[ES] El objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio de las políticas de innova-ción y de los modelos de innovación más extendidos (los Sistemas Nacionales de Innovación -NIS en sus siglas en inglés- y los Sistemas Regionales de Innovación -RIS en sus siglas en inglés-) a través de un análisis global y sistemático de la literatura científica, ya que la gran cantidad de estudios académicos publicados en estos campos de investigación, especialmente en las últimas décadas, puede dificultar la obtención de una visión general y, a la vez, pro-funda de los mismos. En esta tesis se han utilizado, fundamentalmente, técnicas bibliométricas y la base de datos científica Web of Science Core Collection (WoS CC) para determinar los autores, las instituciones, los países y las revistas científicas más influyentes en estos campos de investigación, así como para elaborar los mar-cos conceptuales de los mismos. También se han identificado y revisado los estudios más influyentes con el fin de establecer las principales tendencias investigadoras en estas materias y su evolución a lo largo del tiempo. Se concluye que las políticas de innovación y los modelos de innovación en la literatura científica se pueden organizar en torno a seis pilares fundamentales: (1) Sistemas Nacionales de Innovación, (2) Sistemas Regionales de Innovación, (3) herramientas políticas para la innovación, (4) gestión del conocimiento, (5) desarrollo sostenible y (6) emprendimiento. El análisis de estos pilares y de sus interacciones permitió comprender la importancia de los entornos nacionales y regionales, así como del entorno transnacional en el que países y regiones están embebidos; el papel central de la gestión del conocimiento; la combinación de políticas de innovación para conseguir crecimientos y transiciones más sostenibles; y la relevancia creciente del emprendimiento dentro de las políti-cas y los modelos de innovación, con el surgimiento en los últimos años de los conceptos Sistemas Nacionales de Emprendimiento (NES en sus siglas en inglés) y ecosistemas emprendedores. De forma complementaria a los análisis de los enfoques teóricos anteriores, se ha realizado un estudio empírico y multidimensional de los factores que pue-den promover la competitividad y la innovación de los países, para lo que se ha usado la técnica de Análisis Cualitativo Comparativo fsQCA. En base a los análisis bibliométricos previos, se seleccionaron seis factores o condiciones causales: inversión en I+D, número de instituciones innovadoras, tasa de emprendimiento, políticas de apoyo al emprendimiento, transferencia de I+D y renta per cápita. El resultado de este análisis muestra que hay diversas configuraciones que conducen a países altamente competitivos y/o innovadores, todas ellas multidimensionales, lo que indica que no existe un único patrón para explicar niveles elevados de competitividad e innovación nacionales. / [EN] The main objective of the thesis has been the study of innovation policy and the most popular innovation models at present, namely National Innovation Systems (NIS) and Regional Innovation Systems (RIS), through a global and systematic analysis of the scientific literature, due to the fact that the great amount of academic publications in these research fields, especially in the last decades, may hinder the achievement of a general and, at the same time, deep insight into these areas. In the thesis we have mainly used bibliometric techniques and the scientific database Web of Science Core Collection (WoS CC) to determine the most influential authors, institutions, countries and journals in the aforementioned research fields, as well as to elaborate their conceptual frameworks. Also, we have identified and reviewed the most influential studies with the aim of establishing the major research trends in these areas and their evolution. It is concluded that innovation policies and innovation models in the scientific literature can be organized around six key pillars: (1) National Innovation Systems, (2) Regional Innovation Systems, (3) innovation policy tools, (4) knowledge management, (5) sustainable development and (6) entrepreneurship. The analysis of such pillars and their interactions allowed a better understanding of the importance of the national and regional contexts, as well as the transnational context in which countries and regions are embedded; the central role of the knowledge management; the policy mix to achieve more sustainable growths and transitions; and the increasing relevance of entrepreneurship regarding innovation policies and models, with the emergence of the novel concepts National Entrepreneurship Systems (NES) and entrepreneurial ecosystems in the last years. To complement the analyses of the previous theoretical approaches, an empirical and multidimensional study of the factors affecting national competitive-ness and innovation has been carried out, by using the Qualitative Comparative Analysis technique fsQCA. According to the prior bibliometric analyses, six factors or causal conditions were chosen: R&D expenditure, number of innovative institutions, entrepreneurship rate, entrepreneurship support policies, R&D transfer and GDP per capita. The result of this analysis shows that there are several configurations leading to competitive and/or innovative countries, all of them multidimensional, which indicates that there is no single pattern to explain high levels of national competitiveness and innovation. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta tesi ha sigut l'estudi de les polítiques d'innovació i dels models d'innovació més estesos (els Sistemes Nacionals d'Innovació -NIS per les seves sigles en anglès- i els Sistemes Regionals d'Innovació -RIS per les seves sigles en anglès-) a través d'un anàlisi global i sistemàtic de la literatura científica, ja que la gran quantitat d'estudis acadèmics publicats en aquests camps de recerca, especialment en les últimes dècades, pot dificultar l'obtenció d'una visió general i alhora profunda d'aquests. En aquesta tesi s'han utilitzat, fonamentalment, tècniques bibliomètriques i la base de dades científica Web of Science Core Collection (WoS CC) per a de-terminar els autors, les institucions, els països i les revistes científiques més influents en aquests camps de recerca, així com per a elaborar els marcs conceptuals d'aquests. També s'han identificat i revisat els estudis més influents amb la finalitat d'establir les principals tendències investigadores en aquestes matèries i la seva evolució al llarg del temps. Es conclou que les polítiques d'innovació i els models d'innovació en la literatura científica es poden organitzar entorn de sis pilars fonamentals: (1) Sistemes Nacionals d'Innovació, (2) Sistemes Regionals d'Innovació, (3) eines polítiques per a la innovació, (4) gestió del coneixement, (5) desenvolupament sostenible i (6) emprenedoria. L'anàlisi d'aquests pilars i de les seves interaccions va permetre comprendre la importància dels entorns nacionals i regionals, així com de l'entorn transnacional en el qual països i regions estan embeguts; el paper central de la gestió del coneixement; la combinació de polítiques d'innovació per a aconseguir creixements i transicions més sostenibles; i la rellevància creixent de l'emprenedoria dins de les polítiques i els models d'innovació, amb el sorgiment en els últims anys dels conceptes Sistemes Nacionals d'Emprenedoria (NES per les seves sigles en anglès) i ecosistemes emprenedors. De manera complementària als anàlisis dels enfocaments teòrics anteriors, s'ha realitzat un estudi empíric i multidimensional dels factors que poden promoure la competitivitat i la innovació dels països, per al que s'ha usat la tècnica d'Anàlisi Qualitativa Comparativa fsQCA. Sobre la base de les anàlisis bibliomètriques prèvies, es van seleccionar sis factors o condicions causals: inversió en I+D, nombre d'institucions innovadores, taxa d'emprenedoria, polítiques de suport a l'emprenedoria, transferència d'I+D i renda per càpita. El resultat d'aquest anàlisi mostra que hi ha diverses configuracions que condueixen a països altament competitius i/o innovadors, totes elles multidimensionals, la qual cosa indica que no existeix un únic patró per a explicar nivells elevats de com-petitivitat i innovació nacionals. / López Rubio, PD. (2020). Las políticas de innovación y los modelos de innovación en la literatura científica. Un análisis mediante la utilización de técnicas bibliométricas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153149

[ES] La presente investigación desarrolla un marco teórico que incluye, por una parte, elementos conceptuales referidos a los fenómenos de la innovación, de los sistemas de innovación (especialmente regionales) y de la gobernanza; y por otra, un esquema analítico de cuatro dimensiones (quién, qué, cómo y para qué) que permite entender mejor cómo funciona una gobernanza. Cada una de estas dimensiones es vinculada a algún tipo de componentes del sistema, como los estructurales (actores, redes e instituciones), los procesos clave y los bloqueos, los instrumentos de gobernanza y los propósitos. De esta forma se construye un conjunto coherente y robusto de instrumental de análisis. En un paso siguiente, se consigna la contrastación empírica basada en los elementos desarrollados en el marco teórico, aportando primeramente una contextualización de los sistemas regionales en Chile y agregando posteriormente una propuesta de variables para cada elemento conceptual, con datos de las regiones chilenas. Del mismo modo, utilizando la metodología del análisis cualitativo comparado de conjuntos difusos (fsQCA), que admite el uso de datos asimétricos y la información contextual para obtener generalizaciones, se propone un esquema operacional del cual se obtienen diversos modelos explicativos en función de determinados resultados esperados y, con ello, una serie de trayectorias de éxito y casos. Por último, una serie de conclusiones y recomendaciones son formuladas, luego de revisar el modo en que se ha dado respuesta a las preguntas de investigación y el grado de cumplimiento de los objetivos. Se destacan una serie aspectos teóricos, en tanto unificar diversos aspectos de los sistemas de innovación mediante los elementos estructurales, los procesos claves (además de los bloqueos), los instrumentos de gobernanza y los propósitos en un modelo más holístico y comprensivo. Así mismo, en términos metodológicos, el enfoque de fsQCA muestra una gran capacidad para la definición de trayectorias de éxito (combinaciones de componentes de cada dimensión) con diferentes propósitos, para la descripción de un conjunto de casos destacables (con resultados destacables o problemáticos) y la sugerencia de una serie de posibles propuestas de política en distintos contextos regionales. También se establecen las implicancias generales para el diseño e implantación de las gobernanzas de sistemas regionales de innovación, así como se destaca el rol de la colaboración, el impacto de la inversión en investigación y desarrollo para las regiones, además de la relevancia de los instrumentos estratégicos de gobernanza, en especial de ciertos organismos que pueden asimilares a agencias regionales. / [CA] This research develops a theoretical framework that includes, on the one hand, conceptual elements referring to the phenomena of innovation, innovation systems (mainly regional), and governance; and, on the other hand, a four-dimensional analytical scheme (who, what, how and why) that allows us to understand better how governance works. Each of these dimensions is linked to some type of system components, such as structural components (actors, networks, and institutions), key processes and blockages, governance instruments, and purposes. In this way, a coherent and robust set of analysis instruments is built. In the next step, the empirical contrast is recorded based on the elements developed in the theoretical framework, first providing a contextualization of the regional systems in Chile and subsequently adding a proposal of variables for each conceptual element, with data from the Chilean regions. Likewise, using the methodology of qualitative comparative analysis of fuzzy sets (fsQCA), which admits the use of asymmetric data and contextual information to obtain generalizations, an operational scheme is proposed from which various explanatory models are obtained based on specific results expected and, with it, a series of success stories and cases. The discussion of this evidence allows us to categorize the Chilean regional innovation systems, in addition to establishing the solidity of the analytical tools formulated in this research. Finally, a series of conclusions and recommendations are formulated after reviewing the way in which the research questions have been answered and the degree of fulfillment of the objectives. A series of theoretical aspects are highlighted while unifying various aspects of innovation systems through structural elements, key processes (as well as blockages), governance instruments, and purposes in a more holistic and comprehensive model. Interestingly, in methodological terms, the fsQCA approach shows an excellent capacity for defining success trajectories (combinations of components of each dimension) with different purposes for the description of a set of notable cases (with notable or problematic results), and the suggestion of a series of possible policy proposals in different regional contexts. The general implications for the design and implementation of the governance of regional innovation systems are also established, as well as the role of collaboration, the impact of investment in research and development for the regions, in addition to the relevance of the instruments, governance strategies, especially of certain organizations that can be assimilated into regional agencies. / [EN] La present investigació desenvolupa un marc teòric que inclou, d'una banda, elements conceptuals referits als fenòmens de la innovació, dels sistemes d'innovació (especialment regionals) i de la governança; i per una altra, un esquema analític de quatre dimensions (qui, que, com i per qué) que permet entendre millor com funciona una governança. Cadascuna d'estes dimensions és vincula a alguna mena de components del sistema, com els estructurals (actors, xarxes i institucions), els processos clau i els bloquejos, els instruments de governança i els propòsits. D'esta manera, es construeix un conjunt coherent i robust d'instrumental d'anàlisi. En un pas següent, es consigna la contrastació empírica basada en els elements desenvolupats en el marc teòric, aportant, primerament, una contextualització dels sistemes regionals a Xile i agregant, posteriorment, una proposta de variables per a cada element conceptual, amb dades de les regions xilenes. Igualment, utilitzant la metodologia de l'anàlisi qualitativa comparada de conjunts difusos (*fsQCA), que admet l'ús de dades asimètriques i la informació contextual per a obtindre generalitzacions, es proposa un esquema operacional del qual s'obtenen diversos models explicatius en funció de determinats resultats esperats i, amb això, una sèrie de trajectòries d'èxit i casos. La discussió d'eixa evidència permet categoritzar els sistemes regionals d'innovació xilens, a més d'establir la solidesa de les eines analítiques formulades en la present investigació. Finalment,es formulen una sèrie de conclusions i recomanacions, després de revisar el mode amb el qual s'ha donat resposta a les preguntes d'investigació i el grau de compliment dels objectius. Es destaquen una sèrie d'aspectes teòrics, amb el quan s'unifiquen diverses característiques dels sistemes d'innovació mitjançant els elements estructurals, els processos claus (a més dels bloquejos), els instruments de governança i els propòsits en un model més holístic i comprensiu. Així mateix, en termes metodològics, l'enfocament de *fsQCA mostra una gran capacitat per a la definició de trajectòries d'èxit (combinacions de components de cada dimensió) amb diferents propòsits, per a la descripció d'un conjunt de casos destacables i el suggeriment d'una sèrie de possibles propostes de política en diferents contextos regionals. També s'estableixen les implicancions generals per al disseny i implantació de les governances de sistemes regionals d'innovació, així com es destaca el rol de la col·laboració, l'impacte de la inversió en recerca i desenvolupament per a les regions, a més de la rellevància dels instruments estratègics de governança, especialment d'uns certs organismes que poden assimilar-se a agències regionals. / Sandoval Nehme, JY. (2024). Sistemas regionales de innovación y dimensiones de gobernanza. Evidencia desde Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208294