[EN] Although the relationship between entrepreneurship and economic development is complex, the literature empirical evidence that public policies aimed at promoting innovative entrepreneurship can contribute to economic growth. In this thesis the convergence of policies to promote entrepreneurship and innovation policies is analyzed. To do this, first, an extensive analysis of the literature on entrepreneurship policy (definition, rationale, type etc.) is performed. Second incubators as an instrument for promoting joint entrepreneurship and innovation are studied. Third, the effectiveness of such instruments is analyzed through a review of existing research in this regard. Fourth empirical application is carried out by observing the relationship between the use of some of the infrastructure to support innovative entrepreneurship, such as the European Business and Innovation Centers (BICs) and others (the technology centers and universities, and job creation by innovative companies that use such infrastructure. The thesis concludes with a chapter of conclusions and recommendations. These recommendations stress the desirability of different measures and programs to promote innovative entrepreneurship are implemented as integrated packages of measures / [ES] A pesar de que la relación entre el espíritu empresarial y el desarrollo económico es compleja, la literatura existente muestra evidencia empírica de que las políticas públicas dirigidas a fomentar el espíritu emprendedor innovador pueden contribuir al crecimiento económico. En esta Tesis se analiza la convergencia entre las políticas de promoción del emprendimiento y de la innovación, lo que se ha denominado políticas de fomento del emprendimiento innovador. Para ello se realiza, en primer lugar, un extenso análisis de la literatura sobre política de emprendimiento (definición, justificación, tipología etc.). En segundo lugar se estudian las incubadoras como instrumento de fomento conjunto del emprendimiento y la innovación. En tercer lugar, se analiza la efectividad de tales instrumentos a través de una revisión de las investigaciones existentes al respecto. En cuarto lugar se realiza una aplicación empírica mediante la observación de la relación existente entre el uso de algunas de las infraestructuras de apoyo al emprendimiento innovador, como los Centros Europeos de Empresas Innovadoras (CEEIs) y otros (los Centros Tecnológicos y las universidades), y la creación de empleo por parte de las empresas innovadoras que utilizan tales infraestructuras. La tesis finaliza con un capítulo de conclusiones y recomendaciones. Entre estas destaca la conveniencia de que las diferentes medidas y programas de promoción del emprendimiento innovador se planteen en forma de paquetes integrados de medidas. / [CA] Tot i que la relació entre l'esperit empresarial i el desenvolupament econòmic és complexa, la literatura existent mostra evidència empírica que les polítiques públiques dirigides a fomentar l'esperit emprenedor innovador poden contribuir al creixement econòmic. En aquesta Tesi s'analitza la convergència entre les polítiques de promoció de l'emprenedoria i de la innovació, el que s'ha denominat polítiques de foment de l'emprenedoria innovador. Per a això es realitza, en primer lloc, una extensa anàlisi de la literatura sobre política d'emprenedoria (definició, justificació, tipologia etc.). En segon lloc s'estudien les incubadores com a instrument de foment conjunt de l'emprenedoria i la innovació. En tercer lloc, s'analitza l'efectivitat d'aquests instruments a través d'una revisió de les investigacions existents . En quart lloc es realitza una aplicació empírica mitjançant l'observació de la relació existent entre l'ús d'algunes de les infraestructures de suport a l'emprenedoria innovador, com els Centres Europeus d'Empreses Innovadores (CEEI) i altres (els Centres Tecnològics i les universitats), i la creació d'ocupació per part de les empreses innovadores que utilitzen aquestes infraestructures. La tesi finalitza amb un capítol de conclusions i recomanacions. Entre aquestes destaca la conveniència que les diferents mesures i programes de promoció de l'emprenedoria innovador es plantegen en forma de paquets integrats de mesures / Alcázar Cano, JD. (2016). Políticas de emprendimiento innovador e incubadoras de empresas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61774

[ES] El objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio de las políticas de innova-ción y de los modelos de innovación más extendidos (los Sistemas Nacionales de Innovación -NIS en sus siglas en inglés- y los Sistemas Regionales de Innovación -RIS en sus siglas en inglés-) a través de un análisis global y sistemático de la literatura científica, ya que la gran cantidad de estudios académicos publicados en estos campos de investigación, especialmente en las últimas décadas, puede dificultar la obtención de una visión general y, a la vez, pro-funda de los mismos. En esta tesis se han utilizado, fundamentalmente, técnicas bibliométricas y la base de datos científica Web of Science Core Collection (WoS CC) para determinar los autores, las instituciones, los países y las revistas científicas más influyentes en estos campos de investigación, así como para elaborar los mar-cos conceptuales de los mismos. También se han identificado y revisado los estudios más influyentes con el fin de establecer las principales tendencias investigadoras en estas materias y su evolución a lo largo del tiempo. Se concluye que las políticas de innovación y los modelos de innovación en la literatura científica se pueden organizar en torno a seis pilares fundamentales: (1) Sistemas Nacionales de Innovación, (2) Sistemas Regionales de Innovación, (3) herramientas políticas para la innovación, (4) gestión del conocimiento, (5) desarrollo sostenible y (6) emprendimiento. El análisis de estos pilares y de sus interacciones permitió comprender la importancia de los entornos nacionales y regionales, así como del entorno transnacional en el que países y regiones están embebidos; el papel central de la gestión del conocimiento; la combinación de políticas de innovación para conseguir crecimientos y transiciones más sostenibles; y la relevancia creciente del emprendimiento dentro de las políti-cas y los modelos de innovación, con el surgimiento en los últimos años de los conceptos Sistemas Nacionales de Emprendimiento (NES en sus siglas en inglés) y ecosistemas emprendedores. De forma complementaria a los análisis de los enfoques teóricos anteriores, se ha realizado un estudio empírico y multidimensional de los factores que pue-den promover la competitividad y la innovación de los países, para lo que se ha usado la técnica de Análisis Cualitativo Comparativo fsQCA. En base a los análisis bibliométricos previos, se seleccionaron seis factores o condiciones causales: inversión en I+D, número de instituciones innovadoras, tasa de emprendimiento, políticas de apoyo al emprendimiento, transferencia de I+D y renta per cápita. El resultado de este análisis muestra que hay diversas configuraciones que conducen a países altamente competitivos y/o innovadores, todas ellas multidimensionales, lo que indica que no existe un único patrón para explicar niveles elevados de competitividad e innovación nacionales. / [EN] The main objective of the thesis has been the study of innovation policy and the most popular innovation models at present, namely National Innovation Systems (NIS) and Regional Innovation Systems (RIS), through a global and systematic analysis of the scientific literature, due to the fact that the great amount of academic publications in these research fields, especially in the last decades, may hinder the achievement of a general and, at the same time, deep insight into these areas. In the thesis we have mainly used bibliometric techniques and the scientific database Web of Science Core Collection (WoS CC) to determine the most influential authors, institutions, countries and journals in the aforementioned research fields, as well as to elaborate their conceptual frameworks. Also, we have identified and reviewed the most influential studies with the aim of establishing the major research trends in these areas and their evolution. It is concluded that innovation policies and innovation models in the scientific literature can be organized around six key pillars: (1) National Innovation Systems, (2) Regional Innovation Systems, (3) innovation policy tools, (4) knowledge management, (5) sustainable development and (6) entrepreneurship. The analysis of such pillars and their interactions allowed a better understanding of the importance of the national and regional contexts, as well as the transnational context in which countries and regions are embedded; the central role of the knowledge management; the policy mix to achieve more sustainable growths and transitions; and the increasing relevance of entrepreneurship regarding innovation policies and models, with the emergence of the novel concepts National Entrepreneurship Systems (NES) and entrepreneurial ecosystems in the last years. To complement the analyses of the previous theoretical approaches, an empirical and multidimensional study of the factors affecting national competitive-ness and innovation has been carried out, by using the Qualitative Comparative Analysis technique fsQCA. According to the prior bibliometric analyses, six factors or causal conditions were chosen: R&D expenditure, number of innovative institutions, entrepreneurship rate, entrepreneurship support policies, R&D transfer and GDP per capita. The result of this analysis shows that there are several configurations leading to competitive and/or innovative countries, all of them multidimensional, which indicates that there is no single pattern to explain high levels of national competitiveness and innovation. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta tesi ha sigut l'estudi de les polítiques d'innovació i dels models d'innovació més estesos (els Sistemes Nacionals d'Innovació -NIS per les seves sigles en anglès- i els Sistemes Regionals d'Innovació -RIS per les seves sigles en anglès-) a través d'un anàlisi global i sistemàtic de la literatura científica, ja que la gran quantitat d'estudis acadèmics publicats en aquests camps de recerca, especialment en les últimes dècades, pot dificultar l'obtenció d'una visió general i alhora profunda d'aquests. En aquesta tesi s'han utilitzat, fonamentalment, tècniques bibliomètriques i la base de dades científica Web of Science Core Collection (WoS CC) per a de-terminar els autors, les institucions, els països i les revistes científiques més influents en aquests camps de recerca, així com per a elaborar els marcs conceptuals d'aquests. També s'han identificat i revisat els estudis més influents amb la finalitat d'establir les principals tendències investigadores en aquestes matèries i la seva evolució al llarg del temps. Es conclou que les polítiques d'innovació i els models d'innovació en la literatura científica es poden organitzar entorn de sis pilars fonamentals: (1) Sistemes Nacionals d'Innovació, (2) Sistemes Regionals d'Innovació, (3) eines polítiques per a la innovació, (4) gestió del coneixement, (5) desenvolupament sostenible i (6) emprenedoria. L'anàlisi d'aquests pilars i de les seves interaccions va permetre comprendre la importància dels entorns nacionals i regionals, així com de l'entorn transnacional en el qual països i regions estan embeguts; el paper central de la gestió del coneixement; la combinació de polítiques d'innovació per a aconseguir creixements i transicions més sostenibles; i la rellevància creixent de l'emprenedoria dins de les polítiques i els models d'innovació, amb el sorgiment en els últims anys dels conceptes Sistemes Nacionals d'Emprenedoria (NES per les seves sigles en anglès) i ecosistemes emprenedors. De manera complementària als anàlisis dels enfocaments teòrics anteriors, s'ha realitzat un estudi empíric i multidimensional dels factors que poden promoure la competitivitat i la innovació dels països, per al que s'ha usat la tècnica d'Anàlisi Qualitativa Comparativa fsQCA. Sobre la base de les anàlisis bibliomètriques prèvies, es van seleccionar sis factors o condicions causals: inversió en I+D, nombre d'institucions innovadores, taxa d'emprenedoria, polítiques de suport a l'emprenedoria, transferència d'I+D i renda per càpita. El resultat d'aquest anàlisi mostra que hi ha diverses configuracions que condueixen a països altament competitius i/o innovadors, totes elles multidimensionals, la qual cosa indica que no existeix un únic patró per a explicar nivells elevats de com-petitivitat i innovació nacionals. / López Rubio, PD. (2020). Las políticas de innovación y los modelos de innovación en la literatura científica. Un análisis mediante la utilización de técnicas bibliométricas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153149

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis afronta el análisis de la colaboración público-privada (CPP) en sus diferentes dimensiones, a través de la definición de un marco analítico que trata de contemplar toda la complejidad del fenómeno y, desde un enfoque cualitativo, se plantea como herramienta para caracterizarlo en un sector concreto de políticas públicas. Uno de los objetivos generales es identificar y entender los condicionantes de su mayor o menor aplicación y éxito en dicho sector. El modelo se perfila también como instrumento para analizar las diferentes fórmulas concretas de CPP implementadas. La CPP tal y como se plantea en esta investigación, se entiende, en un sentido amplio, como una fórmula de respuesta de los poderes públicos a las crecientes y cambiantes necesidades que, en forma de grandes retos sociales, ha de afrontar una sociedad cada vez más compleja. Estos grandes retos sociales requieren de soluciones integradas, que deben surgir, a partir de un enfoque de gobernanza, de la coordinación de los gobiernos nacionales con los gobiernos y administraciones públicas de ámbito sub y supra nacional, por una parte, pero también de su colaboración con la comunidad académica y los diversos integrantes del sector privado por otra. En este contexto, instituciones como la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) o la Comisión Europea, otorgan a las políticas de innovación un rol fundamental, más allá de impulsar el desarrollo, crecimiento y productividad generales de una economía. Se espera que estén cada vez más orientadas a transformar o modelar los sistemas socio técnicos en la dirección que marcan los retos sociales. Dado que los modelos interactivos de innovación han evolucionado hacia la, cada vez mayor, participación en los procesos de innovación de actores como la propia sociedad civil, la CPP se perfila como el modelo de gobernanza adecuado para las políticas de innovación. Conscientes de ello, los gobiernos tratan de impulsar la colaboración en sus sistemas de innovación, a través de diferentes instrumentos, pero con éxito desigual. El bajo nivel de articulación es uno de los problemas que afectan al sistema español de innovación desde hace décadas, a pesar de la existencia de diferentes medidas orientadas a solucionarlo. Por tanto, entender bien el papel que desempeña la CPP en el sistema es la primera pregunta que esta tesis quiere responder. En este sentido, en España, la CPP se muestra en sus diferentes dimensiones y con diferentes realidades en varias políticas sociales españolas. Entender este escenario, permite plantear un marco contextual en el que situar el análisis de la CPP en innovación en España a través del marco analítico definido. A partir de aquí, teniendo en cuenta aquel escenario, se identifican los factores obstaculizadores y facilitadores que se encuentra la CPP en innovación en España, dando respuesta así a la segunda pregunta de investigación de esta tesis. Teniendo en cuenta los factores identificados, se realiza un análisis comparativo entre la implementación de un instrumento concreto en España y Finlandia, como caso de éxito, para dar respuesta a la tercera pregunta de investigación. Se trata de entender cómo plantear la CPP en innovación en España para favorecer con ella la articulación del sistema y su desempeño innovador. Los resultados obtenidos muestran como en cada una de las dimensiones de la CPP, territorial, sectorial y organizacional, existen factores que inciden en los bajos niveles de articulación del sistema español de innovación. En gran medida, los retos que se le plantean al propio sistema para favorecer la colaboración entre sus agentes pasan por una clara redefinición del rol que algunos de ellos deben desempeñar en el escenario actual. En este sentido, la presente investigación espera ser de utilidad, entre otros, para los decisores públicos a la hora de diseñar instrumentos de CPP ex / [CA] Aquesta tesi afronta l'anàlisi de la col·laboració públic-privada (CPP) en les seues diferents dimensions, a través de la definició d'un marc analític que tracta de contemplar tota la complexitat del fenomen i, des d'un enfocament qualitatiu, es planteja com a eina per caracteritzar-lo en un sector concret de polítiques públiques. Un dels objectius generals és identificar i entendre els condicionants de la seua major o menor aplicació i èxit en aquest sector. El model es perfila també com a instrument per analitzar les diferents fórmules concretes de CPP implementades. La CPP tal com es planteja en aquesta recerca, s'entén, en un sentit ampli, com una fórmula de resposta dels poders públics a les creixents i canviants necessitats que, en forma de grans reptes socials, ha d'afrontar una societat cada vegada més complexa. Aquests grans reptes socials requereixen de solucions integrades, que han de sorgir, a partir d'un enfocament de governança, de la coordinació dels governs nacionals amb els governs i administracions públiques d'àmbit sub i supranacional, d'una banda, però també de la seua col·laboració amb la comunitat acadèmica i els diversos integrants de el sector privat per una altra. En aquest context, institucions com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) o la Comissió Europea, atorguen a les polítiques d'innovació un paper fonamental, més enllà d'impulsar el desenvolupament, creixement i productivitat generals d'una economia. S'espera que estiguen cada vegada més orientades a transformar o modelar els sistemes soci tècnics en la direcció que marquen els reptes socials. Atès que els models interactius d'innovació han evolucionat cap a la, cada vegada major, participació en els processos d'innovació d'actors com la mateixa societat civil, la CPP es perfila com el model de governança adequat per a les polítiques d'innovació. Conscients d'això, els governs intenten impulsar la col·laboració en els seus sistemes d'innovació, a través de diferents instruments, però amb èxit desigual. El baix nivell d'articulació és un dels problemes que afecten el sistema espanyol d'innovació des de fa dècades, tot i l'existència de diferents mesures orientades a solucionar-ho. Per tant, entendre bé el paper que exerceix la CPP en el sistema és la primera pregunta que aquesta tesi vol respondre. En aquest sentit, a Espanya, la CPP es mostra en les seues diferents dimensions i amb diferents realitats en diverses polítiques socials espanyoles. Entendre aquest escenari, permet plantejar un marc contextual en el qual situar l'anàlisi de la CPP en innovació a Espanya a través de el marc analític definit. A partir d'ací, tenint en compte aquell escenari, s'identifiquen els factors obstaculitzadors i facilitadors que es troba la CPP en innovació a Espanya, donant resposta així a la segona pregunta d'investigació d'aquesta tesi. Tenint en compte els factors identificats, es realitza una anàlisi comparativa entre la implementació d'un instrument concret a Espanya i Finlàndia, com a cas d'èxit, per donar resposta a la tercera pregunta de recerca. Es tracta d'entendre com plantejar la CPP en innovació a Espanya per afavorir amb ella l'articulació de sistema i el seu acompliment innovador. Els resultats obtinguts mostren com en cadascuna de les dimensions de la CPP, territorial, sectorial i organitzacional, hi ha factors que incideixen en els baixos nivells d'articulació del sistema espanyol d'innovació. En gran mesura, els reptes que se li plantegen al propi sistema per afavorir la col·laboració entre els seus agents passen per una clara redefinició del paper que alguns d'ells han d'exercir en l'escenari actual. En aquest sentit, la present investigació espera ser d'utilitat, entre altres, per als decisors públics a l'hora de dissenyar amb èxit instruments de CPP a partir dels factors claus identificats. / [EN] The purpose of this thesis is the analysis of public-private partnerships (PPP) in their different dimensions, through the definition of an analytical framework that tries to cover the entire complexity of the phenomenon. Thus, from a qualitative approach, it is proposed as a tool to characterize PPPs in a specific sector of public policies. One of the general objectives is to identify and understand the conditions of its greater or lesser application and success in said sector. The model is also outlined as an instrument to analyse the different specific PPP formulas implemented. PPPs, as stated in this investigation, are understood, in a broad sense, as a formula for the response of public authorities to the growing and changing needs that an increasingly complex society must face. These needs are identified with great social challenges that require integrated solutions. These solutions must arise, from a governance approach, from the coordination of national governments with governments and public administrations of the sub and supra national level, on the one hand, but also from their collaboration with the academic community and all members from the private sector for another. In this context, institutions such as the Organization for Economic Cooperation and Development (OECD) or the European Commission, give innovation policies a fundamental role, beyond promoting the overall development, growth and productivity of an economy. They are expected to be increasingly oriented to transform or model socio-technical systems in the direction that define social challenges. Given that interactive innovation models have evolved towards, increasingly, participation in the innovation processes of actors such as civil society itself, PPPs are emerging as the appropriate governance model for innovation policies. Aware of this, governments try to promote collaboration in their innovation systems, through different instruments, but with unequal success. The low level of collaboration is one of the problems affecting the Spanish innovation system for decades, despite the existence of different measures aimed at solving it. Therefore, to understand well the role that PPPs play in the system is the first question that this thesis wants to answer. In this sense, in Spain, PPPs are shown in their different dimensions and with different realities in several Spanish social policies. Understanding this scenario allows us to propose a contextual framework in which to place the analysis of PPPs in innovation in Spain through the defined analytical framework. From here, considering that scenario, the obstacles and facilitators that PPPs find in innovation in Spain are identified, thus answering the second research question of this thesis. Considering the factors identified, a comparative analysis is carried out between the implementation of a specific instrument in Spain and Finland, as a case of success, to answer the third research question. It is about understanding how PPP can be appropriate in innovation in Spain to favour with it the articulation of the system and its innovative performance. The results obtained show that in each of the dimensions of the PPPs, territorial, sectorial and organizational, there are factors that affect the low levels of collaboration of the Spanish innovation system. To a large extent, the challenges posed to the system itself to favour collaboration among its agents go through a clear redefinition of the role that some of them must play in the current scenario. In this sense, this research hopes to be useful, among others, for public decision makers when designing successful CPP instruments based on the key success factors. / En cuanto a instituciones, esta tesis se ha financiado a través de una ayuda pre-doctoral de Formación de Profesorado Universitario (FPU 15/03926) convocada en 2015 por el entonces Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. El segundo premio concedido en la convocatoria de los Premios Nacionales de Fin de Carrera de Educación Universitaria para titulados en 2013‐2014 y fallado en 2018 por el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, también ha supuesto una ayuda financiera importante para el desarrollo de la investigación. Pero, además, algunas de las publicaciones incluidas en esta tesis se han beneficiado, en parte, de diferentes proyectos de investigación en los que he tenido la ocasión de participar: • Proyecto CRISAUT (Capacidad y Estrategias de Reforma frente a la Crisis Fiscal en los Sectores Públicos y las Políticas de Bienestar Autonómicos: Condicionantes y Trayectorias de Cambio, CSO2012-33075, 2012-2016), Ministerio de Economía y Competitividad, Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental (Capítulo 3.1). • Proyecto CRIGOBBE (Los efectos de la crisis en la gobernanza del sistema de protección social en España: la perspectiva multinivel y del welfare-mix, 2016-2017), Instituto Nacional de Administración Pública INAP, convocatoria permanente para la contratación de proyectos de investigación (Capítulo 2, 3.1 y 3.2). • Proyecto GoWPER (Reestructuración de la gobernanza del Estado del bienestar: determinantes políticos e implicaciones en la (des) mercantilización de riesgos, CSO2017-85598-R, 2017-2019), Ministerio de Economía y Competitividad, Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental (Capítulo 7). El apoyo recibido por parte del Programa Erasmus+ de la Unión Europea me ha permitido financiar parte de las estancias o visitas de investigación realizadas durante el tiempo de elaboración de esta tesis doctoral: sendas estancias de 3 meses de duración cada una de ellas en la Universidad de Ciencias Aplicadas de Ansbach (Alemania) y en la Universidad de Helsinki (Finlandia), y dos visitas de una semana, también a Ansbach y a la Universidad Técnica de Kosice (Eslovaquia). / Catalá Pérez, D. (2020). La colaboración público-privada como instrumento de intervención pública para el impulso de la innovación: un análisis del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/139096 / Compendio

[ES] El objetivo de esta tesis es evaluar la política de innovación en los países en desarrollo tratando de comprender el sistema de innovación. Para ello se investigaron los factores clave que determinan la innovación en las empresas examinando la idoneidad de los agentes de la innovación (universidad, empresas y ministerios), los instrumentos de política (subvenciones públicas, leyes y reglamentos) y las actividades de innovación (investigación y desarrollo interno y externo, capacitación, adquisición de equipo) en las empresas con resultados de innovación. Se ha propuesto un modelo que vincula todas estas dimensiones. Para ponerlo a prueba, aplicamos las técnicas de Partial Least Square (PLS) y nos inspiramos en la Encuesta de "Integrated Business Statistics Program (IBSP) Survey of Innovation and Business Strategy" del Canadá de 2017 y en el cuestionario de la Encuesta de "The Community Innovation Survey" (CIS) de 2014. El estudio abarcó una muestra de 67 empresas farmacéuticas argelinas. Este estudio no se limitó al análisis de las dimensiones principales, sino que fue más allá al detectar cada factor clave aportado por cada uno de los componentes. El análisis del sector farmacéutico muestra que las políticas públicas argelinas relativas a este sector no han abordado la cuestión de la promoción de la innovación o el desarrollo de nuevos productos farmacéuticos específicos en el país.Los resultados obtenidos confirman la importante contribución de la formación y la investigación a la innovación. / [CAT] L'objectiu d'esta tesi és avaluar la política d'innovació en els països en desenvolupament tractant de comprendre el sistema d'innovació. Per a això es van investigar els factors clau que determinen la innovació en les empreses examinant la idoneïtat dels agents de la innovació (universitat, empreses i ministeris) , els instruments de política (subvencions públiques, lleis i reglaments) i les activitats d'innovació (investigació i desenrotllament intern i extern, capacitació, adquisició d'equip) en les empreses amb resultats d'innovació. S'ha proposat un model que vincula totes estes dimensions. S'ha proposat un model que vincula totes estes dimensions. Per a posar-ho a prova, apliquem les tècniques de Vaig partiral Least Square (PLS) i ens inspirem en l'Enquesta de "Integrated Business Statistics Program (IBSP) Survey of Innovation and Business Strategy"; del Canadà de 2017 i en el qüestionari de l'Enquesta de "The Community Innovation Survey" (CIS) de 2014. L'estudi va comprendre una mostra de 67 empreses farmacèutiques algerianes. Este estudi no es va limitar a l'anàlisi de les dimensions principals, sinó que va ser més enllà al detectar cada factor clau aportat per cada un dels components. L'anàlisi del sector farmacèutic mostra que les polítiques públiques algerianes relatives a este sector no han abordat la qüestió de la promoció de la innovació o el desenrotllament de nous productes farmacèutics específics en el país. Los resultats obtinguts confirmen la important contribució de la formació i la investigació a la innovació. / [EN] The objective of this thesis is to evaluate innovation policy in developing countries by trying to understand the innovation system. This was done by researching the key factors that determine innovation within firms by examining the adequacy of innovation actors (university, firms and ministries), policy instruments (government subsidies, laws and regulations) and innovation activities (internal and external research and development, training, equipment acquisition) within firms with innovation outcomes. A model linking all these dimensions has been proposed. To test it, we applied Partial Least Square (PLS) techniques and were inspired by the 2017 Canadian survey "Integrated Business Statistics Program (IBSP) Survey of Innovation and Business Strategy" and the 2014 questionnaire "The Community Innovation Survey" (CIS). The study covered a sample of 67 Algerian pharmaceutical companies. This study did not stop at the analysis of the main dimensions only but went further by detecting each key factor contributed by each of the components. The analysis of the pharmaceutical sector shows that Algerian public policies towards this sector have not addressed the issue of promoting innovation or the development of specific new pharmaceutical products in the country. The results obtained confirm the important contribution of training and research to innovation. / Ahmadouche, N. (2020). Évaluation de la politique d'innovation sur un echantillon d'entreprises algeriennes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158565

[ES] Los centros tecnológicos (en adelante, CCTT) son uno de los agentes clave de los sistemas de innovación (en adelante, SI) y actúan como pieza fundamental para fomentar y apoyar la innovación empresarial a través de la tecnología. El objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio del rol de los CCTT en diferentes contextos identificando, a través de varias técnicas de análisis cuantitativas y cualitativas, su papel como intermediarios de innovación en los SI, así como los factores y variables clave para su competitividad. Para ello, en la primera parte de esta tesis se ha investigado sobre los SI, con el objetivo de analizar el entorno en el que operan los CCTT, aplicando tanto el método comparativo a través del estudio del caso de varios SI de referencia a nivel internacional, como la metodología del Análisis de las Condiciones Necesarias para identificar los factores críticos de mayor incidencia en la innovación y la competitividad de un territorio. La segunda parte de la tesis se ha dedicado a la investigación sobre los intermediarios de la innovación, analizando de forma particular el rol de los CCTT mediante la aplicación de la metodología del Análisis Cualitativo de Datos a la revisión bibliométrica de las publicaciones sobre CCTT. Por último, se ha aplicado la metodología del Proceso de Análisis Jerárquico para identificar y priorizar los elementos que inciden en la eficiencia y la competitividad de un CT. Con todo ello, se establecen conclusiones de utilidad tanto para la mejora de la gestión de los CCTT, como para el establecimiento de políticas de innovación que tengan como resultado una mayor eficiencia de los propios Centros, así como un incremento de la competitividad del territorio. / [CA] Els Centres Tecnològics (d'ara en avant, CCTT) són un dels agents clau dels Sistemes d'Innovació (d'ara en avant, SI) i actuen com a peça funda per a fomentar i donar suport a la innovació empresarial a través de la tecnologia. L'objectiu principal d'esta tesi ha sigut l'estudi del rol dels CCTT en diferents contextos identificant, a través de diverses tècniques d'anàlisis quantitatives i qualitatives, el seu paper com a intermediaris en els SI, així com els factors i variables clau per a la seua competitivitat. Per a això, en la primera part d'esta tesi s'ha investigat sobre els SI, amb l'objectiu d'analitzar l'entorn en què operen els CCTT, aplicant tant el mètode comparatiu a través de l'estudi del cas de diversos SI de referència a nivell internacional, com la metodologia de l'Anàlisi de les Condicions Necessàries per a identificar els factors crítics de major incidència en la innovació i la competitivitat d'un territori. La segona part de la tesi s'ha dedicat a la investigació sobre els intermediaris de la innovació, analitzant de forma particular el rol dels CCTT per mitjà de l'aplicació de la metodologia de l'Anàlisi Qualitativa de Dades a la revisió bibliométrica de les publicacions sobre CCTT. Finalment, s'ha aplicat la metodologia del Procés d'Anàlisi Jeràrquica per a identificar i prioritzar els elements que incidixen en l'eficiència i la competitivitat d'un CT. Amb tot això, s'establixen conclusions d'utilitat tant per a la millora de la gestió dels CCTT, com per a l'establiment de polítiques d'innovació que tinguen com resultat una major eficiència dels propis Centres, així com un increment de la competitivitat del territori. / [EN] Technology Centers (hereinafter, TTCC) are one of the key agents of Innovation Systems (hereinafter, IS) and act as a fundamental piece to promote and support business innovation through technology. The main objective of this thesis has been to study the role of TTCC in different contexts by identifying, through various quantitative and qualitative analysis techniques, their role as intermediaries in IS, as well as the key factors and variables for their competitiveness. To this end, the first part of this thesis has investigated the IS, with the aim of analyzing the environment in which the TTCC operate, applying both the comparative method through the case study of several international reference IS, and the methodology of the Necessary Conditions Analysis to identify the critical factors of greater impact on the innovation and competitiveness of a territory. The second part of the thesis was devoted to research on innovation intermediaries, analyzing in particular the role of the TTCC by applying the Qualitative Data Analysis methodology to the bibliometric review of publications on TTCC. Finally, the Hierarchical Analysis Process methodology has been applied to identify and prioritize the elements that affect the efficiency and competitiveness of a TC. With all this, useful conclusions are drawn both for the improvement of the management of the TTCC and for the establishment of innovation policies that will result in greater efficiency of the centers themselves, as well as an increase in the competitiveness of the territory. / Del Campo Asenjo, C. (2023). El rol de los CCTT como intermediarios de innovación: un análisis mutidimensional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201137

[ES] La presente investigación desarrolla un marco teórico que incluye, por una parte, elementos conceptuales referidos a los fenómenos de la innovación, de los sistemas de innovación (especialmente regionales) y de la gobernanza; y por otra, un esquema analítico de cuatro dimensiones (quién, qué, cómo y para qué) que permite entender mejor cómo funciona una gobernanza. Cada una de estas dimensiones es vinculada a algún tipo de componentes del sistema, como los estructurales (actores, redes e instituciones), los procesos clave y los bloqueos, los instrumentos de gobernanza y los propósitos. De esta forma se construye un conjunto coherente y robusto de instrumental de análisis. En un paso siguiente, se consigna la contrastación empírica basada en los elementos desarrollados en el marco teórico, aportando primeramente una contextualización de los sistemas regionales en Chile y agregando posteriormente una propuesta de variables para cada elemento conceptual, con datos de las regiones chilenas. Del mismo modo, utilizando la metodología del análisis cualitativo comparado de conjuntos difusos (fsQCA), que admite el uso de datos asimétricos y la información contextual para obtener generalizaciones, se propone un esquema operacional del cual se obtienen diversos modelos explicativos en función de determinados resultados esperados y, con ello, una serie de trayectorias de éxito y casos. Por último, una serie de conclusiones y recomendaciones son formuladas, luego de revisar el modo en que se ha dado respuesta a las preguntas de investigación y el grado de cumplimiento de los objetivos. Se destacan una serie aspectos teóricos, en tanto unificar diversos aspectos de los sistemas de innovación mediante los elementos estructurales, los procesos claves (además de los bloqueos), los instrumentos de gobernanza y los propósitos en un modelo más holístico y comprensivo. Así mismo, en términos metodológicos, el enfoque de fsQCA muestra una gran capacidad para la definición de trayectorias de éxito (combinaciones de componentes de cada dimensión) con diferentes propósitos, para la descripción de un conjunto de casos destacables (con resultados destacables o problemáticos) y la sugerencia de una serie de posibles propuestas de política en distintos contextos regionales. También se establecen las implicancias generales para el diseño e implantación de las gobernanzas de sistemas regionales de innovación, así como se destaca el rol de la colaboración, el impacto de la inversión en investigación y desarrollo para las regiones, además de la relevancia de los instrumentos estratégicos de gobernanza, en especial de ciertos organismos que pueden asimilares a agencias regionales. / [CA] This research develops a theoretical framework that includes, on the one hand, conceptual elements referring to the phenomena of innovation, innovation systems (mainly regional), and governance; and, on the other hand, a four-dimensional analytical scheme (who, what, how and why) that allows us to understand better how governance works. Each of these dimensions is linked to some type of system components, such as structural components (actors, networks, and institutions), key processes and blockages, governance instruments, and purposes. In this way, a coherent and robust set of analysis instruments is built. In the next step, the empirical contrast is recorded based on the elements developed in the theoretical framework, first providing a contextualization of the regional systems in Chile and subsequently adding a proposal of variables for each conceptual element, with data from the Chilean regions. Likewise, using the methodology of qualitative comparative analysis of fuzzy sets (fsQCA), which admits the use of asymmetric data and contextual information to obtain generalizations, an operational scheme is proposed from which various explanatory models are obtained based on specific results expected and, with it, a series of success stories and cases. The discussion of this evidence allows us to categorize the Chilean regional innovation systems, in addition to establishing the solidity of the analytical tools formulated in this research. Finally, a series of conclusions and recommendations are formulated after reviewing the way in which the research questions have been answered and the degree of fulfillment of the objectives. A series of theoretical aspects are highlighted while unifying various aspects of innovation systems through structural elements, key processes (as well as blockages), governance instruments, and purposes in a more holistic and comprehensive model. Interestingly, in methodological terms, the fsQCA approach shows an excellent capacity for defining success trajectories (combinations of components of each dimension) with different purposes for the description of a set of notable cases (with notable or problematic results), and the suggestion of a series of possible policy proposals in different regional contexts. The general implications for the design and implementation of the governance of regional innovation systems are also established, as well as the role of collaboration, the impact of investment in research and development for the regions, in addition to the relevance of the instruments, governance strategies, especially of certain organizations that can be assimilated into regional agencies. / [EN] La present investigació desenvolupa un marc teòric que inclou, d'una banda, elements conceptuals referits als fenòmens de la innovació, dels sistemes d'innovació (especialment regionals) i de la governança; i per una altra, un esquema analític de quatre dimensions (qui, que, com i per qué) que permet entendre millor com funciona una governança. Cadascuna d'estes dimensions és vincula a alguna mena de components del sistema, com els estructurals (actors, xarxes i institucions), els processos clau i els bloquejos, els instruments de governança i els propòsits. D'esta manera, es construeix un conjunt coherent i robust d'instrumental d'anàlisi. En un pas següent, es consigna la contrastació empírica basada en els elements desenvolupats en el marc teòric, aportant, primerament, una contextualització dels sistemes regionals a Xile i agregant, posteriorment, una proposta de variables per a cada element conceptual, amb dades de les regions xilenes. Igualment, utilitzant la metodologia de l'anàlisi qualitativa comparada de conjunts difusos (*fsQCA), que admet l'ús de dades asimètriques i la informació contextual per a obtindre generalitzacions, es proposa un esquema operacional del qual s'obtenen diversos models explicatius en funció de determinats resultats esperats i, amb això, una sèrie de trajectòries d'èxit i casos. La discussió d'eixa evidència permet categoritzar els sistemes regionals d'innovació xilens, a més d'establir la solidesa de les eines analítiques formulades en la present investigació. Finalment,es formulen una sèrie de conclusions i recomanacions, després de revisar el mode amb el qual s'ha donat resposta a les preguntes d'investigació i el grau de compliment dels objectius. Es destaquen una sèrie d'aspectes teòrics, amb el quan s'unifiquen diverses característiques dels sistemes d'innovació mitjançant els elements estructurals, els processos claus (a més dels bloquejos), els instruments de governança i els propòsits en un model més holístic i comprensiu. Així mateix, en termes metodològics, l'enfocament de *fsQCA mostra una gran capacitat per a la definició de trajectòries d'èxit (combinacions de components de cada dimensió) amb diferents propòsits, per a la descripció d'un conjunt de casos destacables i el suggeriment d'una sèrie de possibles propostes de política en diferents contextos regionals. També s'estableixen les implicancions generals per al disseny i implantació de les governances de sistemes regionals d'innovació, així com es destaca el rol de la col·laboració, l'impacte de la inversió en recerca i desenvolupament per a les regions, a més de la rellevància dels instruments estratègics de governança, especialment d'uns certs organismes que poden assimilar-se a agències regionals. / Sandoval Nehme, JY. (2024). Sistemas regionales de innovación y dimensiones de gobernanza. Evidencia desde Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208294