La tesi doctoral titulada "Efecte de la complexitat de l'aplicació i del tipus d'incentiu sobre la motivació en publicitat interactiva per a televisió" explora les motivacions del consumidor vers la publicitat interactiva a la televisió i vers interactuar amb les seves aplicacions. Concretament, s'analitza la influència de la complexitat de l'aplicació i del tipus d'incentiu ofert sobre la motivació dels usuaris. En l'estudi, es plantegen quatre hipòtesis d'investigació inicials:H1 En les condicions en què s'ofereixi sol·licitar una mostra gratuïta els subjectes experimentals mostraran una actitud més positiva vers l'acció d'interactuar, vers la publicitat interactiva a la TV i vers el mecanisme de resposta en comparació a les condicions en què s'ofereixi sol·licitar més informació sobre el producte. H2 Les aplicacions de tipus DAL satisfaran en major mesura les expectatives de complexitat (complexitat percebuda) dels subjectes.H3 En les condicions en què es navegui una aplicació de complexitat alta (DAL) els subjectes experimentals mostraran una actitud més positiva vers l'acció d'interactuar, vers la publicitat interactiva en TV i vers el mecanisme de resposta en comparació a les condicions en què es navegui una aplicació de complexitat baixa (Mini-DAL).H4 No es produiran diferències significatives en la percepció d'adequació dels sistemes de resposta del DAL i el Mini-DAL.Per tal de donar resposta a aquestes hipòtesis, i als objectius principals i secundaris plantejats es va dur a terme un estudi experimental amb quatre condicions experimentals que combinaven la complexitat de l'aplicació amb el tipus d'incentiu ofert a l'usuari. 111 subjectes van participar en l'estudi de forma voluntària testant una de les aplicacions de forma aleatòria. Les quatre aplicacions utilitzades en l'experiment es van dissenyar específicament amb aquesta finalitat. Dues de les aplicacions eren de tipus DAL i dues de tipus Mini-DAL. La motivació va ser avaluada indirectament a través d'escales d'actitud mitjançant un qüestionari de post-test. Les escales utilitzades van ser desenvolupades i validades en el context de la investigació. Els resultats es van analitzar utilitzant el paquet estadístic SPSS.Pel que fa als resultats obtinguts, es refuta la primera de les hipòtesis, s'obté un suport parcial per a la segona i la tercera i s'aprova la darrera hipòtesi. / The doctoral thesis entitled "Effect of application complexity and incentive type on motivation in interactive advertising for television" explores consumer motivations towards interactive advertising applications for television and interacting with its applications. Specifically, the influence of application complexity and incentive type on users' motivation is analyzed.In the study, four initial investigation hypotheses are presented:H1 In the conditions in which a free sample is offered, experimental subjects will show more positive attitude towards interacting, interactive advertising for TV and the reply mechanism compared to conditions in which more information is offered.H2 DAL applications will satisfy in great measure expectations of complexity (perceived complexity) of the subjects.H3 Subjects surfing high complexity application (DAL) will show a more positive attitude towards interacting, interactive advertising for TV and reply mechanism compared to subjects surfing low complexity application (Mini-DAL).H4 No significant differences are expected in the perception of adequacy of the reply mechanism between DAL and Mini-DAL.In order to give response to the hypotheses and objectives, an experimental study was carried out with four experimental conditions that combined application complexity and incentive type. 111 subjects voluntarily took part in the study and tested one of the applications randomly. Applications were designed for this purpose only. There were two DAL and two Mini-DAL. Motivation was measured indirectly using attitude scales in the pos-test. Scales were developed and validated in the context of the investigation. Results were analyzed using SPSS.Results did not support first hypothesis. Partial support was obtained for second and third hypotheses. Fourth hypothesis was supported.

Des de la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge (Coll, 1990, 1997, 2001), l'aprenentatge és definit com un procés de construcció de significats i d'atribució de sentit i l'ensenyament com una ajuda ajustada a aquest procés. Des d'aquesta concepció la clau per avançar en la comprensió dels processos educatius és l'estudi dels mecanismes o processos interpsicològics que operen en l'àmbit de la interactivitat, entesa com l'articulació de les actuacions dels participants entorn a una tasca o contingut particular i en un context d'activitat específic.Estudis vinculats a l'esmentada concepció (Onrubia, 1992; Colomina, 1996; Rochera, 1997; & Mayordomo, 2003), han identificat emprant el model d'anàlisi de la interactivitat (Coll et al.,1992; Coll & Onrubia,1997; Colomina, 1996; Colomina, Onrubia, & Rochera, 2001; Mayordomo, 2003; Onrubia, 1992; Rochera,1997), dos tipus de mecanismes d'influència educativa: la construcció progressiva de sistemes de significats compartits i la cessió i el traspàs progressiu del control i de la responsabilitat de l'ensenyant cap a l'aprenent. Ambdós mecanismes s'han identificat fins el moment, en l'àmbit de la interacció adult-infant en contextos escolars i familiars. El concepte d'ajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al nostre entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre un adult i un infant: el caràcter asimètric d'aquesta relació. Com a tal, l'agent educatiu adult és qui, en darrera instància, assumeix major grau de control i responsabilitat sobre la direcció que l'activitat conjunta pot adoptar mentre que, l'aprenent infant col.labora activament en aquest procés. L'asimetria comunicativa que caracteritza la interacció no té perquè retrobar-se en la interacció entre iguals si més no no de la mateixa manera. Precisament, el que caracteritza aquesta forma d'interacció és la seva naturalesa simètrica; fonamentada en la reciprocitat i la mutualitat de les seves actuacions, que tradueixen un cert equilibri de poder. Ens preguntem si en aquestes interaccions serà o no possible identificar processos de construcció d'activitat conjunta i si serà o no possible en conseqüència, identificar-hi processos o mecanismes d'influència educativa. Aquest interès s'incrementa si al caràcter potencialment simètric de la interacció entre iguals s'hi afegeix la proposta d'una tasca oberta i poc definida des del punt de vista dels motius que la governen; fonamentada en la resolució de situacions problema i recolzada en el joc sociodramàtic. Les situacions així definides podrien tenir capacitat per evolucionar en pràctiques educatives que, amb més o menys grau de formalitat i en períodes de temps més o menys perllongats, s'adreçarien a ensenyar i aprendre alguna cosa sobre el contingut específic o sobre la tasca (Colomina, 1996). Aquesta possibilitat ens ha conduït a explorar les possibles relacions entre la interactivitat i els processos responsables de la construcció conjunta de nou coneixement (Coll et al., 1992, 1995, 1999, 2001) i, més concretament, l'objectiu és estudiar els processos de construcció i concreció de les formes en les que l'activitat conjunta s'organitza i evoluciona -si és que s'organitza i evoluciona- identificar-ne els motius subjacents així com alguns dels dispositius responsables d'aquesta construcció. Per a tal fi es dissenya una situació en la que dues nenes de 7;6 anys amb un coneixement similar sobre el contingut -el món fictici dels gnoms-, han de resoldre de manera conjunta quatre situacions-problema a través del joc sociodramàtic. L'enfocament metodològic adoptat ha estat una estratègia qualitativa fonamentada en l'anàlisi de casos coherent al model d'anàlisi de la interactivitat. / ABSTRACT:The general aim of the study is to explore the relations between interactivity, defined as the articulation of participants' actions on a task inside a particular context, and the interpsychological mechanisms or processes responsible for the construction of new knowledge. The specific aim is to study the process of construction and implementation of joint activity in the area of peer interaction, in an open, relatively undefined context involving a specific content - the imaginary world of gnomes. A situation characterized in this way may be able to evolve into educational practices which, with a varying degree of formality and over longer or shorter periods of time, address the teaching and learning of the specific content or task (Colomina, 1996).The constructivist view of school teaching and learning (Coll, 1990, 1997, & 2001) and other theoretical approaches closely related to sociocultural and activity theory (Broström, 1999, 2005; Elkonin, 1980; Engeström, 1999; Hakkarainen, 1999, 2006; Leontiev, 1981, 1983; Rogoff et al., 2003; Tudge et al., 2006; Vigotski 1979; Wertsch, 1993, 1998) which deal with the processes of the construction of shared knowledge, have served as our reference point in the definition of the theoretical parameters on which our research is based. Our methodological approach is a qualitative strategy based on case studies and the model of analysis of interactivity derived from the constructivist view of learning and teaching.

La interfaz humana-máquina actúa como intermediario entre el usuario y el sistema. Evitan que el usuario tenga que enfrentarse directamente a la compleja realidad del sistema, presentándole un modelo y traduciendo sus intenciones en acciones. Ésta tiene múltiples ventajas e finitas formas de concebirla: la interfaz se estructura desde el diseño y la semántica; también en su interrelación con el usuario se incluirán aspectos perceptivos, cognitivos y emocionales. En este sentido la presente tesis doctoral aborda la problemática de la conceptualización y el diseño de la interfaz multimedia interactiva y sus implicaciones con las nuevas tecnologías de la comunicación desde una perceptiva multidisciplinar. La interfaz gráfica de usuario está intrínsecamente relacionada con las Nuevas Tecnologías, a la que se debe y como tal posee una autonomía e identidad que difiere de la tecnología de la imprenta. A lo largo de ocho capítulos se profundiza en la evolución de los Nuevos Media, seguidamente en la preocupación por la identidad de la interfaz y su relación con lo multimedialidad y la interactividad. Finalmente, se estudia los paradigmas de interfaces actuales. / “Feel the Screen. Interface/Surface-Multimedia-Interactive Design” Human-Computer Interaction (HCI) is an interface between users and the computer system. It avoids that users confronting to complex computer system and proposes a model and translates it into actions. It has many advantages and finites ways to develop it: HCI is created from different points of view: interface design, semantic perspective, and interrelation between perceptive, cognition and emotional aspects. This PhD thesis deals the issue of conceptualization and design of the interactive multimedia interface and its relations with the New Media from a multidisciplinar perspective Graphic User Interface (GUI) is intrinsically related with the new technologies, from which it originates and as such possesses an identity that differs from the printing technology. All along the eight chapters it deals deeply with New Media evolution, identity interface and multimedia-interactive relationship; finally it speaks about present-day interface paradigms.