Des de la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge (Coll, 1990, 1997, 2001), l'aprenentatge és definit com un procés de construcció de significats i d'atribució de sentit i l'ensenyament com una ajuda ajustada a aquest procés. Des d'aquesta concepció la clau per avançar en la comprensió dels processos educatius és l'estudi dels mecanismes o processos interpsicològics que operen en l'àmbit de la interactivitat, entesa com l'articulació de les actuacions dels participants entorn a una tasca o contingut particular i en un context d'activitat específic.Estudis vinculats a l'esmentada concepció (Onrubia, 1992; Colomina, 1996; Rochera, 1997; & Mayordomo, 2003), han identificat emprant el model d'anàlisi de la interactivitat (Coll et al.,1992; Coll & Onrubia,1997; Colomina, 1996; Colomina, Onrubia, & Rochera, 2001; Mayordomo, 2003; Onrubia, 1992; Rochera,1997), dos tipus de mecanismes d'influència educativa: la construcció progressiva de sistemes de significats compartits i la cessió i el traspàs progressiu del control i de la responsabilitat de l'ensenyant cap a l'aprenent. Ambdós mecanismes s'han identificat fins el moment, en l'àmbit de la interacció adult-infant en contextos escolars i familiars. El concepte d'ajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al nostre entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre un adult i un infant: el caràcter asimètric d'aquesta relació. Com a tal, l'agent educatiu adult és qui, en darrera instància, assumeix major grau de control i responsabilitat sobre la direcció que l'activitat conjunta pot adoptar mentre que, l'aprenent infant col.labora activament en aquest procés. L'asimetria comunicativa que caracteritza la interacció no té perquè retrobar-se en la interacció entre iguals si més no no de la mateixa manera. Precisament, el que caracteritza aquesta forma d'interacció és la seva naturalesa simètrica; fonamentada en la reciprocitat i la mutualitat de les seves actuacions, que tradueixen un cert equilibri de poder. Ens preguntem si en aquestes interaccions serà o no possible identificar processos de construcció d'activitat conjunta i si serà o no possible en conseqüència, identificar-hi processos o mecanismes d'influència educativa. Aquest interès s'incrementa si al caràcter potencialment simètric de la interacció entre iguals s'hi afegeix la proposta d'una tasca oberta i poc definida des del punt de vista dels motius que la governen; fonamentada en la resolució de situacions problema i recolzada en el joc sociodramàtic. Les situacions així definides podrien tenir capacitat per evolucionar en pràctiques educatives que, amb més o menys grau de formalitat i en períodes de temps més o menys perllongats, s'adreçarien a ensenyar i aprendre alguna cosa sobre el contingut específic o sobre la tasca (Colomina, 1996). Aquesta possibilitat ens ha conduït a explorar les possibles relacions entre la interactivitat i els processos responsables de la construcció conjunta de nou coneixement (Coll et al., 1992, 1995, 1999, 2001) i, més concretament, l'objectiu és estudiar els processos de construcció i concreció de les formes en les que l'activitat conjunta s'organitza i evoluciona -si és que s'organitza i evoluciona- identificar-ne els motius subjacents així com alguns dels dispositius responsables d'aquesta construcció. Per a tal fi es dissenya una situació en la que dues nenes de 7;6 anys amb un coneixement similar sobre el contingut -el món fictici dels gnoms-, han de resoldre de manera conjunta quatre situacions-problema a través del joc sociodramàtic. L'enfocament metodològic adoptat ha estat una estratègia qualitativa fonamentada en l'anàlisi de casos coherent al model d'anàlisi de la interactivitat. / ABSTRACT:The general aim of the study is to explore the relations between interactivity, defined as the articulation of participants' actions on a task inside a particular context, and the interpsychological mechanisms or processes responsible for the construction of new knowledge. The specific aim is to study the process of construction and implementation of joint activity in the area of peer interaction, in an open, relatively undefined context involving a specific content - the imaginary world of gnomes. A situation characterized in this way may be able to evolve into educational practices which, with a varying degree of formality and over longer or shorter periods of time, address the teaching and learning of the specific content or task (Colomina, 1996).The constructivist view of school teaching and learning (Coll, 1990, 1997, & 2001) and other theoretical approaches closely related to sociocultural and activity theory (Broström, 1999, 2005; Elkonin, 1980; Engeström, 1999; Hakkarainen, 1999, 2006; Leontiev, 1981, 1983; Rogoff et al., 2003; Tudge et al., 2006; Vigotski 1979; Wertsch, 1993, 1998) which deal with the processes of the construction of shared knowledge, have served as our reference point in the definition of the theoretical parameters on which our research is based. Our methodological approach is a qualitative strategy based on case studies and the model of analysis of interactivity derived from the constructivist view of learning and teaching.

Esta tesis tiene como finalidad profundizar en algunos procesos de construcción del conocimiento que operan en la interacción entre alumnos universitarios en situaciones colaborativas virtuales, que requieren la elaboración de productos escritos, y comprender mejor las relaciones entre estos procesos colaborativos y la influencia educativa ejercida por el profesor a lo largo de dichas situaciones. Más concretamente, sus objetivos son (i) identificar y analizar los procesos y mecanismos interpsicológicos de construcción colaborativa del conocimiento entre alumnos en los distintos grupos y secuencias didácticas observados y (ii) identificar y analizar los dispositivos y mecanismos de ayuda educativa mediante los cuales el profesor incide en la construcción colaborativa del conocimiento entre alumnos en los distintos grupos y secuencias didácticas observados.El marco teórico que se asume como referencia es la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje que sostiene que el aprendizaje que acontece en contextos educativos es fruto de un proceso de construcción conjunta entre profesor y alumnos que interactúan en torno a unos contenidos concretos culturalmente establecidos y organizados. La vinculación entre la actividad colaborativa de los alumnos y la actividad conjunta más amplia entre profesor y alumnos en la que dicha colaboración se inserta convierte el análisis de la interconexión entre las actuaciones de todos los participantes en torno a la tarea o contenido de aprendizaje y de su evolución -el análisis de la interactividad- en un elemento imprescindible para identificar y analizar dichos procesos. Desde esta perspectiva se revisan los estudios sobre aprendizaje colaborativo mediado por ordenador -Computer Supported Collaborative Learning (CSCL)- y se toman como referente fundamental los trabajos que caracterizan los procesos de construcción colaborativa del conocimiento en entornos virtuales como una secuencia de fases de construcción colaborativa del conocimiento para explicar los mecanismos que subyacen a esa colaboración y que son responsables de su potencialidad para el aprendizaje. Como estrategia metodológica se opta por un estudio múltiple de casos. Se analizan cuatro secuencias didácticas que incorporan tareas que requieren que estudiantes universitarios elaboren colaborativamente documentos escritos. Estas secuencias pertenecen a dos escenarios distintos que corresponden a dos instituciones diferentes, la Universidad de Barcelona y la Universitat Oberta de Catalunya, cada una de las cuales emplea plataformas diferentes con herramientas y utilidades distintas para el trabajo en grupos colaborativos. En cada uno de estos escenarios se analizan dos secuencias sucesivas y relacionadas, en las que tres pequeños grupos de estudiantes desarrollan diferentes tareas que requieren que elaboren conjuntamente textos escritos.Los resultados obtenidos muestran, por una parte, que los procesos de construcción colaborativa de textos escritos de los pequeños grupos pueden describirse en términos de una secuencia de fases socio-cognitivas: iniciación, exploración, negociación y co-construcción. Cada una de estas fases se desarrolla a través de procedimientos y estrategias particulares, que implican diferentes tipos de textos escritos y diferentes niveles de conocimiento compartido y aprendizaje. Por otra parte, los resultados muestran que existe una relación entre las fases, los procedimientos y las estrategias empleadas por los pequeños grupos, y la influencia educativa ejercida por el profesor. Se identifican algunas dimensiones clave de la influencia educativa del profesor: el momento en que el profesor ofrece las ayudas a los estudiantes, el nivel respecto a la tarea en que ofrece la ayuda, el detalle de las indicaciones del profesor y los aspectos de la tarea sobre los que ofrece la ayuda.PALABRAS CLAVE: aprendizaje colaborativo mediado por ordenador, CSCL, análisis de la interactividad, concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje, influencia educativa, fases de construcción colaborativa del conocimiento, estrategias de escritura conjunta de textos. / This thesis aims to improve our understanding of how university students develop common knowledge through collaborative writing. The thesis has two specific goals: (i) to analyze some interpsychological mechanisms involved in developing common knowledge through collaborative writing (ii) to analyze how the teacher can assist and improve this process of common knowledge development. Starting from a sociocultural and constructivist approach to teaching and learning processes, a strong relationship between collaboration among students and teacher-students joint activity is assumed. Following a case study strategy, four didactic sequences, from two different educational settings, have been observed. In each of the didactic sequences, three small groups have been analyzed, dealing with different tasks involving elaboration of written texts. Results show, on the one hand, that the processes of collaborative writing in the small groups can be described in terms of a sequence of socio-cognitive phases: initiation, exploration, negotiation and co-construction. Each of these phases is developed through some particular procedures and strategies, which lead to different kinds of written texts and different levels of common knowledge and learning. On the other hand, results show that there is a relationship between the phases, procedures and strategies attained for the small groups, and the educational influence exerted by the teachers. Some key dimensions on this educational influence are identified: the moment in which assistance is offered to the students, the level of the task at which assistance is offered, the detail of the teacher's indications and the aspects of the task that are supported by the teacher.