arxiu de la Seu de Manresa per a aquests segles (uns 800 lligalls). Cal dir que aquest ric fons notarial s'ha conservat pràcticament sencer al llarg del temps. Dir també que fins aleshores no s'havia utilitzat amb aquesta finalitat, i, en conseqüència, la bibliografia al respecte ha estat, fins ara, pràcticament inexistent. En l'estudi s'analitza quines foren les biblioteques de cada grup social de la ciutat: jurisperits, eclesiàstics (canonges, ordes mendicants, clergat secular), metges i apotecaris, mercaders i menestrals, noblesa i jueus; faig la mateixa anàlisi per altres parròquies dels encontorns de la ciutat, com també aporto notícies inèdites dels monestirs benedictins de Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de Montserrat, Santa Cecília de Montserrat i Sant Benet de Bages, com a contribució a la història cultural d'aquests cenobis. Tradicionalment els estudis d'història del llibre s'han centrat, bàsicament, en els inventaris i testaments com a documentació primordial d'informació, i això atorgava a les biblioteques descobertes un caràcter estàtic, sense poder-se esbrinar com s'havien format. La utilització de tota la documentació notarial sense excepció (els llibres particulars de famílies manresanes, els llibres comuns de l'escrivania, els dels gremis, ordes religiosos, jueus, i esborranys, a més a més, és clar, dels ja esmentats llibres d'inventaris i testaments) ha permès documentar molt especialment la circulació del còdex (145 documents en fan referència) i per tant dimensionar amb exactitud els dos valors -sempre complementaris- del llibre: el material i l'espiritual. Així, les notícies libràries enllacen de manera natural amb un estudi socioecònomic i biogràfic de cadascun dels possessors, o en el seu cas del grup social, amb l'objectiu de conèixer quin fou el tipus de lectura que feren dels llibres i quina fou la seva vida espiritual.Aquesta ha estat la metodologia utilitzada. Pel que fa estrictament al contingut, cal dir que el segle XIV a Manresa (període en el qual es concentra la major part de la documentació) ha estat anomenat per la historiografia local el "gran segle" de la ciutat: es construeixen la Seu i la Sèquia, així com els temples del Carme i de Sant Domènec, per citar les obres més importants, i és també quan es concentra la concessió de privilegis reials, especialment per part del rei Pere el Cerimoniós. La intensa vida política i econòmica de Manresa, és reflecteix en la tipologia librària, essent el llibre jurídic el que més circulà. La vida social, indestriable de la religiositat, és documentada amb un gran nombre de llibres litúrgics i especialment dels litúrgicodevocionals, com a mostra de la penetració de la Devotio moderna. Complementen aquests dos grans grups, els llibres de contingut mèdic, els gramaticals i els de lògica. Entre les principals biblioteques particulars documentades, cal destacar per la seva qualitat sobretot la del jurisperit Ramon Saera, d'uns 83 còdexs (amb una notable biblioteca teològica), la dels metges Bernat de Figuerola (pare i fill) (53 còdexs aprox.) i especialment la de Bernat Oller, prior general dels carmelites i fill de Manresa, el qual llegà la seva biblioteca de 143 còdexs (!) al convent del Carme de la ciutat. / This research reconstructs the cultural life of the city of Manresa, located in Central Catalonia, over the XIII and XIV centuries, through a late Middle Ages code. The thesis is based upon the study of 305 documents whit book mentions (edited together). Almost all of them are new and are extracted from on exhaustive thorough examination of the notarial sources related to these centuries (about 800 volumes) and preserved by the Arxiu Històric Comarcal de Manresa and by Arxiu de la Seu de Manresa. It must be pointed that these rich sources had been preserved intact all over the times and had never been utilised whit this aim and, consequently, bibliografy has been inexistent up to now.The stuy analyses which were the libraries of each social group in the city: jurisconsults, ecclesiastics (canonicals, mendicant orders, secular clericals), physicians, chemists, merchants and artisans, aristocracy and jewishes; the some analyses has been made for other parish churches placed in the outskirts of the city. Also, unpublished historical notes related to the Benedictine monasteries such as Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de Montserrat, Santa Cecília de Montserrat i Sant Benet de Bages had been brought as a contribution to the cultural history of these cenobies.Traditionally, the studies of book history were concentrated in inventoires and testaments as a primordial records of information, but this attributed a static character to the discovered libraries whith any possibility to discover how they had born. The utilisation of the whole notarial records: particular "manresan" families books, office of notaries books, corporation ones, religious orders, jewish, rough copies and the already mentioned inventaries and testaments, permitted to particulary document the circulation of the code (145 documents mention it) ant to fixe an exact dimensions of the two complementary values: the material and spiritual one. So the data books link in a natural way to the socioeconomic and biographic study of each of their owners, or in case of a social group, whit the aim to known which were the kind of readings of the books and which was the spiritual life of the group itself. This is the methodology used. Whit regard to the content itself, it must be said that the local historiography nominated the XIV century (a period in which the major part of the records concentrates) the "great century" of the city of Manresa: in fact, to mention the main works, the Seu and the Sèquia are built, both Carme and Sant Domènec temples. It is in the same century wehre the granting of privileges is concentrated, specially by the king Pere el Ceremoniós. The intense political and economical life in Manresa reflects itself on the book tipology, being the law books thes ones that mostly spread out. Social life, inseparable from religion, is documented by the great number of liturgical books, specially the prayer and liturgic ones, as a proof of penetration of Devotio Moderna. The medical, the grammar and the logic books complete those two main groups. Betwen the main documented libraries that of jurisconsult Ramon Saera distinguishes itself for the quality of 83 codes (whit a notable theological library), also that of doctors Bernat de Figuerola ( father and son) (53 codes aprox.), and specially that of Bernat Oller, Carmelities prior general and son of Manresa, who gere his library whit 143 (!) codes as a donation tho the Carme monastery of the town.