Des de la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge (Coll, 1990, 1997, 2001), l'aprenentatge és definit com un procés de construcció de significats i d'atribució de sentit i l'ensenyament com una ajuda ajustada a aquest procés. Des d'aquesta concepció la clau per avançar en la comprensió dels processos educatius és l'estudi dels mecanismes o processos interpsicològics que operen en l'àmbit de la interactivitat, entesa com l'articulació de les actuacions dels participants entorn a una tasca o contingut particular i en un context d'activitat específic.Estudis vinculats a l'esmentada concepció (Onrubia, 1992; Colomina, 1996; Rochera, 1997; & Mayordomo, 2003), han identificat emprant el model d'anàlisi de la interactivitat (Coll et al.,1992; Coll & Onrubia,1997; Colomina, 1996; Colomina, Onrubia, & Rochera, 2001; Mayordomo, 2003; Onrubia, 1992; Rochera,1997), dos tipus de mecanismes d'influència educativa: la construcció progressiva de sistemes de significats compartits i la cessió i el traspàs progressiu del control i de la responsabilitat de l'ensenyant cap a l'aprenent. Ambdós mecanismes s'han identificat fins el moment, en l'àmbit de la interacció adult-infant en contextos escolars i familiars. El concepte d'ajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al nostre entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre un adult i un infant: el caràcter asimètric d'aquesta relació. Com a tal, l'agent educatiu adult és qui, en darrera instància, assumeix major grau de control i responsabilitat sobre la direcció que l'activitat conjunta pot adoptar mentre que, l'aprenent infant col.labora activament en aquest procés. L'asimetria comunicativa que caracteritza la interacció no té perquè retrobar-se en la interacció entre iguals si més no no de la mateixa manera. Precisament, el que caracteritza aquesta forma d'interacció és la seva naturalesa simètrica; fonamentada en la reciprocitat i la mutualitat de les seves actuacions, que tradueixen un cert equilibri de poder. Ens preguntem si en aquestes interaccions serà o no possible identificar processos de construcció d'activitat conjunta i si serà o no possible en conseqüència, identificar-hi processos o mecanismes d'influència educativa. Aquest interès s'incrementa si al caràcter potencialment simètric de la interacció entre iguals s'hi afegeix la proposta d'una tasca oberta i poc definida des del punt de vista dels motius que la governen; fonamentada en la resolució de situacions problema i recolzada en el joc sociodramàtic. Les situacions així definides podrien tenir capacitat per evolucionar en pràctiques educatives que, amb més o menys grau de formalitat i en períodes de temps més o menys perllongats, s'adreçarien a ensenyar i aprendre alguna cosa sobre el contingut específic o sobre la tasca (Colomina, 1996). Aquesta possibilitat ens ha conduït a explorar les possibles relacions entre la interactivitat i els processos responsables de la construcció conjunta de nou coneixement (Coll et al., 1992, 1995, 1999, 2001) i, més concretament, l'objectiu és estudiar els processos de construcció i concreció de les formes en les que l'activitat conjunta s'organitza i evoluciona -si és que s'organitza i evoluciona- identificar-ne els motius subjacents així com alguns dels dispositius responsables d'aquesta construcció. Per a tal fi es dissenya una situació en la que dues nenes de 7;6 anys amb un coneixement similar sobre el contingut -el món fictici dels gnoms-, han de resoldre de manera conjunta quatre situacions-problema a través del joc sociodramàtic. L'enfocament metodològic adoptat ha estat una estratègia qualitativa fonamentada en l'anàlisi de casos coherent al model d'anàlisi de la interactivitat. / ABSTRACT:The general aim of the study is to explore the relations between interactivity, defined as the articulation of participants' actions on a task inside a particular context, and the interpsychological mechanisms or processes responsible for the construction of new knowledge. The specific aim is to study the process of construction and implementation of joint activity in the area of peer interaction, in an open, relatively undefined context involving a specific content - the imaginary world of gnomes. A situation characterized in this way may be able to evolve into educational practices which, with a varying degree of formality and over longer or shorter periods of time, address the teaching and learning of the specific content or task (Colomina, 1996).The constructivist view of school teaching and learning (Coll, 1990, 1997, & 2001) and other theoretical approaches closely related to sociocultural and activity theory (Broström, 1999, 2005; Elkonin, 1980; Engeström, 1999; Hakkarainen, 1999, 2006; Leontiev, 1981, 1983; Rogoff et al., 2003; Tudge et al., 2006; Vigotski 1979; Wertsch, 1993, 1998) which deal with the processes of the construction of shared knowledge, have served as our reference point in the definition of the theoretical parameters on which our research is based. Our methodological approach is a qualitative strategy based on case studies and the model of analysis of interactivity derived from the constructivist view of learning and teaching.