Dintre del corpus de la narrativa oral dels ndowe (zona costanera del sud del Camerun, de la Guinea Equatorial continental i del nord del Gabon) existeix un grup de rondalles que presenten un tret distintiu original: el fet de compartir un cert nombre de personatges, que hi són perfectament tipificats: i que figuren una família, el cap de la qual s'anomena "Ndjambu" (nom de l'avantpassat mític).L'estudi d'aquestes rondalles pretén copsar-ne el funcionament i el significat. El punt de partida per a això són els estudis de Vladimir Propp i d'altres investigadors: i, a més a més d'aplicar-hi el mètode formalista del teòric rus, vol ampliar la recerca envers determinats punts en què Propp va incidir poc:* el concepte teòric de rondalla, en oposició al concepte de llegenda.* el criteri de classificació.* la importància estructural dels personatges.Dintre del cicle, els començaments de les rondalles esdevenen determinants: la dissort que un personatge concret introdueix en una situació inicial sostinguda per personatges concrets, dóna lloc a una trama narrativa que es desenvolupa a partir d'oposicions simples; i permet la seva adscripció a un sistema de grups i subgrups, dintre del qual es poden arribar a precisar:- Rondalles que funcionen com a nucli del cicle i rondalles que en són complementàries.- Rondalles on personatges determinats assumeixen una funció estructural i rondalles on els mateixos personatges acompleixen una funció biogràfica.Enfront de la divisió clàssica dels gèneres narratius orals (rondalla = inversemblant; llegenda = vertadera), es consideren els gèneres a partir de l'oposició dels tipus d'heroi que es poden trobar en el conjunt de la literatura oral ndowe: i la introducció del concepte normatiu de versemblança fa descubrir la lògica interna del cicle: la defensa de l'ordre tradicional, basat en la familia i el culte als avantpassats.Finalment, els paral·lelismes que hom pot establir entre aquestes rondalles i algunes societats iniciàtiques, sobretot femenines, assenyalen l'origen probable del cicle i el situen en el context de tota una colla de manifestacions socials, religioses i culturals, que tenen l'objectiu comú de defensar la societat tradicional enfront del nou ordre occidental. / In the corpus of the oral narrative art of the Ndowe (coastal zone of Southern Cameroons, of continental Equatorial Guinea and of Northern Gabon) there is a group of folk-tales which have an original distinctive feature: the fact of sharing a certain quantity of characters, who are there perfectly typified: and who represent a family, whose head is called "Ndjambu" (name of the mythical ancestor).The study of these tales seeks to capture their operation and meaning. Starting point for this are Vladimir Propp's and other researchers' studies; and, besides applying the formalistic method of the Russian theoretician, it wishes to enlarge the research towards specific items which Propp fall into scarcely:* the theoretical concept of folk-tale, in opposition to the concept of legend.* classification criterion.* characters' structural importance.Inside the cycle, beginnings of the tales become determining: the disgrace that a specific character brings in an initial situation kept by specific characters, causes a narrative plot which develops from simple oppositions: and it allows their attachment to a system of groups and subgroups, inside which can be determined:- tales which work as nucleus of the cycle and tales which are their complementary ones.- tales where specific characters assume a structural function and tales where the same characters assumes a biographic function.Facing the classical division of the oral narrative genres (folk-tale = unlikely: legend = true), genres are considered from the opposition of the hero patterns which can be found in the whole of the Ndowe oral literature: and the introduction of the normative concept of verisimilitude gets to discover the cycle inside logic: the defence of the traditional order, based on family and homage to ancestors.Finally, the parallelisms which can be established between these folk-tales and some initiation societies, especially feminine ones, indicate the likely origin of the cycle; and it places it in the context of a whole group of social, religious and cultural manifestations, which have the common aim of defending traditional society facing the new occidental order.