• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 121
  • 52
  • 39
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 213
  • 213
  • 213
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 108
  • 98
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
181

Gestión integral de obras hidráulicas de hormigón : del diagnóstico a la inversión

Pardo Bosch, Francesc 17 October 2014 (has links)
This doctoral thesis addresses jointly two paramount aspects in the management of the hydraulic structures in operating regime: the damage diagnosis and the investment prioritisation that should allow repairing such damages. The main objective is to provide the technicians responsible for the maintenance and preservation of these structures a series of arguments to help them making decisions that ensure short and long-term sustainable management of a heritage that is fundamental for the development of societies. Firstly, a methodology to dictate the first diagnostic hypothesis of a damaged hydraulic structure is proposed since the maintenance action can only be considered if the source of the problem is known. For that, a detailed analysis of ten dams with some type of damage was conducted. Furthermore, other fifteen dams were explored during technical visits. Based on the experience gained and previous studies in the literature, a theoretical systematic working approach was developed in order to allow the technician establishing a diagnosis. The tasks to be conducted are divided into three broad areas: the study of the "clinic" history of the structure, the field inspection and the early work of cabinets. All these tasks are performed from a technical point of view with a great variety of examples and graphic documentation with the aim of reinforcing their practical usefulness and easing the implementation. The methodology proposed has been validated with the diagnosis of a dam, which despite the several actions undertaken, the pathological process has not stopped. In such case, the conclusions indicate that the damage is caused by the delayed hydration of the free lime in the cement employed in the construction of the dam. This hypothesis was confirmed by the results obtained in the laboratory. The second part of the thesis focuses on the development of the Prioritization Index for the Management of Hydraulic Structures (IPGOH). This is a system of multiple criteria decision aid based on the three axioms of sustainability (society, environment and economy) and it is articulated on a requirements tree inspired by the MIVES method. The final objective is to evaluate and prioritise the heterogeneous maintenance and preservation activities in several hydraulic structures on operating regime each year. The assessment of heterogeneous actions is possible given that the IPGOH includes a preliminary stage of homogenization of damage through the calculation of the Structural Damage (DñE). This stage represents one of the main contributions of this doctoral thesis because allows comparing planned actions as diverse as the dam body, the abutments, the foundation, the reservoir or aspects regarding the hydraulic system. The validation of the IPGOH was conducted by means of the analysis of nineteen actions conducted on dams in operating regime. Among them, twelve actions correspond to private companies and the remaining seven belong to public bodies. The results obtained reveal that the tool is capable to establish a coherent order of the maintenance and preservations actions and it is discriminating enough to avoid any doubts on the decision-making. / En aquesta tesi doctoral s'aborden de forma conjunta dos aspectes cabdals en la governabilitat de les obres hidràuliques que es troben en règim d'explotació: el diagnòstic de danys i la priorització de les inversions que han de permetre la correcció d'aquests danys. L'objectiu és dotar els tècnics encarregats del manteniment i conservació d'aquestes estructures d'una sèrie d'arguments que els ajudin a prendre decisions que garanteixin a curt i a llarg termini una gestió sostenible d'un patrimoni que és fonamental per al desenvolupament de les societats. En primera instància es proposa una metodologia que permet dictaminar la primera hipòtesi de diagnòstic quan es detecta un dany en una estructura hidràulica. Només es pot plantejar una actuació de manteniment si es coneix l'origen del problema. Per a això s'han estudiat al detall els problemes existents en deu preses, a més d'haver-ne explorat en diferents visites tècniques unes altres quinze. Aquest bagatge conjuntament amb el suport de la literatura tècnica de referència ha permès desenvolupar a nivell teòric una sistemàtica de treball que condueix al tècnic fins a l'establiment del diagnòstic. Els treballs que s'han de realitzar es divideixen bàsicament en tres grans àrees: estudi de la història "clínica" de l'estructura, la inspecció de camp i els primers treballs de gabinet, tots ells plantejats des d'un punt de vista clarament tècnic, amb una gran quantitat d'exemples i documentació gràfica per reforçar la seva utilitat pràctica i facilitar la seva implementació. La proposta metodològica s'ha validat amb el diagnòstic d'una presa, en què tot i haver-se realitzat diverses actuacions, no s'havia aconseguit aturar el procés patològic. La conclusió a què s'ha arribat en aquest cas és que el dany el causa la hidratació diferida de la calç lliure continguda en el ciment utilitzat en la construcció, una hipòtesi validada amb els primers treballs de laboratori. A la segona part es desenvolupa l'Índex de Priorització en la Gestió d'Obres Hidràuliques (IPGOH), un sistema d'ajuda a la decisió multicriteri basat en els tres axiomes de les sostenibilitat (societat, medi ambient i economia), articulats en un arbre de requeriments inspirat en el mètode MIVES. L'objectiu final és avaluar i prioritzar les actuacions de manteniment i conservació no homogènies que cada any es pretenen realitzar en diferents obres hidràuliques que es troben en règim d'explotació. El IPGOH és capaç d'avaluar actuacions heterogènies perquè la metodologia desenvolupada inclou una fase prèvia d'homogeneïtzació de danys, materialitzada amb el càlcul del Dany Estructural (DñE). Aquesta fase, considerada una de les grans aportacions de la tesi, és la que permet que es puguin comparar actuacions previstes en zones tan diverses com poden ser el cos de presa, els estreps, la fonamentació, el vas o els òrgans afins a la instal·lació hidràulica . En aquest cas també s'ha validat la proposta metodològica mitjançant la seva implementació pràctica. S'han avaluat dinou actuacions, dotze pertanyents a un ens privat i set a un ens públic. Els resultats han mostrat que l'eina és capaç d'establir una ordenació de les actuacions coherent i prou discriminant com perquè el decisor no tingui dubtes quan hagi de prendre la decisió. / En esta tesis doctoral se abordan de forma conjunta dos aspectos primordiales en la gobernanza de obras hidráulicas que se encuentran en régimen de explotación: el diagnóstico de daños y la priorización de las inversiones que deben permitir la corrección de estos daños. El objetivo es dotar a los técnicos encargados del mantenimiento y conservación de estas estructuras de una serie de argumentos que les ayuden a tomar decisiones que garanticen a corto y a largo plazo una gestión sostenible de un patrimonio que es fundamental para el desarrollo de las sociedades. En primera instancia se propone una metodología que permite dictaminar la primera hipótesis de diagnóstico cuando se detecta un daño en una estructura hidráulica. Solamente se puede plantear una actuación de mantenimiento si se conoce el origen del problema. Para ello se han estudiado al detalle los problemas existentes en diez presas, además de haber explorado en distintas visitas técnicas otras quince. Este bagaje conjuntamente con el apoyo de la literatura técnica de referencia ha permitido desarrollar a nivel teórico una sistemática de trabajo que conduce al técnico hasta el establecimiento del diagnóstico. Los trabajos que se deben realizar se dividen básicamente en tres grandes áreas: estudio de la historia “clínica” de la estructura, la inspección de campo y los primeros trabajos de gabinetes, todos ellos planteados desde un punto de vista claramente técnico, con una gran cantidad de ejemplos y documentación gráfica para reforzar su utilidad práctica y facilitar su implementación. La propuesta metodológica se ha validado con el diagnóstico de una presa, en la que a pesar de haberse realizado diversas actuaciones, no se ha conseguido detener el proceso patológico. La conclusión a la que se ha llegado, en este caso, es que el daño lo causa la hidratación diferida de la cal libre contenida en el cemento utilizado en la construcción, una hipótesis validada con los primeros trabajos de laboratorio. En la segunda parte se desarrolla el Índice de Priorización en la Gestión de Obras Hidráulicas (IPGOH), un sistema de ayuda a la decisión multicriterio basado en los tres axiomas de las sostenibilidad (sociedad, medio ambiente y economía), articulados en un árbol de requerimientos inspirado en el método MIVES. El objetivo final es evaluar y priorizar las actuaciones de mantenimiento y conservación no homogéneas que cada año se pretenden realizar en distintas obras hidráulicas que se encuentran en régimen de explotación. El IPGOH es capaz de evaluar actuaciones heterogéneas porque la metodología desarrollada incluye una fase previa de homogeneización de daños, materializada con el cálculo del Daño Estructural (DñE). Esta fase, considerada una de las grandes aportaciones de la tesis, es la que permite que puedan compararse actuaciones previstas en zonas tan diversas como pueden ser el cuerpo de presa, los estribos, la cimentación, el vaso o los órganos afines a la instalación hidráulica. En este caso también se ha validado la propuesta metodológica mediante su implementación práctica. Se han evaluado diecinueve actuaciones, doce pertenecientes a un ente privado y siete a un ente público. Los resultados han mostrado que la herramienta es capaz de establecer una ordenación de las actuaciones coherente y suficientemente discriminante como para que el decisor no tenga dudas cuando deba tomar la decisión.
182

Marketing proactivo en períodos de crisis y sus efectos en el desempeño empresarial

Mesa Correa, Diana 27 September 2013 (has links)
En 2007 comenzó la crisis económica y financiera de mayor complejidad e impacto desde la Gran Depresión (FMI, 2012). Las crisis económicas y financieras pueden afectar seriamente el desempeño de la empresa e incluso su propia supervivencia (Srinivasan et al., 2005; Bromiley et al., 2008). Sin embargo, pese a que constituyen amenazas también generan oportunidades (Kitching et al., 2009b; Meyer et al., 1990; OCDE, 2009), así algunas empresas optan por fortalecer sus negocios, invertir agresivamente y establecer una ventaja sobre sus competidores más débiles, mientras que otras hacen recortes y esperan a que pase la turbulencia (KPMG, 2010a; Campello et al., 2010). Sin embargo, cuando las ventas comienzan a bajar, lo normal es que las compañías recorten sus gastos, reduzcan los precios y pospongan nuevas inversiones. Los gastos de marketing suelen ser rebajados drásticamente en toda la empresa en áreas que van desde la comunicación hasta la investigación; pero esa reducción indiscriminada de costes es un error (Quelch y Jocz 2009; Burgers, 2009). De ahí que una respuesta proactiva a las condiciones cambiantes se considera un objetivo esencial durante los períodos de incertidumbre (Hartman, 2009). Para un momento álgido de la crisis como en 2009, algunas publicaciones académicas como Marketing Science y Journal of Marketing consideraban como una de las cuestiones investigables las “principales preocupaciones de la sociedad”. Indicaban que para abordar con eficacia estas y otras dificultades que enfrenta la gestión, los académicos deben (i) mejorar su comprensión de los cambios del entorno, incluida la actual crisis financiera mundial y la recesión, el clima regulador, y la disminución de la confianza de los consumidores, y (ii) comprender las interdependencias entre las fuerzas del entorno para hacer frente a estos desafíos (Reibstein et al., 2009; Bradlow, 2009). En esta línea se pronunciaba el Marketing Science Institute, planteando el análisis del impacto de períodos como las crisis en las prioridades de investigación 2010 – 2012. Según este Organismo, las empresas con éxito deben anticiparse a las cambiantes condiciones de marketing, responder a las necesidades de los clientes y competir ofreciendo un valor superior (MSI, 2010). Estos argumentos sustentan la relevancia de estudiar el comportamiento de las empresas en plena crisis económica y financiera. Centrándose en empresas españolas, esta tesis doctoral investiga si una respuesta de marketing proactivo, puede contribuir a resistir los desafíos que exige operar bajo las condiciones económicas actuales. Se presentan tres estudios empíricos que tratan de responder a diferentes preguntas de investigación: (i)¿Qué hacen y cómo lo hacen las empresas españolas que obtienen resultados positivos en períodos de crisis? (ii) ¿existe una relación entre la respuesta de marketing proactivo y el desempeño de la empresa?, y finalmente (iii) ¿existe un efecto moderador del tamaño, la edad y el sector al que pertenece la empresa, en la relación entre marketing proactivo y el desempeño empresarial en períodos de crisis económicas?. En consecuencia, entre trabajo se basa en diferentes perspectivas teóricas para desarrollar las hipótesis propuestas. Además, se utilizaron varias técnicas de investigación para poner en prueba dichas hipótesis, tales como: estudio de casos múltiple, modelo de ecuaciones estructurales y análisis multigrupo con ecuaciones estructurales. Los resultados confirman que apostar por un marketing proactivo permite mantener la ventaja competitiva y el valor de la empresa durante la crisis, aprovechando sus oportunidades, respondiendo a los cambios en el comportamiento de los clientes y capturando más cuota de mercado. Se muestra la fuerte relación entre el marketing proactivo y el desempeño de la empresa, confirmando que la inversión en marketing estratégico representa la respuesta más eficaz de las empresas en crisis, contradiciendo las prácticas habituales empresariales orientadas a disminuir el presupuesto en estos períodos. Finalmente, se plantean las implicaciones de los hallazgos y se proponen futuras líneas de investigación. / Crises can affect the performance of firms and even compromise their survival. However, firms that see crises as an opportunity and develop a marketing response in order to take advantage of it can positively impact their performance. By focusing on Spanish firms, this Thesis studies if a proactive marketing response can contribute to resisting the challenges that the current economic conditions impose. By using a model of structural equations, we test a proposed model that merges the strategic focus on marketing, market orientation, marketing innovation and entrepreneurial orientation as antecedents of proactive marketing. Results show that betting on proactive marketing allows firms to continue to hold a competitive advantage and firm value during the crisis by taking advantage of their opportunities, responding to the changes in consumer behavior and capturing a bigger market share. We show the strong relation between proactive marketing and firm performance, confirming that investing in strategic marketing represents the most effective answer for firms in times of crisis, contradicting traditional practices of cutting investment
183

Repensar la Indagación Apreciativa desde la perspectiva de su plasticidad

Basté García, Damàs 15 December 2015 (has links)
Actualment, les organitzacions operen, influint i essent influïdes en un entorn complex, dinàmic, impredictible i que canvia de forma accelerada, constant i inesperada. Davant d'aquest escenari, es plantegen metodologies de canvi i de desenvolupament organitzacional de trets racionals i mecanicistes, que s'orienten a la predictibilitat i el control, i que se sostenen en pressupostos caducs i esgotats. La indagació apreciativa pretén donar respostes més satisfactòries per a aquests nous interrogants, a través d'una nova epistemologia de l'entorn organitzacional i una nova metodologia amb proposicions basades en la naturalesa caòtica i complexa de les organitzacions i amb unes perspectives noves, centrades en el nucli positiu i les fortaleses de les persones, equips i organitzacions, una proposta que trenca amb el tradicional mètode de resolució de problemes basat en la identificació del diagnòstic i en les hipòtesi del tipus causa-efecte, centrat en el negatiu, en els dèficits i en allò que no funciona. Aquesta investigació proposa explorar, empíricament, les anteriors qüestions i pretén, també, anar més enllà de la perspectiva de la indagació apreciativa com a model de canvi i desenvolupament organitzacional, i, constatar i verificar, com llur disseny, plasticitat i versatilitat, permet l'aplicabilitat i funcionament en altres contextos i escenaris. Es pretén suggerir possibles investigacions per a futurs estudis relacionats amb la qüestió de l'apreciatiu i, a tal efecte, emprenem establir un marc de referència que, a manera de guia, faciliti aquesta futura investigació i llur aplicabilitat en contextos encara no explorats. / Actualmente, las organizaciones operan, influyendo y siendo influidas en un entorno complejo, dinámico, impredecible y que cambia de forma acelerada, constante e inesperada. Ante este escenario, se plantean abordajes de cambio y desarrollo organizacional de sesgos racionales y mecanicistas, que se orientan a la predictibilidad y el control y que se sostienen en presupuestos caducos y agotados. La indagación apreciativa pretende dar respuestas más satisfactorias para estos nuevos interrogantes, a través de una nueva epistemología del entorno organizacional y una nueva metodología con proposiciones basadas en la naturaleza caótica y compleja de las organizaciones y con unas perspectivas nuevas centradas en el núcleo positivo y las fortalezas de las personas, equipos y organizaciones, una propuesta que rompe con el tradicional método de resolución de problemas basado en la identificación del diagnóstico y en las hipótesis del tipo causa-efecto, centrado en lo negativo, en los déficits y en lo que no funciona. La presente investigación propone explorar empíricamente las anteriores cuestiones y pretende también, ir más allá de la perspectiva de la indagación apreciativa como modelo de cambio y desarrollo organizacional, y constatar y verificar cómo su diseño, plasticidad y versatilidad, permite su aplicabilidad y funcionamiento en otros contextos y escenarios. Se pretende sugerir posibles investigaciones para futuros estudios relacionados con la cuestión de lo apreciativo y a tal efecto acometemos establecer un marco de referencia que a modo de guía, facilite esta futura investigación y su aplicabilidad en contextos aun no explorados. / Today the organizations today operate, influencing and being influeded in a complex environment, dynamic, unpredictable and rapidly changing, constant and unexpected. In this scenario, approaches to organizational change and development of rational and mechanistic biases, which are oriented to the predictability and control and hold on outdated and exhausted budgets arise. Appreciative inquiry seeks to give more satisfactory answers to these new questions through a new epistemology of the organizational environment and a new methodology based propositions chaotic and complex nature of organizations and with new perspectives focused on the positive nucleus and strengths of individuals, teams and organizations, a proposal that breaks with the traditional method of problem solving based on the identification of diagnosis and assumptions of cause-effect, focusing on the negative, on deficits and what not works. This research aims to explore empirically the above issues and seeks also to go beyond the perspective of appreciative inquiry as a model of organizational change and development, and record and verify how your design, plasticity and versatility, allows its applicability and performance in other contexts and scenarios. It is possible to suggest for future research related to the question of what effect appreciative and that we undertake to establish a frame of reference as a guide, provide this future research and its applicability in contexts still unexplored studies.
184

La misión universitaria de la compañía de Jesús. Un estudio exploratorio sobre el perfil de los egresados de sus escuelas de negocios en España

López Viguria, Enrique Luís 16 December 2015 (has links)
L’objectiu d’aquesta recerca és examinar el nivell de concordança entre la missió universitària formulada per la Companyia de Jesús (SJ) i el seu desenvolupament en el context institucional de les seves escoles de negocis a Espanya. Més concretament, es vol esbrinar la relació i la influència entre el que es declara i la comprensió i assumpció del seu desenvolupament per part dels nivells directius responsables. A aquest efecte, la missió s’“operacionalitza” a través dels trets del perfil dels graduats de les seves escoles de negocis, per tal com descriuen un component missional rellevant de la formació d’aquests centres. Es tracta de conèixer com es formulen, es conceptualitzen i es valoren aquests trets a la pràctica, delimitant el treball de camp a les escoles de negocis jesuïtes (JBS) de l’àmbit espanyol (UNIJES). Per conèixer “com es formulen”, es revisa la literatura del management sobre la missió, la bibliografia pròpia i el magisteri de la SJ, com també els textos missionals de les cinc JBS d’UNIJES, i se n’ofereixen visions sintètiques. Per conèixer “com es conceptualitzen”, s’utilitza la metodologia del concept mapping, que permet transformar les idees d’un grup d’experts en dades que es poden ponderar, agrupar i representar amb mapes conceptuals. Els resultats revelen quins són i com es valoren els trets del perfil dels graduats segons les autoritats institucionals d’UNIJES (nivell directiu 1: rectors i directors generals), i com s’agrupen en quatre clústers: competències professionals (C1), competències intrapersonals (C2), competències interpersonals (3) i responsabilitat social (C4), que permeten una aproximació comparativa amb el model universitari jesuïta, el paradigma Ledesma-Kolvenbach, i s’observa una àmplia concordança en tres d’aquestes quatre dimensions. Per conèixer “com es valoren a la pràctica” els trets dels graduats, s’administra una enquesta als responsables acadèmics de les cinc JBS d’UNIJES (nivell directiu 2). Amb el conjunt dels resultats, es duu a terme una anàlisi comparativa entre les valoracions dels dos nivells directius, que mostra un alt nivell de discordança valorativa respecte dels trets que han de caracteritzar els graduats de les respectives escoles de negocis. / El objetivo de esta investigación consiste en examinar el nivel de concordancia entre la misión universitaria formulada por la Compañía de Jesús (SJ) y su desarrollo en el contexto institucional de sus escuelas de negocios en España. Más concretamente, se pretende averiguar la relación e influencia entre lo que se declara y la comprensión y asunción por parte de los niveles directivos responsables de su desarrollo. Para ello, la misión se “operacionaliza” a través de los rasgos del perfil de los egresados de sus escuelas de negocios, pues describen un componente misional relevante de la formación de estos centros. Se trata de conocer cómo se formulan, conceptualizan y valoran en la práctica dichos rasgos, acotando el trabajo de campo a las escuelas de negocios jesuitas (JBS) del ámbito español (UNIJES). Para conocer “cómo se formulan”, se revisa la literatura del management sobre la misión, la literatura propia y el magisterio de la SJ, así como los textos misionales de las cinco JBS de UNIJES, ofreciendo visiones sintéticas de todo ello. Para conocer “cómo se conceptualizan”, se utiliza la metodología del concept mapping, que permite transformar las ideas de un grupo de expertos en datos que pueden ser ponderados, agrupados y representados mediante mapas conceptuales. Los resultados revelan cuáles son y cómo se valoran los rasgos del perfil de los egresados según las autoridades institucionales de UNIJES (Nivel directivo 1: Rectores y directores generales), y cómo se agrupan en cuatro clústeres: Competencias profesionales (C1), Competencias intrapersonales (C2), Competencias Interpersonales (3) y Responsabilidad social (C4), que permiten una aproximación comparativa con el modelo universitario jesuita, el paradigma Ledesma-Kolvenbach, observándose una amplia concordancia en tres de sus cuatro dimensiones. Para conocer “cómo se valoran en la práctica” los rasgos de los egresados, se realiza una encuesta a los responsables académicos de las cinco JBS de UNIJES (Nivel directivo 2). Con el conjunto de resultados se realiza un análisis comparativo entre las valoraciones de los dos niveles directivos, que muestra un alto nivel de discordancia valorativa sobre los rasgos que han de caracterizar a los egresados de sus escuelas de negocios. / This thesis aims to examine the level of consistency between the Society of Jesus’ (SJ) university mission and its treatment within Jesuit business schools (JBS) in Spain. Specifically, my objective is to study the relation and influence between the SJ’s declared values and what the different executive levels in charge of business school management and development understand and accept. For this, I “operationalize” the business school mission through the ideal profile traits of their graduates, as these characteristics describe an important mission component of said schools’ mission. The aim is to learn how these business schools formulate, conceptualize and value those traits in practice, limiting my fieldwork to JBS which are members of the SJ network of universities in Spain (UNIJES). To learn how they “formulate” these traits, I carry out a review of management literature on organizational mission in addition to the SJ’s own literature and teachings as well as the mission statements of the five JBS in UNIJES, providing a summary of all of these. I then apply the concept-map methodology to determine how the business schools “conceptualize” these traits. This enables me to transform a group of experts’ ideas into data to weigh, categorize and represent using concept maps. The results reveal what the ideal graduate profile traits are and how they’re valued according to UNIJES institutional authorities (Executive level 1: Rectors and Presidents). There are four resulting clusters of traits: Professional competencies (C1), intra-personal competencies (C2), interpersonal competencies (C3), and social responsibility (C4). These enable me to then compare the Ledesma-Kolvenbach Paradigm to the Jesuit university model applied in practice, observing broad consistency in three of its four aspects. Lastly, to determine how alumni traits “are valued in practice”, I carry out a survey among the academic directors of the five JBS institutions in UNIJES (Executive level 2). With the set of results I then undertake a comparative analysis of the different estimations between the two executive levels, demonstrating a high degree of inconsistency regarding the traits that should characterize JBS graduates.
185

El salario emocional para el equilibrio de la vida personal y profesional en los centros universitarios. Un estudio de FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) y EPSEVG (UPC)

Soler Blanch, Guillem 22 December 2015 (has links)
Els centres universitaris destaquen per la seva tasca educativa i per la formació a les persones encara que, tot això, no seria possible sense la gran implicació del PDI y PAS. Aquesta tesis doctoral proposa una revisió de la situació del salari emocional a FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) i EPSEVG (UPC) per determina les polítiques que s’apliquen en aquests centre per donar cobertura a les necessitats personals i professionals dels seus treballadors. L’anàlisi dels convenis col·lectius que s’apliquen a cada un d’aquests centres i la consulta als treballadors, ha permès determinar que sí existeixen una gran varietat de mesures que donen facilitats als treballadors per equilibrar la vida personal i professional. A més de llistar aquestes actuacions, s’han analitzat les que són més útils per la conciliació laboral segons el PDI i el PAS. Tot i això, el coneixement que els treballadors tenen en relació a aquesta política retributiva no està tant estès com es podia esperar malgrat ha obert futures línies d’investigació. / Los centros universitarios destacan por su labor educativa y por la formación de personas aunque, todo ello, no sería posible sin la gran implicación del PDI y PAS. Esta tesis doctoral propone una revisión de la situación del salario emocional en FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) y EPSEVG (UPC) para determinar las políticas que se aplican en dichos centros para cubrir las necesidades personales y profesionales de sus empleados. El análisis de los convenios colectivos que se aplican en cada uno de estos centros y la consulta a los trabajadores, han permitido determinar que sí existe una gran variedad de medidas que dan facilidades a los trabajadores para equilibrar la vida personal y profesional. Además de listar dichas actuaciones, se han analizado aquellas que son más útiles para la conciliación laboral según el PDI y PAS. A pesar de ello, el conocimiento que los trabajadores tienen respeto a esta política retributiva no está tan extendido como se podía esperar a pesar que ha abierto futuras líneas de investigación. / Universities are recognized for their educational work and training. This would not be possible without the involvement of professors, researchers, additional teaching staff and administrative services. This PhD thesis presents a review of the social benefits in FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) and EPSEVG (UPC) to determine the policies these centers apply to properly balance the personal and professional needs of their employees. Our analysis of the collective labor agreements within each university and the results of our employee questionnaire have identified the existence of a variety of measures to provide solutions for workers with regards to work-life balance. In addition to reviewing these social benefits, we have analyzed those that are most useful for employee work-life balance. However, employee awareness about these kinds of compensation policies is not as common as might be expected, though it does open the door to future lines of research.
186

Employee Creativity and Culture. Evidence from an examination of culture's influence on perceived employee's creativity in Spanish organizations

Gómez Jiménez, Marcos 03 February 2016 (has links)
La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l’èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d’investigació s’ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d’aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l’estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d’investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s’estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l’impacte cultural a un nivell individual d’anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l’empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l’empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l’entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l’empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d’aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents. / La creatividad es considerada un ingrediente fundamental de la innovación, un recurso altamente preciado para la competitividad sostenible y el éxito a largo plazo de las empresas. Por ello, líderes de negocios, así como investigadores académicos y estamentos políticos, han prestado una atención creciente a este tema. La investigación sobre la creatividad es un campo multifacético y en continuo crecimiento. Debido a una falta de consenso en la definición de la creatividad, este campo de investigación se ha ido ampliando a lo largo de décadas, llegando a nuestros días con una gran variedad de aproximaciones a su estudio desde diferentes disciplinas, tales como psicología, sociología, antropología, neurología, o economía, entre otros. Sin embargo, la perspectiva cultural aplicada al estudio de la creatividad ha sido relativamente menor. A pesar de algunas formulaciones teóricas, esta aproximación permanece un paso por detrás en términos de investigación empírica. La presente tesis se plantea la pregunta de investigación de en qué medida la cultura influencia la creatividad del empleado en sus puestos de trabajo, lo que también se podría conceptualizar como la influencia de la cultura en el dominio de conocimiento de la creatividad en las organizaciones. Esta tesis proporciona evidencia empírica a partir de 198 empleados de 10 organizaciones españolas, con respecto a la relación entre cultura y creatividad en el trabajo. Se propone que la cultura tiene una influencia significativa en la creatividad del empleado. El efecto de la cultura sobre dicha creatividad se estudia aplicando un modelo multidimensional de la creatividad del empleado percibida, teniendo en cuenta el impacto cultural a un nivel individual de análisis, en tres dimensiones distintas: cultura nacional, cultura organizacional, y valores individuales independientes. En este modelo la creatividad del empleado es percibida por él mismo, y también (a modo de punto de validación) por el jefe del empleado. Mientras la mayoría de las herramientas y teorías de la creatividad han sido desarrolladas en el entorno de la cultura Anglo-Sajona, esta tesis se focaliza en la creatividad del empleado en el seno de organizaciones de España, una sociedad mediterránea que representa un espacio cultural relativamente poco investigado hasta el momento. Entre las principales contribuciones, los resultados empíricos sugieren un diferente proceso social de creatividad en las organizaciones participantes en el estudio, y una inesperada diferente percepción sobre la creatividad del empleado, en función del punto de observación. En resumen, el propósito de esta tesis es la de estudiar el efecto de la cultura en la creatividad del empleado percibida, en tres distintas dimensiones de analisis: la cultura nacional, la cultura organizacional y los valores individuales independientes. / Creativity is considered as a key ingredient of innovation, a highly praised resource for sustainable competitiveness and long term business success. As such, business leaders but also academic researchers and policy makers have paid increased attention to the subject. Creativity research is an ever-growing and multifaceted field of enquiry. Despite a lack of consensus regarding how to define creativity, this field of research has grown over the decades and today it includes a wide variety of approaches from diverse disciplines such as psychology, sociology, anthropology, neurology, economy, among others. The cultural approach to the study of creativity has been relatively understudied. Although there are some theoretical formulations, this stream of research lags behind in terms of empirical research. The current dissertation addresses the research question in relation to what extent culture affects the creativity of employees at work, that might also be conceptualized as the effect of culture on the knowledge domain of organizational creativity. This dissertation provides empirical evidence from a sample of 198 employees from 10 Spanish organizations, regarding the relationship between culture and creativity at work. It is maintained that culture has a significant influence on the employee creativity. The effect of culture on employee creativity is examined employing a multidimensional model, of the perceived employee creativity, that takes into account culture’s imprints at an individual level of analysis, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values. In this model the employee’s creativity is perceived by the employee himself, and also (as a validation point) by the employee’s manager. While most of creativity tools and theories have been developed within an Anglo-Saxon culture, this dissertation is focused on employee creativity in organizations belonging to Spain, a Mediterranean society and a cultural space that is relatively under-examined by previous research. Among the main contributions, empirical findings suggest a potential different social process of creativity in the organizations under study, and an unexpected different perception of employees’ creativity depending on the observation point. In summary, the purpose of this study is to examine the effect of culture on perceived employees' creativity, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values.
187

Social Behavior and Emotions at Work: Regulation, Assessment and Feedback

Sipahi Dantas, Alaíde 25 January 2016 (has links)
En una societat basada en els serveis, la qualitat de les relacions entre els col·legues, el proveïdor del servei al client, els directius i els membres dels seus equips determinen una sèrie de resultats, com ara les intencions de facturació, la fidelitat del client o la retenció del talent. En efecte, la qualitat de la relació entre un client i un proveïdor de serveis pot determinar la satisfacció del client, com també la seva predisposició a oblidar els errors (p. ex., Verghese, 2003; Roter, 2006). Això explica per què les organitzacions cada vegada es gasten més diners en formació corporativa en gestió, en general, i en lideratge, en particular. El desenvolupament del lideratge i la gestió encapçalen la llista de les primeres àrees d’inversió. L’any 2013, després de dos anys d’increment de la despesa, la inversió nord-americana en formació corporativa va créixer encara un 15 % -més de 70.000 milions de dòlars als Estats Units i 130.000 milions de dòlars arreu del món (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). Aquesta tesi doctoral s’inspira en el rol fonamental de les interaccions socials a la feina per tal d‘obtenir una sèrie de resultats empresarials, com la satisfacció al lloc de treball, la satisfacció del client, la retenció del talent i l‘acompliment individual i de l’organització. Cercant de contribuir a l’estudi i a la pràctica del desenvolupament del comportament social a la feina, la motivació principal dels estudis que s’inclouen en aquesta tesi és respondre a la pregunta global: Com poden ser més efectius el comportament social i les emocions de les persones a la feina? Aquesta pregunta global s’ha abordat amb tres estudis, un de teòric, un de metodològic i un d’empíric. La finalitat del primer estudi és descriure els tipus generals del comportament social que una persona pot exhibir en funció de les múltiples vies d’interacció cognitiva-emocional i utilitzar-los com a base per proposar un model de regulació emocional que afavoreixi l’exhibició d’un comportament social més efectiu a la feina. El segon estudi pretén afavorir el desenvolupament d’un comportament social a la feina a través del primer pas fonamental que cal fer, que és avaluar-lo. Amb aquesta finalitat, el segon estudi presenta el desenvolupament i el test de validesa del constructe d’un instrument espanyol per avaluar el comportament personal i social a la feina. El tercer estudi tracta dels intents dels directius per desenvolupar el comportament social dels seus treballadors a través d’un feedback de seguiment de 360º. Investiga les paradoxes que afronta un directiu durant un feedback de seguiment de 360º, com es tradueixen en comportaments de lideratge i incideixen en les reacciones emocionals dels receptors del feedback. / En una sociedad basada en los servicios, la calidad de las relaciones entre los colegas, el proveedor del servicio al cliente, los directivos y los miembros de sus equipos determinan una serie de resultados, como las intenciones de facturación, la fidelidad del cliente o la retención del talento. En efecto, la calidad de la relación entre un cliente y un proveedor de servicios puede determinar la satisfacción del cliente, así como su predisposición a olvidar errores (p. ej., Verghese, 2003; Roter, 2006). Ello explica por qué las organizaciones siguen incrementando sus gastos en formación corporativa en management, en general, y en liderazgo, en particular. El desarrollo del liderazgo y el management encabezan la lista como las primeras áreas de inversión. En 2013, después de dos años de incremento del gasto, la inversión estadounidense en formación corporativa creció un 15% -más de 70.000 millones de dólares en los Estados Unidos y 130.000 millones de dólares en todo el mundo (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). Esta tesis doctoral se inspira en el rol fundamental de las interacciones sociales en el trabajo para obtener una serie de resultados empresariales, como la satisfacción en el puesto de trabajo, la satisfacción del cliente, la retención del talento y el desempeño individual y de la organización. Buscando contribuir al estudio y a la práctica del desarrollo del comportamiento social en el trabajo, la principal motivación de los estudios que se incluyen en esta tesis es responder a la pregunta global: ¿De qué modo pueden ser más efectivos el comportamiento social y las emociones de las personas en el trabajo? Esta pregunta global ha sido abordada a través de tres estudios, uno teórico, uno metodológico y uno empírico. La finalidad del primer estudio es describir los tipos generales de comportamiento social que una persona puede exhibir en función de las múltiples vías de interacción cognitiva-emocional y utilizarlos como base para proponer un modelo de regulación emocional que favorezca la exhibición de un comportamiento social más efectivo en el trabajo. El segundo estudio pretende respaldar el desarrollo de un comportamiento social en el trabajo a través del primer paso fundamental que se necesita, que es su evaluación. Para ello, el segundo estudio presenta el desarrollo y el test de validez del constructo de un instrumento español para evaluar el comportamiento personal y social en el trabajo. El tercer estudio trata de los intentos de los directivos para desarrollar el comportamiento social de sus trabajadores a través de un feedback de seguimiento de 360º. Investiga las paradojas que afronta un directivo durante un feedback de seguimiento de 360º, cómo se traducen en comportamientos de liderazgo e inciden en las reacciones emocionales de los receptores del feedback. / In a service-based society the quality of the relationships among colleagues, client-service provider, managers and their team members, determine a range of outcomes such as turnover intentions, client loyalty, talent retention. Indeed, the quality of the relationship between a client and a service provider may determine client satisfaction as well as willingness to forgive mistakes (e.g. Verghese, 2003; Roter, 2006). This explains why organizations keep increasing its spending in corporate training in management in general and leadership in particular. Leadership and management development are at the top of the list as the number 1 areas of investment. In 2013, following two years of already increasing spending, the US investment in corporate training grew by 15% - over $70 Billion in the US and $130 Billion worldwide (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). This doctoral thesis is inspired by the key role of social interactions at work for a series of business outcomes such as job satisfaction, client satisfaction, talent relation, individual and organizational performance. In a quest to contribute to the research and practice of social behavioral development at work the main motivation underlying the studies that encompass this dissertation is to answer the overarching question: How can people`s social behavior and emotions be more effective at work? This overarching question was addressed through three studies, one theoretical, one methodological and one empirical. The aim of the first study is to explore the literature review of neuroscience, psychology and management and, through its integration, provide the mapping of the general types of social behavior a person can display depending on the multiple cognitive-emotion interaction pathways. This review was then used as a basis to propose an emotional regulation model that is expected to facilitate the display of more effective social behavior at work. The second study aims to support the development of social behavior at work through the first fundamental step necessary to it, which is its assessment. To do so the second study presents the development and the construct validity test of a Spanish instrument to assess personal and social behavior at work. The third study managers’ attempts in developing the social behavior of its workers through 360º follow-up feedback. It investigates the paradoxes faced by a manager during a 360º follow-up feedback, how they translate into leadership behaviors and impact the emotional reactions of feedback receivers.
188

Understanding different dimensions of the family business from a contingency perspective

Parada Balderrama, Maria Jose 25 January 2016 (has links)
Els negocis familiars representen, a nivell mundial, la majoria de les empreses, i son reconeguts com importants creadors de PIB i de llocs de treball. Tenint en compte el seu destacat paper en l’ economia, els acadèmics han desenvolupat una important línia de recerca per comprendre les empreses familiars en quant se les considera diferents de les seves equivalents no familiars en diversos aspectes. Per això cal analitzar aquests factors de diferenciació i la forma en que poden continuar afegint valor al bé comú. Aquesta tesi, integrada per cinc estudis, explora diversos aspectes interconnectats de les empreses familiars des d’una perspectiva de contingència, aplicant diferents marcs teòrics. Utilitzant un mètode d’ investigació qualitativa basada en l’ anàlisi de casos, ofereix un anàlisi aprofundida dels factors diferencials, dels processos darrere l’evolució en el temps de les empreses familiars, i de l’ emergent institucionalització del tema promoguda per les associacions professionals. El primer article (capítol 2) estudia si la “familiness”, és a dir, el conjunt específic de recursos de la família, pot ser positiva o negativa i en quines situacions. El segon article (capítol 3) posa també l’ accent sobre la “familiness”, investigant com aquest conjunt específic de recursos pot ser mantingut al llarg del temps, a mesura que la complexitat augmenta. El tercer article (capítol 4) explora com les empreses familiars professionalitzen els seus àmbits de presa de decisions, en els casos on una més gran professionalització pot sostenir l’avantatge de la seva “familiness”. El quart article (capítol 5) aprofundeix en l’anàlisi de la variable familia i concentra la seva atenció en el “parenting”, és a dir, els estils parentals, i el seu efecte sobre la conducta dels membres de la generació següent respecte a l’empresa familiar. El cinquè article (capítol 6) amplia la perspectiva i tracta del paper de les associacions professionals en la conscienciació dels responsables polítics, abordant el procés d’ institucionalització pel que travessa actualment la qüestió. Aquesta recerca contribueix al camp de l’empresa familiar principalment per l’ utilització d’un enfoc interdisciplinari que combina diferents perspectives teòriques des d’una perspectiva de contingencia. / Las empresas familiares representan la mayoría de compañías en el mundo, y son reconocidas por su significativa contribución en la creación de empleo y generación de PIB. Dado el importante rol que juegan en la economía, numerosos investigadores han desarrollado una línea de trabajo importante para entender las empresas familiares, ya que se las considera diferentes de sus equivalentes no familiares en diversos aspectos. Por esto se considera necesario entender estos factores de diferenciación y la forma en que pueden continuar añadiendo valor al bien común. Esta tesis integrada por cinco estudios, explora diversos aspectos interconectados de la empresa familiar desde una perspectiva de contingencia, aplicando diferentes marcos teóricos. Utilizando una metodología cualitativa, basada en el análisis de casos, este estudio ofrece un análisis en profundidad de los factores diferenciales, de los proceso de evolución en el tiempo de las empresas familiares, y de la emergente institucionalización de dicho campo, promovida por las asociaciones profesionales. El primer artículo (capítulo 2) estudia si el “familiness”, es decir, el conjunto específico de recursos de la familia, puede ser positiva o negativa y en qué situaciones. El segundo artículo, (capítulo 3) pone también el foco en el “familiness”, investigando cómo este conjunto específico de recursos puede ser mantenido a lo largo del tiempo, a medida que la complejidad aumenta. El tercer artículo (capítulo 4) explora cómo las empresas familiares profesionalizan sus ámbitos de toma de decisiones, en los casos en donde una profesionalización mayor puede mantener la ventaja derivada de su “familiness”. El cuarto artículo (Capítulo 5) profundiza en el análisis de la variable familia y concentra su atención en los estilos de “parenting”, es decir, el estilo parental, y su efecto sobre la conducta de los miembros de la siguiente generación respecto a la empresa familiar. El quinto artículo (capítulo 6) amplia la perspectiva y trata el papel de las asociaciones profesionales en la concienciación de los responsables políticos, abordando el proceso de institucionalización por el que atraviesa actualmente el campo del empresa familiar. Esta investigación contribuye al campo de la empresa familiar principalmente al utilizar un enfoque interdisciplinario que combina diferentes marcos teóricos desde una perspectiva de contingencia. / Family businesses represent the majority of companies around the world, and are recognized as major employers and GNP generators. Given the important role they play in the economy, scholars have developed a major stream of research to understand family businesses as they are considered to differ from their non-family counterparts in various dimensions, thus the need to understand these sources of distinctiveness and how they can continue adding value to the common good. This dissertation, composed by five studies, explore diverse interconnected dimensions of the family business from a contingency perspective, applying different theoretical frameworks. Using qualitative case-based research, this study offers in-depth insights about the sources of distinctiveness, processes behind the evolution of family businesses over time, and the emergent institutionalization of the field driven by professional associations. The first article (chapter 2) studies whether familiness, the specific family bundle of resources can be either positive or negative and in which situation. The second article (chapter 3) focuses also on familiness investigating how familiness can be sustained over time as complexity increases. The third article (chapter 4) explores how family businesses professionalize their decision making domains, where more professionalized companies may sustain their familiness advantage. The fourth article (chapter 5) digs deeper into the family variable and centers its attention in parenting styles and its effect on next generation members’ behavior towards the family business. The fifth article (chapter 6) broadens the perspective and deals with the role of professional associations in creating awareness among policy makers, tackling the institutionalization process the field is going through. This research contributes to the family business field mainly by using an interdisciplinary approach combining different theoretical perspectives from a contingency perspective.
189

El conocimiento a priori y la identificación de oportunidades de emprendimiento tecnológico: el papel complementario del conocimiento de negocio y de emprendimiento

García Escarré, Rafael 04 February 2016 (has links)
L'emprenedoria tecnològica té una influència destacada sobre la societat per la seva relació amb la generació de riquesa i ocupació, encara que no exempta de dificultats per als individus emprenedors. La investigació es centra en la relació dels emprenedors i les oportunitats d'emprenedoria tecnològica, explorant una de les etapes més rellevants del procés emprenedor: la identificació de les oportunitats. En aquesta línia, diversos autors han mostrat que el coneixement a priori, allò que coneix sobre les coses, propi de la seva història personal i social, i que li permet guiar-se en les seves accions, és un dels factors més significatius. Tot i que les teories existents plantegen una certa uniformitat en la relació entre el coneixement a priori i la identificació de les oportunitats d'emprenedoria, la literatura mostra una varietat de casos empírics on aquesta relació dista de ser lineal, permanent o homogènia. En absència d'un marc teòric complet, la present investigació adopta un caràcter exploratori, centrada en l'estudi de la identificació de les oportunitats d'emprenedoria i la influència mostrada pel coneixement a priori i els seus components. Per a això, s'ha realitzat un estudi amb una mostra d'individus immersos en iniciatives d'emprenedoria de base tecnològica, a través d'una aproximació metodològica qualitativa, la Teoria Fonamentada, i amb l'objectiu d'obtenir un conjunt de proposicions que proporcionin una explicació sobre la relació entre el coneixement a priori i la diversitat en la identificació d'oportunitats. Utilitzant la teoria cognitiva de l'individu, i una interpretació àmplia de la perspectiva del capital humà i social, la investigació identifica quatre noves categories de coneixement a priori: el coneixement a priori de negoci, i el coneixement a priori d'emprenedoria, ambdues amb una component de capital humà, i capital social. També mostra que la seva rellevància és específica, i alhora complementària, en funció del context d'emprenedoria. Els resultats permeten proposar consideracions tant en l'àmbit teòric, plantejant una nova tipologia del coneixement a priori amb influències específiques i complementàries en la identificació; com en el pràctic, sobre la idoneïtat de formació específica per emprendre, en funció del context en el qual desenvolupar aquest emprenedoria. / El emprendimiento tecnológico tiene una influencia destacada en la sociedad por su relación con la generación de riqueza y empleo, aunque no exenta de dificultades para los emprendedores. La investigación se centra en la relación de los emprendedores y las oportunidades de emprendimiento tecnológico, explorando una de las etapas más relevantes del proceso emprendedor: la identificación de las oportunidades. En esta línea, diversos autores han mostrado que el conocimiento a priori del individuo, aquello que conoce acerca de las cosas, propio de su historia personal y social, y que le permite guiarse en sus acciones, es uno de los factores más significativos. Aunque las teorías existentes plantean una cierta uniformidad en la relación entre el conocimiento a priori y la identificación de las oportunidades de emprendimiento, la literatura muestra una variedad de casos empíricos donde esa relación dista de ser lineal, permanente u homogénea. En ausencia de un marco teórico completo, la presente investigación adopta un carácter exploratorio, centrada en el estudio de la identificación de las oportunidades de emprendimiento y la influencia mostrada por el conocimiento a priori y sus componentes. Para ello, se ha realizado un estudio con una muestra de individuos inmersos en iniciativas de emprendimiento de base tecnológica, a través de una aproximación metodológica cualitativa, la Teoría Fundamentada, y con el objetivo de obtener un conjunto de proposiciones que proporcionen una explicación sobre la relación entre el conocimiento a priori y la diversidad en la identificación de oportunidades. Usando la teoría cognitiva del individuo, y una interpretación amplia de la perspectiva del capital humano y social, la investigación identifica cuatro nuevas categorías de conocimiento a priori: el conocimiento a priori de negocio, y el conocimiento a priori de emprendimiento, ambas con una componente de capital humano, y capital social. También muestra que su relevancia es específica, y a la vez complementaria, en función del contexto de emprendimiento. Los resultados plantean una tipología de conocimiento a priori basada en diversas componentes, con influencias específicas y complementarias en la identificación de oportunidades; y permiten consideraciones en el ámbito práctico, sobre la idoneidad de formación específica para emprender, en función del contexto en el cual desarrollar ese emprendimiento. / The technology-based entrepreneurship shows a significant influence on society through the generation of wealth and employment, though not without difficulties for entrepreneurs. This study is focused on the relationship between technology-based opportunities and entrepreneurs, exploring one of the most significant stages in the entrepreneurial process: the opportunity identification. The research literature proves that prior knowledge, the knowledge that an individual owns about things, which is a result of his own personal and social history and guides his actions, is one of the most significant factors to study in entrepreneurship. The existing theories suggest uniformity in the relationship between prior knowledge and entrepreneurial opportunity identification, though the literature shows significant examples where this relationship is far from being linear, continuous or homogeneous. In the absence of a comprehensive theoretical framework, this study addresses an exploratory research above the entrepreneurial opportunity identification and its relationship with the prior knowledge that an individual owns. To this end, a study has been conducted with a sample of individuals working on technology-based entrepreneurial initiatives, with a qualitative methodology approach, the Grounded Theory, in order to obtain a set of proposals that provide an explanation to the relationship between a priori knowledge and diversity in identifying opportunities. In this research, we use established cognitive theories and, a broad interpretation of human and social capital theories, which allows us to identify four prior knowledge categories: prior knowledge of business, and prior knowledge of entrepreneurship, both with a human and social capital component. This research also shows that the relevance of categories and their components is so specific, yet complementary, depending on the context of entrepreneurship. Our results suggest a specific typology of components in prior knowledge, with relevant and complementary influences on opportunity identification; on the practitioner side, several considerations are proposed according to the suitability to undertake a specific entrepreneurial training, depending of the nature of the entrepreneurial context.
190

Ocio digital. La vertiente social del modelo de negocio co-creativo de los juegos sociales en internet

Samper Martínez, Alexandra 09 November 2015 (has links)
Amb la incursió de la tecnologia en l'esfera de l'oci, les tradicionals dimensions del concepte d'oci s'han vist alterades, afectant a la manera en la qual l'experiencien els individus i com les empreses afronten els reptes derivats de l'arribada de l'oci digital. Una de les indústries culturals i creatives més prolíferas en l'esfera de l'oci digital és la indústria del videojoc. L'aparició dels jocs socials a Internet- entesos com aquells accessibles a través de xarxes socials, com Facebook - porta amb si un nou debat pel que fa als reptes sobre l'espectre social i econòmic. En primer lloc emmarquem, a través d'una discussió teòrica, l'oci digital per després acostar-nos empíricament al camp a través d'un disseny netnogràfic. La Netnografia cobreix els tres anys del cicle de vida d'un joc social digital. Analitzem, des de la perspectiva de l'usuari, el valor i significats atribuïts a l'experiència d'oci compartida entre iguals i entre usuaris i empresa. El corpus de dades ha estat analitzat temàticament amb l'ajuda del programari d'anàlisi de dades qualitatives EdEt (Editor per a Etnògrafs). La tesi, fonamenta teòricament els principals canvis en la pràctica de l'oci i identifica les diferents visions entre aquells qui practiquen activitats d'oci digital i els que la produeixen. En concret, vincula les diferents visions sobre l'experiència de jugar a jocs socials entre usuaris i productors principals. Discutim implicacions que tenen rellevància tant per a l'àmbit acadèmic com per a la indústria del videojoc, en acostar l'enteniment de la visió de l'experiència holística i subjectiva d'oci per part del jugador, i ampliar, per primera vegada, com és viscut per l'usuari el procés co-creatiu durant el cicle de vida complet d'un joc social. / Con la incursión de la tecnología en la esfera del ocio, las tradicionales dimensiones del concepto de ocio se han visto alteradas, afectando a la manera en la que lo experiencian los individuos y cómo las empresas afrontan los retos derivados de la llegada del ocio digital. Una de las industrias culturales y creativas más prolíferas en la esfera del ocio digital es la industria del videojuego. La aparición de los juegos sociales en Internet– entendidos como aquellos accesibles a través de redes sociales, como Facebook – trae consigo un nuevo debate en lo referente a los desafíos sobre el espectro social y económico. En primer lugar enmarcamos, a través de una discusión teórica, el ocio digital para después acercarnos empíricamente al campo a través de un diseño netnográfico. La netnografía cubre los tres años del ciclo de vida de un juego social digital. Analizamos, desde la perspectiva del usuario, el valor y significados atribuidos a la experiencia de ocio compartida entre iguales y entre usuarios y empresa. El corpus de datos ha sido analizado temáticamente con la ayuda del software de análisis de datos cualitativos EdEt (Editor para Etnógrafos). La tesis, fundamenta teóricamente los principales cambios en la práctica del ocio e identifica las diferentes visiones entre aquellos quienes practican actividades de ocio digital y quienes la producen. En concreto, vincula las diferentes visiones sobre la experiencia de jugar a juegos sociales entre usuarios y productores principales. Discutimos implicaciones que tienen relevancia tanto para el ámbito académico como para la industria del videojuego, al acercarnos al entendimiento de la visión de la experiencia holística y subjetiva de ocio por parte del jugador, y ampliar, por primera vez, cómo es vivido por el usuario el proceso co-creativo durante el ciclo de vida completo de un juego social. / The incursion of technology in the field of leisure has altered traditionally recognised dimensions of leisure, the leisure experience of individuals and the business model of leisure companies. The video game industry in particular, as a highly prolific cultural and creative sector in the digital leisure field, is facing the greatest challenges regarding the social and economic spectrum. The emergence of social network games (SNGs) — defined as games accessed through social network sites (SNSs) such as Facebook — has launched a new debate regarding how the leisure experience is lived and the business challenges faced by developers. Digital leisure is framed in a theoretical analysis that is followed by an empirical analysis implemented though a longitudinal netnographic study design. The study covers the full three-year life cycle of an SNG, analysed from the user’s perspective, are the values and meanings attributed to the experience of leisure, as shared among users and between users and the company. The corpus of data was analysed thematically using the EdEt (Editor for Ethnographers) software for qualitative data analysis. The main results highlight the implications of social interactions induced by SNGs for both the individual user's leisure practices and for the company’s business model. The thesis, as a whole, theoretically grounds the major changes that have occurred in how leisure is practised, identifying differences in perspectives between leisure users and leisure providers, with special emphasis on SNGs. The implications of the study are relevant to both the academic and the business sectors, as it provides insights to the user’s holistic and subjective experience of leisure and extends this, for the first time, to the co-creative process as experienced over the entire life cycle of an SNG.

Page generated in 0.505 seconds