• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2182
  • 717
  • 216
  • 199
  • 150
  • 65
  • 46
  • 7
  • 7
  • 7
  • 7
  • 7
  • 7
  • 6
  • 6
  • Tagged with
  • 3661
  • 1238
  • 729
  • 525
  • 360
  • 355
  • 341
  • 340
  • 340
  • 338
  • 332
  • 324
  • 297
  • 263
  • 242
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
351

Educar a favor d'una nova cultura ambiental de l'aigua

Castelltort Valls, Alba 19 January 2016 (has links)
Aquesta tesi doctoral és un estudi de casos que té per objectiu identificar i analitzar les condicions i les activitats que contribueixen a la formació d'una nova cultura ambiental de l'aigua en l'alumnat de l'Educació Primària (EP) i en els estudiants del Grau d'Educació Primària (GEP). Entenent per nova cultura ambiental de l'aigua el conjunt de coneixements -tant conceptuals com actitudinals- que han d'afavorir una competència per actuar a favor de la conservació dels recursos hídrics. En el cas de primària, s'han analitzat tres experiències que tenen en comú haver aprofitat activitats i recursos que s'ofereixen des de la comunitat i participar en el programa d'educació ambiental Barcelona Escoles + Sostenibles. L'anàlisi d'aquestes experiències ha permès caracteritzar la cultura ambiental de l'aigua que s'afavoreix actualment des dels centres educatius i les activitats que hi han contribuït. En el cas dels mestres en formació, s'ha analitzat la contribució de l'assignatura de didàctica de les ciències a la formació del coneixement didàctic del contingut del cicle de l'aigua. Els resultats d'aquesta recerca han mostrat una visió global dels coneixements sobre l'aigua que s'aprenen a l'educació primària i els que perduren en finalitzar l'etapa de l'educació secundària (cas dels mestres). Els resultats evidencien que hi ha dificultats en la conceptualització del cicle natural que es perpetuen al llarg de l'educació obligatòria (com ara, el poc reconeixement de les aigües subterrànies, les dificultats per explicar el procés de condensació). I en el cas del cicle urbà, els resultats mostren que el seu funcionament és molt desconegut per l’alumnat de primària i en el cas dels estudiants del GEP, tot i tenir més coneixements inicials que els de primària, no tots ells tenen una idea complerta del seu funcionament. Tanmateix, el seguiment realitzat amb els estudiants del GEP i en un dels grups d'EP s'ha pogut comprovar que aquestes dificultats poden ser superades quan, en primer lloc, el professorat les identifica i organitza activitats de regulació metacognitiva per afavorir la progressió en el seu aprenentatge. I en segon lloc, quan les activitats externes o realitzades per persones externes a l'escola com els educadors ambientals -que també s'ha comprovat els seus beneficis- s'interrelacionen amb el treball d'aula. Una de les aportacions didàctiques d'aquest treball és la identificació dels aspectes que cal incloure o revisar per tal que, des de l'escola, s'afavoreixi la competència per actuar a favor de la conservació dels recursos hídrics. I en aquest sentit, una de les propostes més pràctiques que han emergit són els mapes d'idees per a la formació d'una nova cultura ambiental de l'aigua (mapa del cicle natural, del cicle urbà i del consum i la conservació de l’aigua) i les propostes de progressió (condensació i energia). Amb aquest treball s'ha revisat d'on venim i a on som en relació a la cultura ambiental de l'aigua, per tal de poder decidir cap a on volem anar tenint en compte els reptes de futur que es plantegen en relació a la crisis ambiental de l'aigua. / This doctoral thesis is a study of cases that has for objective identify and analyze the conditions and the activities that contribute to the formation of a new environmental water culture in the primary education schools and also in the university (Primary Education Degree). A new environmental water culture needs a set of knowledge - both conceptual and attitudinal- in order to develop the action competence towards the water resources conservation. It has been analyzed three cases at primary's schools that have as a common feature to use activities and resources that community offers to schools and to be participants of Barcelona Escoles + Sostenibles environmental education program. This case study has been useful to identify the environmental water culture that is developed at primary education schools and it has also been useful to identify which activities have helped to develop them. In the case of pre-service teachers, it has been analyzed the contribution of Science Teaching subject to develop the Pedagogical Content Knowledge (PCK) related to the water cycle model. The results of this research have shown a whole vision of elementary students' water knowledge and also the knowledge that remains at the end of secondary education (pre-service teachers' case). Moreover the results have shown that in the case of the natural water cycle, conceptual difficulties seem to perpetuate throughout compulsory education (difficulties of identifying underground water, difficulties to explain condensation process). In the case of the urban water cycle, the results have shown that both elementary students and university students, with these last ones with more initial knowledge, do not have a complete and clear picture of how the main process works. However analyzing teaching sequences carried out with pre-service teachers and also in one primary education class group it has been proved how to overcome these difficulties. Firstly when teachers identify and organize activities that promote metacognition and self regulation, students improve clearly their knowledge. And secondly, when activities carried out by environmental educators (indoors or outdoors) are integrated into the teacher planning they become more useful to the learning process. The main implication of this research is the identification of the aspects that would be important to include or review in water cycle teacher planning in order to develop the action competence in favor of water resources conservation. One of the main proposals that have emerged from this research is the conceptual maps (natural cycle, urban cycle and consumption and conservation) and the progression maps (condensation and energy). Finally this research has reviewed from where we come and where we are in relation with environmental water culture in order to decide to where we want to go taking into account the future challenges in relation with the environmental water crisis.
352

¿Se puede predecir la transferencia de los aprendizajes al lugar de trabajo?: Validación del Modelo de Predicción de la Transferencia

Quesada Pallarès, Carla 05 February 2014 (has links)
Los estudios sobre evaluación de la transferencia de la formación han mostrado que únicamente entre un 10% y un 30% de lo aprendido en la formación se transfiere al puesto de trabajo (Holton, Bates y Ruona, 2000); y que los predictores y las intervenciones tienen un modesto efecto en la transferencia (Saks y Burke, 2012). En vista de este panorama, la presente tesis doctoral tiene dos objetivos: (1) crear un modelo de predicción de transferencia de la formación, mediante el análisis de la intención de transferencia y las variables que subyacen a ésta; y (2) testar la intención de implementación como estrategia para incrementar el nivel de transferencia de los aprendizajes de la formación. Para alcanzar estos objetivos, se desarrollan dos estudios independientes pero complementarios bajo una misma investigación doctoral. El primer estudio sigue un diseño ex post facto prospectivo con un muestreo intencional (n=204), en el que se construye el Modelo de Predicción de la Transferencia (MPT) a partir de la extensión de la Teoría del Comportamiento Planificado (Ajzen, 1985) y la incorporación del modelo de Intenciones de Implementación (Gollwitzer, 1993), así como otras teorías motivacionales del individuo (Bandura, 1986; Locke y Latham, 1984), centrando el modelo en la ‘intención de transferencia’ como la variable que explica la varianza de la transferencia en mayor medida. Asimismo, se administran y validan los instrumentos de evaluación elaborados en base al MPT. El segundo estudio atiende a un diseño cuasi experimental pre-post dos grupos, con un muestreo intencional (n=64). En este estudio se confirma la estructura factorial de los instrumentos de evaluación del MPT, así como se prueban las intenciones de implementación (Gollwitzer, 1993) como estrategia de intervención para incrementar la transferencia en el grupo experimental en base a: los planes específicos de aplicación, las intenciones de implementación (pre-test y post-test), y el compromiso con la implementación de los planes formulados. Los resultados señalan que el MPT tiene una baja capacidad predictiva en general. Concretamente, el primer estudio hace emerger el ‘compromiso de transferencia’ como el factor con un rol más significativo en el modelo (f 2 = .23); mientras que los datos del segundo estudio indican que la ‘superación de obstáculos indeterminados durante la transferencia’ y la ‘capacidad de decisión en el proceso de transferencia’ son los factores con mayor relevancia en el modelo (f 2 = .64). Por otro lado, el segundo estudio no evidencia diferencias significativas en el grado de transferencia entre el grupo control y experimental, por lo que no se puede establecer que las intenciones de implementación tengan algún efecto como estrategia de intervención para incrementar la transferencia. Si bien esta tesis doctoral alcanza los objetivos propuestos, los resultados refutan la mayor parte de las hipótesis formuladas lo que, en vez de ser un obstáculo para la investigación, resulta en un paso adelante para proponer otras vías de investigación que permitan avanzar en el campo de la evaluación y la predicción de la transferencia de la formación. / Studies focused on the evaluation of transfer of training have shown that only between 10% and 30% of the learning is transferred to the job (Holton, Bates, & Ruona, 2000), and predictors and interventions have a modest effect on the transfer (Saks & Burke, 2012). Given this background, this thesis has two goals: (1) to create a predictive model of transfer of training by analyzing the intent to transfer and the variables that underlie it; and (2) to test the implementation intentions as a strategy to increase the level of transfer of learning from training. To achieve these goals, two separate but complementary studies within one doctoral research are developed. The first study follows a prospective ex post facto design with intentional sampling (n = 204), in which the Model to Predict Transfer (MPT) is built from the extension of the Theory of Planned Behavior (Ajzen, 1985) and the incorporation of the implementation intentions model (Gollwitzer, 1993), as well as other motivational theories of the individual (Bandura, 1986; Locke & Latham, 1984). The model focuses on the 'intention to transfer' as the variable that explains the most variance of transfer. Also, assessment instruments, which are developed based on the MPT, are administered and validated. The second study attends a quasi-experimental pre-post two groups design with intentional sampling (n = 64). In this study, the factorial structure of the MPT assessment instruments is confirmed, and the implementation intentions (Gollwitzer, 1993) are tested as an intervention strategy to increase the transfer in the experimental group based on: specific application plans, implementation intentions (pre-test and post-test), and commitment to the implementation of the formulated plans. Results indicate that the MPT has a low predictive ability in general. Specifically, in the first study the 'commitment to transfer' factor emerges with the most significant role in the model (f2 = .23), while data from the second study indicate that the 'indeterminate overcoming obstacles during transfer' and ‘decision-making capacity in the transfer process' are the most important factors in the model (f2 = .64). Furthermore, the second study shows no significant differences in the degree of transfer between control and experimental group, so the effect of implementation intentions as an intervention strategy to increase transfer cannot be established. Even though this thesis achieves the established goals, results disprove most of the hypothesis made. But instead of being an obstacle to the investigation, it turns to be a step forward to propose new paths for research, which will allow advancing in the field of evaluation and prediction of the transfer of training.
353

La relació socioeducativa: una proposta d’anàlisi en les polítiques de joventut

Monseny Martínez, Myrte 15 December 2015 (has links)
La relació socioeducativa: una proposta d’anàlisi en les polítiques de joventut, és una tesi doctoral que aprofundeix en la vinculació de la perspectiva de la Pedagogia Social als plantejaments de la intervenció en les polítiques de joventut. Malgrat aquesta relació no és inherent a aquestes polítiques, es considera imprescindible per a les aspiracions transformadores que se’ls hi designa en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Partint doncs d’una forma de concebre la creació de coneixement propera a la “phronesis” d’Aristòtil, en què es combina reflexió teòrica i elecció ètica entorn al desenvolupament de la praxi, s’aposta per una forma d’interpretar la intervenció en les polítiques de joventut que aproximi el discurs teòric i institucional a la dimensió pràctica. D’aquesta manera, focalitzant l’atenció en el treball de la relació socioeducativa com a factor clau en el desenvolupament d’aquesta intervenció, es vol contribuir al desenvolupament de la definició i orientació de la tasca dels professionals en la matèria, facilitant un marc referencial de coneixement específic i especialitzat que orienti i guiï la dimensió socioeducativa de la seva tasca. Amb aquesta finalitat es treballa per establir una proposta de “balises de senyalització i coneixement” que actuïn com a referent a l’hora de crear un cos de coneixement compartit entre professionals pel que fa a la construcció i anàlisi de la relació socioeducativa amb joves en la intervenció. La hipòtesi amb què es treballa és que quan major sigui el coneixement al voltant de com aquests professionals construeixen els seus referents en l’acció, millor serà la seva preparació per afrontar la incertesa a l’hora d’intervenir i així poder millorar els resultats. A tal efecte es plantegen quatre objectius: (1.) la construcció d’un marc teòric prou ampli i divers que permeti una aproximació al fenomen des d’una perspectiva pròpia aplicable a la intervenció socioeducativa en les polítiques de joventut; (2.) la identificació d’una bateria de balises que pugui esdevenir referents per a un cos de coneixement compartit que orienti als professionals en la construcció del vincle pedagògic; (3.) l’articulació d’una metodologia de contrastació de la proposta entre els experts en la matèria; així com (4.) l’aprofundiment en la vessant sociopedagògica d’aquestes polítiques. Pel seu marcat caràcter teorico-pràctic, el present estudi presenta dificultats a l’hora de separar el plantejament teòric del desenvolupament empíric, doncs versa sobre un marc conceptual i aplicat que està fortament entrellaçat. Tot i això, els principis de la Teoria Fonamentada ens permeten afrontar aquest repte des del rigor científic, articulant un bastiment conceptual que doni lloc a l’argumentari que ha de sostenir les diferents “balises de senyalització i coneixement” proposades. Cinc són les teories substantives; James & Pollard, Eichsteller & Holthoff, Biémar, Fynn i Storø, que permeten construir les dotze balises. Aquestes, en una segona fase del desenvolupament metodològic, es contrasten amb experts a través de l’aplicació del mètode Delphi per tal de determinar-ne la seva acceptació i idoneïtat. Els resultats indiquen una necessitat d’ampliació, aprofundiment i adequació de diferents aspectes d’aquestes balises, en el seu conjunt es pot dir que la proposta és pertinent i té bona acollida. També s’apunten línies de continuïtat d’aquesta investigació associades a un format de programa, que mantenint la mateixa metodologia d’investigació, permeti treballar de forma més aprofundida i específica les línies d’investigació associades a cada balisa. En l’actualitat es considera que aquest és un moment propici per emprendre aquesta tasca, tant per la necessitat urgent de revisar i reelaborar el discurs d’aquestes polítiques, com per l’oportunitat que ofereix fer-ho de forma que teoria i pràctica quedin connectades de forma més significativa que no pas fins ara, optimitzant els beneficis d’aquesta proximitat aconseguint millors resultats. / The socio-educational relationship: a proposal analysis in youth policies is a thesis that explores the link between the Social Pedagogy perspective and its relation with the intervention approaches in youth policies. Although this relation is not inherent to these policies, it is considered essential to achieve the transformative aspirations which are enunciated in the National Youth Plan of Catalonia. Having as a starting point the conception of knowledge of Aristotle called “phronesis”, who combines theoretical and ethical choice on the development of practice; the thesis supports the line of bringing closer the theoretical and institutional discourses to the practice. Thus, we believe that focusing on the socio-educational relationship as a key factor in the development of the intervention policies will contribute on the definition and guidance of the work from professionals in the field. This will ultimately provide a referential framework for the socio-educational dimension of their work. With this aim we have established a proposal of "warning beacons” which can act as a theoretical and experience reference to create a body of shared knowledge among professionals. The hypothesis under study is: the greater the knowledge on how these professionals build their references in action, the higher their preparation will be to face the uncertainty of an intervention. To this end, we consider four objectives: (1) to build a framework sufficiently large and diverse that allows an approach to this complex phenomenon from its own perspective and which can be applicable to the socio-educational intervention in youth policy; (2) to identify a series of warning beacons that can become a reference to a body of shared knowledge that guides professionals in the construction of socio-educational relationship; (3) to construct a contrasting methodology for the proposal which can be used by experts in the topic; and (4) to deepen in the socio-pedagogical aspect of these policies. Given its dual theoretical and practical background, this study presents difficulties in separating the theoretical from the empirical development because they are aspects strongly intertwined in the same framework. However, the principles of Grounded Theory allow us to meet this challenge from the scientific point of view, articulating a conceptual foundation that leads to the arguments which hold the "warning beacons" here proposed. There are five substantive theories: James & Pollard, Eichsteller & Holthoff, Biémar, Fynn and Storø, which allow us to build twelve beacons. These are contrasted, in a second phase of the methodology development, with experts through the application of the Delphi method in order to determine their suitability and acceptance. The results indicate a need for expanding, deepening and upgrading various aspects of these beacons. In global terms, we can conclude that the proposal is relevant and has a good reception. The thesis also proposes future lines of research which, by keeping the same approach, can deepen in specific aspects of each beacon. At present it is considered that this is a propitious time to undertake this task. This is because of the urgent need to review and rework the discourse of the youth policies, as well as offering the opportunity to do so in a way that theory and practice remain connected more significantly than before. Finally, by reviewing the discourse of the youth policies, the synergies between theory and practice could also be optimized which would ultimately lead to an improvement on the results.
354

La acción socioeducativa que llevan a cabo los educadores de trato directo en los centros cerrados de la zona central de Chile

Poblete González, Denisse Claudia 09 December 2015 (has links)
Esta investigación doctoral es un estudio de corte cualitativo sobre la visión que tienen los educadores y las educadoras de trato directo respecto a la acción socioeducativa que llevan a cabo en los centros de régimen cerrado de la zona central de Chile. Para contextualizar, podemos decir que dichos centros son recintos administrados por el Servicio Nacional de Menores (SENAME) que alberga a adolescentes y jóvenes que han cometido delito y que cumplen condena privados de libertad. Con la finalidad de conocer la acción socioeducativa y a los educadores a cargo de ella es que se realizaron grupos de discusión en cada uno de los cinco centros existentes en la 5a, 6a, 7a y 13a regiones. Los objetivos que orientan este estudio son conocer y comprender la acción socioeducativa desde la visión de los educadores que son quienes la llevan a cabo y aportar con orientaciones que mejoren dicha labor. Este trabajo consta de tres partes: la primera de carácter teórico donde se abordan los siguientes temas: teoría y tratamiento del delio en adolescentes, determinantes sociales en la adolescencia, la acción socioeducativa en los centros cerrados para adolescentes y antecedentes contextuales de la realidad chilena; la segunda parte se refiere al diseño y metodología de la investigación, incluyendo una descripción de los informantes que participaron en la investigación y los resultados de análisis a partir de la voz de los propios educadores participantes. La tercera parte, incluye las conclusiones, las limitaciones y la prospectiva que se generaron a partir de los resultados obtenidos y que aportan nuevas líneas de investigación que puedan contribuir a las mejoras de la acción socioeducativa. Esta investigación se complementa con una extensa revisión bibliográfica y la codificación utilizada para el análisis mediante el programa de Atlasti. Dentro de las conclusiones se ha podido constatar que desde la mirada de los educadores, es que los centros si bien son una combinación de un modelo represivo-rehabilitador están pensados para adolescentes que se caracterizan por ser violentos y con necesidades afectivas al mismo tiempo y, por este motivo, es que el recurso más importante por parte de los educadores para llevar a cabo la acción socioeducativa es el vínculo afectivo de manera que se pueda lograr cierto control y manejo de situaciones conflictivas, utilizando como técnicas el buen trato, la comunicación afectiva y la observación de los internos. Sin embargo y a pesar del esfuerzo de los educadores, estos no cuentan con una formación especializada, por ello es que para mejore el trabajo socioeducativo es necesario una preparación en competencias y conocimientos adecuados para enfrentar el día a día en los centros de régimen cerrado. / This doctoral research is a qualitative study about the vision that direct dealing educators have regarding their educational action carried out in closed regime centers of central Chile. To contextualize, we can say that these centers are enclosures managed by the National Service for Minors (SENAME) and they host adolescent and young population who have committed offense and serve sentence in freedom deprived. In order to meet the educational action and educators in charge of it, focus groups were conducted with the five existing centers of the 5th, 6th, 7th and 13th regions. The objectives that guide this study are to know and understand the education action from educators' perspective, as they are the ones who carry out and provide with guidelines to improve their work. Among conclusions it has been confirmed that from educators perspective, is that centers, although they are a combination of a repressive-rehabilitation model, they have been designed for teenagers who are mainly violent and have emotional needs at the same time and, for this reason, the most important resource for educators to carry out their educational action is affective bond to achieve some control and management of conflict situations, using techniques such as agreement, affective communication and inmate observation. However, in spite of educators' efforts, they are not provided with specialized training, that is the reason why to improve the educational work is necessary a suitable training in competences and appropriate knowledge to face daily challenges in closed regime centers.
355

Desenvolupament del professionalisme en educació mèdica: l'avaluació formativa de valors i actituds professionals en l'aprenentatge basat en problemes (ABP)

Soler Ranzani, Mònica 30 November 2015 (has links)
Malgrat que el professionalisme, entès com el conjunt de principis ètics i deontològics, valors i conductes que sustenten el compromís dels professionals de I a medicina amb el servei als ciutadans, ha estat considerat clau en l'educació de grau de medicina en els llibres blancs de l'educació mèdica locals i internacionals, molt poques facultats el tenen en compte. La Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG) és una d'elles atès que el mètode docent que s'hi utilitza, l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), permet el desenvolupament de valors i actituds professionals així com la seva avaluació. La formació i avaluació del professionalisme és, doncs, un camp molt emergent que requereix de l'aportació de la recerca per nodrir el seu desenvolupament amb rigor metodològic. És per això que aquesta tesi té per objectiu analitzar la pertinença contextual de l' escala d'avaluació formativa de valors i actituds professionals (EAFVAP) en tant que l'escala utilitzada és un manlleu provinent de la Universidad Nacional del Sur de Bahia Blanca (Argentina) i posteriorment adaptada per l'expert en ABP Luis Branda per a la Facultat d'Infermeria de la Vall d'Hebron de la Universitat Autònoma de Barcelona, i modificada posteriorment per a la seva utilització a la Facultat de medicina de la Universitat de Girona. D'altra banda pretén estudiar el desenvolupament dels valors i actituds professionals, mitjançant l'evolució dels estudiants de I a facultat de medicina de Ia Universitat de Girona formats i avaluats en professionalisme amb l'instrument. L''EAFVAP consta de quatre dimensions, amb diversos ítems o preguntes cadascuna, que són les següents: a) habilitats d'aprenentatge, b) comunicació, c) responsabilitat i d) relacions interpersonals. La tesi desenvolupa mètodes qualitatius i quantitatius per respondre a l'objectiu que es planteja. Per valorar la pertinença contextual es duu a terme un estudi qualitatiu mitjançant qüestionaris estructurats de preguntes obertes a experts en educació mèdica. D'altra banda, per estudiar l'evolució dels alumnes la metodologia a utilitzada és quantitativa. S’analitzen les puntuacions obtingudes pels estudiants amb l’EAFVAP, d’una mateixa cohort d’alumnes de medicina en dos cursos diferents, essent la primera administració del’ EAFVAP a segon curs i la darrera a tercer curs dels estudis de grau. / Even though professionalism, understood as the set of ethical principles and professional ethics, values and behaviours that nourish the commitment of medical professionals with public service, has been considered key in medical education in white local and international books, very few schools have taken it into account. The Faculty of Medicine of University of Girona (UdG) is one of them because its teaching method, in which the Problem Based Learning (PBL) is used, allows the development of values and attitudes as well as their professional evaluation. Training and assessment of professionalism is, therefore, a very emerging field that requires the contribution of research to nourish its development with methodological accuracy. Thus, on the one hand, the main objective of this thesis aims to analyze the contextual relevance of the assessment scale training of professional values and attitudes (EAFVAP) as the scale used at the Universidad Nacional del Sur in Bahia Blanca ( Argentina) and later adapted by the expert Luis Branda ABP for the School of Nursing in Vall d'Hebron at University Autanoma de Barcelona, and later modified for its use at the Faculty of Medicine of the University of Girona. On the other hand, it aims to study the development of professional values and attitudes through the development of students of the UdG-Faculty of medicine taught and evaluated with the instrument. The EAFVAP has four dimensions, each one with several questions or items, which are: a) learning skills, b) communication c) responsibility and d) relationships. This thesis develops qualitative and quantitative methods to achieve the main objective initially planned. To be able to assess contextual relevance, a qualitative study using structured open questions to experts in medical education has been carried out. Moreover, in order to study student's evolution, the methodology used is quantitative. Scores obtained by students with EAFVAP are analyzed, a single cohort of medical students in two different courses, being the first administration of the EAFVAP in the second last year and the third year of undergraduate studies.
356

El desarrollo de la competencia intercultural en un curso de español como lengua extranjera de contenidos

Vilar González, Silvia 19 March 2015 (has links)
Este trabajo de acción-investigación se centra en la descripción, el análisis y la evaluación crítica de un curso de estudios culturales sobre el mundo hispano y concretamente de España, enmarcado dentro de una pedagogía post-comunicativa centrada en los contenidos, en el que se explora el valor de los estereotipos como artefacto mediador para el cambio de actitudes relacionados con las culturas objeto de estudio. Con el fin de desarrollar el análisis crítico en los aprendientes, se examinarán las relaciones de poder establecidas en la sociedad, la política, el arte y la cultura en España durante el siglo XX y hasta la actualidad, y los conceptos oficiales de cultura en relación con esas estructuras de poder. Para este propósito se utilizarán debates, trabajos de investigación personal, conversaciones con compañeros de clase, con un nativo, así como reflexiones personales sobre las culturas propias y las que son objeto de estudio a través de una serie de evaluaciones formativas y sumativas. Los contenidos del curso se analizarán por medio del discurso argumentativo, o análisis reflexivo y crítico de productos, valores, situaciones y experiencias. Su finalidad pedagógica general es observar y describir los movimientos de la competencia comunicativa intercultural en los estudiantes durante el semestre o quizá como resultado de una fase anterior de contacto con la cultura meta; siendo estos componentes en particular la consciencia cultural e intercultural y la sensibilidad cultural. De igual modo, no descartaremos otros aspectos de la competencia intercultural que, aunque no aparecieran formulados en ninguno de los marcos teóricos consultados, sirvieran para reformular o ampliar el concepto de competencia intercultural. Aunque se preferiría introducir el análisis pormenorizado de variables individuales de personalidad y orientación de la identidad dentro de los factores analizados, se procederá al análisis del corpus teniendo en cuenta sólo datos personales e identitarios facilitados por los estudiantes de manera natural a lo largo del semestre, así como el nivel de competencia lingüística. De la misma forma, en este estudio longitudinal aceptaremos los límites impuestos por la duración de los cursos semestrales en EEUU (tres meses y medio aproximadamente), que habrán de apuntar sin embargo hacia nuevas direcciones para la investigación con el fin de mejorar los programas de enseñanza del español oral como vehículo para el desarrollo intercultural. De la misma forma, esperamos mejorar la comprensión de los fenómenos relacionados con el desarrollo de la conciencia cultural e intercultural, así como de la sensibilidad intercultural, consideradas clásicamente precursoras de la competencia intercultural, desde un punto de vista del trabajo por tareas, pero enfocado en los contenidos más que en la enseñanza implícita o explícita de la forma gramatical, o sea desde un enfoque post-comunicativo. / This action-research study focuses on the description, analysis and critical evaluation of a course for cultural studies about the Hispanic world, and Spain, framed within a post-communicative content-centered pedagogy which uses stereotypes as a mediating artifact to change attitudes toward the cultures being studied. The overall aim of the course is to help develop learners critical thinking skills through the examination of power relations in society, politics, art and culture in Spain/USA during the twentieth century, and to the present. Likewise, oficial concepts of culture will be examined within those power structures. For this purpose, debates, personal research projects, discussions with classmates, and with a native, as well as personal reflections about the cultures being studied, including their own, were implemented, and evaluated through a series of summative assessments. Course contents were analyzed by means of self-reflective texts, wich included culturally relevant products, values, situations and experiences. Its overall pedagogical goal was to observe and describe the movements of intercultural communicative competence in students during their undertaking of the course, or perhaps as a result of an earlier phase of contact with the target cultures; being the elements described mainly cultural and intercultural awareness and cultural sensitivity. Similarly, we did not discard other aspects of intercultural competence, even if not explicitly mentioned in any of the theoretical frameworks consulted, which assisted in reformulating or expand the concept within the foreign language classroom context. Personal traits variables, identity orientation, and linguistic proficiency were mentioned only in connection with relevant data provided spontaneously by the learners. Limited spam of college semesters were also be taken in the equation (3 months and a half), with the purpose of finding new, and better ways to teach oral Spanish as a second language, and as a vehicle for intercultural development. Summarizing, it is our goal to improve the understanding of phenomena from a communicative point of view, related with sub-concepts of intercultural competence, that is cultural and intercultural awareness, and sensitivity, which are likewise classically considered precursors of intercultural competence.
357

Llengua de signes i llengua escrita en la modalitat educativa bilingüe i en la intervenció amb l’infant sord

Sánchez Amat, Jordina 18 December 2015 (has links)
L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el paper de la llengua de signes catalana (LSC) a l’aula d’agrupament de la modalitat educativa bilingüe intermodal, concretament en l’ensenyament/aprenentatge de la llengua escrita a primària, i en el context general català d’assessorament i atenció a l’infant amb sordesa, per proposar estratègies d’intervenció amb l’alumnat sord. Per a tal fi, aquest treball, des d’una perspectiva ecològica que ha conduït a elaborar un disseny mixt, analitza les característiques lingüístiques i contextuals de l’alumnat de primària escolaritzat en un centre bilingüe intermodal de Barcelona (n = 16), la conversa metalingüística a l’aula d’agrupament i el context global de l’atenció a l’alumnat sord a Catalunya. En l’estudi de les narracions en LSC i llengua escrita (català/castellà) hem comparat ambdues llengües i hem comparat també, de forma exploratòria, els textos en cada llengua amb textos d’adults (n = 2), en tres àrees: gramàtica, cohesió i coherència del discurs. En la comparació entre alumnat i adults, hem observat que els textos en LSC mostren menys quantitat de diferències significatives, localitzades en dos dels nivells d’anàlisi, mentre que en el cas de la llengua escrita n’hi ha en tots tres nivells i, a més, el nombre d’aspectes que presenten diferències significatives és superior. La comparació en funció de la modalitat (signada/escrita) ens ha permès observar les similituds i diferències d’algunes estructures gramaticals interlingüístiques. El comportament en els dos nivells d’anàlisi restants mostra més domini de l’LSC que de la llengua escrita: en LSC es mantenen més els referents, l’expressió de la simultaneïtat és superior, es concreten més els episodis de la narració i s’expressa més la resposta interna dels personatges. Alguns aspectes de la llengua escrita es correlacionen amb diversos factors: l’edat, el bagatge en LSC dels pares, el temps transcorregut en la modalitat bilingüe intermodal i la llengua oral. La llengua de signes només es correlaciona amb el bagatge en LSC dels pares. Les observacions a l’aula d’agrupament mostren un entorn alfabetitzador i constructivista en què la conversa metalingüística se centra sobretot en la llengua escrita i l’ús del català signat és força estès. L’encreuament d’aquests resultats amb els de les narracions individuals denota que els aspectes sobre els quals es parla a l’aula són eminentment aquells que l’alumnat domina més. Això ens condueix a plantejar que aquesta pràctica afavoreix el desenvolupament de la llengua escrita i també que pot ser convenient reorientar la conversa cap a aquells aspectes que es dominen menys per cultivar altres processos de transferència interlingüística. Per a tal fi és cabdal promoure la modalitat educativa bilingüe, ja que els resultats denoten que, malgrat ser un projecte molt jove i innovador, el suport rebut ha estat insuficient. Quant al context global de la intervenció, els resultats de l’anàlisi documental i de les entrevistes realitzades a tres institucions de territoris diferents de Catalunya indiquen que no es contempla l’exposició a l’LSC durant el període crític del desenvolupament del llenguatge com una mesura preventiva a fi d’assegurar l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament comunicatiu i cognitiu de l’infant sord. També hem trobat indicis que no es pot garantir la informació sobre la modalitat lingüística signada als pares d’infants sords, atès que el marc teòric que fonamenta la seva pràctica es basa en les teories de l’aprenentatge de l’adquisició del llenguatge en detriment de les teories lingüístiques, i els plans d’estudis dels logopedes, que conformen la major part de professionals dels CREDA, presenten pocs continguts sobre l’LSC. Dels resultats de la recerca s’infereix que cal desvincular la intervenció lingüística primerenca de la trajectòria educativa posterior, i prioritzar el bilingüisme simultani o infantil intermodal en lloc del bilingüisme successiu. / The aim of this thesis is to study the role of Catalan sign language (LSC) in the small sign bilingual education class groups, in particular on teaching/learning written language in primary education, and in the general Catalan context of guidance and care for deaf children, in order to propose intervention strategies with deaf pupils. To this end, this study analyses the linguistic and contextual characteristics of primary school pupils in a sign bilingual centre of Barcelona (n = 16), metalinguistic conversation in the grouping classroom and the overall context of care for deaf pupils in Catalonia, from an ecological perspective that has led to the creation of a mixed design. In the study of narrations in LSC and (Catalan/Spanish) written language, we compared the two languages and also, in an exploratory manner, the texts of each language with adult texts (n = 2), in three areas: grammar, cohesion and coherence of the discourse. In the comparison between pupils and adults, we observed that the texts in LSC show less significant differences, located on two levels of analysis, while with written language they are on all three levels and, moreover, the number of aspects which present significant differences is higher. The comparison in accordance with the modality (sign/written) allowed us to observe the similarities and differences between certain interlinguistic grammatical structures. The behaviour on the two remaining levels of analysis shows more command of LSC than of written language. With LSC the referents are maintained more, the expression of simultaneity is greater, the episodes of the narration are specified more and the internal response of the characters is expressed more. Certain aspects of written language are correlated with various factors: age, parents’ knowledge of LSC, time spent in sign bilingual education and oral language. Sign language is only correlated with parents’ knowledge of LSC. The observations in the small class groups show a literacy and constructivist environment in which metalinguistic conversation is focused above all on written language, and use of Sign supported Catalan is widespread. Crossing these results with those of individual narrations indicates that the aspects talked about in the classroom are eminently those of which the pupils have a greater command. This leads us to consider that this practice favours the development of written language and also that it may be convenient to refocus the conversation toward those aspects over which they have less command in order to cultivate other interlinguistic transfer processes. For this, it is essential to promote the bilingual educational modality, as the results indicate that, despite being a very recent and innovative project, the support received has been insufficient. In relation to the global context of the intervention, the results of the documentary analysis and of the interviews carried out in three institutions from different parts of Catalonia indicate that exposure to LSC is not considered during the critical period of language as a preventive measure for the purpose of ensuring language acquisition and the communicative and cognitive development of the deaf child. We also found signs that information on the sign language modality for the parents of deaf children cannot be guaranteed, given that the theoretical framework which supports its practice is based on language acquisition learning/empiricist theories to the detriment of linguistic/nativist theories, and the syllabi of speech therapists, who make up the majority of the professionals of the CREDA, do not include many contents on LSC. It can be drawn from the results of the research that it is necessary to decouple the early linguistic intervention from the subsequent educational path, and to prioritise simultaneous cross-modal bilingualism instead of successive bilingualism.
358

Los problemas vocales del actor en formación. Evaluación de un programa de intervención para la prevención y tratamiento de voces patológicas en el Departamento de Artes Escénicas de la Universidad de Antioquia

Sorge Radovani, Lavinia Sabina 17 November 2015 (has links)
En el campo de la formación teatral hay un instrumento expresivo que amerita todo un trabajo de entrenamiento específico: la voz. Se puede afirmar que el instrumento vocal no es solamente parte del contexto físico del actor, sino que con entrenamiento y adecuación técnica puede convertirse en un efectivo medio orgánico de expresión. Esta investigación tiene como finalidad evaluar la incidencia del curso electivo Evoca, el cual fue diseñado para prevenir, diagnosticar y tratar problemas vocales de los actores en proceso de formación. Este curso se imparte en el Departamento de Artes Escénicas de la Universidad de Antioquia (Medellín – Colombia). A lo largo del texto se exponen los efectos del curso electivo Evoca, analizando los parámetros acústicos de eficiencia vocal y autopercepción, antes y después de la intervención. Se evalúa si la población estudiada se acerca a los parámetros de normalidad en el uso de su voz, si hay cambios en la dificultad vocal diagnosticada o percibida, si se presentan diferencias en la emisión vocal teatral o si hay cambios en el equilibrio corporal y el gesto respiratorio. Para lograrlo se contrastan los resultados obtenidos en dos grupos de estudiantes que conforman la muestra: GI – (grupo intervenido) y GC (grupo de control). La estructura de esta tesis está conformada por tres grandes bloques: marco teórico, marco metodológico, y análisis de resultados y conclusiones. En el marco teórico se exponen los insumos necesarios para la formulación del trabajo de campo profundizando en aspectos específicos del curso Evoca. Se incluyen opiniones de varios expertos, reflexiones alrededor de la voz actoral, la concepción sobre el entrenamiento y la enseñanza de la voz en Colombia. El marco metodológico ofrece un contexto claro de la población a la cual va dirigido el curso, los procesos seguidos para la aplicación de la intervención, los modelos de evaluación y la recolección de datos. Se exponen además, los objetivos y el diseño de la investigación describiendo el proceso de elaboración, confección y validación de instrumentos utilizados para la recolección de datos. En el capítulo análisis de resultados y conclusiones, se presentan los resultados obtenidos en cada uno de las variantes analizadas: eficiencia vocal y autopercepción, parámetros acústicos, cambios en el equilibrio corporal, el gesto respiratorio y apreciaciones de satisfacción del estudiante con referencia al programa cursado. Finalmente se exponen las conclusiones y reflexiones desarrolladas a lo largo de la investigación que conducen al planteamiento de nuevos estudios, esto con el fin de avanzar en la mejora de los procesos de educación vocal dentro de las escuelas de formación de actores en Colombia. / In the theatre formation field exists an expressive instrument that requires a specific training: the voice. We can say that the vocal instrument isn’t just the physical context of the actor, because with a training process and with an adequate technique it can become an effective and organic way of expression. This research has the objective to evaluate the importance of the “Evoca” course, which was created to prevent, diagnose and treat vocal problems of the actors that are in training processes. This course will be taught in the Scenic Art Department of the Antioquia University (Medellin-Colombia). Along this essay the effects of the “Evoca” course are being exposed, analyzing the acoustic parameters of the vocal auto perception and vocal efficiency before and after an intervention. An evaluation will determine if the target is close to the normal parameters of their voice use, if there any changes in the vocal difficulty diagnosis, if changes are perceived in the theatric voice or if any changes are perceived in body balance and respiratory gestures. To achieve with success the analysis, the results of two groups of students, GI- (group with the intervention) and GC (control group), are going to be compared. The structure of this thesis is conformed by three big steps: theoretical framework, methodological framework and the analysis of results and conclusions. In the theoretical framework, some necessary inputs are going to be exposed in order to organize and set how emphatic should the fieldwork be on specific aspects of the “Evoca” course. Opinions of several experts, thoughts and reflections of the acting voice, the perception of the training process and the voice teaching in Colombia, are topics that are going to be included as well. The methodological framework exposes a clear context of the course target, the processes used to apply the intervention, the evaluation models and the data collection. Also, the objectives and the design of the investigation are exposed, describing the process of elaboration, confection and validation of the tools and methods used to data collection. In the analysis of results and conclusions chapter, the results of each step are going to be presented: vocal efficiency and auto perception, acoustic parameters, changes in body balance, respiratory gestures and the opinions on how satisfied are the students with the coursed program. Finally, conclusions and reflections developed along the investigation are going to be exposed. These conclusions, lead to new studies approaches that helps to move along and improve the vocal education processes in the different schools that forms and trains actors in Colombia.
359

Anàlisi de l’explicació atòmica de la química escolar mitjançant una proposta didàctica basada en la Història de la Ciència

Libran Vicente, Antoni 18 November 2015 (has links)
És molt corrent veure a les classes de ciències que els alumnes tenen dificultats per comprendre el model atòmic que se’ls hi presenta. Aquest model atòmic, basant-nos en els llibres de text, presenta un àtom “físic” suportat en les teories de Rutherford i altres científics que no es relacionen fàcilment amb les reaccions químiques. És possible complementar aquest “àtom – partícula” dotant-lo d’entitat química per poder aconseguir que als alumnes no els hi resulti tant difícil el seu aprenentatge? Aquest és el camí que volem contribuir a assentar en aquesta recerca, mitjançant el concurs d’un actor que creiem molt important: la Història de la Ciència. La Història de la Ciència possibilita que els alumnes aprenguin les dificultats que va comportar desenvolupar una determinada teoria o concepte científic i, més important encara, el grau d’imaginació i creativitat necessaris pel correcte desenvolupament d’aquesta fita. La presentació usual de l’àtom en química com un àtom – partícula redueix aquesta creativitat a la memorització d’una sèrie de regles i/o algoritmes de resolució de problemes, per poder realitzar els exercicis proposats en els llibres. Tanmateix, l’ús de la Història de la Ciència contribueix a un altre aspecte fonamental de l’aprenentatge de les ciències al qual li volem donar rellevància: l’adquisició d’una imatge de la ciència més “social” per part dels alumnes. Si volem estudiar com es va desenvolupar el concepte de l’àtom químic a través de la història, és factible pensar que pot ser un ajut a l’aprenentatge entendre tots els factors que influeixen en el que podem anomenar “fer ciència”. La nostra recerca girarà al voltant d’una proposta didàctica basada en la Història de la Ciència. Analitzarem una sèrie de llibres de text per trobar unes línies mestres pel disseny de la UD, implementarem aquesta Unitat Didàctica en un grup d’alumnes de Química de primer de Batxillerat de l’Institut Obert de Catalunya i de l’INS El Cairat, analitzarem les variables que es posen en joc en aquest procés d’aprenentatge i acabarem la recerca rellegint els llibres de text amb aquest nou enfocament. Tot això ens permetrà determinar una “explicació tipus” del model atòmic en els llibres de text i comparar-la amb la nostra proposta. / We can always see in science classes how pupils blame for the excessive difficulty to understand the atomic theory they’ve learnt in class. This atomic theory, textbook based, consists principally in a “physical” atom supported on Rutherford and other contemporary scientists. They can’t be easily related with chemical reactions. Is it possible to complement this “particle – atom” giving it more chemical entity to get a better learning of this “chemical atom” by the pupils? This is the way that we’ve choose to “walk” in this research with the concourse of an “actor” which we think so important: the History of Science. The History of Science makes possible that students take care about making how difficult was developing a new theory or a new scientific concept and, more important, how much imagination and creativity was needed to do it. The atomic theory in textbooks is showed under “the umbrella” of the “particle – atom”, lowering that creativity to a couple of memoristic algorisms to solve mathematic problems. Anyway, using History of Science improves another basic topic of science learning which we want to give relevance: how students can receive a “social” image of science. If we want to study how chemical atom was developed throughout history, we’ll think that it should be a helpful item for its learning understanding which items modulate how we “do science”. The main point of our research will be the design of a TLS based in History of Science. At first, we’ll analyse a couple of textbooks to find some “master guidelines” for our design. Next, we’ll implement that TLS in a group of Chemistry of 1st of Bachelor at Catalonia Open Institute (IOC) and also we did a exploratory implementation in INS El Cairat. Then, we’ll analyse which variables “play” in our learning process of chemical atom. Finally, we’ll reread the same textbooks of the first step with our “new look” to define the textbook “typical explanation” of atom and, at last, comparing it with our proposal.
360

La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic

Rekondo Iparraguirre, Miren 25 November 2015 (has links)
La tesi doctoral La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic té la finalitat d'explorar el desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort escolar, i en concret en activitats de disseny tecnològic col·laboratiu. Amb aquest propòsit es va dissenyar, de forma col·laborativa amb una mestra, una intervenció didàctica en una escola primària en què l'alumnat va dissenyar i muntar el sistema de reg de l'hort de l'escola a través d'una seqüència de deu activitats. Per tal d'analitzar la construcció discursiva de la competència ecociutadana en dues de les activitats de la intervenció didàctica, s'han definit cinc preguntes de recerca que es focalitzen en diferents components d'aquesta competència. La primera pregunta fa referència al procés de disseny del sistema de reg, és a dir al disseny de l'acció tecnològica. S'ha fet un anàlisi de la construcció i l'evolució de les propostes de disseny, els conflictes i els acords entorn al sistema de reg. Els resultats mostren que l'alumnat tendeix a integrar elements de diferents propostes de disseny, i que no es discuteixen en base a propostes oposades i excloents entre elles. La segona pregunta pretén caracteritzar el discurs argumentatiu que es construeix en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Ens interessa conèixer d'una banda l'estructura del discurs argumentatiu, i d'altra banda la dinàmica de l'argumentació en la interacció. Els resultats mostren que hi ha diferències entre l'estructura i la dinàmica argumentativa en activitats d'argumentació científica i les activitats d'argumentació en disseny tecnològic per les diferències en els objectius i les demandes. La tercera pregunta que ens plantegem és sobre el model d'hort que es construeix discursivament en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l’hort escolar, prenent com a referència el marc de l'agroecologia escolar. Els resultats indiquen que els conflictes de disseny que es donen entre les diferents propostes tecnològiques, i la necessitat de contextualitzar i concretar el disseny del sistema de reg, fan que s'evolucioni cap a un model d'hort més dinàmic i complex. El desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort, està lligada a la construcció d'un model d'hort però també a un model de participació. Per això, a la quarta pregunta ens plantegem com es construeix i com evoluciona el model de participació en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l’hort escolar. Els resultats mostren que el disseny col·laboratiu d'un sistema de reg també ha estat una oportunitat per construir un model de participació mes democràtic. Finalment, en interessa conèixer quin és el paper de la mestra en aquest procés, i per això en la cinquena pregunta de recerca analitzem quines són les funcions de la mestra en el procés disseny col·laboratiu del sistema de reg per a l’hort escolar. Els resultats d'aquest eix d'anàlisi apunten que el paper de la mestra és fonamental ja que orienta la construcció discursiva dels dos models, tot contribuint a desenvolupar una mirada de l'hort més complexa i una manera de participar més democràtica. A partir d’aquest resultats, es conclou que actuar a l'hort com un dels àmbits preferents del sistema alimentari escolar suposa la construcció d'accions que sovint encaixen perfectament en l'àmbit de la tecnologia. Adoptar una orientació crítica de l'acció a l'escola ens ha portat a introduir el disseny tecnològic col·laboratiu com un bon context per aprendre a comprendre de manera més complexa i a participar de manera més democràtica. Aquest treball ha aportat evidències per afirmar que la tecnologia pot constituir un bon context per a desenvolupar la competència ecociutadana de l’alumnat d’educació primària per intervenir en el seu entorn, i fer-ho amb una dimensió col·laborativa i amb valors democràtics. / The doctoral thesis The discursive construction of eco-citizenship competence in primary education through collaborative technological design in a school agroecological garden aims to explore the development of the eco-citizenship competence in the school food garden, and the collaborative technological design activities in particular. For this purpose, and in a collaborative way with a teacher, a didactical intervention in a primary school was designed. The students had to design and build the watering system in the school food garden through ten activities. In order to analyze the discursive construction of the eco-citizenship competence in two of the didactical intervention activities, five research questions have been defined focused on different components of this competence. The first question is related to the watering system design process, this means, to the technological action design. The construction and evolution of the design proposals, conflicts and agreements on the watering system have been analyzed. The results show that students tend to integrate elements from different design proposals that are not contrary or mutually exclusive. The second question seeks to characterize the argumentative discourse constructed in a collaborative technological design process in the school food garden. We want to learn about the structure of the argumentative design on the one hand, and the dynamics of the argumentation during the intervention, on the other. The results show that there are differences between the argumentative structure and dynamics in scientific argumentative activities and the argumentative activities in technological design due to the differences in goals and requests. The third question is based on the garden model that is discursively constructed in a collaborative technological design process in the school garden as part of the school agroecology. The results indicate that design conflicts that appear between the different technological proposals and the need of providing a context for the watering system design promotes the evolution of a more dynamic and complex food garden. The development of the eco-citizenship competence in the school garden is not only related to the construction of a garden model but also to a participation model. That is the reason why in the fourth question we consider the way the participation model in a collaborative technological design process in a school garden is constructed and the way it develops. The results reveal that a collaborative watering system design has been a great opportunity to build a more democratic participation model. Finally, we are interested in the roll the teacher plays in this process. Thus, in the fifth research question we analyze the teacher’s roll in the collaborative design process of the watering system in the school garden. The results of this analysis show the teacher’s roll is essential because it orientates the discursive construction of the two models and it helps developing a more complex food garden approach and a more democratic way of participation. From these results we conclude that acting in a school garden as a preferential field of the school food system means the construction of actions that often fit perfectly in the technological field. The critical orientation of actions at school leads to the introduction of the collaborative technological design as a good framework to learn how to understand things in a more complex way and participate in a more democratic way. This paper provides evidences that proof that technology can build a good context to develop the students eco-citizenship competence in primary school in order to intervene in their environment and to do so in a collaborative dimension and with democratic values.

Page generated in 0.0574 seconds