Partint d’una concepció àmplia de la fraseologia i d'una perspectiva etnolingüística, l’anàlisi es centra en fraseologismes espanyols (especialment, parèmies) per als quals pot establir-se un origen llatí o una motivació en el món grecoromà, analitzant contrastivament les particularitats culturals de dites unitats fraseològiques i dels seus corresponents precedents clàssics. Temàticament, el corpus s’ha limitat a ítems lingüístics que giren al voltant de la concepció clàssica d’ ‘amistat’, entesa com l’harmònic motor de les relacions humanes i socials. La major amplitud semàntica d’aquest concepte crucial de la filosofia antiga implica que en el treball es tractin, a part del tema de l’amistat pròpiament dita, altres temes que en deriven, com ara l’amor, la família i les relacions cíviques entre ciutadans. A banda de les relacions diacròniques entre els més de 10.000 ítems analitzats, la perspectiva d’estudi es centra en la parcialitat de la visió de la realitat presentada per aquests, en particular en el biaix cultural i social que suposen les consideracions que inclouen, presentant com universals apreciacions que, en realitat, són parcials i interessades, com a conseqüència de les relacions de poder que enterboleixen les relacions humanes que s’estudien. / Partiendo de una concepción amplia de la fraseología y de una perspectiva etnolingüística, el análisis se centra en fraseologismos españoles (especialmente, paremias) para los cuales puede establecerse un origen latino o una motivación en el mundo grecorromano, analizando contrastivamente las particularidades culturales de dichas unidades fraseológicas y sus correspondientes precedentes clásicos. Temáticamente, el corpus se ha limitado a ítems lingüísticos que giran en torno a la concepción clásica de ‘amistad’, entendida como el armónico motor de las relaciones humanas y sociales. La mayor amplitud semántica de este concepto crucial de la filosofía antigua implica que en el trabajo se aborden, aparte del tema de la amistad propiamente dicha, otros temas derivados de éste, tales como el amor, la familia y las relaciones cívicas entre ciudadanos. Además de las relaciones diacrónicas entre los más de 10.000 ítems analizados, la perspectiva de estudio se centra en la parcialidad de la visión de la realidad presentada por éstos, en particular en el sesgo cultural y social que suponen las consideraciones que encierran, presentando como universales apreciaciones que, en realidad, son parciales e interesadas como consecuencia de las relaciones de poder que enturbian las relaciones humanas que se estudian. / Starting from a wide conception of Phraseology as a discipline and from an ethnolinguistical perspective, the analysis focus on Spanish set phrases (specially proverbs) whose Latin origin or motivation in Greco-Roman world can be established, carrying out a contrastive analysis of the culturally special features of those Spanish items and the corresponding classical ones. Corpus has been thematically restricted to those which center around the classical conception of ‘friendship’, understood as the driving force of all harmonious human and social relationships. The wider sense of this concept—crucial to classical philosophy—entails the treatment of other topics besides friendship itself, such as love, family or civil relations between citizens. In addition to the diachronic relations between the more than 10 000 items analyzed, this doctoral thesis focus on how partial is the view of reality they show, particularly the cultural and social bias implicit in these linguistic chunks, presenting as universal some assessments that, in fact, are biased, as a result of the power relations that mar the different kinds of relationships which are being analyzed.