Esta tesis doctoral presenta un estudio sociológico sobre el teletrabajo como práctica organizativa en empresas del denominado sector de la nueva economía. El trabajo de investigación realizado se centra en el estudio de la implementación del teletrabajo en empresas del subsector de los servicios informáticos y del subsector de la teleoperación. Para ello se ha realizado un estudio de casos en cuatro empresas de dichos sectores utilizando distintos instrumentos de medida como cuestionarios, entrevistas en profundidad y grupos de discusión. Fundamentalmente se ha intentado conocer las implicaciones de la implementación del teletrabajo en las relaciones sociales de producción, en cómo el teletrabajo afecta a la organización del trabajo y más especificamente a las condiciones de trabajo de los teletrabajadores. Esta investigación intenta contrastar la hipótesis principal del estudio que se formula de la siguiente forma: la diversificación de las condiciones de trabajo no viene determinada por la solución tecnológica adoptada, sino por el diseño organizativo de las empresas. A tal efecto se analizan las implicaciones de la implementación del teletrabajo en una serie de dimensiones que conforman lo que en sociología del trabajo se denominan las condiciones de trabajo del ejercicio de la prestación. Se han escogido empresas que presentan casos extremos en el diseño organizativo pero que han puesto en marcha diseños de teletrabajo para la organización y prestación servicios informáticos y telemáticos. Entre las conclusiones del estudio, se destaca el hecho de que la diversificación de las condiciones de trabajo que se observa en el interior de las empresas es el resultado de estrategias empresariales que tienden a la individualización de la relación laboral, aplicando diseños organizativos que vienen en última instancia reforzados por la práctica del teletrabajo y por el uso intensivo de las tecnologías de la información y comunicación. / This Ph D. presents a sociological study on teleworking as an organizational practice in companies of the so called "new economy". The research is centered in the study of implementation of teleworking in companies of computer science services subsector and teleoperation subsector. Empirical research is based in the study of cases for four companies of these sectors using different measurement instruments like questionnaires, interviews in depth and groups of discussion. Fundamentally it has tried to find out the implications of implementation of teleworking in the social relations that emerges from production. It's to say, how teleworking affects the organization of work and the conditions of work of teleworkers. This research tries to resist the main hypothesis which is formulated on the following way: the diversification of conditions of work does not come determined by the adopted technological solution, but by the organizational design of companies. To this end the implications of teleworking are analyzed identifying the dimensions of working conditions. Companies that have been chosen for emperical work displays extreme cases in the organizational design but which have started designs of teleworking in the organization of work. Conclusions of the study show the fact that diversification of the employement conditions that is observed inside the companies is the result of enterprise strategies that tend to the individualization of the employment relation. That changes in last instance are reinforced by the practice of teleworking and by the intensive use of the information and communication technologies.

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius. - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola. - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.- No es va consolidar el procés de secularització- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.