En el context de la Col·laboració Universitat-Empresa (UIC), l'objectiu d'aquest projecte d'investigació és entendre com i per què les indústries contacten centres tecnològics o de recerca amb un objectiu d'investigació. La revisió de la bibliografia, però, va produir poc sobre com les indústries es comporten quan es troben amb un problema tecnològic relacionat amb el mercat, no tenir antecedents de les relacions anteriors amb els centres de recerca de la Universitat, i decidir que necessiten acostar- a ells per primera vegada. Seguint la metodologia d'estudi de cas, es va realitzar una investigació qualitativa de diversos casos al voltant de tres proposicions teòriques per tal d'avaluar si es podria desenvolupar o no un patró comú. La primera proposició estableix que una empresa que s'acosta a un centre d'investigació per primera vegada per resoldre una Oportunitat de Mercat Relacionada amb la Tecnologia (TRMO) contacta amb un facilitador tecnològic que l'empresa creu que podria ser capaç d'ajudar a trobar el centre adequat. La segona proposició vol comprovar si els membres de l'empresa recorden haver estat visitats per un intermediari d'un centre de recerca o tecnològic o haver fet un altre tipus d'activitats que les pròpies d'una investigació externalitzada amb un centre tecnològic o de recerca. Finalment, la proposició 3 té per objecte determinar si l'empresa utilitza de manera proactiva el seu capital social per obtenir ajuda per trobar el centre adequat. Es van trobar sis empreses per complir els requisits, i es van entrevistar als seus directius. En aquest treball es troba una sèrie d'evidències sobre els factors que impulsen aquests primers contactes. A més, aquest treball explora el comportament intern quan es tracta de seleccionar el soci adequat. Això planteja preguntes sobre el lideratge de projectes, la maduresa del projecte, i la construcció de confiança entre l'empresa i el centre d'investigació. Seguint aquesta línia d'investigació, aquest treball proposa un model i el compara amb la bibliografia actual sobre la forma de preparar les infraestructures per activar les relacions. / En el contexto de la Colaboración Universidad-Empresa (UIC), el objetivo de este proyecto de investigación es entender cómo y por qué las industrias contactan centros tecnológicos o de investigación con un objetivo de investigación. La revisión de la bibliografía, sin embargo, produjo poco sobre cómo las industrias se comportan cuando se encuentran con un problema tecnológico relacionado con el mercado, no tener antecedentes de las relaciones anteriores con los centros de investigación de la Universidad, y decidir que necesitan acercarse a ellos por primera vez. Siguiendo la metodología de estudio de caso, se realizó una investigación cualitativa de varios casos en torno a tres proposiciones teóricas a fin de evaluar si se podría desarrollar o no un patrón común. La primera proposición establece que una empresa que se acerca a un centro de investigación por primera vez para resolver una Oportunidad de Mercado Relacionada con la Tecnología (TRMO) contacta con un facilitador tecnológico que la empresa cree que podría ser capaz de ayudarle a encontrar el centro adecuado. La segunda proposición quiere comprobar si los miembros de la empresa recuerdan haber sido visitados por un intermediario de un centro de investigación o tecnológico o haber hecho otro tipo de actividades que las propias de una investigación externalizada con un centro tecnológico o de investigación. Finalmente, la proposición tres tiene por objeto determinar si la empresa utiliza de manera proactiva su capital social para obtener ayuda para encontrar el centro adecuado. Se encontraron seis empresas para cumplir los requisitos, y se entrevistó a sus directivos. En este trabajo se encuentra una serie de evidencias sobre los factores que impulsan dichos primeros contactos. Además, este trabajo explora el comportamiento interno cuando se trata de seleccionar el socio adecuado. Esto plantea preguntas sobre el liderazgo de proyectos, la madurez del proyecto, y la construcción de confianza entre la empresa y el centro de investigación. Siguiendo esta línea de investigación, este trabajo propone un modelo y lo compara con la bibliografía actual sobre la forma de preparar las infraestructuras para activar las relaciones. / In the context of University-Industry Collaboration (UIC), the goal of this research project is to understand how and why industries contact research or technological centers with a research objective. The review of the literature, however, yielded little on how industries behave when they encounter a technological related market problem, have no record of previous relationships with University research centers, and decide they need to approach them for the first time. Following case study methodology, a qualitative multiple case study research was performed around three theoretical propositions in order to assess whether or not a common pattern could be developed. Proposition one states that a firm that approaches a research center for the first time to solve a Technology Related Market Opportunity (TRMO) contacts a technological facilitator who they believe might be able to assist them find the right party. The second proposition is meant to check whether or not members of the firm remember having been visited by a research/technical center intermediary or having done other than externalized research activities with a research/technical center. Finally, proposition three is intended to determine if the firm proactively uses its social capital to obtain assistance to find the right party. Six companies were found to meet the requirements, and their managers were interviewed. This paper finds a number of evidence concerning the driving factors that trigger said first contacts. Also, this work explores internal behavior when it comes to selecting the right partner. This raises questions on project leadership, project maturity, and trust building between the company and the research center. Following this line of research, this work also proposes a model and compares this with current literature on how to prepare infrastructure to trigger relationships.

Las técnicas de modelado conceptual son un componente esencial en un gran número de métodos de desarrollo de sistemas de información. Sin embargo,normalmente dedican muy poca --o ninguna atención al problema de la validación del esquema conceptual.En este trabajo se explora una técnica que, partiendo del esquema conceptual, permite realizar especificaciones del sistema de información que son formales e inteligibles para los usuarios. La técnica que se propone está basada en la axiomatización de los formularios de empresa. Para ello, se define una gramática que permite expresar mediante fórmulas los formularios de empresa y se presenta un procedimiento que permite transformar el esquema conceptual en fórmulas de dicha gramática. El esquema conceptual así transformado representa el conjunto de axiomas del cálculo que, mediante un conjunto de reglas de inferencia que se proponen, permite obtener, como teoremas del cálculo, los formularios que utilizará el usuario. De esta manera, el usuario puede validar el esquema conceptual a través de los formularios que utilizará, y además se consigue una especificación formal del sistema a construir que los programadores no malinterpretarán.Para comparar la propuesta con otras aproximaciones al problema, se estudian propuestas concretas de las áreas de la ingeniería del software, la ingeniería ontológica, el diseño ontológico, el modelado conceptual, la normalización de bases de datos y los métodos formales de especificación de sistemas. Se muestra que las posiciones que mantienen dichas propuestas respecto a la noción de información son distintas y en algunos casos contradictorias. Para mostrar esto, se estudian las diferentes posiciones que han mantenido a lo largo de la historia distintos filósofos frente a la noción de información.Una comprensión más profunda de las premisas filosóficas que se asumen, normalmente de manera implícita, en los distintos métodos, puede ayudar a la elección del método apropiado a cada tipo de problemas que se presenta durante el desarrollo de sistemas de información y además puede ayudar a comprender la génesis filosófica de las distintas técnicas de desarrollo. / Les tècniques de modelatge conceptual són un component essencial en un gran nombre de mètodes de desenvolupament de sistemes d'informació. No obstant això, normalment dediquen molt poca, o cap, atenció al problema de la validació de l'esquema conceptual.En aquest treball s'explora una tècnica que, partint de l'esquema conceptual, permet realitzar especificacions del sisstema d'informació que són formals i intel.ligibles per als usuaris. La tècnica que es proposa està basada en l'axiomatització dels formularis d'empresa. Per a això es defineix una gramàtica que permet expressar mitjançant fórmules els formularis d'empresa i es presenta un procediment que permet transformar l'esquema conceptual en fórmules d'aquesta gramàtica. L'esquema conceptual així transformat representa el conjunt d'axiomes del càlcul que, mitjançant un conjunt de regles d'inferència que es proposen, permet obtenir, com a teoremes del càlcul, els formularis que utilitzarà l'usuari. D'aquesta manera, l'usuari pot validar l'esquema conceptual a través dels formularis que utilitzarà i , a més, s'aconsegueix una especificació formal del sistema a construir que els programadors no malinterpretaran.Per a comparar la proposta amb altres aproximacions al problema, s'han revisat mètodes concrets de les àrees de l'enginyeria del software, l'enginyeria ontològica, el disseny ontològic, el modelatge conceptual, la normalització de bases de dades i els mètodes formals d'especificació de sistemes. En aquest treball es mostra que les posicions que mantenen aquestes propostes respecte a la noció d'informació són diferents i en alguns casos contradictòries. Per a mostrar això s'estudien les diferents posicions que han mantingut, al llarg de la història, distints filòsofs sobre la noció d'informació.Una comprensió més profunda de les premises filosòfiques que assumeixen, normalment de manera implícita, els distints mètodes, pot ajudar a l'elecció del mètode apropiat per a cada tipus de problema que es presenta durant el desenvolupament de sistemes d'informació i a més pot ajudar a comprendre la gènesi filosòfica de les diferents tècniques de desenvolupament. / Misunderstanding system requirements is one of the main causes of failure when developing corporate information systems. Requirements engineering tackles this problem in two ways: (1) by getting users to validate the system requirements; and (2) by formally specifying requirements to ensure that programmers do not misinterpret specifications. However, some authors argue that it is impossible to both formally state requirements in a way that cannot be misinterpreted by programmers and to make the specifications intelligible to the users performing the validation.The techniques used by conceptual modelling are an essential component in many development methods for Information Systems (IS). However, such techniques usually pay little or no attention to the problem of validating the conceptual schema. This paper explores a technique that is based upon a conceptual schema to draw up IS specifications that are both formally stated and intelligible to users. The technique is based on reducing company forms to axioms. For this purpose, a grammar is defined to express a company's forms as formulae. A procedure then turns the conceptual schema into formulae employing this grammar. The transformed conceptual schema thus represents the calculus axioms. A set of inference rules are then applied to obtain the forms (stated as calculus theorems) to be employed by users. This allows users to validate the conceptual schema through the forms they work with whilst also achieving a formal specification of the system that programmers cannot misinterpret.Specific proposals in software engineering, ontological engineering, ontological design, conceptual modelling, normalisation of data bases, and formal system specification of methods were compared with the proposed approach. It is shown that the alternative approaches to the one put forward reveal different and occasionally contradictory concepts as to what constitutes information.A deeper grasp of the philosophical premises (frequently taken for granted) underlying the various methods will: (1) help make the right choices for tackling a given problem in IS development (2) foster understanding of the philosophical roots of the various development techniques.

Durant les darreres set dècades la creativitat ha atret un interès creixent. Investigadors científics de diversos camps acadèmics, així com gerents d'empreses, professionals de la creativitat i educadors, estan interessats en el tema de la creativitat humana i els factors que l'estimulen o la inhibeixen. Aquest interès es basa en la creença que la creativitat és un motor de la innovació, un factor clau en el desenvolupament futur de la humanitat. Així mateix, hi ha la creença que si som capaços de comprendre els factors subjacents que augmenten la creativitat humana podem dissenyar programes de capacitació per ajudar els empleats d'avui i a les generacions futures, a assolir el seu ple potencial creatiu per al benefici de tota la humanitat. El propòsit d'aquest treball consisteix en examinar l'efecte que la formació té sobre el rendiment creatiu. La capacitació ha estat indicada per la investigació en creativitat de tenir el potencial de millorar les habilitats creatives. Com a resultat, al llarg del temps s'han dissenyat molts programes de formació que tenen el propòsit de capacitar i millorar les habilitats creatives (Sawyer, 2006). No obstant això, l'evidència empírica sobre l'eficàcia d'aquests programes està limitada a alguns d'aquests programes. En lloc de centrar-se en l'eficàcia d'algun programa específic aquesta tesi doctoral es proposa avaluar la mesura en que el format del programa de formació (el mètode d'ensenyament) pot tenir en el rendiment creatiu dels grups que han rebut formació creativa. D'aquesta manera l'investigadora desitja saber si la forma en què la creativitat s'ensenya als alumnes afecta el rendiment creatiu post-entrenament. Específicament aquest estudi examina l'efecte de dos d'aquests formats, és a dir, la formació de l'aprenentatge basat en l'experiència comparat amb els enfocaments més tradicionals (tipus seminari). A més, l'estudi també analitza els efectes que el tipus de problema (problema real o fictici) pot tenir en el rendiment creatiu. Cent nou grups d'empleats de quaranta-cinc empreses espanyoles (981 participants en total) van participar en diferents experiències de formació dutes a terme per determinar si i com els factors abans esmentats (tipus de formació i el realisme del problema) afecten al rendiment creatiu. El rendiment creatiu dels grups es va mesurar mitjançant l'ús de tres mesures: la fluïdesa, l'originalitat i el grau d'elaboració de les idees produïdes per cada grup. Per al tractament estadístic de les dades es van utilitzar tècniques com l'anàlisi de variància (ANOVA) i la prova t de Student. Els resultats estadístics revelen un efecte positiu de la formació en el rendiment creatiu indicant també que l'entrenament basat en l'experiència és més adequat per a l'entrenament de la creativitat. A més els resultats empírics revelen també que treballar amb problemes reals en oposició a problemes ficticis, millora el rendiment creatiu. Aquest estudi té una doble contribució per al camp d'investigació en creativitat. En primer lloc, proporciona evidència empírica addicional pel que fa als factors que condicionen l'eficàcia de la formació en creativitat. El mètode formatiu i el realisme del problema són dos factors amb potencial de condicionar l'eficàcia de la formació en creativitat. Aquests dos factors han estat poc examinats pels estudis previs. Els resultats empírics d'aquest estudi indiquen l'existència d'una relació entre el format concret del programa de capacitació i el rendiment de la ideació després de rebre aquesta formació. En concret, els resultats del procés d'ideació es veuen reforçats per la prestació de formació a través d'aprenentatge basat en l'experiència. Els grups que van rebre aquest tipus de formació van generar més de dues vegades tantes idees que els grups que no van rebre entrenament (9.07 vs 4.34) i gairebé tres vegades més idees que els grups que van rebre la formació de tipus tradicional (9.07 vs 3.67). En comparació amb les idees generades pels grups que van rebre formació tradicional, les idees generades pels grups d'aprenentatge basat en l'experiència van mostrar nivells superiors d'originalitat i elaboració. A més, també s'estableix una relació entre el realisme del problema i la ideació post-entrenament. Els grups que van treballar per generar solucions a problemes reals i van rebre formació a través de l'aprenentatge basat en l'experiència van generar idees amb un grau d'elaboració superior comparats amb els grups entrenats a través d'un enfocament tradicional (3.47 vs 3.39) i comparats amb els grups que no van rebre cap tipus de formació en creativitat (3,74 vs 3,47). A més els grups d'aprenentatge basat en l'experiència van produir més idees i van obtenir una qualificació més alta en la dimensió originalitat que els grups que van rebre formació tipus seminari (3,98 vs 3,78). Una contribució menys directa, és que l'estudi també proporciona evidència sobre la relació entre la formació en creativitat i el rendiment creatiu. En concret, els resultats empírics estableixen una relació positiva entre la formació i el rendiment creatiu. Els grups que van rebre formació van produir més idees i també van mostrar resultats superiors en termes d'originalitat i elaboració, en comparació amb els grups no entrenats. Mitjançant l'estudi de la producció creativa post-formació dels grups que van rebre capacitació en diferents formats i han treballat en diferents tipus de tasques, l'estudi proporciona evidència sobre l'eficàcia de la formació, valuosa no només per al món acadèmic, sinó també pels professionals en la seva recerca de desenvolupament de la majoria dels programes de formació de creativitat efectiva. / La creatividad ha atraído un creciente interés en las últimas siete décadas. Investigadores científicos de diversos campos académicos, así como gerentes de empresas, profesionales de la creatividad y educadores, están interesados en el tema de la creatividad humana y los factores que la estimulan o la inhiben. Dicho interés se basa en la creencia que la creatividad es un motor de la innovación, un factor clave en el desarrollo futuro de la humanidad. Asimismo, existe la creencia que si somos capaces de comprender los factores subyacentes que aumentan la creatividad humana podemos diseñar programas de capacitación para ayudar a los empleados de hoy y a las generaciones futuras, a alcanzar su pleno potencial creativo para el beneficio de toda la humanidad. El propósito de este trabajo consiste en examinar el efecto que la formación tiene sobre el rendimiento creativo. La capacitación ha sido indicada por la investigación en creatividad para tener el potencial de mejorar las habilidades creativas. Como resultado, a lo largo del tiempo se han diseñado muchos programas de formación que tienen el propósito de capacitar y mejorar las habilidades creativas (Sawyer, 2006). Sin embargo, la evidencia empírica sobre la eficacia de dichos programas está limitada a algunos de esos programas. En vez de centrarse en la eficacia de algún programa específico esta tesis doctoral se propone evaluar la medida en que el formato del programa de formación (el método de enseñanza) puede tener en el rendimiento creativo de los grupos que han recibido formación creativa. De esta manera la investigadora desea saber si la forma en que la creatividad se enseña a los alumnos afecta el rendimiento creativo post-entrenamiento. Específicamente este estudio examina el efecto de dos de estos formatos es decir, la formación del aprendizaje basado en la experiencia comparado con los enfoques más tradicionales (tipo seminario). Además, el estudio también analiza los efectos que el tipo de problema (problema real o ficticio) puede tener en el rendimiento creativo. Ciento nueve grupos de empleados de cuarenta y cinco empresas españolas (981 participantes en total) participaron en diferentes experiencias de formación llevadas a cabo para determinar si y cómo los factores antes mencionados (tipo de formación y el realismo del problema) afectan en el rendimiento creativo. El rendimiento creativo de los grupos se midió mediante el uso de tres medidas: la fluidez, la originalidad y el grado de elaboración de las ideas producidas por cada grupo. Para el tratamiento estadístico de los datos se utilizaron técnicas como el análisis de varianza (ANOVA) y la prueba t de Student. Los resultados estadísticos revelan un efecto positivo de la formación en el rendimiento creativo indicando también que el entrenamiento basado en la experiencia es más adecuado para el entrenamiento de la creatividad. Además los resultados empíricos revelan también que trabajar con problemas reales en oposición a problemas ficticios, mejora el rendimiento creativo. Este estudio tiene una doble contribución para el campo de investigación en creatividad. En primer lugar, proporciona evidencia empírica adicional con respecto a los factores que condicionan la eficacia de la formación en creatividad. El método formativo y el realismo del problema son dos factores con potencial de condicionar la eficacia de la formación en creatividad. Estos dos factores han sido poco examinados por los estudios previos. Los resultados empíricos de este estudio indican la existencia de una relación entre el formato concreto del programa de capacitación y el rendimiento de la ideación tras recibir dicha formación. En concreto, los resultados del proceso de ideación se ven reforzados por la prestación de formación a través de aprendizaje basado en la experiencia. Los grupos que recibieron este tipo de formación generaron más de dos veces tantas ideas que los grupos que no recibieron entrenamiento (9.07 vs 4.34) y casi tres veces más ideas que los grupos que recibieron la formación de tipo tradicional (9.07 vs 3.67). En comparación con las ideas generadas por los grupos que recibieron formación tradicional, las ideas generadas por los grupos de aprendizaje basado en la experiencia mostraron niveles superiores de originalidad y elaboración. Además, también se establece una relación entre el realismo del problema y la ideación post-entrenamiento. Los grupos que trabajaron para generar soluciones en problemas reales y recibieron formación a través del aprendizaje basado en la experiencia generaron ideas con un grado de elaboración superior comparados con los grupos entrenados a través de un enfoque tradicional (3.47 vs 3.39) y comparados con los grupos que no recibieron ningún tipo de formación en creatividad (3,74 vs 3,47). Además los grupos de aprendizaje basado en la experiencia produjeron más ideas y obtuvieron una calificación más alta en la dimensión originalidad que los grupos que recibieron formación tipo seminario (3,98 vs 3,78). Una contribución menos directa, es que el estudio también proporciona evidencia sobre la relación entre la formación en creatividad y el rendimiento creativo. En concreto, los resultados empíricos establecen una relación positiva entre la formación y el rendimiento creativo. Los grupos que recibieron formación produjeron más ideas y también mostraron resultados superiores en términos de originalidad y elaboración, en comparación con los grupos no entrenados. Mediante el estudio de la producción creativa post-formación de los grupos que recibieron capacitación en diferentes formatos y han trabajado en diferentes tipos de tareas, el estudio proporciona evidencia sobre la eficacia de la formación, valiosa no sólo para el mundo académico, sino también a los profesionales en su búsqueda de desarrollo de la mayoría de los programas de formación de creatividad efectiva. / Creativity has attracted increasing interest over the past seven decades. Scientific researchers from numerous academic fields as well as business managers, creativity practitioners and educators, are all interested in the subject of human creativity, its stimulators and inhibitors. Such interest is based on the belief that creativity is a motor of innovation, a key factor in future development of humanity. It is thus also believed that if we are able to understand the underlying factors that enhance human creativity we can design training programs to help employees and future generations to reach their full creative potential to the benefit of the entire humanity. The purpose of this dissertation is to examine the effect of training on creative performance. Training has been long indicated to have the potential of enhancing creative abilities. As result many creativity training programs have been developed by organizations and educational institutions alike (Sawyer, 2006). Yet, the empirical evidence regarding the effectiveness of creativity training programs is limited to few such programs. Rather than being focused on the effectiveness of specific training programs this dissertation is centered on the effect that the delivery format may have on the creative performance of groups that have received creative training. This way the researcher seeks to ascertain whether the way in which creativity is taught to trainees affects post-training creative performance. Specifically this study examines the effect of two such formats namely lecture-based training versus an experiential-learning approach. In addition, the study also examines the effects that the type of problem (real-life versus fictitious) may have on creative performance. One hundred and nine groups of employees of forty five Spanish companies (981 participants overall) participated in different training experiences conducted to ascertain if and how the aforementioned factors (type of training and problem realism) affect creative performance. Each group was submitted to a specific training experience and group creative performance was measured by using three measures: fluency, originality, and elaboration of ideas produced. Statistical analysis of performance differences between each training experience and each measure was conducted using Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA). Results of the data analysis reveal a positive effect of training on creative performance and also showed that training based on experience is better suited for creativity training. In addition the empirical results also reveal that working on real-life problems as opposed to fictitious ones, enhances creative performance. The contribution made by this study to the field of creativity research is twofold. First it provides additional empirical evidence regarding the factors conditioning the effectiveness of creativity training. Specifically, the empirical application looks at training delivery method and task realism. These factors have been under examined by previous creativity research literature. The empirical findings of this study indicate the existence of a relationship between training delivery method and post-training ideation performance. Specifically, ideation performance is enhanced by training delivery based on experiential learning. The groups that received this type of training generate more than twice as many ideas as the groups that received no training (9.07 vs. 4.34) and almost three times more ideas than the groups that received lecture-based training (9.07 vs. 3.67). In comparison to the ideas generated by the groups that received lecture-based training, the ideas generated by experiential learning groups received superior rating scores for originality and elaboration. In addition, a relationship was also established between problem realism and post-training ideation. The groups that worked on solving real problems and were trained through experiential learning rated higher on the degree of elaboration of the ideas generated than both lecture-based trained groups (3.47 vs. 3.39) and untrained groups (3.74 vs. 3.47). Experiential learning groups also produced more ideas and were rated higher on the originality dimension than lecture-based training groups (3.98 vs. 3.78). Another, less direct contribution, is that the study also provides evidence regarding the relationship between creativity training and creative performance. Specifically, the empirical findings establish a positive relationship between training and creative performance. Trained groups, produced more ideas and also show superior results in terms of originality and elaboration as compared to untrained groups. By examining the post-training creative output of groups that received training in different formats and have worked on different types of tasks, the study provides evidence regarding the effectiveness of training, valuable not only to academia but also to practitioners in their quest of developing the most effective creativity training programs.

En la recerca sobre el consum dels llocs personals a les xarxes socials, com Facebook, YouTube i Instagram, han predominat els projectes basats en la identitat en què les persones utilitzen l’espai online per crear i projectar les identitats que coldrien tenir per mitjà d’un procés de gestió de la imatge. En aquest recerca, es presenta una conceptualització alternativa de l’ús de les xarxes socials, incloent-hi la creació i el consum de continguts, que utilitza la teoria de la gestió dels estats d’ànim i l’exposició selectiva que es deriva de la psicologia dels mitjans. La teoria de la gestió dels estats d’ànim estipula que les persones intenten readaptar el seu entorn d’estímuls per incrementar la durada i la intensitat dels bons moments i reduir la intensitat i la durada dels mals moments. En conseqüència, aquesta recerca té una triple finalitat: 1) explicar amb detall el procés de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en els llocs personals de les xarxes socials, incloent-hi la creació selectiva i el consum selectiu de continguts; 2) il•lustrar sobre les conseqüències d’una cultura de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en les xarxes socials, i 3) identificar formes en què les marques es poden afermar en una cultura de gestió dels estats d’ànim a les xarxes socials i a través d’elles. A partir de 15 llargues entrevistes de més de dues hores de durada cadascuna i de les dades recollides durant vuit mesos d’informació online dels perfils de Facebook dels enquestats, trobem que les persones creen col•lectivament uns continguts en els seus llocs personals de les xarxes socials que són bàsicament positius i divertits, que fan que els continguts visibles a les xarxes socials siguin predominantment positius i divertits. Aquest fenomen s’explica estudiant detingudament els tipus de continguts que creen les persones, els tipus de continguts que no creen, els tipus de continguts que consumeixen online i els que no consumeixen. Les nostres conclusions demostren que l’ús de les xarxes socials implica una combinació de comportaments contraris i contradictoris. Les marques necessiten entendre la cultura que han creat els consumidors de les xarxes socials, no tan sols per determinar com penetrar i actuar en aquesta cultura, sinó també per trobar noves vies al creixement, més enllà de la comunicació bidireccional i de la construcció de relacions, en què les experiències també s’ofereixin a través de les xarxes socials. / En la investigación sobre el consumo de los sitios personales en las redes sociales, como Facebook, YouTube e Instagram, han predominado los proyectos de base identitaria en que las personas utilizan el espacio online para crear y proyectar aquellas identidades que desearían tener a través de un proceso de gestión de la imagen. En esta investigación, se presenta una conceptualización alternativa del uso de las redes sociales, incluyendo la creación y el consumo de contenidos, que utiliza la teoría de la gestión de los estados de ánimo y la exposición selectiva que se deriva de la psicología de los medios. La teoría de la gestión de los estados de ánimo estipula que las personas intentan readaptar su entorno de estímulos para incrementar la duración y la intensidad del buen humor y reducir la intensidad y la duración del mal humor. En consecuencia, esta investigación tiene una triple finalidad: 1) explicar en detalle el proceso de gestión del estado de ánimo colectivo en los sitios personales de las redes sociales, incluyendo la creación selectiva y el consumo selectivo de contenidos; 2) arrojar luz sobre las consecuencias de una cultura de gestión del estado de ánimo colectivo sobre las redes sociales, y 3) identificar formas en que las marcas pueden afianzarse en una cultura de gestión de los estados de ánimo en y a través de las redes sociales. Utilizando 15 largas entrevistas de más de dos horas de duración cada una y datos recogidos de ocho meses de información online de los perfiles de Facebook de los encuestados, hallamos que las personas crean colectivamente unos contenidos en sus sitios personales de las redes sociales que son básicamente positivos y divertidos, que hacen que los contenidos visibles en las redes sociales sean predominantemente positivos y divertidos. Este fenómeno se explica estudiando en detalle los tipos de contenidos que crean las personas, los tipos de contenidos que no crean, los tipos de contenidos que consumen online y los que no consumen. Nuestras conclusiones demuestran que el uso de las redes sociales implica una combinación de comportamientos contrarios y contradictorios. Las marcas necesitan entender la cultura creada por los consumidores de las redes sociales no solo para determinar cómo penetrar y actuar en dicha cultura, sino también para hallar nuevas vías al crecimiento más allá de la comunicación bidireccional y de la construcción de relaciones, en que las experiencias también se ofrezcan a través de las redes sociales. / Research on the consumption of personal social media sites, such as Facebook, YouTube and Instagram, has been dominated by identity-based projects in which individuals use the online space to create and project their desired identities through the process of image-management. In this research, an alternative conceptualization of social media usage, comprising content creation and consumption, is presented using mood management and selective exposure theory derived from media psychology. Mood management theory stipulates that individuals attempt to rearrange their stimulus environment so as to increase the duration and intensity of good moods and reduce the intensity and duration of bad ones. Subsequently, the aims of this research are threefold: (1) to elaborate on the process of collective mood management on personal social media sites, including selective content creation and selective content consumption; (2) to shed light on the consequences of a culture of collective mood management on social media networks; and (3) to identify ways in which brands can leverage themselves in a culture of mood management on and through social media. Using 15 long interviews spanning two hours each and data collected from eight months of online observation of the respondents’ Facebook profiles, I find that individuals collectively create content on their personal social media sites that is primarily positive and entertaining, leading to predominantly positive and entertaining content visible on social media networks. This phenomenon is explained by elaborating on the types of content that individuals create, the types of content they do not create, the types of content that persons consume online and those which they do not consume. The findings demonstrate that social media usage involves a combination of contrary and contradictory behaviours. Understanding the culture created by consumers of social media is not only necessary for brands to determine how to penetrate and engage in such a culture, but is also relevant for brands to find avenues for growth beyond two-way communication and relationship building, in which experiences are also delivered through social media networks.

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és detectar si existeixen claus creatives comunes en els vídeos publicitaris virals que constitueixin un detonant per al seu contagi entre els usuaris de les xarxes socials digitals. S'inicia amb un estudi diagnòstic de la literatura existent sobre el tema per aclarir conceptes, resoldre confusions terminològiques i distingir diferències entre el màrqueting viral, la publicitat viral o la publicitat boca a orella, entre d’altres. A continuació, s'estudia un marc conceptual reticular, en el qual es connecten els fonaments del màrqueting, de la comunicació, de la creativitat publicitària i de les xarxes socials per esbossar dos possibles models teòrics del màrqueting viral. D'aquesta manera, es concreten diversos nivells taxonòmics i de definició del concepte. Per dur a terme l'estudi empíric, l'autora proposa un constructe analític que permeti la triangulació dels indicadors bàsics següents: drivers creatius, soques virals i ambigüitat dels continguts. L'anàlisi -bivariant i multivariant- de 651 vídeos publicitaris virals ha permès constatar que els continguts basats en el driver de l'emoció, explicats amb recursos de la soca retòrica clàssica publicitària (o conceptual), són els que mostren una major prevalença i relació significativa. L'ambigüitat està present en gairebé la meitat de la mostra analitzada, per la qual cosa es conclou que es tracta d'una condició suficient, però no necessària, per detonar un procés publicitari viral. / El objetivo principal de esta tesis doctoral es detectar si existen claves creativas comunes en los vídeos publicitarios virales que constituyan un detonante para su contagio entre los usuarios de las redes sociales digitales. Se inicia con un estudio diagnóstico de la literatura existente sobre el tema para clarificar conceptos, resolver confusiones terminológicas y distinguir diferencias entre el marketing viral, la publicidad viral o la publicidad boca a oreja, entre otros. A continuación, se estudia un marco conceptual reticular, en el que se conectan los fundamentos del marketing, de la comunicación, de la creatividad publicitaria y de las redes sociales para esbozar dos posibles modelos teóricos del marketing viral. De esta forma, se concretan varios niveles taxonómicos y de definición del concepto. Para llevar a cabo el estudio empírico, la autora propone un constructo analítico que permita la triangulación de los siguientes indicadores básicos: drivers creativos, cepas virales y ambigüedad de los contenidos. El análisis -bivariante y multivariante- de 651 vídeos publicitarios virales ha permitido constatar que los contenidos basados en el driver de la emoción, explicados con recursos de la cepa retórica clásica publicitaria (o conceptual), son los que muestran una mayor prevalencia y relación significativa. La ambigüedad está presente en casi la mitad de la muestra analizada, por lo que se concluye que se trata de una condición suficiente, pero no necesaria, para desencadenar un proceso publicitario viral. / The aim of this thesis is to test out the existence of common creative key factors in the viral advertising videos that constitute a catalyst for their transmission between users of digital social networks. It all starts up with a diagnostic study of the existent literature about the subject in order to clarify concepts, solve terminological misunderstandings and distinguish between viral marketing, viral advertising or word-of-mouth advertising from a wide range of others. Furthermore, a reticular framework is studied, in which the basics of marketing, communication, advertising creativity and social networks are connected between them to sketch two possible theoretical models of viral marketing. In this way, many taxonomical levels and the definition of concept are concreted. To carry out the empirical study, the author proposes an analytical construct that allows the triangulation of the following basic indicators: creative drivers, viral strains and the ambiguity of the contents. The analysis -bivariate and multivariate- of 651 viral advertising videos has been prone to prove that the contents based on the driver of the emotion, explained with the resources of the advertising (or conceptual) rhetoric strain, are the ones that show a major prevalence and significant relation. The presence of ambiguity is almost in half of the analyzed sample, so we arrive to the conclusion that it is a sufficient condition, but not necessary to unleash a viral advertising process.

El objetivo de esta investigación es estudiar tareas, analizar variables y desarrollar modelo de evaluación para tareas con Manipulación Manual de Carga Dinámico-Asimétricas en el Sector Construcción. Los resultados describen la necesidad de desarrollar metodologías cuyo constructo sea adecuado para el estudio de este tipo de tareas, las variables de dinamismo y asimetría asociadas que determinan patrones específicos en la ejecución de las mismas lo que finalmente orienta el desarrollo del Modelo. Este Modelo contempla en su constructo las siguientes etapas: Clasificación Sistemática Proceso, Levantamiento Información Técnica, Análisis Sistémico, Identificación de Variables, Análisis de Tarea, Determinación Índice Ergonómico Global - Parcial y Proceso Específico de Evaluación considerando las siguientes variables específicas de análisis: Peso, Frecuencia, Técnicas y Posturas Combinadas, Agarre Combinado, Percepción de Esfuerzo y Dificultad de Manipulación. Se concluye con proyecciones y necesidades de investigación en la temática de Manipulación Manuales de Carga Dinámico-Asimétricas. / The Manual Material Handling is one of the most important physical risk factors in an Ergonomics context in the different productive processes. The current risk assessment models focus on methodologies that analyze the specific variables based on an atomized model. Some of these specific variables are: material characteristics, lumbar-hand distance, vertical distance, asymmetry of angle trunk, coupling and the frequency of manual material handling. In these models the independent variables in lifting (origin and destination) and carrying are analyzed . These traditional models do not take into account an integrated analysis of the risk factors assessment process in manual handling tasks performed in lifting and carrying. The construction of current models has focused on the variables mentioned above. However, they do not ensure a proper application in the different productive sectors, such as the construction sector, due to the characteristic processes that have, as a common denominator, a poorly defined variable duty cycle, and several variable incidents. Taking into consideration the concepts of ¿work related musculoskeletal disorders¿ and ¿physical load¿, there are three variables which are relevant to the development of a conceptual model in the risk ¿Ergonomics¿ assessment process. These variables are: range of motion, exposition time and force. For the "range of motion" and "time" variables there are technical agreements regarding the evaluation approach; however for the third variable studied, "the Force", there is no technical agreement in the assessment model. The aim of this research is to study the tasks, analyze variables and develop a risk assessment proceses model in Manual Material Handling Dynamics and Asymmetrics in the Construction Sector. These model focus the analysis of specific variables related to ¿the Force¿. This research concluded that it is necessary to develop models focused on the sectors where there are variables related to asymmetry and dynamism in manual material handling, and their associations and patterns of presentation. The incidence of variables such as handling techniques, handling posture, coupling and handling difficulties are relevant in a risk assessment model on manual material handling dynamics and asymmetrics. Each of these variables and their patterns of presentation are relevant in the assessment model and the task analysis. In manual material handling dynamics and asymmetrics there is a high incidence of these variables. The model exposed defines the importance of several concepts; the first of them is the ¿production process classification¿ due to the importance of classifying (stage, operation, trades, task and activities) correctly and assessing critical conditions in a specific condition. The next relevants concepts are the task analysis and system analysis. In the conceptual model, it is relevant to execute the analysis from the macro to the specific aspects. This concept considered that the risk assessment is conditioned due to the interaction among the different elements in a specific system. Additionally, the risk assessment process model should follow a Decision Diagram and a Risk Assessment Model focused on Manual Material Handling Asymmetrics and Dynamics.

La presente tesis representa una aportación original dentro del ámbito de las éticas aplicadas, adentrándose en el terreno de la gestión ética del deporte en la universidad. Para ello traza una propuesta de comprensión del deporte en la universidad y de su gestión desde una perspectiva hermenéutica, utilizando la ética empresarial dialógica como marco de interpretación. Su principal objetivo ha consistido en desarrollar una ética aplicada a la gestión de los servicios de deporte universitarios, a partir de una aproximación metodológica hermenéutico-crítica.

Els emprenedors prenen decisions com la d’engegar o no la seva idea de negoci, adaptar-se i ajustar-se a les peticions del mercat, i desafortunadament la de continuar o deixar el procés de creació del nou negoci. Tot i que la constant progressió tecnològica obre oportunitats als emprenedors per engegar idees de negoci en base a noves innovacions tecnològiques, només alguns d’ells i elles aconsegueixen complir amb aquestes expectatives. Les investigacions prèvies en emprenedoria s'han centrat en entendre com els recursos poden explicar l'evolució de les empreses de nova creació. No obstant, quan es planteja l’estudi de l’emprenedoria de base tecnològica trobem dificultats per poder explicar les diferències de resultats si només ens fixem en les combinacions de recursos inicials. Aquesta recerca proposa introduir altres perspectives teòriques que ens poden ajudar a identificar factors per entendre millor com sorgeixen les organitzacions de base tecnològica. Fem servir un mètode mixt, combinant un estudi qualitatiu exploratori amb un estudi quantitatiu. En primer lloc explorem factors i accions que influencien el procés d’emprenedoria tecnològica. Seguidament, ampliem el marc teòric inicial per donar suport als aspectes que han aparegut en el treball qualitatiu, i formular les hipòtesis de recerca. Fem servir un set de dades longitudinals per testejar aquestes hipòtesis. Finament, es conclou el document reflexionant sobre la combinació dels resultats del treball qualitatiu i quantitatiu. Utilitzant la teoria de senyals expliquem que els recursos tecnològics poden tenir una funció com a símbol diferencial de qualitat. Observem que aquests recursos han de ser transformats per tal de generar valor pels potencials clients. Fent servir la perspectiva teòrica de màrqueting i del capital humà es detalla com l’experiència i la intensitat de les seves accions de creació de mercat tenen una influència positiva en el procés de sorgiment. Aquesta recerca contribueix al coneixement actual sobre el desenvolupament de les empreses de nova creació de base tecnològica. Es suggereix que l’orientació de les accions de l’emprenedor, en concret l’activació de capacitats d’interacció amb el mercat, influeixen en sorgiment d’aquest tipus d’organitzacions. Els resultats també tenen implicacions pràctiques per emprenedors, inversors i agents implicats en el desenvolupament d’emprenedoria tecnològica; es proposa que més enllà d’analitzar les combinacions inicials de recursos d’un emprenedor, s’ha de dedicar més atenció a la capacitat de transformar aquests recursos en propostes de valor, i la seva orientació a mercat. / Los emprendedores toman decisiones como la de empezar o no su idea de negocio, adaptarse o no a las necesidades del mercado, y desafortunadamente la de continuar o dejar su proyecto. A pesar de que la constante progresión tecnológica abren oportunidades para generar ideas de negocio a partir de las innovaciones tecnológicas; sólo algunos de ellos y ellas logran cumplir estas expectativas. Las investigaciones previas en emprendimiento han observado como los recursos pueden ayudar a entender la evolución de las empresas de nueva creación. No obstante, cuando se plantea el estudio del emprendimiento de base tecnológica nos encontramos con dificultades para poder explicar las diferencias de resultados si nos limitamos a observar las combinaciones iniciales de recursos. Esta investigación propone introducir perspectivas teóricas que nos permitan identificar factores y su influencia para entender como surgen las organizaciones de base tecnológica. Utilizamos un método mixto, combinando un estudio cualitativo y un cuantitativo. En primer lugar exploramos factores y acciones que influyen en el proceso de emprendimiento tecnológico. A continuación ampliamos el marco teórico inicial para dar soporte a los aspectos identificados en el trabajo cualitativo, y formulamos las hipótesis de investigación. Usamos un set de datos longitudinales para testeas estas hipótesis. Finalmente, se concluyen el documento con una discusión de los resultados obtenidos. La teoría de señales nos permite entender como los recursos tecnológicos pueden tener una función como símbolo de calidad. Observamos que estos recursos deben ser transformados para generar valor para los potenciales clientes. Utilizando la perspectiva teórica de marketing y de capital humano detallamos como la experiencia y la intensidad de las acciones de creación de mercado tienen una influencia positiva en el proceso de creación de las empresas. Esta investigación contribuye al conocimiento actual sobre el desarrollo de empresas de nueva creación de base tecnológica. Se sugiere que la orientación de las acciones del emprendedor, en concreto la activación de orientación a mercado, influyen en desarrollo de estas organizaciones. Los resultados tienen implicaciones prácticas para emprendedores, inversores y agentes implicados en el desarrollo de emprendimiento tecnológico; se propone que más allá de fijarse en las combinaciones iniciales de recursos, debemos dedicar más atención a las capacidades de transformar estos recursos en propuestas de valor y su orientación a mercado. / Despite the remnant promises that sustained technological progress offers to entrepreneurs eager to introduce disruptive technological innovations, we observe that only few of them live up to the expectations. In fact, there is a limited understanding on the factors underlying the transformation of promising technologies into viable organizations, and how they influence the decisions to turn on, tune in with the market, and drop-out or continue with their organizing efforts. Prior entrepreneurship research relying on the resource-based view finds difficulties to explain the technology-based firms' performance. We propose to complement the current understanding with additional perspectives that could help to identify factors that provide further insights on the emergence of new technology-based firms. We adopt a mixed-method approach to combine an exploratory qualitative field work with a quantitative research approach. First, we gather insights on the factors and actions that are seen to be influencing the technology entrepreneurship process, from the initial opportunity to the creation of a stable business. Then, we extend our initial theoretical framework on the technology entrepreneurship process to support the qualitative findings and build propositions; these are tested as hypotheses on a larger sample of technology-based firms. Finally, we combine the findings from the qualitative field work with the findings from the hypotheses test. Using the signaling theory we explain how some resources value goes beyond its direct impact on firm’s performance, suggesting that they are also used for their symbolic value. We observe that technological assets need to be transformed in order to generate value for the potential customers of the new venture. Marketing and human capital theory insights provide an explanation on how experience and market presence positively influence the venture emergence of new technology-based firms. We contribute to the current understanding of new technology-based firms with the introduction of human capital, marketing and technology commercialization theory. Describing how the orientation of entrepreneur's actions and the early development of market capacities influence on the venture emergence of this type of firms. The results also have implications for entrepreneurs, investors in technology startups, and stakeholders in technology entrepreneurship; as they suggest that further attention should be given to the market actions of the entrepreneurs, regardless of their initial combinations of resources.

Els darrers anys, els models de negoci han experimentat un impuls notable en la recerca acadèmica. Com a resposta a les demandes recents de la literatura en matèria de direcció estratègica, aquesta tesi amplia l’estudi dels models de negoci mitjançant l’anàlisi d‘una dimensió que rarament s‘estudia a la literatura: la transformació del model de negoci i les seves dinàmiques internes. Malgrat el paper destacat dels models de negoci en la recerca recent, se sap poc sobre com es transformen els models de negoci en el temps i com s’adapten a ecosistemes canviants. A través de tres assaigs, aquesta tesi explora la transformació dels models de negoci centrant-se en la dinàmica de la innovació dels models de negoci i la transformació d’aquests models amb la internacionalització. Avançant en les conclusions empíriques dels tres assaigs i les idees integradores que impulsen l’agenda de la recerca sobre els models de negoci, proposo un nou model conceptual i presento la transformació del model de negoci com un constructe multidimensional, que es basa en les eleccions estratègiques de l’empresa. Aquestes eleccions, a seu torn, es reflecteixen en les limitacions que determinen l’espai d‘oportunitat de l‘empresa focal, que s‘ha de realitzar amb l‘objectiu d‘incrementar la creació de valor de l‘empresa focal i el seu potencial de captació de valor. Aquesta tesi té com a fonaments la recerca en direcció estratègica i la teoria de l’organització, i també es basa en la teoria institucional i la internacionalització, cosa que contribueix als debats actuals en els camps de l’estratègia, la innovació i la direcció internacional. Alhora que se centra en el desenvolupament de la teoria i adopta un enfocament semiconstructivista, la tesi utilitza diversos mètodes de recerca, com l’anàlisi teòrica, la grounded theory, i recorre a diversos casos per desenvolupar i demostrar diverses proposicions, i també el concepte de transformació dels models de negoci en la literatura. La tesi conclou proposant potencials vies per al desenvolupament d’investigacions futures. / En los últimos años, los modelos de negocio han cobrado sustancial impulso en la investigación académica. Como respuesta a las recientes peticiones de la literatura en dirección estratégica, esta tesis extiende el estudio de modelos de negocio mediante la exploración de una dimensión raramente considerada en la literatura: la transformación del modelo de negocio y sus dinámicas subyacentes. A pesar del papel destacado de los modelos de negocio en la investigación reciente, poco se sabe acerca de cómo los modelos de negocio se transforman en el tiempo y cómo se adaptan a ecosistemas cambiantes. A través de tres ensayos, esta tesis explora la transformación de modelos de negocio enfocándose en la dinámica de la innovación de los modelos de negocio y la transformación de los modelos de negocio en la internacionalización. Avanzando en los hallazgos empíricos de los tres ensayos y las ideas integradoras que impulsan la agenda de investigación modelo de negocio, propongo un nuevo modelo conceptual y presento la transformación del modelo de negocio como un constructo multidimensional, que reside en las elecciones estratégicas de la empresa. Estos, a su vez, se reflejan por las restricciones que determinan espacio de oportunidades de la empresa focal, que ha de ser realizado con el objetivo de aumentar la creación y captura de valor potencial de la misma. Esta tesis tiene como pilares la investigación en dirección estratégica así como la teoría de organización, basándose en la teoría institucional y la internacionalización, lo que contribuye a los debates actuales dentro de los campos de estrategia, innovación y dirección internacional. Mientras se mantiene el foco en el desarrollo de la teoría, en un enfoque semi-constructivista, la tesis emplea diversos métodos de investigación, como el análisis teórico, grounded theory, y varios estudios de caso para desarrollar y testear diversas proposiciones, así como establecer el concepto de transformación de modelos de negocio en literatura. La tesis concluye con potenciales vías para el desarrollo de futuras investigaciones. / In recent years, business models have gained substantial momentum in academic research. As a response to recent calls in strategic management literature for novel research, this dissertation extends the study of business models by exploring a dimension rarely considered in literature: business model transformation and its underlying dynamics. Despite the prominent role of business models in recent research, little is known about how business models transform over time and adapt to evolving ecosystems. In three essays, I address this gap by exploring the notion of business model transformation enabled through its dynamics of business model innovation and business model growth through internationalization. Advancing on the empirical findings from the three essays and the integrative insights that move the business model research agenda forward, I propose a conceptual model and introduce business model transformation as a multi-dimensional construct, which resides in the focal firm’s strategic choices. These choices, in turn, are reflected by the constraints that determine the focal firm’s opportunity space, which is to be realized with the objective to increase the focal firm’s value creation and value capture potential. I theoretically build on strategic management research as well as on organization, institutional and internationalization theory as the three pillars of this thesis, contributing to the current debates within the strategy, innovation and international management fields. While maintaining the focus on theory development, in a semi-constructivist approach, I employ diverse research methods, such as theoretical analysis, grounded theory, and multiple case studies to develop and test various propositions, as well as establish the concept of business model transformation in literature. The thesis concludes with fruitful avenues for future research.

L'annex 3 no està disponible per a la seva consulta per motius de confidencialitat / Aquest treball de recerca persegueix identificar quines pràctiques de recursos humans donen suport a la innovació en les PIMEs. La investigació s'ha centrat en dues fases. En la primera fase d'aquest estudi s'han identificat les pràctiques de recursos humans que dia a dia duen a terme 16 empreses innovadores de Jalisco (Mèxic) i de Catalunya (Espanya). Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi qualitatiu que consisteix en entrevistar en profunditat els principals responsables de cada l'empresa o els directius que poguessin respondre a temes estratègics generals. Un cop identificats les característiques i aspectes que ens agradaria contrastar respecte al que s’ha publicat en la literatura, s'ha realitzat un estudi quantitatiu mitjançant enquestes a 129 empreses de Jalisco (Mèxic). En el cas d'Espanya, al no tenir un nombre significatiu de respostes no es va poder realitzar l'estudi, de manera que la investigació quantitativa es va centrar només en els resultats de Mèxic. La investigació conclou amb una sèrie de característiques i pràctiques que identifiquen les PIMEs innovadores, les quals s'espera que siguin d'utilitat per facilitar la innovació i amb això l'èxit de les empreses. / Este trabajo de investigación persigue identificar qué prácticas de recursos humanos apoyan la innovación en las PYMEs. La investigación se ha centrado en dos fases. En la primera fase del presente estudio se han identificado las prácticas de recursos humanos que día a día llevan a cabo 16 empresas innovadoras exitosas de Jalisco (México) y de Cataluña (España). Para ello se ha realizado un estudio cualitativo que consistente en realizar entrevistas en profundidad a los principales responsables de la empresa o a los directivos que pudieran responder a temas estratégicos generales. Una vez identificadas las características y los aspectos que nos gustaría contrastar con respecto a lo publicado en la literatura, se ha realizado un estudio cuantitativo a través de encuestas a 129 empresas de Jalisco (México). En el caso de España, al no tener un número significativo de respuestas no se ha podido realizar el estudio, por lo que la investigación cuantitativa se centró sólo en México. La investigación concluye con una serie de características y prácticas que identifican a las PYMEs innovadoras, que se espera sean de utilidad para facilitar la innovación y con ello el éxito de las empresas. / This research aims to identify how HR practices support innovation in SMEs. Research has focused on two phases. In the first phase of this study we have identified human resources practices that every day carry out 16 successful innovative companies in Jalisco (Mexico) and Catalonia (Spain). For this we have conducted a qualitative study consisting of in-depth interviews to the main responsible for the company or managers who could answer general strategic issues. Once we have identified the features and aspects that we would like to contrast against the published literature, we performed a quantitative study using surveys of 129 companies from Jalisco (Mexico). In the case of Spain, we could not develop the study because we did not get a significant number of surveys that allowed us to do it, so that quantitative research focused only in Mexico. The research concludes with a series of features and practices that identify innovative SMEs, which are expected to be useful in order to facilitate the innovation and direct the companies into a successful way.