Esta investigación se centra en la formación inicial del profesorado, irrumpe en el campo de la didáctica de la historia y en los fundamentos teóricos y metodológicos de las diferentes tradiciones sobre las finalidades, se encuadra en el paradigma crítico, adopta una perspectiva cualitativa y recurre a la investigación-acción y al estudio de casos para atender situaciones vinculadas con la práctica profesional de un grupo de estudiantes de maestro en el contexto del sistema educativo mexicano. El trabajo parte de la caracterización de las diferentes tradiciones para disponer de un referente que ayude a identificar dónde se ubican las estudiantes. Enseguida, por medio de un cuestionario y una entrevista en profundidad se describen, analizan e interpretan los rasgos distintivos del modelo didáctico que utilizaban sus maestros de historia durante la educación básica y el bachillerato. El aprendizaje por observación se concibe como la fuente principal para definir el estilo de enseñanza de las normalistas y por esa razón, más adelante se emplea una planeación propia para que comparen las dimensiones tratadas en las representaciones con las que ponen en práctica cuando enseñan historia. Por último, redactan un texto sobre el ideal formativo que se deriva de la secuencia para disponer de una marca que permita juzgar si al final del proceso evolucionaron hacia otras propuestas sobre las finalidades y la enseñanza de la historia. Esta actividad es similar a un diagnóstico e incluye evidencias sobre la decisión de las estudiantes a participar en un espacio formativo que incorpora la presentación, análisis y puesta en práctica de otros proyectos didácticos. La siguiente fase está orientada a generar esquemas de actuación y reflexión que superen las representaciones iniciales, en cuanto a la capacidad para describir, explicar, justificar y argumentar la enseñanza de la historia desde diversos tipos de finalidades. La adquisición de competencias se desarrolla en reuniones de seminario donde las normalistas se implican en la resolución de las situaciones problemáticas que se plantean. En ese momento, se recopilan documentos escritos sobre la habilidad para correlacionar las finalidades con los elementos didácticos de las tradiciones, analizar de manera crítica los materiales curriculares de la educación primaria y valorar sus experiencias como alumnas y maestras de historia. La fase final está destinada a experimentar diferentes perspectivas para enseñar historia (afines a un nuevo ideal formativo) y evaluar de forma sistemática su capacidad para alcanzar las finalidades que se promueven. En esta etapa las evidencias se concatenan entre sí, desde la programación de la acción (planeaciones y diarios de campo), la práctica en el aula (guía de observación, grabación en audio, diarios de clase, productos de aprendizaje), hasta la reflexión posterior sobre las tensiones que aparecen al articular las ideas o intencionalidades, la consistencia lógica en el diseño curricular y su puesta en práctica. Los resultados de la investigación indican que el cambio didáctico ha de concebirse como una mejora en los conocimientos, habilidades y actitudes que se requieren para enseñar, un trayecto que ha de comenzar desde el ingreso a las instituciones formadoras de docentes y realizarse de manera continua, aunque también queda constatada la posibilidad de que la tradición crítica sea una opción desde la formación inicial. De cualquier modo, el conocimiento que se obtiene es relativo a un marco específico y por eso, la transferibilidad de los descubrimientos a otros entornos ha de tomar en cuenta las similitudes, correspondencias y circunstancias de cada objeto de estudio. / This research focuses on initial teacher training, bursts into the field of teaching history and the theoretical and methodological traditions of different purposes on fundamentals, falls within the critical paradigm adopts a qualitative perspective and uses action research and case studies to address situations related to professional practice of a group of student teachers in the context of the Mexican educational system. The working part of the characterization of different traditions to provide a benchmark to help identify where students are located. Then, by means of a questionnaire and an interview in depth are described, analyzed and interpreted the distinctive features of the teaching model used their history teachers for basic education and high school. Observational learning is seen as the main source to define the style of teaching normalistas and for that reason, later a planning itself is used for comparing the treated dimensional representations with which implemented when teaching history. Finally, write a text on the normative ideal which is derived from the sequence to have marked so as to judge whether the end of the process evolved into other proposals on the aims and teaching of history. This activity is similar to a diagnosis and includes evidence on the decision of the students to participate in a training environment that incorporates the presentation, analysis and implementation of other educational projects. The next phase is aimed at generating schemes of action and reflection that exceed the initial representations regarding the ability to describe, explain, justify and argue the teaching of history from a variety of purposes. The acquisition of skills developed in seminar meetings where normalistas are involved in resolving problem situations that arise. At that time, written documents are collected on the ability to correlate the purposes for teaching elements of traditions, critically analyze curriculum materials for primary education and evaluate their experiences as students and teachers of history. The final phase is destined to experience different perspectives to teach history (akin to a new training ideal) and systematically assess their ability to achieve the goals that are promoted. At this stage the evidence are concatenated together, from scheduling action (plannings and field diaries), classroom practice (observation guide, audio recording, daily class learning products), to the reflection back on the tensions that appear to articulate ideas or intentions, logical consistency in curriculum design and implementation. The research results indicate that educational change has to be conceived as an improvement in knowledge, skills and attitudes required for teaching, a path must start from admission to teacher training institutions and conducted continuously, but also is proven the possibility that the critical tradition an option from initial training. However, the knowledge gained is relative to a specific context and therefore, the transferability of the findings to other settings must take into account the similarities, correspondences and circumstances of each study subject.

La presència de conductes disruptives suposa una absència de la regulació del comportament. Aquest tema s’ha tractat des de diversos àmbits, però en aquest estudi és vol fer des de la possible relació que tenen aquestes conductes disruptives i la intel·ligència emocional. Es vol saber com l’alumne pot, mitjançant un procés intern, regular la seva conducta. Aquest procés consisteix en l’adquisició d’unes habilitats socioemocionals que el portaran a ser competent emocionalment. Les conductes disruptives estan relacionades amb les competències personals que capaciten per la relació amb les altres persones. Per tant, les conductes disruptives no sols dificulten el funcionament normal de l’aula sinó que també poden denotar mancances en el desenvolupament socioemocional dels infants. El que hem volgut aconseguir amb aquesta recerca és: • descriure les conductes disruptives més freqüents, • analitzar quins elements de les competències socioemocionals dels nens i de les nenes de primària estan relacionats amb la presència, o no, de conductes disruptives que es poden manifestar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. • valorar si la presència o no d’aquestes conductes disruptives condicionaran la seva inclusió social dins del grup-classe. Per assolir els objectius plantejats s’han emprat diferents instruments (el Test d’EQI de Reuven Bar-On dels nens, el Qüestionari dels mestres sobre les conductes disruptives i un Test sociomètric ) que s’ha aplicat tant a l’alumnat com al professorat d’un conjunt d’11 escoles de primària del Vallès Occidental. En aquest estudi hi van participar disposat d’una mostra que de 1422 alumnes i de 69 mestres d’un total d’11 escoles. La recerca s’ha realitzat en dos estudis per tal de fer més entenedors els resultats obtinguts. Finalment, després d’analitzar les dades obtingudes, hem arribat a la conclusió, en el primer estudi, que la falta de competències socioemocionals és un factor involucrat en la gènesi de les conductes disruptives, especialment, la capacitat d’autoregulació emocional i autocontrol. Les altres competències també es relacionarien amb les conductes disruptives, encara que en menor mesura. Això plantejaria la necessitat d’implementar programes de desenvolupament socioemocional com a prevenció de les conductes disruptives. Les conductes disruptives es vinculen més al gènere masculí, que sembla també presentar en aquestes edats un desenvolupament socioemocional menor. Però, les diferències de gènere no solament se circumscriuen als alumnes. També els professors es veuen afectats per les diferències en aquestes competències i així les mestres perceben més conductes disruptives que suposen enfrontaments personals. Els resultats obtinguts en el segon estudi ens indiquen que una bona socioempatia és fonamental per poder integrar-se en el grup dels iguals. I aquesta es veu afavorida per l’adequada comprensió de les pròpies emocions. També és important, per una millor integració, l’autovaloració. Un alt autoconcepte provoca menys acceptació entre els iguals. En general, la manca d’intel·ligència emocional provoca que els individus resultin més antipàtics. No obstant la incidència de les habilitats socioemocionals en la integració depèn del sexe. En els nens és on s’observa que aquesta mancança provoca una menor integració. Els individus que generen més antipatia generen són els que presenten més conductes disruptives i aquests solen ser nens. Aquesta relació entre habilitats socioemocionals i integració no és tant rellevant en el cas de les nenes; probablement perquè aquestes tenen un bon nivell d’habilitats socioemocionals i són ben acceptades pels iguals. Tot i que sorprenentment aquestes són més selectives en les seves eleccions. / The presence of disruptive behaviour supposes an absence of behaviour regulation. This issue has been approached from different areas, but in this study it wants to be done in between the possible relationship of these disruptive behaviours and emotional intelligence. We want to know how the student, through an internal process, can regulate their own conduct. This process consists of the development of certain socio-emotional skills that will lead the student to be emotionally competent. The disruptive behaviours are related to personal skills that enable the relationship with other people. Therefore, not only disruptive behaviours difficult the normal operation of the classroom but can also denote gaps in socio-emotional development of children. What we wanted to achieve in this research is: • To describe the most frequent disruptive behaviours. • To analyze which socio-emotional competencies of students are related with the presence of disruptive behaviours. • To recognize if the disruptive behaviours can affect their social integration in the class group. In order to achieve the objectives we have used different resources (the EQIYv Test Reuven Bar-On of children, Teachers Questionnaire on disruptive behaviour and a sociometric test) that have been applied to both students and teachers of 11 primary schools in the Vallès Occidental. In this study took part 1,422 students and 69 teachers from 11 schools. The research was conducted in two studies in the purpose of making the results more understandable. Finally, after analyzing the data, we concluded, in the first study, that the lack of socio-emotional skills is a factor involved in the genesis of disruptive behaviours, especially the self-control and the capacity of emotional self-regulation. The other skills are also related to disruptive behaviour, although to a lesser extent. This raises the need to implement programs of socio-emotional development so as to prevent disruptive behaviours. Most of the disruptive behaviours are linked to male gender; who seem to show at this early age less socio-emotional development. However, gender differences are not only confined to students. Teachers are also affected by the differences in these skills so female teachers perceive more disruptive behaviours which involve personal confrontations. The results of the second study indicate that a good socio-empathy is essential to be integrated into the group of peers. This is favoured by the proper understanding of emotions. It is also important the self-assessment for a better integration. A self concept causes fewer acceptances among peers. In general, the lack of emotional intelligence causes that individuals are mostly unfriendly. However, the influence of the socio-emotional abilities depends on the gender. In boys is where we can see that there is this gap that causes less integration. Individuals who generate more antipathy are those that show more disruptive behaviours and they are usually boys. This relationship between integration and socio-emotional skills is not as relevant in the case of girls; it is probably because they have a good level of socio-emotional skills and are well accepted by peers. Unexpectedly, girls tend to be more selective in their own choices.

El propósito principal de la investigación fue explorar y analizar, desde una perspectiva de género, la relación entre la forma en que las educadoras despliegan sus estrategias discursivas con niñas y niños, sus creencias de género y la calidad de proceso que caracteriza a las aulas en que se desempeñan y a las cuales asisten niñas y niños de tres o menos años de edad de la Región del Bío – Bío en Chile. El estudio corresponde a un diseño mixto secuenciado. La primera fase es de carácter cualitativo y contempló la participación de 20 educadoras y la segunda fase es de naturaleza cuantitativa y consideró la participación de 120 educadoras. Por medio del análisis del discurso que despliegan las 20 educadoras en interacción con niñas y niños se elaboró un sistema de categorías orientado a capturar, registrar y analizar, desde una perspectiva de género, las estrategias dialógicas que despliegan con niñas y niños. En tanto, la segunda fase, que corresponde a un análisis descriptivo correlacional no experimental, permitió establecer el vínculo entre algunas de las estrategias discursivas pesquisadas en la primera fase, las creencias de género de las educadoras y la calidad de proceso de las aulas en que se desempeñaban. Los resultados derivados de ambas fases de estudio identifican la diversidad de estrategias discursivas que despliegan las educadoras con niñas y niños y las funciones con que éstas cumplen; ponen de relieve los recursos discursivos que las educadoras privilegian para favorecer el proceso de enseñanza y aprendizaje; evidencian la construcción de una actividad discursiva diferenciada, según sea niña o niño con quien la educadora dialoga; muestran que las creencias de género que portan las educadoras median la manera en que distribuyen sus recursos dialógicos con niñas y niños; y exponen que las creencias de género de las educadoras y la forma en que dialogan con niñas y niños afecta la construcción de contextos educativos equitativos y de calidad. El trabajo destaca la relación que existe entre discurso, pensamiento y cultura, ampliando y profundiza, desde una perspectiva de género, el conocimiento en torno a la diversidad de factores que intervienen en el proceso de construcción de contextos educativos de calidad, así como en el proceso de construcción de una sociedad más justa, libre de estereotipos de género; constituyendo a las creencias de género que caracterizan a las educadoras y la forma particular en que dialogan con niñas y con niños en ejes relevantes de la calidad de proceso de las aulas destinadas a quienes se inician en el camino de la educación formal, las niñas y niños de tres o menos años de edad. / This investigation was chiefly designed to explore and analyse, from a gender perspective, the relation between the way female educators deploy their discursive strategies with children of both sexes and their gender beliefs, as well as the process quality that characterises the target classrooms, where these beliefs are at work and which welcome girls and boys of no more than three years of age in Chile’s Bío Bío Region. This study adopted a sequenced mixed-methods approach. The first phase is qualitative and involves the participation of 20 female educators, the second phase is quantitative and involves the participation of 120 female educators. Through the analysis of the discourse that is deployed by the 20 educators in interaction with girls and boys, a system of discursive categories was elaborated, aimed at grasping, registering and analysing, from a gender perspective, the dialogic strategies these educators deploy with the children. The second phase, which corresponds to a non-experimental, correlational and descriptive analysis, allowed to establish a link between some of the discursive strategies that are investigated during the first phase, the gender beliefs of the educators, and the quality of the process at work in the classrooms in which these beliefs are invested. The results deriving from both phases of the study characterize the diversity of the strategies implemented by the educators with girls and boys, and the functions these strategies achieve. They highlight the main discursive resources that the educators call on in order to further the teaching and learning process. They evince the construction of a differential discursive activity, depending on the gender of the child the educator converses with. They indicate that the gender beliefs belonging to the educators arbitrate the way these distribute their dialogic resources with girls and boys. They finally show that the gender beliefs of the educators and the way they converse with the children do affect the construction of equitable and quality educational contexts. This work provides further evidences to the link that, from a sociocultural and a gender perspective is established between mind, speech, culture and social activity. This study develops and deepens, from a gender perspective, the knowledge of the complexity of a wide range of factors engaged in the construction process of quality educational contexts, as well as in the construction process of a fairer society exempt from gender stereotypes, identifying the self-regulation of the educators’ gender beliefs, and the particular way these converse with children, as fundamental axes of the quality process of the classrooms that target those who start on the road to formal education, the girls and boys of no more than three years of age.

Aprendre, segons el DIEC2, és adquirir coneixement i, coneixement, segons el diccionari filosòfic d’André Comte-Sponville, implica una certa relació d’adequació entre el subjecte i l’objecte, entre la ment i el món. Aquesta “adequació” és susceptible de veure’s afectada per l’humor, en la seva vessant comunicativa que emana de la capacitat d’establir lligams amb els altres ja que cadascú es constitueix a partir de la relació que té amb els altres. Així doncs, en aquest treball, proposo endinsar-nos en el coneixement de dos mecanismes interrelacionats a l’hora d’abordar la construcció de l’espai intersubjectiu, la reformulació i l’humor, mitjançant l’anàlisi de diverses seqüències orals en què la paraula es viu com una interacció per tal de produir diferents efectes (lingüístics, relacionals i cognitius) dins un microcosmos accional específic: la comicitat. Les meves observacions convergeixen en el fet que els alumnes mouen segons els seus interessos el discurs produït a l’aula cap al món de la diversió, cap al regne de la disbauxa i que a banda, són capaços de crear mitjançant la repetició humorística esdeveniments en una varietat de marcs de participació. A partir d’això es pot deduir que la reformulació humorística sensibilitza els alumnes vers aspectes pragmàtics i formals de l’ús de la llengua, i per tant, els permet millorar la seva competència lingüística i el seu coneixement de les normes socials. En aquest darrer punt i en el fet que actualment no tinc notícia, si més no a Catalunya, de cap altre treball etnogràfic sobre la gestió de l’humor per part dels alumnes en el procés d’aprenentatge, rau l’interès de la meva recerca. / Aprender, según el DIEC2, es adquirir conocimiento y, conocimiento, según el diccionario filosófico de André Comte-Sponville, implica una cierta relación de adecuación entre el sujeto y el objeto, entre la mente y el mundo. Esta "adecuación" es susceptible de ser afectada por el humor, en su vertiente comunicativa que emana de la capacidad de establecer vínculos con los demás ya que cada individuo se constituye a partir de la relación que tiene con el resto. En este trabajo, propongo profundizar en el conocimiento de dos mecanismos interrelacionados en el momento de abordar la construcción del espacio intersubjetivo, la reformulación y el humor, mediante el análisis de varias secuencias orales en las que la palabra se vive como una interacción para producir diferentes efectos (lingüísticos, relacionales y cognitivos) dentro de un microcosmos accional específico: la comicidad. Mis observaciones convergen en el hecho de que los alumnos dirigen según sus intereses el discurso producido en el aula hacia el mundo de la diversión y que además, son capaces de crear mediante la repetición humorística eventos en una variedad de marcos de participación. A partir de esto se puede deducir que la reformulación humorística sensibiliza a los alumnos hacia aspectos pragmáticos y formales del uso de la lengua, y por consiguiente, les permite mejorar su competencia lingüística y su conocimiento de las normas sociales. En este último punto y en el hecho de que actualmente no tengo noticia, al menos de que exista en Catalunya, de cualquier otro trabajo etnográfico sobre la gestión del humor por parte de los alumnos en el proceso de aprendizaje, radica el interés de mi investigación. / Learning, according to DIEC2, is to acquire knowledge and understanding, according to the André Comte-Sponville’s philosophical dictionary, implies a certain relationship between the adequacy of subject and object, between mind and world. This "adequacy" is likely to be affected by humor in its communicative way that emanates from the ability to establish links with each other because everyone is built starting from the relationship with others. Therefore, this paper propose to study thoroughly the knowledge of two interrelated mechanisms to tackle the construction of the intersubjective space, humor and reformulation, by means of the analysis of several oral sequences in which the word is lived as an interaction in order to produce different effects (linguistic, relational and cognitive) in a specific actional microcosm: comicality. My observations converge on the fact that students, according to their interests, direct the speech produced in the classroom to the realm of entertainment, and also, they are able to create by humorous repetition events in a variety of participation frames. From this we can deduce that the humorous reformulation sensitizes students towards formal and pragmatic aspects of language use, and thus allows them to improve their language skills and knowledge of social norms.

El tema d’estudi de la investigació s’emmarca en el camp de la didàctica de les ciències socials i el patrimoni. L’objecte d’estudi és la didàctica del patrimoni arquitectònic i, tanmateix, el comportament i desenvolupament de la professionalitat dels docents. El cos central de la tesi te dos eixos vertebradors: 1. La conceptualització i construcció de nous coneixements que puguin millorar la didàctica del patrimoni arquitectònic com a font històrica. 2. La descripció i anàlisi de les competències del professorat: els seus coneixements, les seves opinions i idees, i també les seves pràctiques professionals. És una investigació descriptiva i empírica que fa servir instruments de tipus qualitatiu (grup de discussió) com de tipus quantitatiu (qüestionari). El patrimoni arquitectònic és un testimoni viu del passat humà. Quan el professor el fa servir com a font històrica, hauria de tenir en compte una sèrie de factors que són inherents a l’objecte arquitectònic, entenent aquest com una realitat viva i un document de la història. La font arquitectònica és diferent al document escrit i per tant cal fer un ús adequat a la seva naturalesa. La complexitat de l’obra arquitectònica, la dificultat per a interpretar-la i els problemes didàctics que se’n deriven segons els diferents criteris emprats en la restauració, són elements a tenir em compte quan es fa ús del patrimoni arquitectònic com a font de coneixement històric i social. La investigació es formula tres preguntes sobre les competències dels docents: 1. Quin tipus de coneixements tenen els professors sobre el patrimoni arquitectònic 2. Quin és el pensament i concepcions dels professors 3. Quina és la pràctica docent dels professors La tesi està estructurada en tres apartats: 1. Primera part. Marc teòric-conceptual: en primer lloc es formula l’objecte d’estudi, les preguntes, objectius i hipòtesi. Es fa una revissió de l’estat de la qüestió sobre la didàctica del patrimoni arquitectònic. Es revisen els estudis i investigacions que precedeixen la investigació. Es plantegen les bases conceptuals i disciplinars de la didàctica del patrimoni arquitectònic com a font històrica. Les disciplines de referència són l’arquitectura, la història i la didàctica. 2. Segona part. Marc empíric: per poder conèixer la realitat dels docents en matèria de competències patrimonials s’ha definit com a població d’estudi, els professors de Secundària dels centres públics de Catalunya que tenen l’especialitat de Ciències Socials. Els instruments d’observació indirecta que s’han dissenyat són el grup de discussió i el qüestionari. La mostra participant ha sigut d’un 10% dels professorat d’aquests centres. Una vegada recollits, mesurats i processats els resultats, la investigació descriu i analitza les respostes dels professors. 3. Tercera part. Conclusions: Es presenten els resultats obtinguts. Fan referència als tres àmbits que defineixen les competències docents: sobre els coneixements, les idees i concepcions, i les pràctiques docents. La investigació adjunta, com a apèndix, uns suggeriments sobre el tractament didàctic del patrimoni arquitectònic com a font històrica. Proposa en primer lloc la manera de fer la crítica de la font i en segon lloc, unes orientacions per realitzar visites i itineraris patrimonials. Al final de la investigació es presenten uns annexos. Cal destacar l’annex fotogràfic que aporta contingut visual al discurs en presentar imatges d’abans i desprès de les actuacions de restauració efectuades. / The subject of academic study of this investigation resides in the area of the didactics in social sciences and heritage. The study topic is the didactics of architectural heritage, including the behaviour and development of teachers’ expertise. The main body of the thesis is comprised of two supporting axis: 1. The conceptualisation and construction of new knowledge that helps the improvement of the didactics of architectural heritage as a historical source. 2. The description and analysis of teachers’ competences: their knowledge, opinions and ideas, and their professional teaching practices. This is a descriptive and empirical research that uses both qualitative tools (group discussion) and quantitative tools (questionnaire.) The investigation formulates three questions about teachers’ competences: 1. What is the type of knowledge that teachers have got on architectural heritage? 2. What is the knowledge and conception of teachers? 3. What is the teaching practice of teachers? The thesis is structured on three parts: 1. Theoretical-conceptual framework. The study topic, questions and hypothesis are formulated. A revision of the state of the question on the didactics of architectural heritage is implemented. 2. Empirical framework. The teachers of Secondary Education in Catalonia form the study population of the thesis. The indirect observation tools designed for the investigation are the group discussion and the questionnaire. The range of participation was a 10% of the teachers in these education centres. Once the results have been obtained, measured and processed, the investigation describes and analyses teachers’ answers. 3. Conclusions: the results obtained in the investigation are presented. They cover the three areas that describe teaching competences: knowledge, ideas and conceptions, and teaching practices. The research attaches, as an appendix, suggestions for didactic treatment of heritage as a historical source. At the end of the investigation the annexes are shown. It is important to emphasise the photographic annex that provides the discourse with visual content as it presents images before and after the restoration.

Els adolescents que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) formen part d’una població que es troba clarament en situació de desprotecció i risc social greu a causa de les circumstàncies personals i sòciofamiliars per les quals travessen. Les dades referides al desenvolupament acadèmic d’aquests joves són força decebedores, evidenciant un problema de dimensió significativa, ja que la manca d’unes competències bàsiques, i en molt casos, el fet de no haver assolit el títol de l’ESO, els dificultarà la possibilitat de continuar estudiant, l’accés a una ocupació i possiblement l’exercici de la ciutadania activa. A partir de les breus consideracions anteriors, que permeten delimitar el problema d’investigació, establim aquesta recerca amb la finalitat d’analitzar en profunditat el perfil dels adolescents tutelats i residents en CRAE, indagant en els factors (personals, sociofamiliars i educatius) que influeixen en el desenvolupament acadèmic i, a més, prenent com a referència el grau de domini de les seves competències bàsiques. Un cop identificats els factors, la finalitat que se’n deriva fa referència a l’elaboració d’un model d’intervenció socioeducativa per als CRAE que permeti actuar no tan sols sobre l’adolescent, sinó que a més incideixi en l’institut o centre de formació, la família i sobre el mateix centre residencial, per així augmentar el rendiment acadèmic dels adolescents. En conseqüència, s’estableix un marc teòric de referència sobre la base de tres pilars fonamentals reflectits a partir de tres capítols: els Centres Residencials d’Acció Educativa, en què s’analitza el funcionament d’aquests recursos residencials i es profunditza en el perfil i les necessitats dels adolescents atesos. En aquest capítol s’emfatitza també en la intervenció socioeducativa en els CRAE, fent referència als Projectes Educatius Individuals (PEI) i els principis metodològics que se’n deriven. El segon capítol està centrat en els factors condicionants dels processos d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la delimitació conceptual del fracàs escolar i des del punt de vista que aquest és un constructe polièdric que es conforma a partir de la interrelació de diferents factors que no fan referència en exclusiva als joves, sinó que, a més, influeixen el sistema sociofamiliar, el centre educatiu i el CRAE on resideixen. El tercer capítol s’emmarca en el paper de les competències en els processos d’ensenyament-aprenentatge. És fonamental posar de rellevància l’abordatge dels processos d’ensenyament sota el paraigua de l’aprenentatge basat en competències per garantir, en la mesura del possible, que aquests joves adquireixen els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se de la forma més eficient possible en la seva quotidianitat. En nombroses ocasions, els CRAE tenen l’evidència de les veritables dificultats dels joves per resoldre situacions de la vida quotidiana, posant de manifest una excessiva dependència de l’equip educatiu del centre. Per aquest motiu en aquesta Tesi Doctoral es presenta i fonamenta un model d’ensenyament-aprenentatge basat en la gestió per competències, vinculat al Projecte Educatiu Individual al qual fèiem referència anteriorment. A continuació establim el marc aplicat d’aquesta Tesi Doctoral començant per la seva fonamentació, basada en una metodologia bimodal (utilitza de forma complementària un procediment metodològic quantitatiu i qualitatiu), seguidament es defineixen les variables a estudiar, la població i la mostra, a més de la descripció i fonamentació de la tipologia d’instruments que s’utilitzen: qüestionaris, entrevistes i anàlisi documental. Els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa, la utilització d’una estadística descriptiva i inferencial, així com el tractament de dades qualitatives, ens permeten concloure que són nombrosos i diversos els condicionants que incideixen en el desenvolupament acadèmic dels joves tutelats. Les conclusions més significatives fan referència a: • La importància de l’estabilitat de l’estat emocional i relacional. • L’estabilitat familiar. • Les expectatives que els tutors/res i el professorat dipositen en els adolescents són menors que la que mostren els propis joves. • El desenvolupament d’uns hàbits d’estudi facilita un augment del rendiment acadèmic. • La manca de concentració i atenció mostrades en el desenvolupament de les tasques acadèmiques és evident en una part significativa d’adolescents que han participat en la recerca. • La competència Social i ciutadana, Aprendre a aprendre i Autonomia i iniciativa, a més de la dimensió en Resolució de problemes s’erigeixen com a preponderant en relació al grau de domini de les competències bàsiques. • Els joves s’autoperceben amb un domini més elevat de competències bàsiques que el percebut pels seus tutors/res als CRAE i els seus professors/res als instituts o centres de formació. • Els joves mostren unes expectatives més elevades en el nivell d’estudis a assolir que els que manifesten els seus tutors/res als CRAE. • Existeix la necessitat de donar a conèixer als instituts i centres de formació què és un CRAE, quina finalitat té, quins professionals atenen als joves, i quin suport poden oferir en relació a la tasca educativa conjunta. Posteriorment, es planteja un model d’intervenció socioeducativa fonamentat en quatre eixos d’actuació (adolescent, CRAE, família i institut o centre de formació), amb la finalitat d’augmentar el rendiment acadèmic dels joves. Per acabar, s’expliciten les limitacions i les noves línies d’investigació que se’n deriven de la recerca. / The adolescents who live in Welfare Residential Centres (CRAE) are part of a vulnerable population who experience defencelessness and social risk as a consequence of their personal and social/family circumstances. The data related to their academic development are quite disappointing showing a significative problem. The lack of basic competences, and in many cases, to not have achieved the Secondary School Diplome, hinder the possibility to keep studying, the access to an occupation and, probably, even the opportunity to exercise an active citizenship. Base on the previous considerations, which allow us to delimitated our research question, we plan this study with the ultimate purpose to deeply analyze the guarded adolescents in CRAEs, enquiring into the factors (personal, social/family and educative) that influence in their academic progress taking as a reference their basic competences level. Once those factors are identified, the study aims to draw up a socioeducative intervention model to implement within CRAEs, allowing not only a work with the adolescent, but also with school, educational centre, family and the residential centre itself, providing an academic achievement increase. As a consequence, it is offered a theoretical frame based on the three pillars expanded on three chapters. The first one called Child Residential Centres, analyzes the operating mode of those residential placements and goes in depth the profile and needs of the fostered adolescents. In this chapter is also analyzed the educative intervention at CRAEs, specially concerning the Individual Educational Project (PEI) and their methodological principles. The second chapter deals with the conditioning factors of the teaching-learning process, taking as a reference the concept of academic failure and stating that concept as a multidimensional construction based on the interface of different factors which are not only related to the adolescents but also to the family, educative system and the residential centre where they live. The third chapter presents the role of the competences in the teaching-learning process. The important thing is to set out this process as a competence-based learning program, so it is possible to guarantee the needed skills to these teenagers and facilitating their self development in their daily life. It is usual to observe from CRAEs, as a witness, how the adolescents have often troubles to solve quotidian situations making clear the high dependency with the educational team. That is the reason why this PhD study presents and lays the foundation of a teaching-learning model to achieve competencies related to the early named Individual Educational Project (PEI). Set forth below is the framework used for this PhD. Starting with its foundation, based on a bimodal methodology, that means the use of complementary quantitative and qualitative procedures, then variables, population and sample are defined. Description and foundation of instrumental typology are described as well: surveys, interviews and documentary analysis. The results, based on qualitative and quantitative analysis, using a descriptive and inferential statistics, as well as qualitative data processing, allow us to conclude that there are many and various factors that affect the academic development of young mentored youngsters. The most significant conclusions refer to: • The importance of the stability of emotional and relational state. • The family stability. • Tutors/teachers expectations are lower than those showed by youngsters. • Develop study habits facilitates an increase of educational achievement. • Lack of concentration and attention shown in the development of academic work is evident in a significant proportion of adolescents participating in the research. • Social and civic, Learning to learn and Autonomy and initiative competence, as well as the dimension Conflict Resolution set as dominant in relation to the degree of mastery of basic skills. • Young people perceive themselves with a higher mastery of basic skills that perceived by their tutors to CRAE and their teachers at Secondary School or Training Centres. • Young people show higher expectations on their studies level goal that those show by their tutors at CRAE. • There is a need to inform Secondary School and Training Centres what a CRAE is, its purpose, the kind of professionals working there and what CRAEs can offer in relation to a complete educational work. Afterwards, a socio-educational intervention model is presented based on four areas of action: teenagers, CRAE, family and Secondary School or Training Centre, in order to increase the academic achievement of young people. Finally, limitations and new research lines from the research are described.

L’objectiu es categoritzar la qualitat investigadora en Espanya dels professors universitaris en Ciències de l’Esport. La mostra està representada per 1469 professors. El nombre d’articles en Web of Science (WoS) i l’índex H foren utilitzats com a principals indicadors de la qualitat. En tots els índexs bibliomètrics es van observar diferències significatives entre universitats tant en Grau com en Postgrau. Aquestes diferències van estar associades a professors molt concrets que són els responsables de la majoria de les publicacions. Per a totes dues àrees es va evidenciar en els darrers anys un increment exponencial de registres en WoS. Els nostres resultats mostren que la majoria del professorat de EF i de DEC no realitza cap funció investigadora de qualitat, i aquells que la realitzen evidencien índexs bibliomètrics molt deficients. Aquestes dades són clarificadores de la necessitat d’establir mesures que fomentin la qualitat investigadora d’aquestes àrees així com de replantejar les funcions docents i/o investigadores dels professors. Els índex bibliomètrics mostrats per a grups específics (funcionaris amb al menys un sexenni i comissions d’acreditació del professorat funcionari) han de servir de referència per a les diverses agències d’avaluació. / El objetivo es categorizar la calidad investigadora en España de los profesores universitarios en Ciencias del Deporte. La muestra está representada por 1469 profesores. El número de artículos en Web of Science (WoS) y el índice H fueron utilizados como principales indicadores de calidad. . En todos los índices bibliométricos se observaron diferencias significativas entre universidades tanto en Grado como en Posgrado. Estas diferencias estuvieron asociadas a profesores muy concretos que son los responsables de la mayoría de las publicaciones. Para ambas áreas se evidenció en los últimos años un incremento exponencial de registros en WoS. Nuestros resultados muestran que la mayoría del profesorado de EF y de DEC no realiza ninguna función investigadora de calidad, y aquellos que la realizan evidencian índices bibliométricos muy deficientes. Estos datos son clarificadores de la necesidad de establecer medidas que fomenten la calidad investigadora de estas áreas así como de replantear las funciones docentes y/o investigadoras de los profesores. Los índices bibliométricos mostrados para grupos específicos (funcionarios con al menos un sexenio y comisiones de acreditación del profesorado funcionario) deben servir de referencia para las distintas agencias de evaluación. / The aim is to categorize the research quality of Spanish university professors of Sport Sciences. The sample is represented by 1469 teachers. The number of papers on Web of Science (WoS) and the index H were used as the main indicators of quality. In all bibliometric indices significant differences existed between universities both at degree and postgraduate level. These differences were associated with very specific teachers who are responsible for the majority of publications. For both areas an exponential increase in WoS records was achieved during the last few years. Our results show that most teachers of PE and DEC don’t implement any research with quality and the ones who do it, show really poor bibliometric indices. This fact makes clear the need to promote actions that increase the research quality in these areas and also to rethink of functions of researching and teaching of professors. Bibliometric indices shown for specific groups (civil servants with at least a six-year accreditation committees and faculty staff) should serve as a reference for the various rating agencies.

“Els Infants d’Origen Immigrat i l’Escola Infantil a Catalunya” és el títol de la tesi doctoral presentada que deriva d’una investigació iniciada juntament amb el grup de recerca GRADASEL (Grup de Recerca d’Atenció a la Diversitat: Aspectes Socioculturals, Emocionals i Lingüístics”) de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot seguint la línia d’investigació de l’antropòleg Nord-americà Joseph Tobin centrada en l’acollida d’alumnat immigrat a l’escola infantil des d’una perspectiva transcultural. Els objectius de la recerca desenvolupada a Catalunya se centren a detectar quina és la percepció que tenen els mestres de l’escola infantil respecte de l’alumnat d’origen immigrat, així com les necessitats que es desprenen del seu discurs. L’enfocament metodològic abordat en la recerca pretén escoltar la veu dels diferents agents implicats en l’acció educativa de l’escola infantil a partir del que Tobin anomena “Video-cued Multivocal Ethnography”. Aquest mètode de fonamentació etnogràfica es basa en l’anàlisi del discurs de grups de discussió (focus groups) a partir dels comentaris i observacions que fan els participants en veure uns vídeos etnogràfics que mostren el que seria un dia habitual a l’escola. D’acord amb els principis metodològics, el vídeo etnogràfic es converteix en una eina protectiva per a estimular la reflexió sobre la pràctica educativa tot provocant que emergeixi un discurs espontani entre els agents educatius que posi de manifest els seus valors personals i educatius. L’anàlisi del discurs ha donat lloc a l’organització dels resultats en quatre blocs: - Aproximació al marc educatiu de l’etapa Infantil: la recerca s’inicia amb l‘anàlisi del context educatiu de l’etapa infantil de manera genèrica, tot entenent que aquest determina el marc en el qual es valora l’educació de l’alumnat d’origen immigrat. De l’anàlisi es desprèn un discurs que posa l’accent sobre la tendència escolaritzadora de l’etapa infantil i un neguit pels continguts d’aprenentatge cognitiu, en especial vers la lectura i l’escriptura. - L’etapa infantil i l’alumnat d’origen immigrat: les percepcions dels mestres mostren com la diversitat cultural es considera part inherent a la diversitat de l’alumnat, ignorant les especificitats derivades del contacte entre cultures o la influència dels valors i estereotips socials en el desenvolupament de la identitat. Tot i que en l’etapa infantil les valoracions són afectuoses vers aquest tipus d’alumnat, la percepció varia en funció de la quantitat acollida. S’evidencia que preval una percepció multicultural de l’educació i no tant intercultural. - La relació Escola – Família: es fa palesa una distància entre l’escola i la família, considerant-se ambdós com a àmbits educatius separats, on la manca de comunicació i de relació genera tensió i exigències mútues, especialment en centres de tendència més escolaritzadora. Aquesta distància s’agreuja en el cas de famílies d’origen immigrat, alimentant o mantenint estereotips quan n’hi ha. Això no obstant, també es constaten iniciatives d’acostament significatives. - Llengua i Aprenentatge: es reconeix la importància de vetllar per una adquisició natural de la llengua vehicular i s’empren mesures diverses i flexibles per a estimular-ne l’aprenentatge en els estadis inicials, però es deixa d’estimular un cop s’adquireix una competència conversacional bàsica. Es constata també una clara preocupació per la llengua catalana, especialment davant l’ús estès del castellà en els entorns socials. Les llengües d’origen dels alumnes no es fan presents a l’escola, desaprofitant el seu potencial educatiu de cara al foment de la competència plurilingüe. / "Children of Immigrant Origins and Early Childhood Education in Catalonia" is the title of the doctoral thesis presented stemming from an investigation initiated together with the GRADASEL research group (Research Group for Attention to Diversity: Socio-cultural, Emotional and Linguistic Aspects") of the Universitat Autònoma de Barcelona, following American anthropologist Joseph Tobin’s research line focusing on the reception of immigrant students in ECE from a cross-cultural perspective. The objectives of the research carried out in Catalonia focus on detecting ECE teacher perceptions regarding children of immigrant origins, as well as the needs that emerge from their discourse. The methodological approach addressed in the research aims to listen to the voices of the ECE teachers throughout Tobin’s ''Video-cued Multivocal Ethnography". Such methodology, of ethnographic foundation, is based on focus group discourse analysis once having viewed school ethnographic videos. In accordance to the methodological principles, the ethnographic video becomes a projective tool stimulating reflection on educational practice bringing spontaneous discourse to the fore regarding personal values and educational expectations. The results of the analysis have been organized in four extensive blocks: - Approach to ECE: the research begins analysing ECE settings in a generic way, understanding that this determines the context in which children of immigrant origin’s education must be considered. The analysis proves a schoolifying tendency and concern over cognitive contents, especially reading and writing. - ECE and children of immigrant origins: teacher discourse shows how cultural diversity is considered as an intrinsic part of children’s diversity, ignoring the specificities arising from culture contact or the influence of social values and stereotypes in identity development. Although evaluations regarding the children are affectionate, perception varies depending on the amount of such children in the school. A multicultural perception prevails over intercultural education. - School and family relationship: distance between school and families becomes evident, considered as being separate educational institutions, where a lack of communication and relationship generates tension and mutual demands, especially in more academical schools. Such distance increases in the case of immigrant origin families, nurturing stereotyped perceptions. However, significant approaching initiatives become evident. - Language and learning: natural acquisition of the school’s vehicular language is enhanced and various flexible measures stimulating learning are applied in the early stages, although forgotten once general conversation skills are achieved. Alongside, concern over the Catalan language is also made evident, especially due to the expansion of the Spanish language in social environments. Children’s languages of origin are not present in school, wasting educational potential towards developing a plurilingual competence.

Esta investigación presenta un estudio que exploró los resultados de la implementación de la Guía Metodológica del Portafolio del Estudiante (GMPE) de las estudiantes de la Licenciatura en Educación Preescolar, con la finalidad de mostrar algunas orientaciones, pautas, directrices y contenidos para conformar el portafolio de dichas estudiantes. Esta guía, conformada por dos pasos, uno dedicado a la práctica –denominado Guía de Actividades de la Práctica Docente (GAPD)- y otro a la reflexión sobre la misma, se utilizó como herramienta didáctica para reflexionar y transformar la práctica docente y para sistematizar la inclusión de dicho ejercicio formativo en el futuro portafolio del estudiante de las estudiantes para maestras de preescolar. Desde la perspectiva de la investigación−acción y los estudios de casos se desarrollaron instrumentos específicos de trabajo frente a los alumnos preescolares (GAPD) y de análisis y evaluación colegiada y concurrente de la práctica frente a los preescolares. Los instrumentos de análisis y evaluación –que conformaron el segundo paso de la GMPE y agruparon la reflexión sobre la práctica en categorías transversales a ellos- registraron una capacidad comparativa y funciones complementarias para fomentar la reflexión y la transformación de la práctica docente. Mientras los instrumentos dependientes de un cuestionario permitieron una mayor atención a la GMPE en cuanto a su diseño, pertinencia, ventajas y desventajas, los instrumentos no dependientes del cuestionario (Grupo de discusión y Diario de prácticas) ofrecieron pocos datos al respecto, pero focalizaron su atención en el proceso de enseñanza-aprendizaje, la autoevaluación del docente y la eficacia de la evaluación. Este juego de datos entre la forma y los contenidos de la GMPE y de la práctica docente en un sentido más general y conceptual, permitió enriquecer el análisis y obtener datos más completos en su triangulación. Los resultados sugieren que la GMPE es un instrumento pertinente para la formación inicial de las estudiantes normalistas porque articula y da actualidad a la formación inicial desde el modelo curricular y desde el planteamiento educativo en el cual las estudiantes normalistas están inscritas. / The aim of this research was to explore the results of implementing the Student’s Portfolio Methodological Guide (GMPE, in Spanish) of Preschool Education student’s. This guide is a source for collecting orientations, directives, lines and contents for grasping the Preschool Education student’s portfolio. The GMPE has two steps. The first, named as Teaching Performance Guide (GAPD, in Spanish), is dedicated to coach Preschool Education students. The second step is dedicated to think over and improve teaching performance. As a didactical source, the GMPE was used for including in a systemic way the teaching performance into the Preschool Education student’s portfolio. Based on action research and case studies approaches, it was developed some facing-children working tools (GAPD) and others for a post-collegiate and merged analyzing and evaluation of teaching performance. The set of these post-collegiate tools –which was the second step of the GMPE- was drawn up a set of transverse categories. These tools were elaborated in a way that they were able to offer comparative and complementary abilities for thinking up and improving the teaching performance. The results showed that whilst the post-collegiate tools based on a questionnaire were strong able to collect information about the design, relevance, advantages and disadvantages of the GMPE, the collegiate tools not related to the questionnaire (Discussion group and Performance daybook) collected the most of the data about the learning- teaching process, teachers self-evaluation and the evaluation efficiency. The contrast between the data about the contents of the GMPE and the teaching performance in a more conceptual sense enriched the analysis and was an opportunity for getting more elaborated data by crossing them. The results suggested that the GMPE is a relevant tool for undergraduate Preschool Education students because this tool organizes and give currency and support to them by coaching these students on the curricular approach of their undergraduate program.

El presente estudio convierte en investigación una motivación personal y profesional de la autora que, desde su formación inicial de Historia del Arte y sus primeras experiencias profesionales en educación en museos de arte, ha reconocido la carencia de elementos de descodificación e interpretación didáctica del arte en el discurso museográfico, en la mayoría de los museos de arte en el contexto español orientado a un público general. Esta carencia también ha sido puesta de manifiesta por ciertos especialistas del área de la museografía y la didáctica en los últimos años (Prats, 2004; Santacana, 2006; Asensio y Pol, 2008; Fontal, 2010; Urtasun, 2013). Por ello, la siguiente investigación constituye un estudio exploratorio que propone la implementación de una nueva estrategia interpretativa de los museos de arte desde la perspectiva de la museografía didáctica. La fundamentación teórica de esta estrategia interpretativa bebe fundamentalmente de los estudios de percepción del arte derivados de la Psicología cognitiva que surgen a partir de los años sesenta del siglo XX, en los que las emociones que genera el arte y los aspectos subjetivos de su contemplación comienzan a considerarse el camino válido para una nueva manera de comprender el arte (Goodman, 1968; Gardner, 1982; Parsons, 1987; Gombrich, 1990; Csikszentmihalhy y Robinson, 1990). Por lo tanto, esta investigación quiere ser una trasposición didáctica de estas teorías e investigaciones al espacio de educación informal que constituyen los museos, orientada al público general de los mismos. De esta manera, la investigación se ha estructurado desde la museología y museografía, el arte y la educación. Además, fruto de la influencia actual de la tecnología digital en la sociedad y también en los museos (Castells, 2001; Cameron & Kenderdine, 2007; Parry, 2010), los medios empleados para la implementación de esta nueva estrategia interpretativa han sido recursos de tecnología digital móvil, como son un blog, códigos QR y el uso de Smartphones y Tablets. Así, el mensaje y los medio empleados están vinculados a los principios del Mobile learning, como modalidad o teoría del aprendizaje (Geddes, 2004; Keegan, 2005; Sharples y Vavoula, 2007) Para abordar los objetivos de la investigación y las hipótesis de trabajo el estudio utiliza un espacio museístico dedicado al arte, que en este caso ha sido el Museu Deu de El Vendrell, diseñando una investigación en tres fases. En la primera, se ha analizado una muestra de 52 aplicaciones móviles de museos de arte a nivel internacional para evaluar el carácter didáctico de estos, desde el punto de vista de la interpretación subjetiva del arte que apareja de este tipo de recursos como los más representativos del uso de la tecnología móvil en los museos. La segunda fase ha consistido en el diseño e implementación de un recurso didáctico bajo los parámetros comentados anteriormente. Para abordar esta fase se llevaron a cabo tres acciones sucesivas, la primera es la realización de entrevistas semiestructuradas a diversos usuarios del Museu Deu para determinar las categorías conceptuales que generan placer y no placer ante la contemplación del arte sobre obras concretas del museo, la segunda ha sido el análisis en profundidad de las obras del museo que se formaran parte del recurso didáctico; y la tercera acción ha sido propiamente la implementación del recurso didáctico. Finalmente, la última fase de la investigación es la validación de este recurso interpretativo, para la cual se diseñaron cuestionarios de satisfacción, aplicados a una muestra de 208 individuos y analizados a través de ANOVAS para determinar si la satisfacción en cuanto al uso de un recurso basado en la interpretación subjetiva del arte es mayor que la del mismo recurso basado en la interpretación objetiva del mismo, en la que además intervienen variables como el nivel de conocimientos sobre arte y el nivel de usabilidad de tecnologías móviles. / The lack of interpretation and engagement elements in the exhibition discourse addressed to general public in the majority of Art museums of the Spanish area, which affected somewhat my preliminary education in art history and my first professional experiences in Art Museums Education, however represented a distinctly personal and professional motivation and developed the aims of this dissertation. This shortage of engagement elements has also stated by some specialists in Museum Studies and Museums Education in recent years (Prats, 2004; Santacana, 2006; Asensio & Pol, 2008; Fontal, 2010; Urtasun, 2013). Therefore, the following research is an exploratory study that proposes the implementation of a new interpretive strategy for visitor engagement in Art Museums. The theoretical framework of this interpretative strategy comes from the studies of Cognitive Psychology about Art perception arising from the sixties of the twentieth century, in which the emotions that art provokes and the subjective aspects of its viewing begin to be considered a valid way for the understanding of art (Goodman, 1968), (Gardner, 1982; Parsons, 1987; Gombrich, 1990; Csikszentmihalhy & Robinson, 1990). Accordingly, this thesis suggests turning these theories and investigations about Art perception into an engagement strategy aimed to the general public of Art museums. Therefore, the dissertation has been structured across three disciplines: Museum Studies, Art and Education. Also, as a consequence of the current influence of digital technology on society and also in museums (Castells, 2001; Cameron & Kenderdine, 2007; Parry, 2010), the media for this new interpretative strategy consisted of Mobile Media, such as a blog, QR codes and the use of Smartphones and Tablets. Consequently, the message and the media used have linked the principles of Mobile learning as a theory of learning (Geddes, 2004; Keegan, 2005; Sharples & Vavoula, 2007). Besides, in order to accomplish the research objectives and hypothesis an Art Museum was needed as a case-study that is the Museu Deu in Tarragona. From the methodological point of view the research has been drawn into three phases. In the first phase, a sample of 52 mobile apps of Art Museums have been analysed to determinate the engagement impact according to the subjective interpretation of the art, because these resources are one of the most representative resource the use of mobile technology in museums. The second phase was the design and the implementation of an engagement resource within the parameters discussed above. Three successive actions are needed to develop this phase. Firstly, semi-structured interviews of Museum Deu visitors with different profiles have been done to determine the conceptual categories that generate pleasure and not pleasure in the viewing of some work of art of Museu Deu. Secondly, in-depth analysis of the artworks of the museum that were part of the engagement resource has been carried out. Finally, the third action was the implementation of the engagement resource. The last phase of the research was the assessment of the engagement resource, for which satisfaction surveys have been designed. Therefore, according to the results of the surveys, with a sample of 208 individuals, that were analysed through ANOVA it could not be showed whether the satisfaction of the use of an engagement resource based on art subjective interpretation is higher than the same resource based on formal and academy art interpretation, in which also involved variables such as the level of knowledge about art and the level of usability of mobile technologies.