S'ha dut a terme un estudi biodemogràfic complert de la població del Delta de l'Ebre (Tarragona) a partir dels matrimonis registrats a quatre de les seves parròquies: la Cava, Jesús i Maria, Amposta i St.Jaume d'Enveja, durant els segles XIX i XX. Va ser precisament durant aquests segles quan va tenir lloc la colonització massiva del Delta gràcies a la canalització de les seves terres i a la conseqüent extensió dels cultius, especialment del cultiu de l'arròs. En un primer moment la població colonitzadora arribava des de les terres de secà del voltant, però, ràpidament les immigracions es van estendre a individus provinents del País Valencià i l'Aragó i, més endavant, del sud de la Península Ibèrica.Entre els aspectes analitzats en aquesta tesi, destaquen l'estacionalitat matrimonial, els nivells d'endogàmia i consanguinitat de la població, les distàncies interparroquials obtingudes a partir dels matrimonis i un exhaustiu estudi dels cognoms dels cònjuges (diversitat, isonímia, consanguinitat, etc). Prèviament, però s'ha dut a terme una descripció de la població utilitzant els paràmetres biodemogràfics habituals.Els diversos resultats obtinguts mostren que es tracta d'una zona amb una elevada endogàmia (de les més altes de Catalunya) i un comportament força aïllat respecte altres poblacions de la comarca i de les comarques veïnes. L'economia, basada de manera majoritària en el cultiu de l'arròs té una enorme influència en els cicles matrimonials dels habitants del Delta, tal i com ho demostra la marcada estacionalitat matrimonial observada durant la primera meitat del segle XX, amb màxims entre octubre i març, coincidint amb l'època de menor activitat agrícola en aquest tipus de cultiu.Alhora, en la població deltaica s'observa una estructura interna força peculiar. En primer lloc destaca la clara diferenciació dels matrimonis registrats a Amposta respecte els de la resta de parròquies, especialment a causa d'una major presència d'individus nascuts fora del Delta en els matrimonis ampostins. Així doncs, la població d'Amposta, ja sigui degut a la seva situació geogràfica, més perifèrica respecte la resta de parròquies analitzades o bé degut a la seva condició de capital de comarca, ha actuat com un focus d'atracció de la població immigrant i, per tant, té un comportament molt menys endògam que la resta de parròquies.Per altra banda, si només es tenen en compte els matrimonis entre individus nascuts al Delta de l'Ebre, s'observa una clara diferenciació entre les parròquies d'una i altra banda del riu. Aquest fet subratlla la importància d'aquest com a barrera entre les poblacions, potser no tan geogràfica com històrica, ja que precisament el riu hauria marcat la frontera entre les dues etapes del procés de canalització: una primera a la riba sud cap al 1860 i una segona als voltants de 1912 a la riba nord. Aquesta asincronia es veu clarament reflectida en les distàncies genètiques calculades entre les poblacions d'una i altra riba del riu, tant a partir del nombre de matrimonis com a partir de les freqüències dels cognoms.ENGLISH ABSTRACT / A biodemographic analysis of the Ebro Delta (Tarragona) population has been done using the marriages recorded in four of its parishes: La Cava and Jesús i Maria, both on the north side of the river, and Amposta and St.Jaume d'Enveja, on the south side. These marriages are dated on the 19th and 20th centuries, the period when the the river was canalized allowing the extension of the crops (particularly rice) on the region and, consequently, the settlement of the land. The first immigrants arrived from the neighbouring dry land, later came from Valencia and Aragon and finally from the south of the Iberian Peninsula.The parameters analysed are: marriage seasonality, levels of endogamy and inbreeding, distances between parishes as taken from marriages and an exhaustive surname analysis. Previously, a population's description has been done using the usual biodemographic parameters.Obtained results show that the Ebro Delta has high endogamy levels (one of the highest in Catalonia) and an isolated behaviour relative to the neighbouring populations. Economy is based on rice culture, and has a great influence on the marriage cycle, as can be observed by the clear marriage seasonality on the first half of the 20th century, with maximums between October and March, when the activity decreases.An apparent internal structure emerges on the Delta population. First of all, there is a clear differentiation of Amposta with respect to the rest of the locations, with a lesser influence of the agrarian cycle over nuptiality and a greater incidence of marriages to individuals born outside the delta. If only the marriages between people born on the Ebro Delta are taken into account, a separation from parishes from both banks of the river can be observed, fact that can be related with the different colonizing processes of both hemideltas.

L'estructura de la propietat agrària, sobre la qual es basen i desenvolupen les activitats pròpies del sector primari de l'Economia, és una qüestió fonamental per entendre la realitat social i econòmica del món rural i, fins i tot, per tal de programar eficientment la política agrària que es porti a terme a qualsevol territori.El treball que ara presentem, com indica el seu mateix títol, està referit, en general, a l'estudi de l'estructura de la propietat agrària, particularitzant i exemplificant a la regió més meridional de Catalunya o vegueria de les Terres de l'Ebre (constituïda per quatre comarques del sud de Catalunya, de forta tradició agrària: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre). Un conjunt d'annexos completen la informació estadística i metodològica sobre els diferents temes tractats al cos central del procés.Les dades que es presenten a l'avanç són el resultat de la tabulació de l'arxiu censal, després dels primers processos de depuració i validació de la informació recollida. Aquestes dades ofereixen una visió bàsica sobre l'estructura del sector agrari, útil com a instrument de treball per analitzar la situació actual de l'agricultura, la ramaderia i els boscos, i la seva evolució recent en una àrea geogràfica o territori determinat pel nostre estudi: les quatre comarques catalanes de l'Ebre.D'aquesta manera, intentem omplir la llacuna existent en una matèria d'interès transcendental, a l'ensems que aprofundir en l'estudi d'aquestes qüestions mitjançant l'ús de modernes tècniques estadístiques i operacionals. Així, també, la metodologia emprada resulta fàcilment aplicable a qualsevol territori susceptible d'anàlisi en aquest sentit, havent-la referit a la Regió catalana de l'Ebre per motius obvis de proximitat, afecte i paisanatge de l'autor. El treball es completa amb diversos quadres, taules i gràfics sobre la temàtica en estudi, els quals desitgem que aportin a la nostra tesi un caràcter molt més il·lustratiu i exacte.Una vegada hem arribat a aquest punt, es creu interessant d'exposar alguna idea justificativa sobre l'instrumental matemàtic emprat en certes parts del treball. Efectivament, també el pensament abstracte demostra ésser útil en el tractament de problemes concrets, com ho són els propis de la anàlisi de l'estructura de la propietat agrària, i cercar-hi els esquemes "legals" essencials, puix que llavors sorgeixen inesperades analogies que suggereixen elegants solucions als mateixos per la via de l'isomorfisme, és a dir, per reducció, simulació o trasplantament d'un àmbit conceptual a un altre d'idèntica estructura "legal" però d'intuïció més fàcil o de recursos tècnics més coneguts i amanosos. Les Matemàtiques són útils per traduir els conceptes verbals en formes concises i consistents, però també fan quelcom més que això: subministren a l'estudiós dels temes territorials unes eines intel·lectuals freqüentment més poderoses que el llenguatge ordinari, perquè incorporen conceptes i permeten la realització d'operacions per a les quals no existeixen equivalents verbals manejables. Creiem, per la nostra part, que es tracta d'un tema de gran interès i actualitat, car tant les precedents consideracions com l'esperit del nostre estudi pretenen atreure l'atenció vers aquesta fonamental i tradicional faceta de la realitat agrària del país. I tota la problemàtica que pot derivar-se'n caldrà atendre-la com a origen de profundes modificacions socials, culturals i polítiques.Tots aquells treballs i alguns altres la descripció detallada dels quals obviarem aquí per raons d'espai, constitueixen la base de la present treball. Al llarg del desenvolupament de la mateixa, i en tractar cada tema en concret, s'exposen i discuteixen les conclusions que es van obtenint, agrupant-les totes elles, al final del treball, en un capítol de conclusions finals, que es complementa amb les dades estadístiques corresponents, les possibles projeccions d'aquest treball en el plantejament de noves directrius d'investigació, així com les pertinents referències bibliogràfiques i documentals. / /ABSTRACT:The structure of agrarian property, upon which the activities characteristic of the prime sector of the Economy are based and developed, constitutes a fundamental question for the understanding of the rural world and, also, in order to program efficiently agrarian policy to be carried out in any territory. This doctoral dissertation refers to the study of the structure of the agrarian property, in particular the southern region of Catalonia: The Ebro region (made up by four regions of strong agrarian tradition: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta and Ribera d'Ebre). Among other topics investigated, the following are emphasized: the analysis of climatic conditions, the distribution of agrarian property, the statistical analysis and the problem of measuring lands; a methodological proposition is made in order to estimate the value of production in the primary sector and another for a program of structural improvements, finalizing with an economic analysis of the agrarian enterprise. Several annexes complete the statistical and methodological information of the different topics treated in the central body of the thesis. Throughout the development and treatment of each topic in particular, the conclusions arrived at are exposed and discussed, grouping all of them (at the end of the work) in a chapter with the final conclusions complemented with the corresponding statistical data, the possible projections of this work in the implementation of new lines of investigation, as well as the pertinent bibliographic and documentary references. The methodology used, definitively, result easily applicable in the study of any territory susceptible to this type of analysis.