• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 28
  • 20
  • 12
  • Tagged with
  • 60
  • 25
  • 18
  • 15
  • 14
  • 14
  • 14
  • 13
  • 10
  • 10
  • 10
  • 9
  • 8
  • 8
  • 8
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Compliment del tractament hipolipemiant: validació de diferents mètodes indirectes

Reig Puigbertran, Rosaura 03 June 2005 (has links)
Introducció. Els metges d'atenció primària infraestimem en general el compliment dels nostres pacients quan els donem un tractament farmacològic. Si els fàrmacs no s'utilitzen de forma escaient els seus beneficis es perden.Objectiu. Conèixer el grau de compliment dels nostres pacients hipercolesterolèmics al cap d'un mes de donar una estatina i validar distints mètodes indirectes de càlcul de compliment per conèixer quin és el que s'ajusta més al compliment real del pacient. Disseny. Estudi prospectiu observacional.Àmbit d'estudi. Atenció primària de salut.Subjectes. 271 pacients pertanyents a 14 contingents de quatre centres d'atenció primària diferents, a qui s'havien diagnosticat d'hipercolesterolèmia i eren tributaris de tractament farmacològic amb una estatina. A tots ells es va demanar consentiment informat encara que no se'ls va explicar exactament l'objectiu real de l'estudi. Mesuraments i intervencions. Es va efectuar visita domiciliària 1-3 dies abans de finalitzar la capsa d'estatina en el que es va avaluar el recompte de comprimits. Es va considerar complidor aquell pacient amb una presa del 80-110% de les dosis prescrites. S'analitzaren els següents paràmetres: edat, sexe, hipertensió arterial, diabetis, risc cardiovascular, polifarmàcia (presa de més de cinc medicaments distints concomitantment), analítica abans i un mes després d'haver administrat una estatina (colesterol total, colesterol-LDL, colesterol-HDL, triglicèrids i enzims hepàtics). 4 metges van lliurar en el moment de la prescripció de l'estatina un full explicatiu de com prendre-se-la i 10 no. En la visita domiciliària es va preguntar endemés pel compliment autocomunicat, test de Morisky-Green modificat i un test de coneixements amb 3 preguntes. S'utilitzaren proves de khi quadrat, t d'Student-Fisher, anàlisi de la variància, correlacions i paràmetres de validació, tot considerant significació estadística quan p<0,05. Resultats. S'exclogueren 7 pacients per no poder fer visita al domicili, quedant 264, amb una edat mitjana de 63,4 ± 10,7 anys i un 56,8% de dones. 111 pacients presentaren un recompte de comprimits < 80% (42% d'incompliment). El percentatge de compliment va ser millor entre els que es donà el full explicatiu (80,8%), els que presentaren una disminució del colesterol-LDL > 24% (74,1%) i els que presentaren malaltia cardiovascular (71,4%). El mètode indirecte que millor predigué l'incompliment fou el test de Morisky-Green modificat. La utilització de dues preguntes d'aquest test (1. Tots oblidem de prendre-nos totes les pastilles que ens donen; ha oblidat algun cop de prendre's el medicament que li han prescrit per baixar el colesterol? i 2. Si algun cop li ha sentat malament, ha deixat Vostè de prendre-se-la?) predigué molt bé l'incompliment del pacient (sensibilitat 94,6%, especificitat 96,1%), que millorà en afegir una pregunta de coneixements: "L'objectiu del tractament no és tant reduir els nivells de colesterol sinó més aviat reduir el risc de malaltia cardiovascular"; en cas de contestar incorrectament alguna d'aquestes tres preguntes, la sensibilitat en la predicció d'incompliment va ser del 97,3% i l'especificitat, del 96,1%.Conclusions. És important emprar mètodes simples en la consulta per tal de predir si els nostres pacients segueixen o no les nostres recomanacions. En base als resultats assolits en aquest treball, en cas de donar una estatina, la resposta incorrecta a qualsevol d'una combinació de 3 preguntes aconsegueix predir molt bé un possible incompliment del pacient, la qual cosa fa que la seva aplicació en la nostra pràctica assistencial sigui realment útil. Mots clau: Compliment, adherència, estatina, hipercolesterolèmia, test de Morisky-Green / Background. Awareness of patients' adherence is generally low among primary healthcare physicians when they are given a drug. If drugs are not used appropriately their benefits disappear. Aim. To determine the compliance rate of patients diagnosed of hypercholesterolemia at the end of the first month of a statin therapy and validate several indirect methods of drug-compliance in order to know which of them fit more closely with the actual compliance of the patient. Design. Observational prospective survey.Setting of the study. Primary health care.Subjects. 271 patients belonging to 14 practices of four primary health care centres who were diagnosed of hypercholesterolemia and were susceptible to drug therapy with a statin. Informed consent were asked for even though the true aim of the survey was not accurately explained to them. Measurements and interventions. Visits at home one to three days before ending up the statin were performed in which counting of pills was assessed. Patients who had between 80 and 110% compliance were defined as compliant. The following parameters were analysed: age, gender, high blood pressure, diabetes, cardiovascular risk, polipharmacy (more than five different drugs taken simultaneously), analysis before and after the first month of drug therapy (total cholesterol, LDL-cholesterol, HDL-cholesterol, triglycerides, and hepatic enzymes). 4 physicians gave simultaneously an explanatory sheet about how to take the statin and the other 10, did not. Furthermore, patients were asked about communication of self-compliance, modified Morisky-Green test and a test of knowledge with 3 questions. Chi-square, Student t, variance analysis, correlations, and validation parameters were used, considering p-values < 0.05 as statistically significant. Results. 7 subjects were rejected because of no possibility to go to their homes, considering a total number of 264, with a mean age of 63.4 ± 10,7 yr. and 56.8% of women. 111 patients had a pill counting less than < 80% (42% of non-compliance). Compliance rate was better among those individuals who were given the explanatory sheet (80.8%), those who had a reduction of LDL-cholesterol more than 24% (74.1%) and those who had active cardiovascular disease (71.4%). The indirect method that best predicted the non-compliance status was the modified Morisky-Green test. The utilization of two questions of this test (1. We all forget to take the pills, have you forgotten to take any cholesterol-decreasing pill?, and 2. If you were once upset, have you given up taking a pill?) predicted very well the non-compliance status of the patient (sensitivity 94.6%, specificity 96.1%), that improved when a question of knowledge was added: "The aim of the treatment rather than decrease the level of cholesterol is reduce the cardiovascular risk". In case of a wrong answer to any of these questions, the sensitivity to predict non-compliance status was 97.3% and specificity 96.1%.Conclusions. The use of simple methods in the practice in order to predict if our patients adhere to our recommendations is really important. On the basis of the results of this survey, in case of a statin therapy, the wrong answer to any of a 3-question questionnaire predicts very well patient's non-compliance; so its introduction in the practice could be useful. Key words: Compliance, adherence, statin, hypercholesterolemia, Morisky-Green test
2

Poliment de vidre amb làser de CO2: gractament del feix i aplicació a grans superfícies

Armengol Cebrian, Jesús 14 December 2000 (has links)
El treball que es presenta en aquesta tesis incideix sobre aquest aspecte clau en les aplicacions amb feixos làser d'alta potència: com obtenir distribucions d'intensitat que permetin generar tractaments tèrmics uniformes. És convenient destacar que l'estudi dels processos d'uniformització/integració del feix que es realitza, té com objectiu desenvolupar una nova aplicació en el camp del tractament superficial dels materials: el poliment làser de grans superfícies de vidre. En aquest cas, la necessitat d'uniformitat en la distribució de temperatura encara és més gran degut al menor valor de la conductivitat tèrmica dels vidres en comparació amb la dels metalls o semiconductors.ResumenEn nombrosos processos de modificació induïda per làser de les propietats d'una superfície (enduriment de metalls, formació d'aleacions, cristalització de semiconductors, etc...) és necessari que la temperatura de la superfície assoleixi durant el temps adequat, uns valors acotats en un interval molt estret. Per tant l'èxit de l'aplicació es fonamenta en aconseguir que la distribució d'intensitat del feix làser aplicada làser indueixi sobre la superfície de la mostra una distribució uniforme de temperatura.
3

Eficacia diferencial de dos formas de aplicación de las tareas para casa en el tratamiento de los Trastornos Adaptativos: Aplicación apoyada por las TICS versus aplicación de forma tradicional

Molés Amposta, Maria del Mar 12 January 2016 (has links)
INTRODUCCIÓN Los Trastornos Adaptativos (TA) se caracterizan por la existencia de una reacción emocional y comportamental negativa ante una situación estresante que interfiere y dificulta a la persona que la sufre poder llevar una vida normal. Este diagnóstico es a menudo el más frecuentemente encontrado en la consulta psiquiátrica, alcanzando el 50%. Sin embargo, a pesar de su alta prevalencia y relevancia clínica, no se dispone de tratamientos psicológicos basados en la evidencia (TPBE) para los TA. Por otra parte, las TICs se están convirtiendo en herramientas de gran utilidad para dispensar y/o mejorar la aplicación de servicios terapéuticos (Botella, Quero, Serrano, Baños y García- Palacios, 2009). Sin embargo, no se ha encontrado en la literatura ningún tratamiento computerizado diseñado específicamente para el abordaje del TA, ni se ha desarrollado ningún protocolo de tareas para casa que se apoye en el uso de las TICs para su aplicación en el tratamiento de este trastorno. A la luz de todo ello, consideramos conveniente profundizar en el conocimiento del TA, por un lado, continuando con el análisis de la eficacia del tratamiento desarrollado para este trastorno por nuestro grupo y, por otro lado, estudiando la la eficacia, eficiencia y aceptación diferencial del componente específico de tareas para casa desarrollado, administrado según dos modalidades (haciendo uso de un sistema de terapia emocional online (TEO) versus siguiendo un formato tradicional). MÉTODO El total de la muestra del estudio estuvo compuesta por 50 personas que cumplieron criterios diagnósticos de TA según el DSM-IV-TR (APA, 2002). Se utilizó un diseño entre grupos de medidas repetidas con dos condiciones experimentales: a) Condición de aplicación de tareas para casa mediante el uso del sistema TEO (TEO): En esta condición se aplicó un programa de TCC, que hace uso de la RV (Botella et al., 2008) y el componente de tareas para casa utilizando el sistema TEO. Este sistema permite de forma sencilla y eficaz crear material personalizado (haciendo uso de distintos materiales multimedia como texto, vídeos, imágenes y audio), y presentarlo a los pacientes mediante Internet. b) Condición de aplicación de tareas para casa de forma tradicional (TRADICIONAL): En esta condición se aplicó el mismo tratamiento TCC, con la diferencia que el componente de tareas para casa se aplicó siguiendo un formato tradicional, esto es, haciendo uso de materiales de lectura y grabaciones de parte de las sesiones de tratamiento realizadas. RESULTADOS El protocolo TCC para el tratamiento de los TA diseñado por el grupo, fue eficaz a la hora de mejorar la situación clínica de los pacientes, tanto cuando se aplicó el componente de tareas para casa de forma tradicional como mediante el uso de Internet. Estas mejorías se mantuvieron en el seguimiento a los 3 meses evaluado. Respecto al protocolo de tareas para casa se puso de manifiesto su eficacia a la hora de mejorar el estado de ánimo, y la autoeficacia percibida de los pacientes, además de aumentar las emociones positivas y disminuir las negativas en ambas condiciones de tratamiento. No se ha constatado que en el grupo de tratamiento que realizó las tareas para casa mediante el sistema TEO necesitara menos sesiones de tratamiento, esto es, fuera más eficiente que la condición que utilizó el método TRADICIONAL de tareas para casa. Por último, los datos acerca de la aceptación de este componente de tratamiento indicaron que las sesiones que conformaron el protocolo de tareas para casa en ambas condiciones gustaron y fueron útiles. Además, fueron bien valorados y aceptados, aunque el sistema TEO obtuvo expectativas más positivas antes del tratamiento y fue el método de asignación de tareas para casa preferido por la mayoría de los participantes antes y después de la intervención. El sistema TEO es el primer programa desarrollado que permite aplicar un componente de tareas para casa utilizando el ordenador y de forma totalmente auto-aplicada, y todo ello, en un campo tan necesitado de investigación como es el campo de los TA.
4

Predicción de los trastornos de la personalidad del Eje II del DSM-IV-TR a partir de diferentes modelos dimensionales: Costa y McCrae, Zuckerman y Cloninger

Gallart Masia, Salvador 18 May 2015 (has links)
Aquest estudi pretén comprovar l’existència o no de diferències estructurals entre la personalitat normal i patològica. D’altra banda, interessa veure la capacitat predictiva dels tests de personalitat normal respecte als trastorns de la personalitat segons els criteris del DSM-IV-TR, en població sana i clínica. S'utilitzen tres instruments psicomètrics (NEO-PI-R, ZKPQ-50-CC i TCI-R), pertanyents als models dimensionals de personalitat de Costa i McCrae (Cinc Grans Factors), Zuckerman (Cinc Alternatius) i Cloninger (Psicobiològic de Temperament i Caràcter), respectivament. Els resultats confirmen que l’estructura de la personalitat no varia en població sana i clínica. Les diferències són quantitatives i no qualitatives, i els trets es desenvolupen en diversos graus: des de la personalitat normal fins a la patològica. Es repliquen les prediccions a partir dels tres qüestionaris emprats respecte als trastorns de la personalitat, tal i com evidencien altres estudis previs realitzats en diferents contexts transculturals. / Este estudio pretende comprobar la existencia o no de diferencias estructurales entre la personalidad normal y patológica. Por otro lado, interesa ver la capacidad predictiva de los tests de personalidad normal respecto a los trastornos de la personalidad según los criterios del DSM-IV-TR, en población sana y clínica. Se utilizan tres instrumentos psicométricos (NEO-PI-R, ZKPQ-50-CC y TCI-R), pertenecientes a los modelos dimensionales de personalidad de Costa y McCrae (Cinco Grandes Factores), Zuckerman (Cinco Alternativos) y Cloninger (Psicobiológico de Temperamento y Carácter), respectivamente. Los resultados confirman que la estructura de la personalidad no varía en población sana y clínica. Las diferencias son cuantitativas y no cualitativas, y los rasgos se desarrollan en diversos grados: desde la personalidad normal hasta la patológica. Se replican las predicciones a partir de los tres cuestionarios utilizados respecto a los trastornos de la personalidad, tal y como evidencian otros estudios previos realizados en diferentes contextos transculturales. / The aim of the current study is to check whether there are structural differences between normal and psychopathological personality. On the other hand, we are interested to see what is the predictive capacity of normal personality tests in relation to personality disorders according to the DSM-IV-TR criteria, in healthy and patient population. Three psychometric instruments have been used (NEO-PI-R, ZKPQ-50-CC and TCI-R), corresponding to the dimensional personality models of Costa and McCrae’s Big Five, Zuckerman’s Alternative Five Factor Model and Cloninger’s Psychobiological model of Temperament and Character, respectively. Results confirm that the structure of personality do not vary in healthy and patient population. Differences are quantitative but not qualitative, and traits are developed in different degrees: from normal personality to psychopatological personality. Predictions are replicated through the three questionnaires with respect to personality disorders, as evidenced by other previous research carried out in different crosscultural contexts.
5

Eficàcia comparada de dos tractaments no farmacològics en la síndrome de la fibromiàlgia

Bosa López, Laura 21 January 2016 (has links)
L’objectiu de l’estudi és comparar l’eficàcia entre un grup de tractament multidisciplinar que inclou teràpia cognitiu-conductual, un grup de teràpia basada en el Mindfulness i un grup control en la clínica afectiva, de dolor, alteracions del son, impacte, qualitat de vida, catastrofisme i autoeficàcia, així com en mesures neuropsicològiques atencionals i executives. La mostra final està conformada per pacients de la unitat de fibromiàlgia que havent estat assignats a tots dos grups experimentals de forma aleatòria, han finalitzat el grup i han realitzat la valoració pretest i postest. Alhora s’ha comparat amb un grup control de llista d’espera. Els resultats mostren milloria en clínica afectiva i ansiosa, rumiació i autoeficàcia del dolor en el grup MNDF i milloria en funcionalitat física en el grup MD. Tots dos tractaments mostren una milloria significativa en la clínica afectiva i ansiosa, catastrofisme, autoeficàcia i qualitat de vida en relació al grup control. / El objetivo del estudio es comparar la eficacia entre un grupo de tratamiento multidisciplinar que incluye terapia cognitivo-conductual, un grupo de terapia basada en el Mindfulness y un grupo control, en la clínica afectiva, de dolor, alteraciones del sueño, impacto, calidad de vida, catastrofismo y autoeficacia, así como en medidas neuropsicológicas atencionales y ejecutivas. La muestra final está conformada por pacientes de la unidad de fibromialgia que habiendo sido asignados a los dos grupos experimentales de forma aleatoria, han finalizado el grupo y han realizado la valoración pretest y postest. Asimismo se ha comparado con un grupo control de lista de espera. Los resultados muestran mejoría en clínica afectiva y ansiosa, rumiación y autoeficacia del dolor en el grupo MNDF y mejoría en funcionalidad física en el grupo MD. Ambos tratamientos muestran una mejoría significativa en la clínica afectiva y ansiosa, catastrofismo, autoeficacia y calidad de vida en relación al grupo control. / The aim of the study is to compare the efficacy between a multidisciplinary treatment group that includes cognitive behavioural therapy, a group of Mindfulness-based therapy and a control group in depression, pain, sleep disturbances, impact and quality of life, self-efficacy and catastrophizing, as well as neuropsychological measures of attention and executive function. The final sample is formed by patients with fibromyalgia who have been assigned to two experimental groups randomly, completed the group and made pretest and post-test assessment. At the same time was compared with a waiting list control group. The results show improvement in clinical and emotional anxiety, self-efficacy rumination and pain in the group MNDF and improvement in physical function in the group MD. Both treatments show significant improvement in clinical and emotional anxiety, catastrophizing, self-efficacy and quality of life comparing with the control group.
6

Efectos de un entrenamiento basado en mindfulness (atención o conciencia plena) sobre la salud psíquica y las habilidades de autocuidado y cuidado de otros en estudiantes de medicina

Oró Palau, Pere 17 June 2016 (has links)
Se estudia la efectividad de una intervención basada en mindfulness, adaptada a estudiantes de medicina. Han participado 116 estudiantes de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Grupo Experimental formado por 43 estudiantes que han asistido a un programa de mindfulness. Grupo de Control de 75 estudiantes. Variables medidas: Estrés percibido (PSS), Sintomatología (SCL-90-R), Mindfulness (FFMQ), Autocompasión (SCS), Apego (RQ), Empatía (TECA), Burnout académico (MBI-SS) y Personalidad (TIPI). Las medidas previas detectan elevados niveles de sintomatología y estrés. Tras la intervención, y a pesar de la poca práctica efectuada en casa, se han producido cambios positivos en Estrés, Somatización, Obsesión-compulsión, Sensibilidad Interpersonal, Ansiedad, Hostilidad y GSI, en Observar y puntuación Total de mindfulness, Aislamiento de SCS y Apego Temeroso y Modelo de Otros. Observada relación entre disminución de estrés y sintomatología e incremento en mindfulness, relación menor con la autocompasión. Los participantes consideran las habilidades aprendidas útiles para su práctica médica. / S’estudia l’efectivitat d’una intervenció basada en mindfulness, adaptada per a estudiants de medicina. Han participat 116 estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Grup Experimental format per 43 estudiants que han assistit a un programa de mindfulness. El Grup de Control de 75 estudiants. Variables mesurades: Estrès percebut (PSS), Simptomatologia (SCL-90-R), Mindfulness (FFMQ), Autocompassió (SCS), Aferrament (RQ), Empatia (TECA), Burnout acadèmic (MBI-SS) i Personalitat (TIPI). Les mesures prèvies detecten elevats nivells de simptomatologia i estrès. En acabar la intervenció, i malgrat la poca pràctica efectuada a casa, s’han produït canvis positius en Estrès, Somatització, Obsessió-compulsió, Sensibilitat Interpersonal, Ansietat, Hostilitat i GSI, en Observar i puntuació Total de mindfulness, Aïllament de SCS i de l’Aferrament Temorenc i Model dels Altres. S’observa relació entre disminució d’estrès i simptomatologia i increment en Mindfulness, la relació és menor amb l’Autocompassió. Els participants consideren les habilitats apreses útils per a la seva pràctica mèdica. / This study deals with the effectiveness of a mindfulness based intervention on medical students. It was conducted among 116 students of the Medical Faculty of the University of Lleida. The Intervention Group was formed by 43 students who had attended a mindfulness program. The Control Group was formed by 75 students. All participants were assessed in Perceived Stress (PSS), Symptomatology (SCL-90-R), Mindfulness (FFMQ), Self-Compassion (SCS), Attachment (RQ), Empathy (TECA), Academic Burnout (MBI-SS) and Personality (TIPI). The Baseline assessments detected high levels of symptomatology and stress. After intervention, and despite little practice made at home, there have been positive changes in Stress, Somatization, Obsessive-compulsive, Interpersonal Sensitivity, Anxiety, Hostility and GSI, in Observe and Total score on mindfulness, Isolation on SCS and Fearful Attachment and Model of Others. A relationship between decrease in symptoms and increase in mindfulness was observed. This relationship was less clear with self-compassion. All participants believe that the skills learned were useful for their medical practice.
7

Utilidad de la monitorización del ARN del virus de la Hepatitis C durante el tratamiento antiviral como factor predictor de respuesta mantenida

Castro Bohórquez, Francisco José 04 April 2001 (has links)
El virus de la hepatitis C (VHC) constituye la causa más prevalente de hepatitis crónica en los países desarrollados. El principal fármaco en el tratamiento de la hepatitis crónica C es el interferón. La monitorización de la respuesta a la terapia se basa en la evolución de los niveles de ALT, aunque más recientemente el desarrollo de técnicas de detección molecular del ARN del VHC ha permitido establecer la dinámica viral de la respuesta al tratamiento con interferón. En 1998 fueron publicados varios estudios que demostraron que la terapia combinada de interferón más ribavirina era más eficaz que el interferón. La dinámica viral de la respuesta a la terapia combinada no ha sido establecida. El objetivo de esta tesis es la valoración de la utilidad de la determinación del ARN de VHC durante la terapia antiviral como predictor de respuesta mantenida. Para conseguir este objetivo hemos llevado a cabo tres estudios.A) Para la evaluación de unas técnicas de RT/PCR de segunda generación en sus versiones cualitativa (Amplicor v2.0) y cuantitativa (Monitor v2.0) utilizamos tres tipos de muestras: donantes de sangre con anticuerpos Anti-VHC pero ARN no detectable por una técnica cualitativa de primera generación (n=132), pacientes con hepatitis crónica C (n=326) y diluciones de un estándar de VHC de concentración conocida. El límite inferior de detección fue de 100 copias de estándar del VHC /mL para Amplicor v2.0 y de 1000 copias/mL para Amplicor v1.0. De los 132 donantes de sangre con serología anti-VHC positiva y ARN del VHC indetectable por Amplicor v1.0, en 6 (5%) casos se detectó ARN del VHC utilizando Amplicor v2.0. La carga viral según Monitor v2.0 fue mayor que la obtenida mediante Monitor v1.0 para todos los genotipos. No hubo diferencias entre las cargas virales medias de los genotipos 1, 2 y 3 al utilizar Monitor v2.0, mientras que la carga viral del genotipo 4 fue inferior al resto. Se ha descrito que Monitor 1.0 subestima la carga viral en los genotipos 2 y 3 con respecto al genotipo 1. En cambio Monitor v2.0 cuantifica por igual los genotipos 1, 2 y 3. Además ha reducido la diferencia entre el genotipo 4 y el resto de 1.5 log a 0.5 log. En conjunto las técnicas de segunda generación son más sensibles en un logaritmo y menos genotipo dependientes que las de primer generación. B) Fueron incluidos 184 pacientes afectos de hepatitis la crónica C que habían seguido tratamiento antiviral: 62 pacientes con interferón y 122 pacientes con interferón más ribavirina. En ambos grupos ALT y ARN de VHC se determinaron mensualmente. La respuesta mantenida ocurrió en 13 (22%) pacientes en el grupo de interferón y 21 pacientes (17%) en el grupo de terapia combinada. La persistencia de viremia cualitativa tras un mes de interferón monoterapia y tras cinco mes de terapia combinada eran los predictores más potentes de no respuesta (valor predictivo negativo de 100% y 99%, respectivamente). Las variables asociadas con la respuesta mantenida eran HCV genotipo (P=0.06), carga viral < 5.1 log/ml (P=0.005) y ARN VHC no detectable tras un mes (P<0.0001) en el grupo de interferón monoterapia; sexo femenino (P=0.04), genotipo (P=0.03), la carga viral < 5.5 log/ml (P=0.01), ALT normal (P=0.001) y descenso en la carga viral >1.2 log/ml después de 2 meses de interferón monoterapia (P<0.001) y viremia negativa tras cinco meses de terapia combinada (P<0.0001) en el grupo de tratamiento combinado. La evaluación cualitativa de ARN de VHC durante el tratamiento es el predictor más potente de respuesta mantenida de la hepatitis crónica C.C) Se incluyeron 30 pacientes que habían seguido tratamiento con interferón-"2b más ribavirina durante 12 meses. Seis meses tras la retirada de la terapia 10 pacientes presentaron una respuesta mantenida y los otros 20 fueron considerados no respondedores. Se determinó la carga viral basal, al mes, dos meses y tres meses de tratamiento mediante una RT/PCR cuantitativa calibrada en unidades internacionales (Amplicor HCV Monitor v2.0). La carga viral no mostró variaciones significativas en los pacientes no respondedores durante los primeros meses de terapia combinada (6.3±0.7 versus 6±0.9, 5,7±1 and 5,9±0.9 log UI/mL al inicio y tras uno, dos y tres meses, respectivamente). Sin embargo la carga viral de los pacientes que presentaron respuesta mantenida disminuyó progresivamente en cada muestra mensual, llegando a ser indetectable al tercer mes en todos los pacientes. Se construyeron curvas COR referentes a la carga viral en los meses 1, 2 y 3 para predicción de respuesta mantenida. Fueron detectados los siguientes picos de sensibilidad: 5 log/mL en el mes 1, 4 log/mL en el mes 2 y 3 log/mL en el mes 3. La carga viral durante los tres primeros meses de tratamiento con interferón y ribavirina es el predictor de respuesta más potente. / The hepatitis C virus (HCV), a single-stranded RNA virus, is the etiologic agent in most cases of post-transfusion and sporadic non-A, non-B hepatitis worldwide. This infection has a high rate of persistence and progression to chronic liver disease. HCV infection is a leading cause of end-stage liver disease requiring liver transplantation, and is also associated with hepatocellular carcinoma. To evaluate the utility of monitoring RNA HCV levels during antiviral therapy as predictor of long-term response, we have done three studies.A) HCV RNA qualitative and quantitative second generation assays (Amplicor HCV v2.0 and Amplicor HCV Monitor v2.0, respectively) have been evaluated by testing serum samples from 132 blood donors anti-HCV positive HCV RNA negative by first generation qualitative assay and 326 viremic patients. An HCV RNA transcript was synthesized and ten-fold dilutions were used to assess sensitivity. Second generation assays were one log more sensitive than their respective first generation tests (102 copies/ml vs. 103 for the qualitative tests; 103 copies/ml vs. 104 for the quantitative tests). From the 132 anti-HCV positive RNA negative subjects, 6 (5%) were positive by Amplicor v2.0. Quantification figures by Monitor v2.0 were similar in genotypes 1, 2 and 3, whereas Monitor 1.0 values were higher in genotype 1 than in genotype 2 or 3. In 114 patients, branched-DNA v2.0 obtained higher values than Monitor v2.0 and Monitor v1.0 (6.6+0.6 log RNA copies/ml, 6.4+0.6, and 5.3+0.7, respectively, P<0.001). HCV RNA qualitative and quantitative second generation assays are more sensitive and genotype independent than first generation assays.B) One hundred and eighty-four patients with chronic hepatitis C treated with interferon alone (62 patients) or interferon plus ribavirin (122 patients) for 12 months were studied. In both groups aminotransferase and HCV RNA were tested weekly for one month, biweekly for two months and monthly thereafter. Sustained response ocurred in 13 (22%) and 21 patients (17%) in the interferon and combination group, respectively. Persistence of viremia at one month of interferon monotherapy and at five month of combination therapy were the strongest predictors of non-response (predictive value of 100% and 99%, respectively; 95% confidence interval 93.2-99.9%). Independent variables associated with sustained response were HCV genotype (P=0.06), viral load £ 5.1 logs/ml (P=0.005) and negative HCV RNA at one month (P<0.0001) in the interferon group. And female sex (P=0.04), genotype (P=0.03), viral load £ 5.5 logs/ml (P=0.01), normal ALT (P=0.001) and decline in viral load *1.2 logs/ml after 2 months of interferon monotherapy f(P<0.001) and negative viremia at five months of ribavirin onset (P<0.0001) in the combination group. Qualitative assessment of HCV RNA during treatment is the strongest predictor of sustained response during interferon or combination therapy for chronic hepatitis C.C) The dynamics of hepatitis C virus RNA during treatment with interferon plus ribavirin are not well known. We evaluated the predictive value of HCV RNA early decline during combination therapy. Thirty chronic hepatitis C patients that had followed interferon plus ribavirin for twelve months were included. Serum HCV RNA was measured in sera obtained at baseline and at 4, 8 and 12 weeks after initiation of treatment using a second generation commercially available quantitative RT/PCR assay. After six months of postherapy follow-up 10 (33%) patients were considered sustained responders and 20 (66%) non responders. While in non responders HCV RNA levels remained stable during the first three months of treatment (6.3±0.7 versus 6±0.9, 5,7±1 and 5,9±0.9 log10 HCV RNA IU/mL at baseline and at weeks 4, 8 and 12 respectively) sustained responders showed significant declines in viral load at each subsequent sample (rHCV RNA of 3.5±1.6 log10 IU/mL, 5.1±1.7, and 6±0.9 at weeks 4,8 and 12 respectively). At week 12 all sustained responders had HCV RNA levels below 600 IU/mL, as compared to only one of 20 non responders (P<0.001). ROC curves of HCV RNA level for sustained response prediction identified sensitivity peaks (5 log at 4 weeks, 4 log at 8 weeks and 3 log at 12 weeks) with 100% negative predictive value. Our results suggest that HCV RNA levels during the first three months of combination therapy for chronic hepatitis C are the strongest predictors of response.
8

Estudis farmacogenètics en el tractament del càncer colorectal

Paré Brunet, Laia 20 December 2010 (has links)
El càncer colorectal (CCR) és una de les neoplàsies més freqüents. La seva freqüència ha augmentat en els últims anys i constitueix la segona causa de mort per càncer en ambdós sexes. Els fàrmacs més àmpliament utilitzats en el tractament quimioteràpic dels pacients amb càncer de recte són el 5-Fluorouracil (5-FU) i el Oxaliplatí (OXA). Els estudis farmacogenètics plantegen la utilització dels coneixements derivats dels estudis genòmics per tal que els pacients es puguin sotmetre a tractaments farmacològics més eficaços i menys tòxics. Aquests estudis tenen una especial rellevància en el camp de l’oncologia, ja que els tractaments quimioradioteràpics es caracteritzen per tenir una finestra terapèutica molt estreta que fa difícil establir l’equilibri entre l’increment de la dosi (per millorar l’eficàcia) i l’aparició d’efectes adversos. Pel que fa a l’estudi de la relació de la resposta clínica i l’aparició d’efectes adversos del tractament amb 5-FU en pacients amb CCR avançat i el patró de polimorfismes/mutacions dels gens relacionats amb la via metabòlica de la síntesis de folats, les conclusions d’aquesta tesi són: 1. El nombre de llocs d’unió de factors de transcripció de la regió 5’ no traduïda del gen de la Timidilat Sintasa és un marcador farmacogenètic de l’eficàcia del tractament amb 5-FU. 2. No s’ha evidenciat una associació entre els polimorfismes del gen de la Metilentetrahidrofolat reductasa (C677T i A1298C) i la toxicitat relacionada amb l’administració de 5-FU. 3. Existeix una associació estadísticament significativa entre el genotip A1298C del gen de la Metilentetrahidrofolat reductasa i la supervivència global en les dones tractades amb 5-FU. 4. Ni els reordenaments genòmics en el gen de la Dihidropirimidina deshidrogenasa, ni la presència de la mutació IVS14 +1 G>A tenen un paper rellevant en el desenvolupament d’efectes adversos associats amb el tractament amb 5-FU. Pel que fa a l’estudi de la relació de la resposta i de la toxicitat del tractament amb derivats del platí en pacients amb CCR avançat amb el patró de polimorfismes en gens relacionats amb els mecanismes de reparació de l’ADN de les vies de reparació NER i BER, les conclusions són: - Via NER: 1. El polimorfisme C118T del gen de reparació per escissió del grup de complementació creuada 1 és un bon marcador pronòstic que avalua la resposta i la supervivència en pacients amb CCR tractats amb règims OX/5-FU. 2. El polimorfisme Lys751Gln del gen xeroderma pigmentosa grup D és un marcador pronòstic que avalua la resposta i la supervivència global en pacients tractats amb derivats del platí. - Via BER: 1. No es demostra una associació entre els tres polimorfismes del gen de reparació per raigs X del grup de complementació creuada 1 i els paràmetres clínics que defineixen la remissió clínica i la supervivència. Pel que fa a l’estudi de la resposta a la quimioteràpia amb derivats de platí en pacients amb CCR avançat en relació amb el polimorfisme de la Glutatió-S-transferasa, la conclusió és: 1. No es demostra associació significativa entre el polimorfisme Ile105Val d’aquest gen i la neurotoxicitat induïda pel tractament amb oxaliplatí. / Colorectal cancer (CRC) is one of the most frequent neoplasms. Its frequency has increased in recent years and is the second leading cause of cancer death in both sexes. The drugs most widely used in chemotherapy for patients with colorectal cancer are 5-fluorouracil (5-FU) and oxaliplatin (OXA). Pharmacogenetics studies raise the use of knowledge gained from genomic studies so that patients can be subjected to more effective and less toxic drug treatments. These studies have special relevance in the field of oncology, as chemotherapy treatments are characterized by a very narrow therapeutic window that makes it difficult to establish a balance between increasing the dose (to improve efficiency) and the occurrence of adverse effects. Regarding the study of the relationship between clinical response and the emergence of adverse effects of treatment with 5-FU in patients with advanced CRC and the pattern of polymorphisms / mutations of genes related to metabolic pathway of folate synthesis, the conclusions of this thesis are: 1. The number of binding sites of transcription factors in the 5’ UTR region of thymidylate synthase gene is a pharmacogenetics marker of the efficacy of treatment with 5-FU. 2. It has shown an association between polymorphisms methylenetetrahydrofolate reductase gene (C677T and A1298C) and toxicity associated with administration of 5-FU. 3. There is a significant association between the A1298C genotype methylenetetrahydrofolate reductase gene and overall survival in women treated with 5-FU. 4. Neither the genomic rearrangements in the dihydropyrimidine dehydrogenase gene, the presence of the mutation IVS14 +1 G> A have a role in the development of adverse effects associated with treatment with 5-FU. Regarding the study of the relationship between the response and toxicity of treatment with platinum derivatives in patients with advanced CRC with the pattern of polymorphisms in genes related to the mechanisms of DNA repair pathways: NER and BER, the conclusions are: - Via NER: 1. The C118T polymorphism of the gene for excision repair cross complementing 1 is a good prognostic marker to evaluate response and survival in patients with CRC treated with regimens OX/5-FU. 2. Polymorphism Lys751G in the Xeroderma Pigmentosum group D gene is a prognostic marker to evaluate the response and overall survival in patients treated with platinum derivatives. - Via BER: 1. Not demonstrated an association between three polymorphisms of the X-ray repair complementing group 1 gene and clinical parameters that define clinical remission and survival. Regarding the study of response to chemotherapy with platinum derivatives in patients with advanced CRC in relation to the polymorphism of glutathione-S-transferase P1 gene, the conclusion is: 1. It demonstrates a significant association between the Ile105Val polymorphism of this gene and treatment with oxaliplatin-induced neurotoxicity.
9

Tratamiento endoscópico por electrocoagulación del reflujo vesicoureteral

Idweini Saed, Yasin 19 March 2003 (has links)
El motivo de la realización de esta tesis se debe, en primer lugar, a la peculiaridad del reflujo vesicoureteral (RVU), que es una enfermedad importante que afecta a los niños y que puede dañar el riñón llegando en algunos casos a la neuropatía por reflujo.En segundo lugar, encontrar un método sencillo, poco invasivo, para tratar el RVU intentando evitar técnicas tan agresivas como la cirugía, la cual tiene una mayor morbilidad y larga estancia hospitalaria.
10

Abordaje transesfenoidal endoscópico en patología sellar. Descripción y análisis de una nueva técnica en nuestro ámbito hospitalario. Comparación respecto a la vía transesfenoidal clásica.

Enseñat Nora, Joaquim 27 February 2008 (has links)
-OBJETIVOS: Sistematizar el abordaje endoscópico endonasal transesfenoidal. Valorar el grado de resección tumoral, complicaciones, grado de invasividad tumoral y estancia postoperatoria. Comparar esta nueva técnica con el abordaje sublabial microquirúrgico clásico. -MATERIAL y MÉTODOS: Estudio prospectivo no randomizado de 50 pacientes intervenidos en nuestro centro entre 2002 y 2006 de adenomas hipofisarios con diferentes grados de invasión del seno cavernoso según la clasificación de Knosp. Entre las variables del estudio se incluyeron los grados de invasión, los grados de resección postoperatoria (total, subtotal y parcial) con un seguimiento radiológico medio de 12 meses, lesión del n.óptico, panhipopituitrasimo postoperatorio, fístula de LCR, déficit de pares craneales, epistaxis, meningitis, diabetes insípida y lesión de arteria carótida. Nuestra serie consta de 27 varones y 23 mujeres, con una edad media de 48 años (19 - 80 años). En 23 casos se utilizó una vía transesfenoidal sublabial clásica y en 25 casos se realizó un abordaje transesfenoidal endoscópico. Las relaciones entre el método quirúrgico aplicado y las variables de naturaleza categórica del estudio se realizaron mediante tablas de contingencia y el cálculo del test Chi-cuadrado. Para el caso de tablas de contingencia 2X2 con valores esperados inferiores a 5 en alguna celda, se realizó el cálculo del test exacto de Fisher. En cuanto a la medición de la relación entre el método quirúrgico y las variables de naturaleza cuantitativa, ésta se realizó mediante un test T. La relación entre el método quirúrgico y a la invasión del tumor se realizó mediante una Regresión Logística No-Condicionada. La estimación del número de días de postoperatorio de los pacientes se realizó mediante un Análisis de la Covarianza (ANCOVA). -RESULTADOS: En nuestra experiencia la técnica endoscópica presenta un porcentaje de exéresis completa superior al de la técnica clásica (60% frente a 34,8%) y un mayor porcentaje de resección subtotal (32% frente 26%) existiendo una diferencia estadísticamente significativa (p=0,033). En contraposición no encontramos diferencias en cuanto a complicaciones. También hemos evidenciado que existe una diferencia estadísticamente significativa en cuanto a la estancia postoperatoria (p=0,111), reduciéndose ésta a la mitad (3 días) con la técnica endoscópica. Si bien no hemos encontrado diferencias significativas en cuanto al grado de invasividad tumoral y al grado de resección, un mayor grado de invasividad aumenta en 3,59 veces el riesgo de poco éxito de la operación.- DISCUSIÓN Y CONCLUSIONES: En nuestra experiencia con la técnica endoscópica obtenemos un mayor grado de resección quirúrgica y una estancia postoperatoria menor. No hemos observado diferencias en cuanto a las complicaciones. La técnica endoscópica es relativamente nueva y en vías de desarrollo; nos permite una mejor visión de las estructuras sellares y una menor invasividad, traduciéndose esto en mejores resultados y en una mayor confortabilidad para nuestros pacientes. / "ENDOSCOPIC ENDONASAL TRANSSPHENOIDAL APPROACH IN SELLAR TUMORS: ANALYSIS AND DESCRIPTION OF A NEW TECHNIQUE. COMPARISON WITH THE STANDARD SUBLABIAL TRANSEPTAL APPROACH". OBJECTIVE: In the present study we evaluate our experience regarding the treatment of pituitary adenomas. A comparison of the endoscopic transnasal vs the sublabial transseptal approach is illustrated.MATERIALS, METHODS: We consider 50 patients, 27 males and 23 females, the age range was between 19 to 80, with a mean of 48 years. All patients were operated upon by a single surgeon between 2002 and 2006. 23 cases were treated with a standard sublabial approach and 25 cases were with the endoscopic approach. The study population was evaluated with MRI and staged according to the Knosp classification. Postoperatively, the excision was classified as Complete, Subtotal or Partial. Mean follow up was 12 months. The variables considered for analysis include invasion grades, resection grades and complications. A Prospective no randomised study was performed. The relationship between surgical techniques and categorical variables was carried out using x-square and Fisher Exact tests. The relationship between surgical techniques and quantitative variables was carried out using a Student's T test.RESULTS: Complete resection was achieved in 60% of patients operated by the endoscopic approach vs 34,8% operated using a sublabial approach. Subtotal resection was 32% in the endoscopic group and 26% in sublabial group (p=0,033). Concerning surgical complications there were not statistical differences. On the contrary, patients operated endoscopically were discharged on postoperative day 3 (p=0,11) while patients operated by the sublabial approach were discharged on postoperative day 6. Higher invasive tumor grades were associated with a 3,59 times higher risk of non optimal surgical results. CONCLUSION: The endoscopic endonasal transsphenoidal approach improves the extent of tumor resection and reduce the postoperative stay. This approach is a new minimally invasive technique which provide a straight, multiangled, and close-up view of the midline areas around the sella.

Page generated in 0.4566 seconds