Aquesta tesi presenta un estudi descriptiu comparatiu sincrònic i diacrònic del tractament dels referents culturals a set traduccions (quatre a l'anglès, dues al castellà i una al català) de la novel·la japonesa Botxan de Natsume Soseki, publicada l'any 1906. Se centra principalment en l'anàlisi comparativa de les tècniques de traducció emprades pels diferents traductors, parant una atenció especial a la tècnica d'amplificació d'informació. També s'estudia la relació entre els paràmetres textuals i extratextuals, fent èmfasi en el mecenatge, les normes de traducció i la intervenció del traductor al text. La tesi s'estructura en cinc capítols, com es detalla a continuació:Al capítol 1, Marc teòric, presentem la fonamentació teòrica, que hem dividit en un marc general, on es presenten les principals teories de la traducció en les quals es basa aquest treball, i un marc específic, en el qual fem una revisió de diferents autors que han tractat el tema dels referents culturals i les tècniques de traducció més emprades per traduir-los. També hem inclòs una breu secció sobre l'amplificació d'informació, atès que ens interessa especialment observar com funciona aquesta tècnica.Al capítol 2, Corpus i metodologia, presentem els textos amb els quals hem treballat, el model d'anàlisi que hem utilitzat, la classificació que hem seguit per agrupar els exemples del corpus en categories culturals, la terminologia que hem emprat per denominar les tècniques de traducció i el mètode emprat per presentar els referents culturals del textos meta i per extreure les conclusions.Al capítol 3, Anàlisi dels factors extratextuals del corpus, presentem la informació relacionada amb els paràmetres macrotextuals que envolten l'obra original i els set textos meta.Al capítol 4, Anàlisi de les referències culturals del corpus, presentem i analitzem els referents culturals del corpus, agrupant-los en taules on recollim la referència original, les set traduccions i la tècnica o tècniques emprades per traduir-les, seguit d'un breu comentari on es destaquen els aspectes més importants sobre com els diferents traductors han traduït el mateix referent cultural.Al capítol 5, Anàlisi de les dades extretes del corpus, sistematitzem les dades extretes del corpus i fem una valoració global de les tècniques de traducció emprades per traduir els referents culturals, així com una anàlisi detallada per traductors. Entre altres coses, recollim quines tècniques de traducció han estat més utilitzades per cada traductor i per a cada categoria cultural. A continuació valorem aquestes dades i resumim les tendències principals detectades al nostre corpus pel que fa als referents culturals, la intervenció dels traductors i el tipus de traducció que han fet. Incloem, a més una secció sobre l'amplificació d'informació, una altra sobre l'omissió, una sobre l'estil de les traduccions i, per últim, un apartat sobre les normes de traducció.A la Conclusió recollim les dades més rellevants obtingudes del nostre treball i avaluem si hem aconseguit o no els objectius marcats i si els resultats confirmen les hipòtesis de partida. També explorem futures vies de recerca.A l'Annex 1 incloem els qüestionaris resposts pels diferents traductors, a l'Annex 2 una còpia de les portades de les diferents traduccions del corpus i les il·lustracions que apareixen a dues de les traduccions, que hem considerat un tipus d'amplificació icònica fora del text i a l'Annex 3, els quadres detallats amb la informació sobre les tècniques de traducció emprades pels diferents traductors. / This is a descriptive study of the treatment of cultural references in seven translations (four into English, two into Spanish and one into Catalan) of Natsume Soseki's Botchan (1906). It focuses on the comparative analysis of the translation techniques used by the different translators, with an emphasis on the technique of amplification of information. In addition, the relationship between the textual and extratextual parameters surrounding the translation is also analysed, paying special attention to patronage, translation norms and translators' intervention in the text.The thesis consists of five chapters:Chapter 1, Marc teòric (Theoretical Framework), presents the theoretical framework. It is divided in two subchapters. The first one reviews the main translation theories in which this dissertation is based, while the second one is a literature review about the translation of cultural references and the techniques more often used to translate them. There is also a section about the amplification of information. Chapter 2, Corpus i metodologia (Corpus and Methodology), introduces the source and target texts used in this study. It also describes the terminology used in this study, the model of analysis applied, and the classification used to categorise the cultural references found in the corpus.Chapter 3, Anàlisi dels factors extratextuals del corpus (Analysis of the Extratextual Factors Surrounding the Corpus), is an analysis of the macrotextual parameters that surround the original and the target texts.Chapter 4, Anàlisi de les referències culturals del corpus (Analysis of the Cultural References Found in the Corpus), includes all the cultural references found in the corpus. Each reference is presented in a table that contains the following information: the original cultural reference, the seven translations and the technique or techniques used by the translators to translate it. Each table is accompanied by a brief comment about the more interesting aspects of the translation of that particular cultural reference.Chapter 5, Anàlisi de les dades extretes del corpus (Analysis of the Data Extracted from the Corpus), categorises the data extracted from the corpus. There is a global analysis of the translation techniques most widely used to translate the cultural references across the seven translations, as well as a detailed analysis by translator. This is followed by a summary of the main trends detected in the corpus in relation to the translation of cultural references and the translators' intervention in the text. In addition, the techniques of amplification and omission of information, the style of the translations, and the translation norms detected in the text are examined in detail.The Conclusion presents the main findings of this thesis and explores future lines of research.Appendix 1 consists of the questionnaires completed by the different translators. Appendix 2 is a compilation of all the images and illustrations found in the translations. Finally, Appendix 3 consists of various tables that include information about the translation techniques used by all the translators.

Aquesta tesi se centra en l'anàlisi comparativa i descriptiva de vint passatges irònics de les obres Unkenrufe (1992) i Im Krebsgang (2002) de Günter Grass i les seves respectives traduccions a l'anglès, el danès, el català i l'espanyol. Partint de la hipòtesi que totes les versions tendeixen a atenuar la ironia excepte les daneses –per raons de proximitat lingüisticocultural amb l'alemany– ens proposem assolir dos objectius: 1) explorar l'abast macroestructural d'aquesta suposada atenuació; i 2) fer dues propostes de classificació: d'estratègies d'ironia original i d'estratègies de traducció de la ironia. Amb aquests objectius a l'horitzó, en primer lloc emprem instruments de tipus narratològic per determinar el paper de la ironia en les obres originals, i seguidament duem a terme l'anàlisi comparativa i descriptiva dels passatges irònics mitjançant eines conceptuals semàntico-pragmàtiques. Els resultats de la investigació confirmen parcialment la hipòtesi inicial i aporten noves dades sobre la naturalesa de la ironia literària; el funcionament de la seva traducció; i el paper que hi juguen les restriccions lingüisticoculturals. / This dissertation presents the comparative and descriptive analysis of twenty ironic passages from Unkenrufe (1992) and Im Krebsgang (2002) by Günter Grass and their corresponding translations into English, Danish, Catalan and Spanish. Taking as a starting-point the hypothesis that irony will tend to be toned down in all the versions – except for the Danish ones, due to the linguistic and cultural proximity between Danish and German – the study has two objectives: 1) to explore the macrostructural impact of irony downtoning, and 2) to propose two classifications: one of original irony strategies, and one of translated irony strategies. With these objectives in mind, first we use narratological tools to determine the role played by irony in the original works, and then we use semantic-pragmatic tools to carry out a comparative and descriptive analysis of the ironic passages. The results of this study partially confirm the initial hypothesis and shed new light on the nature of literary irony, how its translation works, and the role played in it by linguistic and cultural constraints.