La Síndrome Metabòlica (SM) a Lleida des d’una perspectiva clínica i epidemiològica. Introducció Des de finals del segle XX fins ara, de forma paral·lela a l’augment de l’esperança de vida, s’ha produït un canvi important en les principals causes de mortalitat. Durant aquests anys la Malaltia Cardiovascular (MCV) s’ha convertit en la principal causa de mort a nivell mundial. El Risc Cardiometabòlic (RCM) representa la probabilitat de desenvolupar Diabetes Mellitus tipus 2 (DM 2) o MCV. El RCM s’associa a un grup de factors de risc, alguns modificables i altres no, així com uns marcadors d’inflamació. Entre els factors de risc, comptem amb uns considerats clàssics, com el tabaquisme, el colesterol-LDL alt, la hipertensió (HTA) i la hiperglucèmia. Darrerament s’han identificat factors de risc relacionats amb l’obesitat abdominal: Resistència a la insulina (RI), colesterol-HDL baix, Triglicèrids (TG) alts. Considerem la síndrome metabòlica (SM) com el fenotip de la persona que en un curtmig termini té altes probabilitats de presentar una MCV o de desenvolupar una DM 2. És a dir, la SM és la part visible de la persona amb un RCM elevat. La gran diversitat de definicions de la SM fan necessari estudiar la prevalença des d’una perspectiva multifocal. Objectiu Conèixer la prevalença de la SM a la província de Lleida segons les diferents definicions clíniques que més s’adapten en l’àmbit de l’atenció primària. A la vegada descriure els factors relacionats amb la SM i el seu abordatge per part del metge de família. Material i mètodes Es tracta d’un estudi descriptiu transversal d’una mostra de 293 individus seleccionats a partir del cens de 2006 de la província de Lleida. Pel que fa a l’objectiu principal, la prevalença de la SM, hi va haver una pèrdua no prevista en la determinació del colesterol-HDL en 9 individus. Per tant, la mostra final per aquest objectiu va ser de 284 persones. Amb una probabilitat d’error alfa de 0.05 (5%) tenim una precisió de 0.0486 (4.86%) per als 284 individus de la mostra. També, i a mesura que anaven apareixent publicacions sobre la SM i els diferents factors que n’influeixen, es van anar afegint en el full de recollida de dades les diferents preguntes, sobre tot, d’aspectes sociològics i conductals. Resultats 1-La prevalença de la SM a la província de Lleida: oSegons criteris de l’ATP-III és del 22.5%[17.7-27.4], o25.2% [17.4-33] en homes i 20.6%[14.7-26.8] en dones. oSegons criteris de l’IDF és del 34% [28.6-39.5], o40 % [31.2-48.8] en homes i 29.8% [22.8-36.7] en dones. oSegons criteris de l’AHA és del 31.3% [25.9-36.7], o37 % [28.3-45.6] en homes i 27.3% [20.5-34.1] en dones. oSegons criteris de l’IDF-R (PC de 94 cm en homes y 80 cm en dones) és del 36.27% [30.68-41.86]. Això representa un augment de la prevalença. o42.86% [35.31-50.41] en homes i 31.52% [23.17-39.86] en dones. 7 oSegons criteris de l’IDF-R (PC de 102 cm en homes y 88 cm en dones) és del 31.34%[25.94-36.73]. o 36.97% [29.61-44.34] en homes i 27.27% [19.27-35.27] en dones. 2- La prevalença dels diferents components de la SM en les persones amb SM segons criteris de l’ATP-III son: ·El 90.63% [83.48-97.77] presenta obesitat central. ·El 85.94% [77.42-94.45] presenta alteració de les xifres de tensió arterial. ·El 71.88% [60.86-82.89] presenta alteració dels nivells glucídics. ·El 51.56% [39.32-63.81] presenta alteració dels TG. ·Tan sols el 28.13% [17.11-39.14] té baixa les xifres de colesterol-HDL. 3-Un 63.4% de la població de la província de Lleida no compleix cap criteri de la SM, ni pels criteris de l’ATP-III, ni de l’IDF, ni de l’AHA. 4-La prevalença d’obesitat abdominal en població general ·Amb PC>o=102 cm en homes i >o=88 cm dones és del 44.7% [39.0-50.4]. Amb diferències significatives entre gènere. o35.2% [26.8-43.7] en homes i 51.5% [44.0-59.0] en dones. ·Amb PC>o=94 cm en homes y>o=80 cm en dones és del 70.6% [65.4-75.9]. Amb diferències significatives entre gènere. o63.9% [55.4-72.5] en homes i 75.4% [69.0-81.9] en dones. 5-La prevalença en població general d’obesitat per IMC>o=30 és del 27.99% [22.85- 33.13]. Sense diferències entre gènere. ·29.51% [21.42-37.6] en homes i ·26.90% [20.25-33.55] en dones. 6-Existeixen un 15.6% [11.4-19.8] d’obesos saludables, ·5% [1.1-8.9] homes i ·23.1% [16.7-29.4] dones. 7-Els tres components més prevalents de la SM, augment del PC, TA i glicèmia, presenten una alta sensibilitat, propera al 100%, i una moderada especificitat, aproximadament del 50%, com a criteri únic per fer el cribatge de la SM segons criteris de l’ATP-III. 8-Els tres components més prevalents de la SM, augment del PC, TA i glicèmia, presenten un risc atribuïble poblacional (RAP) marcat principalment per la freqüència d’aquests en la població. Més que per la seva associació a la SM, és a dir, pel seu RA. Així, el factor que al eliminar-lo suposaria un major descens de la SM en la població seria l’obesitat central, 18.76% [15.44-22.25], seguit de les xifres elevades de TA, 16.47% [12.84-20.29], i en tercer lloc les alteracions glucídiques, 14.03% [11.61- 16.82]. D’altra banda, els factors que més íntimament estan associats a la SM, pel seu RA, són les alteracions en la glucosa, en els TG i l’obesitat abdominal. 9-L’autopercepció de “pes inadequat” en les persones amb obesitat central i prehipertensió o HTA, classifica correctament com a SM segons criteris de l’ATP-III un 82.5% [72.9-92.1]. Sense necessitat de realitzar una analítica. 10-No hi ha diferències en quant a la prevalença de la SM entre l’àmbit urbà, semiurbà i el rural a la província de Lleida. 8 11-Únicament el 26% de la població presenta el colesterol-HDL de risc, és a dir <40 mgr/dl en homes i < 50 mgr/dl en dones. 12-Les persones amb SM presenten més MCV i un Risc Cardiovascular (RCV) major determinat per les cinc principals taules de risc: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM i Framingham-IMC. 13-En la nostra població la DM 2 es situa en el 10.92% [7.4-14.5]. 14-En la nostra població l’HTA és del 24.5% [19.6-29.5]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III entre els hipertensos és del 40% [30.63-49.37]. 15-La prediabetis en la nostra població és del 11.65% [10.09-18.83]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III en prediabètics és del 68.57% [53.19-83.95]. 16-La Malaltia Hepàtica No Alcoholica (MHNA) en la nostra població es situa en el 14.14% [10.13-18.15]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III entre els que presenten MHNA és del 82% [77.58-86.44]. 17-Determinants sociobiològics i conductals relacionats amb la SM: ·La prevalença de fumadors és del 24.23% [14.27-34.2] i d’exfumadors del 22.53% [12.45-32.6]. L’hàbit de fumar no influeix en la prevalença de la SM. ·La menopausa otorga un RR de 2.57 vegades més de presentar SM segons criteris de l’ATP-III. ·Les persones que s’autopercebeixen com a “pes inadequat” presenten significativament més prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III. ·Aproximadament la meitat de la nostra població, 49.83% [44.08-55.57] realitza exercici físic, >o= 150 min/semana. L’exercici físic no influeix en la prevalença de la SM, segons criteris de l’ATP-III. ·La meitat de la població, 51.34% [45.28-57.4], presenta un nivell d’estudis de batxiller. El fet d’haver realitzat >o= 8 anys d’estudis otorga una menor prevalença de SM, segons criteris de l’ATP-III. ·El consum d’alcohol en la nostra població és de 5 UB/semana, DE de 10.65. En els homes és de 9.67 UB/semana, DE de 14.17, i en les dones de 1.65 UB/semana, DE de 4.98. No hi ha diferència de consum respecte a la presència de la SM, segons criteris de l’ATP-III. Però sí és significatiu en els homes, siguin o no SM, un major consum d’alcohol que en les dones. Conclusions 1-La SM és moderadament prevalent a la província de Lleida, sense existir diferències entre l’àrea urbana, semiurbana i rural. Els seus components també ho són, excepte la prehipertensió i/o hipertensió i l’obesitat abdominal que estan en quasi la meitat de la població, amb diferències molt significatives en quant a gènere. Més de la meitat dels homes tenen alterades les xifres tensionals i més de la meitat de les dones son obeses abdominals. 2-L’obesitat abdominal acostuma a presentar-se amb la resta de components de la SM. En cas contrari, “obesitat saludable”, aquests son dones. 3-El cribatge de la SM en la nostra població es pot realitzar per l’edat, presència de prediabetis, xifres tensionals elevades i per l’obesitat abdominal. 9 4-La major eficiència per al metge de família en el cribatge de la SM és preguntar l’autopercepció respecte al pes en aquelles persones que presenten alteració de les xifres tensionals i son obeses abdominals, ja que si opinen que el seu pes és inadequat, un 82.5%, presentaran una SM. 5-La SM es veu continguda en la nostra població per la baixa prevalença de les alteracions glucídiques, prediabetis i DM 2, i de lípids, colesterol-HDL i TG. 6-Dels determinants sociobiològics i conductals que influeixen en la prevalença de la SM en la nostra població hem identificat la menopausa, l’autopercepció de pes inadequat i el nivell d’estudis realitzat. Paradoxalment no hem trobat relació amb l’hàbit tabàquic, l’exercici físic i el consum d’alcohol. / El Síndrome Metabólico (SM) en Lleida desde una perspectiva clínicoepidemiológica. Introducción Desde finales del siglo XX y hasta hoy de forma paralela al aumento de la esperanza de vida se ha producido un cambio importante en las principales causas de mortalidad. Durante estos años la Enfermedad cardiovascular (ECV) se ha convertido en la principal causa de muerte a nivel mundial. El Riesgo Cardiometabólico (RCM) representa la probabilidad de desarrollar Diabetes Mellitus tipo 2 (DM 2) o ECV atribuible a un grupo de factores de riesgo y marcadores, algunos modificables y otros no. Estos son los factores de riesgo clásicos, como el tabaquismo, colesterol-LDL alto, HTA e hiperglucemia, y los recientemente identificados factores de riesgo estrechamente relacionados con la obesidad abdominal: Resistencia a la Insulina (RI), colesterol-HDL bajo, triglicéridos (TG) altos y marcadores de inflamación. Consideramos al SM como el fenotipo de la persona que en un corto-medio plazo tiene altas probabilidades de presentar una ECV o de desarrollar DM 2. Es decir, el SM es la parte visible del paciente con un RCM alto. La variedad de definiciones del SM hace necesario estudiar su prevalencia de una forma multiperspectiva. Objetivo Conocer la prevalencia del SM en la provincia de Lleida según las definiciones clínicas que más se adaptan en el ámbito de la atención primaria. A la vez describir los factores relacionados con el SM y su abordaje por parte del médico de familia. Material y métodos Se trata de un estudio descriptivo transversal de una muestra de 293 individuos a partir del censo de 2006 de la provincia de Lleida. Para el objetivo principal que es la prevalencia del SM hubo una pérdida no prevista en la determinación del colesterol-HDL en 9 individuos. Por lo que la muestra final para el objetivo principal resultó de 284 personas. Con una probabilidad de error alfa de 0.05 (5%) tenemos una precisión de 0.0486 (4.86%) para 284 individuos en cuanto al objetivo principal de prevalencia de SM en la provincia de Lleida. También, y a medida que iban apareciendo publicaciones sobre SM y los diferentes factores que influyen en él, se añadieron al cuaderno de campo diferentes preguntas, sobre todo, de aspectos sociológicos y conductuales Resultados 1-La prevalencia del SM en la provincia de Lleida: oSegún criterios del ATP-III es del 22.5% [17.7-27.4], o 25.2% [17.4-33] en hombres y 20.6% [14.4-26.8] en mujeres. oSegún criterios de la IDF es del 34% [28.6-39.5], o 40% [31.2-48.8] en hombres y 29.8% [22.8-36.7] en mujeres. oSegún criterios de la AHA es del 31.3%[25.9-36.7], o 37% [28.3-45.6] en hombres y 27.3% [20.5-34.1] en mujeres. oSegún criterios de la IDF-R con un aumento de riesgo (PC de 94 cm en hombres y 80 cm en mujeres) es del 36.27% [30.68-41.86], o 42.86% [35.31-50.41] en hombres y 31.52% [23.17-39.86] en mujeres. 3 oSegún criterios de la IDF-R con aún un riesgo superior (PC de 102 cm en hombres y 88 cm en mujeres) es del 31.34%[25.94-36.73], o 36.97% [29.61-44.34] en hombres y 27.27% [19.27-35.27] en mujeres. 2-Los componentes del SM en las personas afectas de SM según criterios del ATP-III son: ·El 90.63% [83.48-97.77] presenta obesidad central. ·El 85.94% [77.42-94.45] presenta alteración de las cifras de TA. ·El 71.88% [60.86-82.89] presenta alteración de los niveles glucídicos. ·El 51.56% [39.32-63.81] presenta alteración de los TG. ·Tan solo el 28.13% [17.11-39.14] tiene bajo las cifras de colesterol-HDL. 3-Un 63.4% de la población de la provincia de Lleida no cumple ningún criterio de SM, ni por los criterios del ATP-III, ni de la IDF, ni de la AHA. 4-La prevalencia en población general de obesidad abdominal ·Con PC>o=102 cm en hombres y >o=88 cm mujeres es del 44.7% [39.0-50.4]. Con diferencias significativas entre género. o35.2% [26.8-43.7] en hombres y o51.5% [44.0-59.0] en mujeres. oCon PC>o=94 cm en hombres y>o=80 cm en mujeres es del 70.6% [65.4-75.9]. Con diferencias significativas entre género. o63.9% [55.4-72.5] en hombres y o75.4% [69.0-81.9] en mujeres. 5-La prevalencia en población general de obesidad por IMC>o=30 es del 27.99% [22.85-33.13]. Sin diferencias entre género. ·29.51% [21.42-37.6] en hombres y ·26.90% [20.25-33.55] en mujeres. 6-Existen un 15.6% [11.4-19.8] de obesos saludables, ·5% [1.1-8.9] hombres y ·23.1% [16.7-29.4] mujeres. 7-Los tres componentes más prevalentes del SM, aumento del PC, TA y glicemia, presentan una alta sensibilidad, cercana al 100%, y una mediana especificidad, aproximadamente del 50%, en cuanto a criterio único para el cribado del SM según criterios del ATP-III. 8- Los tres componentes más prevalentes del SM, según criterios del ATP-III, aumento del PC, TA y glicemia, presentan un RAP marcado principalmente por la frecuencia de estos en la población. Más que por su asociación al SM, es decir, por su RA. Así, el factor que al eliminarlo supondría un mayor descenso de SM en la población sería la obesidad central, 18.76% [15.44-22.25], seguido por las cifras elevadas de la TA, 16.47% [12.84-20.29], y en tercer lugar las alteraciones glucídicas, 14.03% [11.61-16.82]. Sin embargo, los factores que más íntimamente están asociados al SM, por su RA, son las alteraciones en la glucosa, en los TG y la obesidad central. 9-La autopercepción de “peso inadecuado” en las personas con obesidad central y pre- HTA o HTA clasifica correctamente como SM según criterios del ATP-III en un 82.5% [72.9-92.1]. Sin necesidad de realizar una analítica. 10-No hay diferencia en cuanto a prevalencia de SM entre el medio urbano, semiurbano y el rural en la provincia de Lleida. 4 11-Tan solo el 26% de la población presenta el colesterol-HDL de riesgo, es decir <40 mgr/dl en hombres y <50 mgr/dl en mujeres. 12-Las personas afectas de SM presentan más ECV y un Riesgo Cardiovascular (RCV) mayor determinado por las cinco principales tablas de riesgo: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM y Framingham-IMC. 13-En nuestra población la DM 2 se sitúa en el 10.92% [7.4-14.5]. 14-En nuestra población la HTA es del 24.57% [19.6-29.5]. La prevalencia de SM según criterios del ATP-III entre los hipertensos es del 40% [30.63-49.37]. 15-La prediabetes en nuestra población es del 11.65% [10.09-18.83]. La prevalencia de SM según criterios del ATP-III en prediabéticos es del 68.57% [53.19-83.95]. 16-La Enfermedad Hepática No Alcohólica (EHNA) en nuestra población se sitúa en el 14.14% [10.13-18.15]. La prevalencia de SM según criterios del ATP-III entre los que presentan EHNA es del 82% [77.58-86.44]. 17-Determinates socio-biológicos y conductuales relacionados con el SM: ·La prevalencia de fumadores es del 24.23% [14.27-34.2] y de ex fumadores del 22.53% [12.45-32.6]. El hábito de fumar no influye en la prevalencia de SM. ·La menopausia confiere un RR de 2.57 veces más de presentar SM según criterios del ATP-III. ·Las personas que se autoperciben como peso inadecuado presentan significativamente más prevalencia de SM según criterios del ATP-III. ·Aproximadamente la mitad de nuestra población, 49.83% [44.08-55.57] realiza ejercicio físico, >o=150 min/semana. El ejercicio físico no influye en la prevalencia de SM, según criterios del ATP-III. ·La mitad de la población, 51.34% [45.28-57.4], presenta un nivel de estudios de bachiller. El haber realizado >o=8 años de estudio confiere menor prevalencia de SM, según criterios del ATP-III. ·El consumo de alcohol en nuestra población es de 5 UB/semana, DE de 10.65. En los hombres de 9.67 UB/semana, DE de 14.17, y en las mujeres de 1.65 UB/semana, DE de 4.98. No hay diferencias de consumo respecto a la presencia de SM, según criterios del ATP-III. Pero sí es significativo en los hombres, sean o no SM, un consumo mayor de alcohol que las mujeres. Conclusiones 1-El SM es moderadamente prevalente en nuestra provincia de Lleida, sin existir diferencias entre el área urbana-semiurbana y rural. Sus componentes también lo son, excepto la prehipertensión y/o hipertensión y la obesidad abdominal que están en casi la mitad de la población, con diferencias muy significativas en cuanto a género. Más de la mitad de los hombres tienen alteradas las cifras tensionales y más de la mitad de las mujeres son obesas abdominales. 2-La obesidad abdominal suele presentarse junto con el resto de componentes del SM. En el caso contrario, “obeso saludable”, estos son mujeres. 3-El cribado de SM en nuestra población se puede realizar por la edad, presencia de prediabetes, cifras tensionales alteradas y por la obesidad abdominal. 5 4-La mayor rentabilidad para el médico de familia en el cribado del SM es preguntar la autopercepción respecto al peso en aquellas personas que presentan alteración de las cifras tensionales y son obesas abdominales, ya que si se perciben como peso inadecuado seguramente, 82.5%, presentaran un SM. 5-El SM queda contenido en nuestra población por la baja prevalencia de las alteraciones en los glúcidos, prediabetes y DM 2, y lípidos, colesterol-HDL y TG. 6-De los determinantes socio-biológicos y conductuales que influyen en la prevalencia del SM en nuestra población hemos identificado la menopausia, la autopercepción de peso inadecuado y el nivel de estudios realizados. Paradójicamente no hemos encontrado relación con el hábito tabáquico, el ejercicio físico y el consumo de alcohol. / Metabolic Syndrome (MS) in Lleida from a clinical and epidemiological perspective. Introduction Since the late twentieth century until today, in parallel to increased life expectancy there has been a dramatic change in the leading causes of mortality. During these years, cardiovascular disease (CVD) has become the leading cause of death worldwide. Cardiometabolic risk (CMR) represents the likelihood of developing diabetes mellitus type 2 (DM 2) or CVD attributable to a group of risk factors and markers, some modifiable and others not. These are classic risk factors such as smoking, high LDL cholesterol, hypertension and hyperglycemia, and the newly identified risk factors closely related to abdominal obesity, insulin resistance (IR), low HDL -cholesterol, triglycerides ( TG) and- high- inflammatory -markers. We consider the MS as the phenotype of the person who in a short-medium term is likely to have high CVD or develop type 2 diabetes mellitus. That is, the MS is the visible part of the patient with a high CMR. The variety of definitions of SM make necessary to study the prevalence from a multiperspective form. Objective Determine the prevalence of MS in the province of Lleida as clinical definitions which are most suited in the field of primary care. At the same time describe the factors associated with MS and its management by the family doctor. Material and methods This is a descriptive study of a sample of 293 individuals from the 2006 census of the province-of-Lleida. For the main objective is the prevalence of MS was a loss not covered by the determination of HDL cholesterol in 9 individuals. So the final sample for the main purpose was for 284 people. With an alpha error probability of 0.05 (5%) have an accuracy of 0.0486 (4.86%) for 284 individuals as the main objective of prevalence of MS in the province of Lleida. Also, and as they published about MS and the various factors that influence it, were added to the field notebook different questions, especially, sociological and behavioral aspects Results 1-The prevalence of MS in the province of Lleida: oAccording to ATP-III criteria is 22.5% [17.7-27.4] and 25.2% [17.4-33] in men and 20.6% [14.4-26.8] in women. oAccording to the IDF criteria was 34% [28.6-39.5] or 40% [31.2-48.8] in men and 29.8% [22.8-36.7] in women. oAccording to the AHA criteria is 31.3% [25.9-36.7] or 37% [28.3-45.6] in men and 27.3% [20.5-34.1] in women. 11 oAccording to the criteria of the IDF-R with an increased risk Waist Perimeter (WP) of 94 cm in men and 80 cm in women) is 36.27% [30.68-41.86] or 42.86% [35.31-50.41] in men and 31.52% [23.17-39.86] in women. oAccording to the criteria of the IDF-R with even higher risk (WP of 102 cm in men and 88 cm in women) is 31.34% [25.94-36.73] or 36.97% [29.61-44.34] in men and 27.27% [19.27-35.27] in women. 2-The components of metabolic syndrome in people suffering from MS according to ATP-III criteria are: oThe 90.63% [83.48-97.77] has central obesity. oThe 85.94% [77.42-94.45] has altered the numbers of Blood Pressure (BP). oThe 71.88% [60.86-82.89] has altered carbohydrate levels. oThe 51.56% [39.32-63.81] presents alteration of TG. oOnly 28.13% [17.11-39.14] has under-HDL cholesterol levels. 3-A 63.4% of the population of the province of Lleida does not meet any criteria of MS, or by ATP-III criteria, or the IDF, or the AHA. 4-The general population prevalence of abdominal obesity oWith WP> or = 102 cm in men and> or = 88 cm in women is 44.7% [39.0- 50.4]. With significant differences between gender. or 35.2% [26.8-43.7] in men and or 51.5% [44.0-59.0] in women. oWith WP > or = 94 cm in men and> or = 80 cm in women is 70.6% [65.4- 75.9]. With significant differences between gender. or 63.9% [55.4-72.5] in men and or 75.4% [69.0-81.9] in women. 5-The general population prevalence of obesity by BMI> or = 30 is 27.99% [22.85- 33.13]. No differences between genders. o29.51% [21.42-37.6] in men and o26.90% [20.25-33.55] in women. 6-There are 15.6% [11.4-19.8] in obese healthy o5% [1.1-8.9] and men o23.1% [16.7-29.4] women. 7-The three most prevalent components of MS, increased WP, BP and glucose, have high sensitivity, approaching 100% and a median specificity, approximately 50%, as a sole criterion for the screening of SM according to criteria ATP-III. 8 - The three most prevalent components of MS, according to ATP-III criteria, increased WP, BP and glucose, have a population attributable risk (PAR) mainly marked by the frequency of the population. Rather than its association with the SM, i.e. by attributable risk (AR). Thus, the factor that would eliminate a further decline of MS in the population would be central obesity, 18.76% [15.44-22.25], followed by high levels of TA, 16.47% [12.84-20.29], and thirdly: glucidic alterations, 14.03% [11.61-16.82]. However, the factors most closely associated with MS, by AR, are the alterations in glucose, triglycerides and central obesity. 9-The self-perception of "appropriate weight" in people with central obesity and prehypertension or hypertension correctly classified as MS according to ATP-III criteria to 82.5% [72.9-92.1]of people. Without any analysis 12 10-No differences found in prevalence of MS among urban, semi-urban and rural areas in the province of Lleida. 11-Only 26% of the population has risk-HDL cholesterol, i.e. <40 mg / dl in men and <50 mg / dl in women. 12-MS affected persons have more cardiovascular disease and increased cardiovascular risk determined by the five main tables of risk: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM and Framingham-IMC. 13-DM 2 prevalence is in our population 10.92% [7.4-14.5]. 14-Hypertension is in our population 24.57% [19.6-29.5]. The prevalence of MS according to ATP-III criteria among hypertensive patients is 40% [30.63-49.37]. 15-The prediabetes in our population is 11.65% [10.09-18.83].The prevalence of MS according to ATP-III criteria in prediabetic is 68.57% [53.19-83.95]. 16-No Alcoholic Liver Disease (NALD) in our population stood at 14.14% [10.13- 18.15]. The prevalence of MS according to ATP-III criteria among those with NALD was 82% [77.58-86.44]. 17-Determinate socio-biological and related behavioral MS: oThe prevalence of smokers was 24.23% [14.27-34.2] and 22.53% ex-smokers [12.45-32.6]. Smoking does not affect the prevalence of MS. oMenopause confers a RR of 2.57 times more MS present as ATP-III criteria. oPeople who perceive themselves as inadequate weight have significantly higher prevalence of MS according to ATP-III criteria. oAbout half of our population, 49.83% [44.08-55.57] performed physical exercise,> or = 150 min /week. Exercise does not affect the prevalence of MS, according to ATP-III criteria. oHalf of the population, 51.34% [45.28-57.4], has the high school level of education. Having done> or = 8 years of study gives a lower prevalence of MS, according to ATP-III criteria. oConsumption of alcohol in our population is 5 BU / week, SD of 10.65. 9.67 in men BU / week, SD of 14.17, and 1.65 in women BU / week, SD of 4.98. No differences in consumption for the presence of MS, according to ATP-III criteria. But it is significant in men, whether or not SM, higher alcohol consumption than women. Conclusions 1-MS is moderately prevalent in our province of Lleida, no differences between urban, semi-urban and rural scopes. Its components are as well moderately prevalent, except the prehypertension and/or hypertension and abdominal obesity with are in nearly half the population, with very significant differences in gender. More than half of men have altered the blood pressure and more than half of women with abdominal obesity 2-Abdominal obesity is often accompanied by other components of metabolic syndrome. In the opposite case of those considered “healthy fat”, they are mostly women. 3-The screening of MS in our population may be initiated by age, presence of prediabetes, altered blood pressure and abdominal obesity. 13 4-The best value for general practitioner screening MS is to ask about weight selfperception in those with alteration of blood pressure and abdominal obese, because if they perceive as inadequate weight probably, 82.5%, submit a MS. 5-The MS in our population is modulated by the low prevalence of alterations in carbohydrates, prediabetes and type 2 diabetes mellitus, and lipid, HDL-cholesterol and TG. 6-In the sociobiological and behavioral influence on the prevalence of MS in our population we have identified the menopause, the perception of inadequate weight and level of studies. Paradoxically we have not found any relationship with smoking, exercise and alcohol consumption.

L'obesitat és un estat inflamatori que porta a l'activació crònica de la resposta immune caracteritzada per la inducció de gens i mediadors proinflamatoris. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser estudiar els efectes antiinflamatoris de les procianidines i les possibles dianes moleculars modulades per aquests flavonoids. Degut al paper central del macròfag en la inducció de inflamació sistèmica, vam analitzar els efectes d'un extracte de procianidines en un model d'inflamació in vitro. Utilitzant models d'obesitat i síndrome metabòlic en rata, vam avaluar els efectes antiinflamatoris de les procianidines in vivo. Els resultats indiquen que les procianidines actuen com antiinflamatoris in vitro inhibint la resposta inflamatòria al macròfag i in vivo com agents preventius tant de la inflamació local com sistèmica, modulant els nivells de mediadors inflamatoris. Aquests resultats indiquen que les procianidines podrien ser candidats per la suplementació dietètica i components d'aliments funcionals per la prevenció de malalties amb component inflamatòria. / Once established that obesity is an inflammatory condition leading to chronic activation of the immune system response, the aim of this thesis was to characterize and understand if dietary procyanidins could modulate the low grade inflammatory response related to obesity and the Metabolic Syndrome. Due to the central role of macrophages in obesity induced low-grade inflammation, we analyzed procyanidin effects in an in vitro model of inflammation. By using rat models of obesity, we also assessed procyanidin anti-inflammatory effects in vivo. To sum up, our results showed that procyanidins act as anti-inflammatory agents both in vitro, by modulating the macrophage inflammatory response, and in vivo, by preventing both local and systemic inflammation through the modulation the inflammatory mediators. In conclusion, the use of procyandins will represent an additional nutritional approach that, in association with lifestyle interventions, would improve the obesity induced inflammation and as a consequence ameliorate the metabolic syndrome.

L’estil de vida que durant les últimes dècades s’està imposant a la nostra societat afavoreix el desequilibri del balanç energètic i en conseqüència l’aparició de la síndrome metabòlica, amb les implicacions que suposa no només en salut pública sinó també a nivell socioeconòmic. Malgrat que existeixen treballs que evidencien afectes beneficiosos sobre paràmetres de la síndrome metabòlica atribuïts al consum de soja i te verd, les vies moleculars d’actuació dels seus principals biocompostos no han estat encara totalment caracteritzades. En aquesta tesi s’ha descrit que les vies d’actuació i els mecanismes en els que participen les isoflavones genisteïna, daidzeïna i el seu metabòlit equol, contribuirien a una millora de la hiperglucèmia, la hiperlipidèmia, la inflamació i l’esteatosi hepàtica, importants components de la fisiopatologia de la síndrome metabòlica en humans. Per altra banda, s’ha demostrat que la principal catequina del te verd, el gal•lat d’epigal•locatequina, actua mitjançant la seva autooxidació, com a senyalitzador cel•lular, induint un desacoblament mitocondrial compensat per un augment de l’activació d’AMPK. Aquestes troballes contribueixen a una descripció dels mecanismes d’acció que podrien explicar els efectes beneficiosos sobre les alteracions del metabolisme energètic associats al consum de soja i te verd. / El estilo de vida que durante las últimas décadas se está imponiendo en nuestra sociedad favorece el desequilibrio del balance energético y con ello el desarrollo del síndrome metabólico, cuyas patologías asociadas son la principal causa de muerte en los países desarrollados. Aunque existen trabajos que evidencian efectos beneficiosos sobre parámetros del síndrome metabólico atribuidos al consumo de soja y té verde, las vías moleculares de actuación de sus principales biocompuestos no han sido aún caracterizadas. En esta tesis se ha descrito no sólo las vías sino también los mecanismos mediados por las isoflavonas genisteína, daidzeína y su metabolito equol, en modelos in vitro insulinorresistentes de los principales tejidos diana de la acción insulínica. Por su parte, se ha demostrado que la principal catequina del té verde, el galato de epigalocatequina, actúa mediante su autooxidación, como señalizador celular, induciendo un desacoplamiento mitocondrial, que se compensa por un incremento de la activación de AMPK. Estos hallazgos contribuyen a la descripción más de los mecanismos de acción que podrían explicar los efectos beneficiosos sobre los desajustes del metabolismo energético asociados al consumo de soja y té verde / Changes in Life style during the last decades in our society has lead to a shift of the energy balance directly associated to the development of metabolic syndrome that nowadays are the main cause of death in developed countries. Although beneficial effects of soy and green tea ingestion have been described previously, the molecular mechanisms of their main biocompounds have not been completely characterized yet. The aim of this thesis is to provide knowledge to help dilucidate them. In this context, the mechanism of action of the isoflavones genistein, daidzein and its metabolite equol have been described with potential interest to improve hyperglycemia, hyperlipidemia, inflammation and hepatic steatosis. On the other hand, it has been demonstrated that the main catechin of green tea, epigallocatequin gallate, through its autooxidation products, modifies cell signalling, leading to a mitochondrial uncoupling compensated by activation of AMPK. In conclusion, these findings offer a more detailed description of the action mechanisms that justify part of the beneficial effects of soy and green tea ingestion on alterations of energy metabolism.