Aquest estudi es va dur a terme entre 1986-90 a la Segarra, una zona mixta de bosc i conreu de secà, i es basa en el seguiment intensiu de 36 parelles d'astor Accipiter gentiles, nidificant en una densitat de 6'8 parelles/km2. La distància entre parelles veïnes oscil.là entre 750 i 3000 m. Es van estudiar diversos aspectes de la biologia tròfica i de la reproducció de l'astor, tals com la dieta, efecte sobre les preses, ús de l'hàbitat, hàbitat de nidificació, la data i mida de posta, la mida dels ous, l'assincronia de naixements, el creixement i desenvolpament dels polls, l'èxit de desclosa, la mortalitat dels polls, les proporcions de sexes, els requeriments d'aliment dels polls i l'èxit reproductor.La dieta dels astors va incloure més de 60 tipus de preses, principalmente aus. La perdiu (Alectoris rufa) i el conill (Oryctolagus cuniculus), la garsa (Pica pica), els tords i les merles (Turdus spp.) i l'esquirol (Sciurus vulgaris), formaren la major part de la dieta. Els polls i joves d'ocells foren una part important de les preses durant el període reproductor, si bé el conill fou la presa que aportà més biomassa durant tot l'any. A l'hivern, la dieta fou menys diversa i es basà en preses més grans (conill, perdiu i tudó), mentre els mascles tendiren a capturar una major proporció de preses de menys de 180 gr. Després de l'arribada, al 1989, de la malaltia hemorràgica vírica del conill, la diversitat de la dieta disminuí i el conill fou reemplaçat en gran mesura per la perdiu i altres preses.Es comprovà que la diversitat de la dieta es correlaciona positivament amb la mida de niuada i s'incrementa a mesura que els polls creixen. El nombre de preses aportades al niu diariament creix amb la mida de niuada, si bé la quantitat d'aliment per poll experimenta un lleuger descens.Les àrees vitals dels astors durant el període reproductor foren estudiades per medi del radioseguiment, i oscil.laren entre 0'14 i 19'6 km2, segons el sexe, l'estat reproductiu i la fase reproductora dels exemplars. Les àrees vitals se solapaven. La mida de les àrees vitals dels mascles es correlacionà negativamente amb la mida de posta, i s'incrementà al llarg de l'estació reproductora, com a resultat de les demandes creixents de la niuada. Els astors seleccionaren positivament les àrees de conreu i forestals mixtes per a caçar. Es demostrà que la tria del lloc de nidificació es basa principalmente en l'estructura del bosc i la competència intraespecífica. Els rius es troben distribuïts de forma regular i els astors trien les pinedes més madures per a fer niu.L'inici de les postes es donà per terme mig el dia 5 d'abril. En cas de pèrdua de la posta, algunes parelles en feren una segona de reposició, però tan sols en anys bons. La data de posta a cada àrea de nidificació mostrà un alt grau de repetibilitat interanual. La mida mitjana de posta fou de 3'29 ous. I s'observà que disminuia al llarg de l'estació reproductora. No s'observà repetibilitat interanual. Les postes més grans són les que donen més polls a l'envol. Els canvis interanuals en la data i la mida de posta responen a canvis en la disponibilitat d'aliment previament i durant el període de posta. La variació en la mida dels ous fou més gran entre postes que dins de cada posta, i estava relacionada amb l'edat de la femella, la data de posta i l'ordre dins de la seqüència de posta, però no amb el sexe dels polls. Es comprovà que la mida de l'ou determina la mida dels polls al nèixer, que la seqüència de naixements es correspon amb la de posta i que l'assincronia de naixements s'incrementa al llarg de la seqüència. Les femelles ponen tants ous com els ho permeten les condicions ambientals i fisiològiques al momento de pondre. L'èxit reproductor a l'àrea d'estudi està fortament afectat per la interferència i persecución humanes, però el principal factor regulador de la productivitat anual fou la disponibilitat d'aliment, que actua a travès de canvis en el percentatge de parelles que perden la posta, el percentatge de parelles que ponen i la mida de posta. La mortalitat de polls al niu té molta menys importància com a factor regulador de la productivitat, i actua solament com a mecanisme que permet ajustar la mida de niuada a les condicions ambientals. Els patrons de mortalitat dels polls i assincronia de naixements en relació a la mida de niuada I a l'ordre de desclosa foren consistents amb la hipòtesi "brood reduction", si bé en determinats casos pot comportar un cost. Es va estudiar el creixement i desenvolupament dels polls en relació a diversos factors ambientals, així com en relació al sexe, a la mida dels ous, a la mida al néixer, a la mida de niuada i a la seqüència de naixement. Els mascles i les femelles mostraren diferències en els seus patrons de creixement, debuts a la gran diferència de mida entre uns i altres. Després d'eliminar aquest factor de variación, la major part de variación en el creixement dels polls s'observà entre niuades i no dins de les niuades, i no mostrà gaire relació ni amb la mida de niuada ni amb l'ordre de naixement. La variación en els patrons de creixement comporta principalmente canvis en la forma més que no pas en la velocitat o resultat final. Malgrat el dimorfisme sexual dels astors, la proporción de sexes no diferí significativament de 1:1 des de la fase d'ou fins a l'envol. / This study was conducted between 1986-90 in La Segarra (Catalonia, northeastern Spain). Aspects of the feeding and reproductive biology of "Accipiter gentilis", including diet choice, effect on game, ranging behaviour, nest-site selection, laying data, clutch and egg size, hatching asynchrony, growth and development, hatching success, nestling mortality, nestling sex-ratio, nestling food requirements and breeding success, were analysed. "Alectoris rufa", "Oryctolaugs cuniculus" and nestling and fledging birds were the most important prey. Females took a larger proportion of large prey than males. Diet diversity increased with brood size and with chick age. The number of prey/day increased with brood size. Home ranges overlapped, and ranged from 0'14 and 19'6 km2, depending on the time of the season and reproductive status. Male range size was inversely related to clutch size, an increased during the breeding season. Goshawks preferred mixed open-forest areas to hunt. Nest sites were found in the oldest coniferous forest, in a regular spatial distribution. Average laying data (5 April) was fairly repeatable within a site. Average clutch size (3.29) declined during the season. No site repeatability appeared. Larger clutches produced more young. Laying data and clutch size variation were related to food availability before and during laying. Egg size was related to female age, laying data and sequence, but not to hatchling sex. It had a positive effect on hatchling size. Breeding success was affected by humans, but the main regulatory factor of the overall production of young was food availability, through changes in the frequency of pairs losing the clutch, of non-laying pairs, and clutch size. Chick mortality acted only as a fine tunning mechanism. The patterns of chick mortality and hatching assincrony were consistent with the "brood reduction" hypothesis, although it may carry a cost. In spite of the sexual size dimorphism, sex ratio remained 1:1 from the egg to the fledgling stage. Males and females showed different growth and development patterns. Variation in growth occurred between broods, rather than within, and involved changes in growth shape rather than growth rate or final size.

Change in species geographic ranges is a natural phenomenon, but the rate and magnitude of such change has significantly increased due to anthropogenic causes. The rate at which a population spreads/contracts through space is a function of the rates of population growth and dispersal, coupled with density-dependence. Human-induced environmental changes can lead to variation in density-independent components of local birth or death rates through deterministic process (e.g. impoverishment/increase of habitat and food resources), thus pushing populations toward positive/negative growth. Moreover, spatial range constraints, such as dispersal, and density-dependence may also limit population growth and range expansion, beyond environmental characteristics. The main goal of this thesis is to explore the role played by ecological factors such as habitat and food availability, spatial range constraints and density-dependence in the expansion of a species through human-transformed environments. For this purpose, I use as a study model an expanding population of the marsh harrier living in an agricultural landscape of the Ebro Valley (northeastern peninsular Spain). Results obtained in this thesis suggest that environmental factors, sociability, dispersal constraints and density-dependent mechanisms may play an important role in the distribution of a species. Marsh harrier breeding numbers had been greatly reduced in previous decades (1960-1980) mainly due to organochlorine pesticides, drainage of wetlands and direct persecution. Thus, at least part of their increase in recent decades may represent population recovery following reductions in organochlorine use and direct persecution. However, the species may also have benefited from the spread of human-made structures such as artificial ponds and reservoirs related to agricultural intensification, for breeding and from their surrounding herbaceous crops for hunting. At a local scale, individual variation in density-dependence for productivity and settlement patterns may have favoured dispersal of some individuals to new empty habitat patches, while others aggregated around traditional areas. However, at a large scale (i.e., across peninsular Spain), the breeding population of marsh harriers seems to be spatially constricted beyond environmental variables. This result indicates that potential habitat for marsh harriers still exists for further expansions in the Iberian Peninsula (at least at the spatial resolution of our analyses, which does not allow us to consider smaller scale processes that may restrict the species distribution such as local food abundances or pesticides). Potential consequences of this expansion for other species should be considered in order to properly conserve biodiversity in a world of change. / En aquesta tesi s’analitza el paper que desenvolupen factors ecològics com l’hàbitat i la disponibilitat d’aliments, les limitacions espacials i la denso-dependència en l’expansió d’una espècie en ambients transformats per l’home. S’utilitza com a model d’estudi l’arpella Circus aeruginosus en una zona agrícola de la Península Ibèrica, a la part oriental de la Vall de l’Ebre. Els resultats d’aquesta tesi indiquen que tant els factors ambientals, de sociabilitat, les limitacions dispersives i els mecanismes de denso-depèndecia poden jugar un paper important en la distribució d’una espècie. La població d’arpella s’havia reduït en dècades anteriors (1960-0980) degut principalment a l’assecament i contaminació de les zones humides on criava, a l’ús de pesticides i a la persecució directa per part de l’home. Si bé, part de l’augment que la població ha experimentat en els darrers anys podria ser degut a la recuperació de la seva població després de la reducció en l’ús d’organoclorats i en la seva persecució per part d l’home, l’espècie també s’hauria beneficiat en els darrers anys de l’increment d’estructures artificials, com embassaments i basses de reg artificials relacionades amb l’agricultura, e l’espècie utilitza per nidificar i dels cultius herbacis del voltant per caçar. A escala local, la variació individual en els efectes de la denso-dependència en la productivitat i patrons d’assentament, podrien haver afavorit la dispersió d’alguns individus a noves localitats buides, mentre altres individus amb una resposta diferent a la densitat s’agregaven al voltant de zones ja ocupades. A escala de la Península Ibèrica, l’àrea de distribució de l’arpella encara es veuria limitada, per factors espacials diferents al clima i al tipus d’hàbitat, indicant que encara hi hauria hàbitat potencial per a l’espècie (com a mínim a la resolució espacial de les nostres anàlisi, que no permeten considerar processos a escala local). Les possibles conseqüències de l’expansió d’aquesta i altres espècies haurien de ser considerades per tal de conservar adequadament la biodiversitat en l’actual escenari de canvi global.