Tesis por compendio / [ES] La capacidad del ser humano de modificar las condiciones de vida en el planeta se ha incrementado de forma notable en el último siglo. Así, dos fenómenos aparentemente opuestos concurren respecto al potencial destructivo y constructivo de nuestras sociedades. Por un lado, la humanidad se enfrenta al reto de articular procesos que permitan gestionar con responsabilidad los productos resultantes del desarrollo de la ciencia e innovación y evitar el colapso social, económico y medioambiental que puede resultar de los mismos. Por otro lado, la humanidad mira a las ciencias y al potencial innovador para responder a los retos globales que requieren abordajes y coordinación entre diferentes niveles de acción y desde una perspectiva inter y transdisciplinar. En este marco, surge el término "Investigación e Innovación Responsable" (RRI por sus siglas en inglés) con el objetivo de integrar aspectos éticos y demandas de participación de diferentes actores en los procesos de investigación e innovación con el fin de que los productos resultantes de los mismos estén alineados con las expectativas de la sociedad. Bajo el paraguas del término RRI o Responsible Innovation (RI), se han articulado una serie de propuestas teóricas y esfuerzos empíricos para operacionalizar la necesidad de integrar una perspectiva ética y promover la participación de nuevos actores en los procesos de investigación e innovación que permitan modular el potencial constructivo y destructivo de los resultados de la ciencia y la innovación. Para la consolidación del interés por el término RRI ha sido determinante la inclusión del mismo en los programas de investigación de la Comisión Europea. El programa Horizonte 2020 impulsó el uso del término en Europa, destinando fondos de investigación para promover su operativización, desarrollo de herramientas para su fomento, así como de herramientas de evaluación y monitorización. En este trabajo exploraremos los procesos de diseño de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI. Para ello, propondremos la ética cívica como teoría que se ajusta a la fundamentación filosófica del concepto RRI, revisaremos cómo se han incorporado los valores y expectativas de agentes ajenos al proceso científico e innovador en el desarrollo de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI y exploraremos cómo la técnica AHP (Analytic Hierarchy Process) puede contribuir a los procesos de desarrollo de dichas herramientas alineando los mismos a los requerimientos de la ética cívica. El trabajo parte de la hipótesis de que los procesos de desarrollo de metodologías y herramientas para la evaluación y monitorización de la RRI pueden ser considerados como procesos de investigación e innovación en sí mismos. En consecuencia, este trabajo analizará los procesos de investigación e innovación hacia herramientas de evaluación y seguimiento de la RRI bajo la óptica propia de la RRI. Se centrará especialmente en explorar el papel de los actores en tales procesos de investigación e innovación y en la potencialidad de la técnica AHP para facilitar la integración de actores en los procesos de desarrollo de herramientas de evaluación y monitorización de la RRI. / [CAT] La capacitat de l'ésser humà de modificar les condicions de vida en el planeta ha incrementat de manera notable en l'últim segle. Així, dos fenòmens aparentment oposats concorren respecte al potencial destructiu i constructiu de les nostres societats. D'una banda, la humanitat s'enfronta al repte d'articular processos que permeten gestionar amb responsabilitat els productes resultants del desenvolupament de la ciència i innovació i evitar el col·lapse social, econòmic i mediambiental que pot resultar d'aquests. D'altra banda, la humanitat mira a les ciències i al potencial innovador per a respondre als reptes globals que requereixen abordatges i coordinació entre diferents nivells d'acció i des d'una perspectiva inter i transdisciplinar. En aquest marc, sorgeix el terme "Investigació i Innovació Responsable" (RRI per les seues sigles en anglés) amb l'objectiu d'integrar aspectes ètics i demandes de participació de diferents actors en els processos d'investigació i innovació amb la finalitat que els productes resultants dels mateixos estiguen alineats amb les expectatives de la societat. Sota el paraigua del terme RRI o Responsible Innovation (RI), s'han articulat una sèrie de propostes teòriques i esforços empírics per a operacionalizar la necessitat d'integrar una perspectiva ètica i promoure la participació de nous actors en els processos d'investigació i innovació que permeten modula el potencial constructiu i destructiu dels resultats de la ciència i innovació. Per a la consolidació de l'interés pel terme RRI ha sigut determinant la inclusió del mateix en els programes d'investigació de la Comissió Europea. El programa Horitzó 2020 impulsà l'ús del terme a Europa, destinant fons d'investigació per a promoure la seua operativizació, desenvolupament d'eines per al seu foment, així com d'eines d'avaluació i monitoratge. En aquest treball explorarem els processos de disseny d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI. Per a això, proposarem l'ètica cívica com a teoria que s'ajusta a la fonamentació filosòfica del concepte RRI, revisarem com s'ha incorporat els valors i expectatives d'agents aliens al procés científic i innovador en el desenvolupament d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI i explorarem com la tècnica AHP (Analytic Hierarchy Process) pot contribuir als processos de desenvolupament d'aquestes eines alineant els mateixos als requeriments de l'ètica cívica. El treball parteix de la hipòtesi que els processos de desenvolupament de metodologies i eines per a l'avaluació i monitoratge de la RRI poden ser considerats com a processos d'investigació i innovació en si mateixos. En conseqüència, aquest treball analitzarà els processos d'investigació i innovació cap a eines d'avaluació i seguiment de la RRI sota l'òptica pròpia de la RRI. Se centrarà especialment a explorar el paper dels actors en tals processos d'investigació i innovació i en la potencialitat de la tècnica AHP per a facilitar la integració d'actors en els processos de desenvolupament d'eines d'avaluació i monitoratge de la RRI. / [EN] The capacity of humanity to modify the conditions of life on the planet has increased dramatically in the last century. Thus, two opposing phenomena concur concerning our societies' destructive and constructive potential. On the one hand, humanity faces the challenge of articulating processes to responsibly manage the products resulting from the development of science and innovation and to avoid the social, economic and environmental collapse that can result from them. On the other hand, humanity looks to the sciences and innovative potential to respond to global challenges that require approaches and coordination between different levels of action and from an inter- and transdisciplinary perspective. In this framework, the term "Responsible Research and Innovation" (RRI) arises intending to integrate ethical aspects and demands for the participation of different actors in research and innovation processes so that the resulting products are aligned with society's expectations. Under the umbrella of the term RRI or Responsible Innovation (RI), a series of theoretical proposals and practical efforts have been articulated to operationalise the need to integrate an ethical perspective and promote the participation of new actors in research and innovation processes to modulate the constructive and destructive potential of the results of science and innovation. Including the term RRI in the European Commission's research programmes has been decisive in consolidating interest in RRI. The Horizon 2020 programme has boosted its use in Europe, allocating research funds for its operationalisation, promotion, evaluation and monitoring tools. In this work, we will explore the design processes of RRI monitoring and evaluation tools. To do so, we will propose civic ethics as a theory that fits the philosophical foundation of the RRI concept, we will review how the values and expectations of agents outside the scientific and innovative process have been incorporated into the development of RRI monitoring and evaluation tools, and we will explore how the AHP (Analytic Hierarchy Process) technique can contribute to the development processes of these tools by aligning them with the requirements of civic ethics. The work stems from the hypothesis that developing methodologies and tools for RRI assessment and monitoring can be considered research and innovation processes. Consequently, this paper will analyse the processes of research and innovation towards RRI assessment and monitoring tools through the lens of RRI. It will primarily focus on exploring the role of actors in such research and innovation processes and on the potential of the AHP technique to facilitate the integration of actors in developing RRI assessment and monitoring tools. / Esta tesis ha recibido financiación del Plan Nacional de Investigación del proyecto “Propuesta de indicadores para impulsar el diseño de una política orientada al desarrollo de Investigación e Innovación Responsable en España” (INPERRI) (ref.: CSO2016-76828-R). La concesión del proyecto de investigación permitió también mi contratación como investigadora predoctoral (ref.: BES-2017-081141). / Monsonís Payá, I. (2023). Actors' Engagement in Monitoring and Evaluation Mechanisms for Responsible Research and Innovation: an Explorative Study of the AHP Technique [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196095 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Los métodos multicriterio proporcionan un enfoque analítico y estructurado para la toma de decisiones en la gestión de la cadena de suministro, que permiten evaluaciones basadas en múltiples criterios, esenciales para gestionar socios comerciales sostenibles. El objetivo de esta tesis es contribuir a la gestión sostenible de la cadena de suministro desarrollando nuevos modelos y técnicas multicriterio para evaluar proveedores y clientes. Se han diseñado modelos que incorporan las preferencias empresariales para tomar decisiones colaborativas en la selección y clasificación transparente de alternativas basadas en criterios sostenibles. También se han desarrollado métodos para clasificar las alternativas en grupos ordenados y evaluar su calidad. Tanto los modelos como los métodos se han validado mediante casos empíricos y comparado con enfoques alternativos. La metodología se basa en una profunda revisión bibliográfica y en el conocimiento experto de profesionales en la cadena de suministro. Los modelos multicriterio propuestos emplean técnicas como el Analytic Hierarchy Process (AHP), la Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) y PROMETHEE. También se han desarrollado tres algoritmos para la clasificación de alternativas (nominal y ordenada). En primer lugar, se ha propuesto un modelo multicriterio híbrido y se ha validado con datos reales para homologar y seleccionar proveedores de tecnología, así como para su priorización y clasificación. Este modelo integra métodos compensatorios (AHP, MAUT) y no compensatorios (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquía con criterios de sostenibilidad. La validación del modelo en un contexto real y su comparación con un modelo alternativo ha demostrado su capacidad para proporcionar información relevante y transparente en la toma de decisiones para la evaluación sostenible de proveedores de tecnología en el sector bancario. En segundo lugar, se ha diseñado un nuevo algoritmo, denominado Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que clasifica alternativas en grupos ordenados a partir de los flujos netos generados en búsquedas globales y locales con PROMETHEE. Adicionalmente, se ha diseñado el algoritmo SILhouette for Sorting (SILS) para calcular un índice de calidad en las clasificaciones. Ambos algoritmos se han validado empíricamente en la segmentación de proveedores y sus resultados se han comparado con otros métodos publicados. Por una parte, GLNF sorting destaca al mejorar la discriminación entre proveedores cercanos a los perfiles limitantes de los grupos, aprovechando el nivel de similitud preferencial entre alternativas. Por otra, SILS mejora la calidad de las asignaciones y permite un análisis detallado que facilita la toma de decisiones. En tercer lugar, se ha propuesto un sistema de segmentación de clientes B2B basado en transacciones y colaboración, aplicando AHP y GLNF sorting. Validado con 8,157 clientes de una multinacional, se ha evaluado con SILS y estadística descriptiva. Comparado con K-means, el modelo genera clasificaciones más homogéneas y robustas. Esta herramienta permite a las empresas automatizar decisiones y llevar a cabo análisis detallados para mejorar las relaciones con los clientes, alineándose con sus estrategias de colaboración y enfoques de mercado. En cuarto lugar, las búsquedas globales y locales se han utilizado para proponer un algoritmo de clasificación nominal basado dos dimensiones, que proporciona una matriz estratégica muy útil para los gestores de cadena de suministro. Por último, se ha desarrollado el paquete de software PrometheeTools en R, que automatiza la aplicación de PROMETHEE, GLNF sorting y SILS para resolver problemas multicriterio de priorización y clasificación de alternativas. Este paquete se ha validado con éxito y destaca por su eficiencia en PROMETHEE con miles de alternativas. Está disponible en acceso abierto en el repositorio CRAN para su utilización por investigadores y profesionales interesados en toma de decisiones multicriterio. / [CA] Els mètodes multicriteri proporcionen un enfocament analític i estructurat per a la presa de decisions en la gestió de la cadena de subministrament, que permeten avaluacions basades en múltiples criteris, essencials per a gestionar socis comercials sostenibles. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la gestió sostenible de la cadena de subministrament desenvolupant nous models i tècniques multicriteri per a avaluar proveïdors i clients. S'han dissenyat models que incorporen les preferències empresarials per a prendre decisions col·laboratives en la selecció i classificació transparent d'alternatives basades en criteris sostenibles. També s'han desenvolupat mètodes per a classificar les alternatives en grups ordenats i avaluar-ne la qualitat. Tant els models com els mètodes s'han validat mitjançant casos empírics i comparat amb enfocaments alternatius. La metodologia es basa en una profunda revisió bibliogràfica i en el coneixement expert de professionals en la cadena de subministrament. Els models multicriteri proposats empren tècniques com ara el procés analític jeràrquic (AHP), la teoria d'utilitat multiatribut (MAUT) i PROMETHEE. També s'han desenvolupat tres algoritmes per a la classificació d'alternatives (nominal i ordenada). En primer lloc, s'ha proposat un model multicriteri híbrid i s'ha validat amb dades reals per a homologar i seleccionar proveïdors de tecnologia, així com per a la seua priorització i classificació. Aquest model integra mètodes compensatoris (AHP, MAUT) i no compensatoris (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquia amb criteris de sostenibilitat. La validació del model en un context real i la seua comparació amb un model alternatiu n'ha demostrat la capacitat per a proporcionar informació rellevant i transparent en la presa de decisions per a l'avaluació sostenible de proveïdors de tecnologia en el sector bancari. En segon lloc, s'ha dissenyat un nou algoritme, denominat Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que classifica alternatives en grups ordenats a partir dels fluxos nets generats en cerques globals i locals amb PROMETHEE. Addicionalment, s'ha dissenyat l'algoritme SILhouette for Sorting (SILS) per a calcular un índex de qualitat en les classificacions. Ambdós algoritmes s'han validat empíricament en la segmentació de proveïdors i els seus resultats s'han comparat amb altres mètodes publicats. D'una banda, GLNF sorting destaca en millorar la discriminació entre proveïdors pròxims als perfils limitants dels grups, que aprofita el nivell de similitud preferencial entre alternatives. De l'altra, SILS millora la qualitat de les assignacions i permet una anàlisi detallada que facilita la presa de decisions. En tercer lloc, s'ha proposat un sistema de segmentació de clients B2B basat en transaccions i col·laboració, aplicant AHP i GLNF sorting. Validat amb 8,157 clients d'una multinacional, s'ha avaluat amb SILS i estadística descriptiva. Comparat amb K-means, el model genera classificacions més homogènies i robustes. Aquesta eina permet a les empreses automatitzar decisions i portar a cap anàlisis detallades per a millorar les relacions amb els clients, que s'alineen amb les seues estratègies de col·laboració i enfocaments de mercat. En quart lloc, les cerques globals i locals s'han utilitzat per a proposar un algoritme de classificació nominal basat en dues dimensions, que proporciona una matriu estratègica molt útil per als gestors de la cadena de subministrament. Finalment, s'ha desenvolupat el paquet de programari PrometheeTools en R, que automatitza l'aplicació de PROMETHEE, GLNF sorting i SILS per a resoldre problemes multicriteri de priorització i classificació d'alternatives. Aquest paquet s'ha validat amb èxit i destaca per la seua eficiència en PROMETHEE amb milers d'alternatives. Està disponible en accés obert en el repositori CRAN per a la utilització per investigadors i professionals interessats en la presa de decisions multicriteri. / [EN] Multicriteria methods provide an analytical and structured approach to decision making in supply chain management. These techniques allow multicriteria evaluations, which are essential for choosing and managing sustainable business partners. The aim of this thesis is to contribute to sustainable supply chain management by developing new multicriteria models and techniques to assess suppliers and customers. Models have been designed in order to incorporate business preferences to make collaborative decisions in the transparent selection and ranking of alternatives based on sustainable criteria. New methods have also been developed to classify alternatives into ordered groups and to assess their quality. Both models and methods have been validated using empirical cases and compared with alternative approaches. The methodology is based on an in-depth literature review, as well as the expertise of supply chain professionals. The proposed multicriteria models integrate techniques such as the Analytical Hierarchical Process (AHP), Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) and the PROMETHEE method. Three new algorithms have also been developed for classifying alternatives into nominal and ordered groups (sorting problem). Firstly, a hybrid multicriteria model has been proposed and validated with real data for technology supplier qualifying, selection and ranking. This model integrates compensatory (AHP, MAUT) and non-compensatory (PROMETHEE, FlowSort) methods in a hierarchy with sustainability criteria to evaluate products, suppliers and manufacturers. Validation of the model in a real context and its comparison with an alternative model has demonstrated its ability to provide relevant and transparent information for decision making in the sustainable evaluation of technology suppliers in the banking sector. Secondly, a new algorithm has been designed, called Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), which classifies alternatives into ordered groups based on the net flows generated in global and local searches with PROMETHEE. In addition, the SILhouette for Sorting (SILS) algorithm has been designed to calculate a quality index in the classifications. Both algorithms have been empirically validated in supplier segmentation and their results compared with other published methods. On the one hand, the GLNF sorting algorithm excels in improving the discrimination between suppliers close to the limiting profiles by exploiting the level of preference similarity between alternatives. On the other, SILS improves the quality of alternative assignments to groups, allows for a detailed analysis of suppliers and facilitates decision making. Thirdly, a customer segmentation model based on transactions and collaboration has been proposed in the Business to Business context, applying AHP and GLNF sorting. Validated with 8,157 customers of a multinational company, it has been assessed by SILS and descriptive statistics. This model generates more homogeneous and robust groups than the K-means cluster method. This tool enables companies to automate decisions and perform detailed analysis to improve customer relationships, aligning with their collaboration strategies and market approaches. Fourthly, global and local searches have been used to propose an algorithm for nominal classification based on two dimensions, which provides a very useful strategic matrix for supply chain managers. Finally, the PrometheeTools software package has been developed in R, which automates the implementation of PROMETHEE, GLNF sorting and SILS to solve multicriteria problems of alternatives ranking and classification. This package has been successfully validated and stands out for the efficiency in PROMETHEE and especially when solving problems with thousands of alternatives. It is available by open access in the CRAN repository for use by researchers and practitioners interested in multicriteria decision making. / Barrera Jimenez, IF. (2024). Multicriteria Techniques for Sustainable Supply Chain Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202879 / Compendio