• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

[en] IF I COULD I WOULD STUDY IN THE SCHOOL COURT: THE SCHOOL SPACE IN MICRONARRATIVES AND POSITIONS OF STUDENTS OF A CIEP / [pt] SE EU PUDESSE ESTUDAVA NA QUADRA: O ESPAÇO ESCOLAR EM MICRONARRATIVAS E POSICIONAMENTOS DE ALUNOS DE UM CIEP

MONIQUE FRANCISCO CASSIANO 16 April 2020 (has links)
[pt] A presente pesquisa tem como escopo a análise discursiva da interação de jovens alunos de um CIEP com o propósito de melhor entender suas percepções acerca daquele espaço escolar, por meio de seus posicionamentos e suas construções narrativas sobre a escola. Este trabalho procurou investigar e compreender o processo de construção de sentido e de subjetivação desse espaço, assim como (re)pensar a política educacional vigente do Rio de Janeiro. A pesquisa, de natureza qualitativa e interpretativa (Denzin e Lincoln (2003),2006), foi desenvolvida por meio da análise de entrevistas em grupos, semi-estruturadas, gravadas em áudio, com jovens entre 15 a 18 anos, alunos de uma turma de nono ano do ensino fundamental, de uma escola estadual da região metropolitana do Rio de Janeiro. As entrevistas são analisadas com base na perspectiva teórica da análise de narrativas (Bastos e Biar, 2015), mais especificamente da concepção de micronarrativas (Bamberg; Georgakopoulou, 2008); da percepção de espaço da Geografia Humanista (Tuan, 2013 (1977)); de comunidades de práticas (Wenger, 1998) e da teoria do posicionamento (Langenhove; Harré, 1999). Assim, observaremos como, na entrevista de pesquisa em grupo i) os participantes se posicionam, em relação a gostar ou não de ir à escola; ii) os alunos constroem conjuntamente conhecimentos e práticas compartilhadas na escola; iii) seus posicionamentos e suas construções narrativas sinalizam o processo de subjetivação do espaço escolar. As análises sugeriram uma heterogeneidade e complexidade na percepção dos alunos sobre a escola. Seus posicionamentos e construções narrativas esbarram na concepção social do senso-comum de local para estudar; ademais, o significado construído individual e coletivamente a partir de suas vivências naquele espaço está além de uma perspectiva pedagógica. / [en] The present research aims at the discursive analysis of the interaction of young students of a CIEP in order to better understand their perceptions regarding that school space, through their positioning and their narrative constructions on the school. This work sought to investigate and understand the process of construction of meaning and subjectivation of this space, as well as (re)think the current educational policy of Rio de Janeiro. The research, of a qualitative and interpretive nature (Denzin and Lincoln (2003), 2006), was developed through the analysis of interviews in groups, semi-structured, recorded in audio, with young people between 15 and 18 years old, students of a ninth grade class of elementary school, of a state school in the metropolitan region of Rio de Janeiro. The interviews are analyzed based on the theoretical perspective of narrative analysis (Bastos and Biar, 2015), more specifically the conception of micronarratives (Bamber; Georgakopoulou, 2008); of the perception of space of the Humanist Geography (Tuan, 2013 (1977)); (Wenger, 1998) and positioning theory (Langenhove and Harré, 1999). Thus, we will observe how, in the interview of group research i) the participants are positioned, in relation to liking or not to going to school; ii) students jointly build shared knowledge and practices at school; iii) their positions and their narrative constructions signal the process of subjectivation of the school space. The analyzes suggested a heterogeneity and complexity in the students perception about the school. Their positioning and narrative constructions run counter to the social conception of the common sense of place to study; moreover, the meaning built individually and collectively from their experiences in that space is beyond a pedagogical perspective.
2

La intertextualidad como recurso literario en la narrativa breve posmoderna de Juan José Arreola

López Medel, Pablo 26 July 2021 (has links)
[ES] El propósito de esta investigación es dar a conocer e intentar comprender la función de la intertextualidad en la obra literaria del autor mexicano Juan José Arreola (1918- 2001). Su estilo ecléctico, marcado por la prosa poética, la brevedad y la ironía, comparte un claro denominador común: la continua referencia a otros textos. A través de múltiples referencias a otras obras, Arreola nos invita en sus cuentos a un nuevo modo de lectura basado en un escritura que define una voz única y original, construida, paradójicamente, a través de otras voces. Esta tesis presenta un acercamiento teórico al concepto de la intertextualidad literaria, su conexión con la narrativa breve posmoderna y por qué es un recurso fundamental en la literatura hispanoamericana del siglo XX y, especialmente, en la mexicana. Asimismo, se plantea un análisis detallado de la última edición de su obra Bestiario que incluye una propuesta metodológica de lectura, en busca de referencias a otros textos, cómo se relacionan, cómo se utilizan y con qué intenciones. La obra de Arreola debe ser leída desde la intertextualidad, ya que se construye a través de ella, en una suerte diálogo permanente con la propia literatura. Esta técnica de escritura, tan característica en la narrativa breve de un autor de tan difícil catalogación como Juan José Arreola, hace imprescindible tanto una lectura intertextual como, sobre todo, la participación de la comunidad lectora, que será la que conecte el entramado de referencias y complete su significado, en un adelanto de las estéticas del pensamiento posmoderno literario del siglo XX. / [CA] El propòsit d'aquesta investigació és donar a conèixer i intentar comprendre la funció de la intertextualitat en l'obra literària de l'autor mexicà Juan José Arreola (1918- 2001). El seu estil eclèctic, marcat per la prosa poètica, la brevetat i la ironia, comparteix un clar denominador comú: la contínua referència a altres textos. A través de múltiples referències a altres obres, Arreola ens convida en els seus contes a una nova manera de lectura basat en un escriptura que defineix una veu única i original, construïda, paradoxalment, a través d'altres veus. Aquesta tesi presenta un acostament teòric al concepte de la intertextualitat literària, a la seua connexió amb la narrativa breu postmoderna i als motius pels quals és recurs fonamental en la literatura hispanoamericana del segle XX i, especialment, en la mexicana. Així mateix, es plantegen una anàlisi detallada de l'última edició de la seua obra Bestiari i una proposta metodològica de lectura, a la recerca de referències a altres textos, com es relacionen, com s'utilitzen i amb quines intencions. L'obra de Arreola ha de ser llegida des de la intertextualitat, a través de la qual es construeix, en una mena de diàleg permanent amb la mateixa literatura. Aquesta tècnica d'escriptura, tan característica en la narrativa breu d'un autor de tan difícil catalogació com Juan José Arreola, fa imprescindible tant la lectura intertextual com, sobretot, la participació de la comunitat lectora, que serà la que connecte l'entramat textual i complete el seu significat, en un avançament de les estètiques de la pensament postmodern literari del segle XX. / [EN] This research aims to present and understand the function of intertextuality in the literary work of the Mexican author Juan José Arreola (1918-2001). His eclectic style, marked by poetic prose, brevity, and irony, shares a clear common denominator: the continuous reference to other texts. Through multiple references to other works, Arreola invites the recipient of his stories to a new way of reading on account to author's unique style and original voice, constructed, paradoxically, through other voices. This dissertation presents a theoretical approach to the concept of literary intertextuality, its connection with the Postmodern short narrative, and explores why it is a fundamental resource of 20th Century Hispanic American literature and, especially, in Mexican literature. Likewise, this work presents a detailed analysis of the latest edition of his work Bestiary and a methodological reading proposal, searching for references to other texts, how they are related, how they are used, and with what intentions. Arreola's work must be read from intertextuality since it is built through it, in a permanent dialogue with literature itself. This writing technique, so characteristic in the short narrative of an author of such difficult cataloging as Juan José Arreola, makes essential intertextual reading and, above all, the readers' participation, which will be the ones that connect the framework of references and complete its meaning, in a preview of the aesthetics of 20th Century literary Postmodern thinking. / López Medel, P. (2021). La intertextualidad como recurso literario en la narrativa breve posmoderna de Juan José Arreola [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/170355 / TESIS

Page generated in 0.0826 seconds