Como consecuencia de la conquista militar y religiosa en el norte de la Nueva España (México), en el año 1562 se fundó la provincia de la Nueva Vizcaya, conformada por los actuales estados de Chihuahua y Durango. Durante los siglos XVII y XVIII, misioneros franciscanos y jesuitas establecieron misiones, que tenían el objetivo de conformar asentamientos que permitieran la agrupación de los nativos de la Nueva Vizcaya y su evangelización. Paralelamente, otros asentamientos llamados Real de Minas, se originaron ante la detección de yacimientos mineros y la migración de colonos en villas, haciendas agrícolas y presidios. Como eje central de estas poblaciones se construyeron templos que atendían no sólo la evangelización de los indígenas, sino también a la comunidad religiosa española y criolla (Capítulo IV). El estado de Chihuahua cuenta con un inventario de más de 280 templos históricos. El sistema constructivo de estos templos varía, dado que, la complejidad constructiva y la rica decoración ornamental está ligada a las influencias socio-económicas de la población, del misionero y de la orden religiosa. En el caso de la Nueva Vizcaya los templos de misión construidos por los franciscanos guardan una cierta sobriedad y simplicidad, aunque hay excepciones. Dentro del abanico de la arquitectura misional jesuita también es posible encontrar estructuras simples, sin embargo, una gran mayoría se distinguen por su arquitectura compleja y ornamentada, así como por sus bienes artísticos de reconocidos autores de la época. Esta Tesis Doctoral tiene como objetivo, identificar y analizar los materiales y las técnicas de manufactura de techumbres policromas presentes en los templos jesuitas de los siglos XVII y XVIII en Nueva Vizcaya, para su puesta en valor social, cultural e histórico-artístico, en aras de su conservación y el desarrollo local sostenible. Los cuatro casos de estudio seleccionados fueron construidos bajo la administración de la Compañía de Jesús (Capítulo V). A demás de compartir la influencia jesuita, región geográfica, y motivos decorativos, han sido seleccionados en base a su singularidad artística y estructural (Capítulo VI secciones 6.1 y 6.2). Para ello la tesis se ha organizado en 3 capítulos y 8 secciones que se corresponden con el contexto de la investigación (territorio e historia), el estudio de las techumbres polícromas (arquitectura, influencias presentes en el soporte ligneo y representaciones polícromas) y los casos de estudio (selección, caracterización y estudio técnico y analítico). Además, se ha incluido un glosario (apartado X. Glosario) de los términos señalados con un asterisco (*) en las diferentes secciones. Por último, el apartado XI del índice, contiene los créditos de las imágenes y de los esquemas, agrupados por capítulos y secciones. A nivel analítico, esta tesis ha permitido conocer la incorporación de pigmentos tradicionales del Viejo Mundo y colorantes americanos, aunque si bien no locales. Con la finalidad de identificar materiales autóctonos, durante el transcurso del proyecto se documentaron y recolectaron materiales regionales (que pudieron haber sido utilizados en la decoración de las techumbres) con la participación de miembros de la comunidad, botánicos y geólogos. Este espacio de intercambio técnico-empírico ha contribuido a la revaloración del patrimonio tanto natural como, histórico-artístico; al tiempo que ha dado lugar a identificar futuras iniciativas que puedan promover la sensibilización y puesta en valor del patrimonio artístico, como clave de identidad y fortalecimiento comunitario. El legado artístico de los misioneros jesuitas en Chihuahua se desvela por primera vez a partir de la evidencia física, aportando sin duda nuevas pautas para el estudio y enriquecimiento de la historia virreinal en el norte de Mexico. / The province of Nueva Vizcaya (the current day Mexican states of Chihuahua and Durango) was founded as a consequence of the military and religious conquest which took place in the North of New Spain (Mexico) in 1562. During the 17th and 18th centuries, Franciscan missionaries and Jesuits established missions throughout Nueva Vizcaya, with the explicit goal to congregate and evangelize the local natives. At the same time, other settlements called Royal Mines were established as result of a growing mining industry. Opportunities in mining brought Spaniard migration to the region which saw the settlement of villages, agricultural haciendas, and military towns, known as presidios. As the central axis of these towns, churches were built that functioned not only to evangelize the natives, but also to serve the Spanish and Creole religious communities (Chapter IV). The state of Chihuahua has an inventory of more than 280 historical churches. The construction system of these churches varies due to the complexity and rich ornamental decoration linked to the many socio-economic influences of the population, the missions, and the religious order of the time. In the case of the Nueva Vizcaya mission, churches built by the Franciscans maintain a certain sobriety and simplicity, with some exceptions. Within the range of Jesuit missionary architecture, it is possible to find simple structures, however, a great majority are distinguished by their complex and ornate architecture, as well as by artwork from well-known artists at that time. This PhD thesis aims to identify and analyze the materials and manufacturing techniques from the 17th and 18th century polychrome wooden ceilings found in Jesuit mission churches in Nueva Vizcaya. The aim of this comprehensive analysis is to enhance the social, cultural, and historical-artistic value of these significant churches, and to promote interest in the urgent need for their conservation and in the sustainable development of their local communities. The four selected churches that make up the case studies in this thesis were built under the influences of the Society of Jesus (Chapter V). In addition to sharing their Jesuit influence, geographic region, and decorative motifs, they have been selected based on their artistic and structural singularity (Chapter VI sections 6.1 and 6.2). This thesis has been organized into 3 chapters and 8 sections that correspond to the geo-historical context of the churches, to the architectural and art historical study of polychrome ceilings, and finally, conclude with the case studies which include discussions of sample selection, characterization, as well as technical and analytical testing and outcomes. In addition, a glossary has been included (section X. Glossary) of the terms marked with an asterisk (*) in the different sections. Finally, section XI of the index contains the credits of the images and the schemes, grouped in order by chapters and sections. The analytical outcomes of this thesis have identified a fusion of traditional pigments from the Old World with, what were at the time, newly encountered American dyes. In order to identify native materials used in the pigments, natural resources (those that could have been used to decorate the ceilings) from the geographic area of study were documented and collected during the development of this project. This was made possible with the participation of community members together with botanists, and geologists. / Com a conseqüència de la conquista militar i religiosa en el nord de la Nova Espanya (Mèxic), l'any 1562 es funda la província de la Nova Biscaia, conformada pels actuals estats de Chihuahua i Durango. Durant els segles XVII i XVIII, missioners franciscans i jesuïtes van establir missions, que tenien l'objectiu de conformar assentaments que permeteren l'agrupació dels natius de la Nova Biscaia i la seua evangelització. Paral¿lelament, altres assentaments cridats Real de Mines, es van originar davant de la detecció de jaciments miners i la migració de colons en viles, hisendes agrícoles i presidis. Com a eix central d'estes poblacions es van construir temples que atenien no sols l'evangelització dels indígenes, sinó també a la comunitat religiosa espanyola i criolla (Capítol IV). L'estat de Chihuahua compta amb un inventari de més de 280 temples històrics, l'arquitectura del qual respon al clima i als materials regionals. El sistema constructiu d'estos temples varia, dau a què, la complexitat constructiva i la rica decoració ornamental està lligada a les influències socioeconòmiques de la població, del missioner i de l'orde religiós. En el cas de la Nova Biscaia els temples de missió construïts pels franciscans guarden una certa sobrietat i simplicitat, encara que hi ha excepcions. Dins del palmito de l'arquitectura missional jesuïta també és possible trobar estructures simples, no obstant això, una gran majoria es distingixen per la seua arquitectura complexa i ornamentada, així com pels seus béns artístics de connotats autors de l'època. Esta Tesi Doctoral té com a objectiu, identificar i analitzar els materials i les tècniques de manufactura de sostrades policromes presents en els temples jesuïtes dels segles XVII i XVIII en Nova Biscaia, per a la seua posada en valor social, cultural i historicoartística, a fi de la seua conservació i el desenrotllament local sostenible. Els quatre casos d'estudi seleccionats van ser construïts davall l'administració de la Companyia de Jesús (Capítol V) . A altres de que compartixen influència jesuïta, regió geogràfica, i motius decoratius, han sigut seleccionats basant-se en la seua singularitat artística i estructural (Capítol VI seccions 6.1 i 6.2). Per a això s'ha organitzat en 3 capítols i 8 seccions que es corresponen amb el context de la investigació (territori i història), l'estudi de les sostrades policromes (arquitectura, influències presents en el suport ligni i representacions policromes) i els casos d'estudi (selecció, caracterizaci i estudi tècnic i analític). A més, s'ha inclòs un glossari (apartat X. Glossari) dels termes assenyalats amb un asterisc (*) en les diferents seccions. Finalment, l'apartat XI de l'índex, conté els crèdits de les imatges i dels esquemes, agrupats per capítols i seccions. A nivell analític, esta tesi ha permés conéixer la incorporació de pigments tradicionals del Vell Món i colorants americans, encara que si bé no locals, ja que fins al moment no s'han registrat com a pigments en les artesanies entre els indígenes de la zona. Amb la finalitat d'identificar materials autòctons, durant el transcurs del projecte es van documentar i van recol¿lectar materials regionals (que van poder haver sigut utilitzats en la decoració de les sostrades) amb la participació de membres de la comunitat, botànics i geòlegs. Este espai d'intercanvi tecnicoempíric ha permés sembrar en els participants la revaloració del patrimoni tant natural com, historicoartístic; alhora que ha donat lloc a identificar futures iniciatives que puguen promoure la sensibilització i posada en valor del patrimoni artístic, com a clau d'identitat i enfortiment comunitari. El llegat artístic dels missioners jesuïta en Chihu. / Muñoz Alcocer, KM. (2018). Polychrome wooden ceilings at Jesuit churches built in Nueva Vizcaya (Chihuahua, México) during the 17th and 18th centuries. Technical analysis & social awareness [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111826 / TESIS

[EN] ABSTRACT The traditional Taiwan polychrome include a wide range of materials, with very different behaviors showing problems of different nature that sometimes requires the application of appropriate adherence and/or consolidation treatment. From this, a study has been conducted aimed to identify these materials and their behaviors as well as, the proposal of a proper adhesive/consolidant with physico-chemical stability and low toxicity. The identification of the materials confirms the use of porcine blood as binder in the preparation layer and tung oil as the binder in the paint layer. Besides, the multi-technical approach by using FTIR, GC-MS and VMP allow the dating of the polychrome under study. The application of a proper treatment on paintings will depends on the adherent/consolidant properties that could appear during and/or post the treatment as: i) mechanical properties (strength, flexibility); ii) hydric (permeability to water vapor and other gases); iii) the physico-chemical stability one the adhesive/consolidant has been apply. Here we propose, the use of an andhesive/consolidant based on technical gelatin, in combination with the correct concentration of additives: glycerol as plasticizer and citronella as natural fungicide, for the conservation and restoration of the polychrome decoration present on different places in the architectural complex of the Longshan Temple in Lukang, Taiwan belonging to the XVIII century. In a second step the study of the chemical and morphological changes demonstrate that the use of glicerol and citronella as additives improves the physic-mechanical properties and slows the ageing process of the adhesive/consolidant. Moreover, the citronella oil inhibits proliferation of fungi Aspergillus niger (CECT-2088), Chaetomium globosum (CECT-2701), Fusarium oxysporum (CECT-2154), Mucor rouxii (CECT-2655), Penicillium chrysogenum (CECT-2655) y Trichoderma pseudokoningii. (CECT-2937). / [ES] RESUMEN Los materiales que componen la policromía tradicional en Taiwán, son muy diversos y además presentan problemas de diferente naturaleza que requieren la aplicación de tratamientos de adhesión y consolidación adecuados para cada caso. El estudio llevado a cabo incluye la identificación de sangre porcina como el aglutinante en la capa de preparación y el aceite de tung como el aglutinante en la capa pictórica. Además, combinando las técnicas analíticas (FTIR, GC-MS y VMP) se ha logrado la datación de las policromías analizadas. Los tratamientos de intervención de obra pictórica dependen de múltiples factores, tales como las propiedades adherentes/consolidantes que se ponen de manifiesto durante el tratamiento y seguidamente, las propiedades mecánicas (resistencia mecánica, flexibilidad), hídricas (permeabilidad al vapor de agua y otros gases) y la estabilidad físico-química una vez el adhesivo/consolidante ha sido aplicado. A ellas hay que sumar otros aspectos tales como toxicidad, impacto medioambiental, coste económico y disponibilidad. El presente estudio, propone un adhesivo/consolidante obtenido de la gelatina técnica, y se adiciona unos aditivos, el glicerol (plastificante) y la citronela (fungicida natural), para la conservación y restauración de la decoración polícroma aplicada en diferentes partes del complejo arquitectónico del Templo Longshan en Lukang (siglo XVIII, Taiwán). Finalmente, se ha demostrado que la adicción de glicerol y aceite de citronela mejora las propiedades físico-mecánicas y ralentizan el proceso de envejecimiento del adhesivo/consolidante. Además, el aceite de citronela inhibe la proliferación de los hongos Aspergillus niger (CECT-2088), Chaetomium globosum (CECT-2701), Fusarium oxysporum (CECT-2154), Mucor rouxii (CECT-2655), Penicillium chrysogenum (CECT-2655) y Trichoderma pseudokoningii. (CECT-2937). / [CAT] RESUM Els materials que componen la policromía tradicional a Taiwan, són molt diversos i a més presenten problemes de diferent naturalesa que requereixen l'aplicació de tractaments d'adhesió i consolidació adequats per a cada cas. L'estudi dut a terme inclou la identificació de sang porcina com l'aglutinant a la capa de preparació i l'oli de tung com l'aglutinant a la capa pictòrica. A més, combinant les tècniques analítiques (FTIR, GC-MS i VMP) s'ha aconseguit la datació de les policromies analitzades. Els tractaments d'intervenció d'obra pictòrica depenen de múltiples factors, tals com les propietats adherents / consolidants que es posen de manifest durant el tractament i seguidament, les propietats mecàniques (resistència mecànica, flexibilitat), hídriques (permeabilitat al vapor d'aigua i altres gasos ) i l'estabilitat fisicoquímica un cop l'adhesiu / consolidant ha estat aplicat. A tot aixo, cal sumar altres aspectes com ara toxicitat, impacte mediambiental, cost econòmic i disponibilitat. El present estudi, proposa un adhesiu / consolidant obtingut de la gelatina tècnica, i s'addiciona uns additius, el glicerol (plastificant) i la citronela (fungicida natural), per a la conservació i restauració de la decoració polícroma aplicada en diferents parts del complex arquitectònic del Temple Longshan a Lukang (segle XVIII, Taiwan). Finalment, s'ha demostrat que l'addicció de glicerol i oli de citronella millora les propietats físico-mecàniques i ralenteixen el procés d'envelliment de l'adhesiu / consolidant. A més, l'oli de citronella inhibeix la proliferació dels fongs Aspergillus niger (CECT-2088), Chaetomium globosum (CECT-2701), Fusarium oxysporum (CECT-2154), Mucor rouxii (CECT-2655), Penicillium chrysogenum (CECT-2655) i Trichoderma pseudokoningii. (CECT-2937). / Lee, Y. (2015). La técnica de la policromía en los artesonados de templos budistas en Taiwán: caracterización científica y estudio de la aplicabilidad de consolidantes biocompatibles para su conservación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59465 / TESIS

[EN] Gilding with gold produced in thin plates or leaves as a work of art goes back to the earliest civilizations of human history. The specific craft/trade of gilders started developing in the geographical and cultural area of the Levante around Valencia in the fifteenth century. The gilder is in charge of, among other activities, applying very thin gold leaves with a very complex and precise technique on a support primarily of wood and subsequently also plaster. These techniques of gilding and polychrome on gold have meant that a very specific type of expertise has been acquired and achieved with very specific goals since the fifteenth century up to the present date. This research aims to study the different processes in gilding with gold leaf, the techniques and materials used, and the evolution of this profession in occidental culture, focusing on three fundamental pillars: written documentation, practical experience and our own work. There is a great variety of treaties and manuals, both ancient and modern, as well as references in documents and in the latest studies on gilding and polychrome, which can be regarded as very important for different reasons: the information provided, the various perspectives and the specific individual solutions to common approaches. We constantly refer to all this documentation in our study because it enables us to set the basis of the formulated hypotheses or reach the conclusions drawn by other means. The study of an important workshop such as Porta's, which was active throughout the twentieth century, is a key element to understanding this profession and to learn first-hand the techniques and procedures used, as they result from an inheritance received from masters and a careful and thoughtful practice. The experience of this workshop throughout this century, the impressive amount of work carried out, the scrupulous respect for the procedures and working methods, and the artefacts themselves that have been left for posterity, are the irrefutable proof of the importance of the workshop and the information that has been passed down. The craft of gilders has a noteworthy historical development in Valencia with some critical moments that coincide with important periods of social and cultural growth. The heritage preserved in this sense, despite some irretrievable losses, is really diverse. The information that can be extracted from different physical and chemical analyses is valuable and can be contrasted with the acquired facts studied through documentation and practice. The results drawn from thirty samples with optical and electron microscopies, X-ray, infrared spectroscopy, chromatography of gases or voltammetry of micro-particles are also an essential scientific body of knowledge of the works themselves that confirm hypotheses. Finally, the practical execution of five examples from historical samples determines, in a real way, the study and the hypotheses about the different procedures, techniques and materials, the water gilding, as well as the various decorations and polychrome applied. These five samples are presented in a didactic manner to help understand and comprehend the long and complicated traditional work processes with gold leaf. / [ES] Las obras de arte doradas con oro elaborado en finas placas o en hojas se remontan en la historia del hombre a las primeras civilizaciones. En nuestro ámbito geográfico y cultural valenciano, a partir del siglo XV, se desarrolla el oficio de dorador, encargado entre otras actividades de aplicar unas finísimas hojas de oro con una técnica muy compleja y precisa sobre diversos soportes, principalmente de madera, y posteriormente también de yeso. Estas técnicas de dorados y policromías sobre oro tienen una trayectoria concreta y unas finalidades específicas que se han desarrollado desde el siglo XV hasta nuestros días. En la presente investigación nos proponemos estudiar los diferentes procesos de dorado con pan de oro, las técnicas y materiales utilizados, la evolución del oficio en el ámbito occidental, a partir de tres pilares fundamentales, la documentación escrita, la experiencia práctica y las propias obras. Los tratados y manuales, antiguos y modernos, las referencias en diversos documentos y los estudios más actuales sobre dorados y policromías, son abundantes y muy importantes por la información que aportan, por sus diferentes puntos de vista y por las soluciones concretas y particulares a planteamientos comunes. La referencia a toda esta documentación es constante en nuestro estudio para poder fijar las bases y las hipótesis presentadas, o constatar las conclusiones obtenidas por otros caminos. El estudio de un obrador importante como el de los Porta, activo durante todo el siglo XX, es una pieza clave para poder entender este oficio y llegar a conocer de primera mano las técnicas y procedimientos utilizados, que son fruto de una herencia recibida por maestros y una cuidada y atenta praxis. La trayectoria de este taller a lo largo de la centuria, la imponente calidad y cantidad de obras realizadas, el escrupuloso respeto por los métodos y procedimientos de trabajo, y la propia obra que ha dejado para la posteridad, son la corroboración fehaciente de la importancia del obrador y de la valiosa información que hemos recibido. El oficio de dorador tiene en Valencia una trayectoria considerable, con algunos momentos álgidos coincidentes con crecimientos socioculturales importantes. El patrimonio conservado en este sentido, pese a las pérdidas irrecuperables, es realmente grande y variado, y la información que podemos extraer a partir de diferentes análisis físicos y químicos muy preciada para poderla contrastar con la estudiada a partir de la documentación y la práctica. Los resultados obtenidos a partir de treinta muestras con microscopia óptica y electrónica, rayos X, espectroscopia infrarroja, cromatografía de gases, o voltamperometría de micropartículas, son una eficaz información científica de las propias obras para confirmar las teorías propuestas. Finalmente, la realización práctica de cinco ejemplos a partir de muestra históricas, constata de manera real, el estudio y las hipótesis de los diferentes procedimientos, técnicas y materiales del dorado al agua, y las variadas decoraciones y policromías aplicadas. Se trata de cinco muestras que presentamos elaboradas de manera didáctica para poder entender y comprender los largos y complicados procesos tradicionales del trabajo con el pan de oro. / [CAT] El daurat amb or elaborat en fines planxes o en fulls com a obra d'art es remunta en la història de l'home a les primeres civilitzacions. Al nostre àmbit geogràfic i cultural valencià, abans del segle XV es desenvolupa l'ofici concret del daurador, encarregat, entre altres activitats, d'aplicar uns finíssims fulls d'or amb una tècnica molt complexa i precisa sobre un suport principalment de fusta, i posteriorment també d'algeps. Aquestes tècniques de daurats i policromies sobre or tenen una trajectòria molt concreta i unes finalitats molt específiques que s'han desenvolupat fins els nostres dies. Ens proposem en la present investigació, estudiar els diferents processos de daurat amb pa d'or, les tècniques i materials emprats, i l'evolució de l'ofici en l'àmbit occidental, a partir principalment de tres pilars fonamentals, la documentació escrita, l'experiència pràctica i les pròpies obres. Els tractats i manuals, tant antics com moderns, així com les referències en distints documents i els estudis més actuals sobre daurats i policromies, són abundants i molt importants per la informació que aporten, pels diferents punts de vista i per les solucions concretes i particulars a plantejaments comuns. La referència a tota aquesta documentació és constant en el nostre estudi per fixar les bases de les hipòtesis presentades o constatar les conclusions extretes per altres camins. L'estudi d'un obrador important com el dels Porta, actiu durant tot el segle XX, és una peça clau per a poder entendre aquest ofici i poder conèixer de primera mà les tècniques i procediments emprats, que són fruit d'una herència rebuda de mestres i d'una acurada i atenta praxi. La trajectòria del taller al llarg de la centúria, la imponent qualitat i quantitat d'obres realitzades, l'escrupolós respecte pels mètodes i procediments de treball, i la pròpia obra que ha deixat per a la posteritat, són la corroboració fefaent de la importància de l'obrador i de la valuosa informació rebuda. L'ofici de daurador té a València una trajectòria considerable, amb alguns moments àlgids coincidents amb creixements socioculturals importants. El patrimoni conservat en aquest sentit, malgrat les pèrdues irrecuperables, és realment gran i variat, i la informació que podem extreure'n a partir de diferents anàlisis físiques i químiques, molt preuada per poder contrastar-la amb l'estudiada a través de la documentació i la pràctica. Els resultats obtinguts a partir de trenta mostres amb la microscòpia òptica i electrònica, raigs X, espectroscòpia infraroja, cromatografia de gasos, o voltamperometria de micropartícules, són una eficaç informació científica i transcendent de les pròpies obres per a confirmar les teories proposades. Finalment, la realització pràctica de cinc exemples a partir de mostres històriques, constata de manera real, l'estudi i les hipòtesis dels diferents procediments, tècniques i materials del daurat a l'aigua, i les variades decoracions i policromies aplicades. Es tracta de cinc mostres que presentem elaborades de manera didàctica per poder entendre i comprendre els llargs i complicats processos tradicionals de treball amb el pa d'or. / Ferragud Adam, XV. (2015). Estudi de les tècniques del daurat i la policromia sobre l'or a l'escola valenciana del segle XV al segle XX. Anàlisi dels materials, tècniques i procediments [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59400 / TESIS