abstract: The current sustainability crisis is born from a specious notion that humans are separate from and in a position of control over nature. In response, this dissertation reconceptualizes education beyond its current anthropocentric model to imagine education as learning through relationality with all that is ‘beyond’ the human. The study leaves behind hegemonic binary distinctions (human/nature, teacher/student, formal/non-formal education) to reimagine education as a multidirectional process of learning as worlding and becoming-with Earth (Haraway, 2016a). It explores what matters in education and how it comes to matter. This dissertation introduces the concept of storyworlding to describe what occurs when multispecies, multi-mattered assemblages (re)write Earth’s narratives through their relationships with one another. Taking its inspiration from the work of the Common Worlds Research Collective, Donna Haraway, and Isabelle Stengers, storyworlding acknowledges that the relationships between and among all biotic and abiotic forces on Earth make stories through their interactions, and these stories make a pluriverse of worlds. The study is structured as a natureculture (Haraway, 2003) ethnography. This innovation on ethnography, a traditionally human-centered method, focuses on agential, multispecies/ multi-mattered assemblages rather than the description of human culture. Data is not generated and then labeled as fixed in this study. It is emergent in its assemblages as a co-narrator in sympoietic storyworlding (Haraway, 2016b). Data generation took place over 6 months in a small, coffee-producing region of Southeastern Brazil. Data generation methods included walking conversations with children and the more-than-human world, participation in a multi-grade, one-room schoolhouse, and the collection of visual and audio data such as drawings, photographs, videos, and audio recordings. Using an intentionally slow, messy, and fluid diffractive analysis, I follow the data where it leads as I think with the concept of storyworlding (Barad, 2007; Mazzei, 2014). Drawing inspiration from Donna Haraway, Isabelle Stengers, and Iveta Silova, the dissertation concludes with an Epilogue of speculative fabulation (SF) imaginings through which I invite the reader to engage in the thought experiment of reimagining not only what matters in education, but what education, itself, is. / Dissertation/Thesis / Doctoral Dissertation Educational Leadership and Policy Studies 2020

[ES] La autoficción encuentra su origen en las prácticas de aquellos que no pueden escribir su autobiografía, como así explicase Serge Doubrovsky quien acuñó el término en 1977 en su obra Fils. Entonces, podríamos decir que se alzaría como el acicate perfecto para las minorías revolucionarias. Su potencial reside en cómo en ella conviven estratégicamente realidad y ficción, teoría y experiencia, yo y nosotros bajo un profundo carácter resbaladizo. Marcada por un cierto interés en lo híbrido, en la dificultad terminológica y la construcción oximorónica generaría un nuevo campo de conocimiento. Pero, como profundizaremos en esta tesis, más allá de una experiencia en apariencia solipsista es capaz de devenir una realidad compartida y, así, construir lo que denominaremos mundos posibles. A través de la tradición del pensamiento especulativo fecundo en las narraciones especulativas y la filosofía constructivista nos aproximaremos a la teoría ficción como una metodología política en la que fundamentar transformaciones en el ámbito de lo social. El pensamiento explora más allá de sus ideas sobre el mundo construyendo sus lindes, dibujando su orografía y perfilando sus criaturas. Pero todas ellas rebasan la imaginación para alimentar nuestra existencia mundana. De hecho, lo que pareciera una experiencia exclusivamente íntima del yo, una ensoñación de un sujeto solitario, deviene mundo y con él las estructuras de vida con las que habitar nuestra existencia. Y, sin embargo, la imaginación nace de la fecunda especulación del pensamiento de uno mismo. Entonces nos preguntaríamos si acaso podemos compartir con los otros un mundo que se origina en el pensamiento de un sujeto cuando, además, este se pone en riesgo según su transformación. Esta paradoja de corte escéptica nos sitúa en el tema de la investigación de esta tesis. Es decir, en cómo la autoficción se convertiría en una herramienta más allá de la construcción del yo, a través de la ficcionalización de este, para devenir una teoría aplicada a la construcción de mundos posibles. Entonces, la importancia de este estudio residiría en poner sobre la mesa la estrecha relación de la ficción del mundo y la ficción del yo. Por un lado, nos dirigiremos a trazar la ficción del mundo desde la problemática que plantea la teoría de los mundos posibles. Por otro, avanzaríamos desde un conocimiento situado y una epistemología radical hacia el fenómeno de la autoficción como lugar de proyección de los mundos posibles. De este modo, entrecruzaremos la narración del mundo desde sus orígenes como mito a su fundamento como historia y su construcción especulativa como worlding o cosmopolítica en las postrimerías del siglo XX y nacimiento del siglo XXI, y las escrituras del yo, atravesando la autobiografía o los relatos autorreflexivos hasta arribar a la autoficción. Para fundamentar nuestra tesis aplicaremos la teoría ficción política, o la ficción como teoría y praxis política, como argamasa que aúna ambas ficciones: mundo y yo. Así, plantearemos una teoría ficción política que desnuda los constructos enunciativos, institucionales, sociales y políticos en los que se construye el mundo, así como sus consecuencias. Pero, también, cómo la autoproducción del yo en la autoficción avistaría nuevos horizontes en los mundos por venir. Por último, para justificar nuestra propuesta tomaremos una serie de casos de las artes visuales, sitos en la última década, en los que nos emplearemos a fondo por demostrar cómo la autoficción construye mundos posibles basados en las narraciones especulativas y la reparación del pasado. / [CA] L'autoficció troba el seu origen en les pràctiques d'aquells que no poden escriure la seua autobiografia, com així explicara Serge Doubrovsky qui va encunyar el terme en 1977 en la seua obra Fils. Aleshores, podríem dir que s'alçaria com l'esperó perfecte per a les minories revolucionàries. El seu potencial resideix en cóm en ella conviuen estratègicament realitat i ficció, teoria i experiència, jo i nosaltres sota un profund caràcter esvarós. Marcada per un cert interès en l'híbrid, en la dificultat terminològica i la construcció oximorónic generaria un nou camp de coneixement. Però, com aprofundirem en aquesta tesi, més enllà d'una experiència en aparença solipsista és capaç d'esdevenir una realitat compartida i, així, construir el que denominarem mons possibles. A través de la tradició del pensament especulatiu fecund en les narracions especulatives i la filosofia constructivista ens aproximarem a la teoria ficció com una metodologia política en la qual fonamentar transformacions en l'àmbit social. El pensament explora més enllà de les idees sobre el món construint les seues bogues, dibuixant la seua orografia i perfilant les seues criatures. Però totes elles depassen la imaginació per a alimentar la nostra existència mundana. De fet, el que semblara una experiència exclusivament íntima del jo, un ensomni d'un subjecte solitari, esdevé món i amb ell les estructures de vida amb les quals habitar la nostra existència. I, no obstant això, la imaginació naix de la fecunda especulació del pensament d'un mateix. Llavors ens preguntaríem si potser podem compartir amb els altres un món que s'origina en el pensament d'un subjecte quan, a més, aquest es posa en risc segons la seua transformació. Aquesta paradoxa de cort escèptica ens situa en el tema de la investigació d'aquesta tesi. És a dir, en com l'autoficció es convertiria en una eina més enllà de la construcció del jo, a través de la ficcionalització d'aquest, per a esdevenir una teoria aplicada a la construcció de mons possibles. Llavors, la importància d'aquest estudi residiria a posar sobre la taula l'estreta relació de la ficció del món i la ficció del jo. D'una banda, ens dirigirem a traçar la ficció del món des de la problemàtica que planteja la teoria dels mons possibles. D'altra, ens dirigirem a traçar la ficció del món des de la problemàtica que planteja la teoria dels mons posibles. Avançaríem des d'un coneixement situat i una epistemologia radical cap al fenomen de l'autoficció com a lloc de projecció dels mons possibles. D'aquesta manera, entrecreuarem la narració del món des dels seus orígens com a mite al seu fonament com a història i la seua construcció especulativa com worlding o cosmopolítica en les acaballes del segle XX i naixement del segle XXI, i les escriptures del jo, travessant l'autobiografia o els relats autorreflexius fins a arribar a l'autoficció. Per a fonamentar la nostra tesi aplicarem la teoria ficció política, o la ficció com a teoria i praxi política, com a argamassa que conjumina totes dues ficcions: món i jo. Així, plantejarem una teoria ficció política que despulla els constructes enunciatius, institucionals, socials i polítics en els quals es construeix el món, així com les seues conseqüències. Però, també, com l'autoproducció del jo en l'autoficció albiraria nous horitzons en els mons per vindre. Finalment, per a justificar la nostra proposta prendrem una sèrie de casos de les arts visuals, situats en l'última dècada, en els quals ens ocuparem a fons per demostrar com l'autoficció construeix mons possibles basats en les narracions especulatives i la reparació del passat. / [EN] The origins of autofiction can be traced back to the practices of writers unable to write their autobiography, as explained by Serge Doubrovsky who coined the term in 1977 in his book Fils. As such, it could be advocated as the perfect lever for revolutionary minorities. Its potential lies in how it strategically opens room for the coexistence of reality and fiction, theory and experience, I and we, with a profoundly slippery quality. Coloured to some extent by its hybridity, terminological undecidedness and oxymoronic construction, autofiction would give rise to a new field of learning. But, as we shall see in this thesis, more than an apparently solipsistic experience, it can become a shared reality and, in consequence, used to build what we could call possible worlds. Through the tradition of fertile thinking in speculative narrative and constructivist philosophy, we shall approach fiction theory as a political methodology to predicate transformations in the social sphere. The mind explores beyond its ideas on the world, and in fact constructs its boundaries, draws its orography and outlines its creatures. But all of them escape the confines of the imagination and sustain our worldly existence. Indeed, what might seem like an exclusively intimate experience of the self, the fantasy of a solitary subject, becomes a world and, with it, the existential structures within which our lives are played out. And, nevertheless, the imagination is born from the fertile speculation of thinking oneself. Then, one wonders whether we could share with others a world that is born in the mind of a subject when, in addition, it puts itself at risk contingent upon its transformation. This sceptical paradox situates us in this thesis's focus of research. In other words, in how autofiction becomes a tool beyond the construction of the self, through its fictionalization, to become a theory applied to the construction of possible worlds. Accordingly, the importance of this study lies in how it lays bare the intricate relationship between fiction of the world and fiction of the self. On one hand, we aim to describe the fiction of the world from the problem posed by the theory of possible worlds. On the other, we will advance from situated knowledge and radical epistemology towards the phenomenon of autofiction as a place from which to project possible worlds. In this way, we will look at the narration of the world from its origins as myth to its foundations as history and its speculative construction as worlding or global politics in the late-twentieth and early-twenty first century, and intertwine it with writings of the self, cutting across autobiography or autoreflexive stories until arriving at autofiction. In arguing our thesis, we shall apply political fiction theory, or fiction as theory and political praxis, as the glue that binds both fictions: world and self. In consequence, we shall present a political fiction theory that lays bare the expository, institutional, social and political constructs on which the world is built, as well as their consequences. Likewise, we shall also evince how the autoproduction of the self in autofiction can afford glimpses of new horizons in future worlds. Finally, to substantiate our premise, we shall look at a number of cases in the visual arts over the last ten years of so in which we will strive to demonstrate how autofiction builds possible worlds based on speculative narratives and a reparation of the past. / Moreno Caplliure, J. (2022). La autoficcion como construcción de mundos posibles en las artes visuales del siglo XXI [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181651 / TESIS

[pt] A pesquisa investiga o estatuto das fabulações na criação de transformações individuais e coletivas multiespécie no contexto da emergência climática (e suas interseccionalidades), com foco em histórias criadas por mulheres. Investiga-se um conjunto selecionado de criações artísticas que poderiam ser ditas simpoiéticas, nos termos de Donna Haraway, e que se mostram capazes de deslocar lógicas, disposições e sensibilidades arraigadamente em curso no contexto do Antropoceno. A investigação parte de um estudo do conto Estórias de Camille, do livro Ficar com o problema:fazer parentes no Chthuluceno, da própria Haraway, buscando em seguida ocasiões de cotejo e contágio entre essa história (em certo sentido inaugural) e duas outras fabulações: a obra de arte híbrida Proliferações, de Fabíola Fonseca, e o filme Teko Haxy: ser imperfeita, co-dirigido pela cineasta indígena Patrícia Ferreira Pará Yxapy e pela antropóloga não indígena Sophia Pinheiro. Feito à luz do conceito de simpoiese, o exame conjunto das criações analisadas busca somar-se aos esforços contemporâneos de contraposição às narrativas antropocêntricas (falocêntricas, etnocêntricas, especistas), tanto em suas versões utópicas e salvacionistas, quanto em reações distópicas e apocalípticas. / [en] The research investigates the status of fabulations in the creation of multispecies individual and collective transformations in the context of the climate emergency (and their intersectionalities), focusing on stories created by women. A selected set of artistic creations is investigated that could be said to be sympoietic, in Donna Haraway s terms, and that are capable of displacing logics, dispositions and sensibilities that are deeply rooted in the context of the Anthropocene. The investigation starts from a study of the short story The Camille Stories, from the book Staying with the Trouble: Making Kin in the Chthulucene, by Haraway herself, then looks for occasions of comparison and contagion between this story (in a certain sense, inaugural) and two others fabulations: the hybrid artwork Proliferações, by Fabíola Fonseca, and the film Teko Haxy: ser imperfeita, co-directed by indigenous filmmaker Patrícia Ferreira Pará Yxapy and non-indigenous anthropologist Sophia Pinheiro. Made in light of the concept of sympoiesis, the joint examination of the analyzed creations seeks to add to contemporary efforts to oppose anthropocentric narratives (phallocentric, ethnocentric, speciesist), both in their utopian and salvationist versions, as well as in dystopian and apocalyptic reactions.

The Ruderal Triptych is a narrative, fictional, artistic, research project. It centers itself on questions of ownership as a legal and physical machinery, that works within global extractive economies. I want to question what we are really producing when we produce architecture. For as it stands it might not be the study of space, a lofty exploration of homes and places, but a professional discipline. Tied to the economical organization of a commodity society. Ownership of land, as a means of production. As an organizational principle is the foundation of current nation states, where the plot is registered on the surface of the state and thereafter upon to the global hegemonic economy of speculation. While our profession is disciplined to work within this framework, what are we really doing when we build “sustainably” are we sustaining life? the earth? the industry or the institutions more broadly?  When we try to take Bennett, Maccormack or Haraway seriously what space is there in this system for the nonhuman actors of the world? No rat can sign a lease, they have to be spoken for by someone else. So the professional architecture comes into crisis when trying to address real sustainability.The purpose of this project is to try to imagine beyond property as constraint for the ideation of architecture, through a series of explorations, narratives, and Artifacts/drawings/paintings that together make up the triptych.

Spekulativ fabulation är ett designperspektiv som möjliggör kombinationen av fakta och historia med fantasi. Det förespråkar fablernas användning utav fiction i en faktabaserad miljö. Vi har i detta kandidatarbetet undersökt hur vi kan med hjälp av spekulativ fabulation skapa nya perspektiv kring en historisk händelse. Detta genom att tillämpa designperspektivet i vår designprocess för att skapa en spelfilm som undersöker mötet som uppstår. Vi kommer att gå igenom de designmetoder som vi använt oss som möjliggjorde för vår iterativa arbetsprocess, samt argumentera kring de design valen som gjordes för att uppnå det resultat som vi fick. Vi går sedan in på det resultatet som vi fick, samt lite mer djupgående in på diskussion. Där vi förklarar hur man kan undvika några av de problemen som vi fick och hur man kan fortsätta undersöka spekulativ fabulation film för framtida undersökningar. / Speculative fabulation is a design perspective that enables the combination of facts and history with imagination. It advocates for fables' use of fiction within a fact-based environment. In this dissertation we have explored how we can create different perspectives of a historical event with the help of speculative fabulation. This is done by applying speculative fabulation to our design process to create a feature film that examines the encounter which occurs. We will go through the design methods that were used and that made it possible for our iterative work process, as well as argue for the design choices that were made in order to achieve the end results. Then we explore the results we received. We will also go a little more in-depth into the process in the discussion section. The discussion section explains how to avoid some of the problems we encountered and how to continue investigating speculative fabulation films for future investigations.