• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

GRASSROOTS INNOVATION FOR ENERGY TRANSITION: Addressing citizen transformative practices for a new energy model

Pellicer Sifres, Victoria 26 November 2018 (has links)
Ante los desafíos ecológicos que enfrentan nuestras sociedades, existe cierto consenso en el debate académico que sostiene que las transformaciones que necesitan nuestros sistemas de producción y consumo deben ser sistémicas. Esto implica generar cambios tecnológicos, pero también cambios en las dimensiones social, cultural, política y económica de los sistemas. Estos cambios implican, además, construir la transición socio-técnica desde principios, valores y motivaciones radicalmente distintos a los de los modelos dominantes. En el ámbito energético, los nuevos debates plantean que transitar hacia un modelo 100% renovable es inevitable, pero insuficiente. La transición energética debe, además, transformar relaciones de poder y reestructurar las cuestiones de propiedad, los procesos de generación y apropiación de beneficios, y los canales de acceso y distribución de energía. Desde una mirada crítica, la transición debe apuntar a esquemas radicalmente distintos de organización de los sistemas energéticos, que deben articularse en torno a formas más democráticas, colectivas y desmercantilizadas. El trabajo parte de la constatación de que de hecho existen iniciativas sociales que, impulsadas "desde abajo" por la propia ciudadanía organizada, estarían ya ensayando modelos alternativos que proponen una transición energética transformadora, sobre la base de formas radicalmente distintas de organización y de gestión de la producción, distribución y consumo de energía. Sobre esta base, este trabajo pretende profundizar, en primer lugar, en la caracterización de estas iniciativas; en segundo lugar, en cómo se promueven estas prácticas para abordar una transición energética transformadora. Para abordar estas cuestiones, el trabajo toma elementos teóricos de distintos debates académicos: los debates normativos sobre el cambio deseado que aporta el enfoque de desarrollo humano; la literatura de las transiciones socio-técnicas, que aborda cómo se producen procesos de cambio sistémico; la literatura sobre innovación social de base, que ha abordado los procesos de transformación desde la ciudadanía organizada. En relación a cómo se caracterizan estas iniciativas de base, el trabajo discute cómo estas se movilizan en relación a valores como la justicia, la sostenibilidad, la diversidad, la equidad y la participación. Aborda que en estas iniciativas son necesarios atributos personales tales como la motivación política, personal y emocional. Analiza cómo estas iniciativas se consolidan como espacios de aprendizaje y cambio gracias al funcionamiento horizontal y la lógica democrática; al sostenimiento en el trabajo voluntario; a la generación de vínculos emocionales y saludables entre las personas participantes. La tesis aborda a su vez cómo en estas iniciativas se generan transformaciones en las personas y grupos, que desarrollan distintos aprendizajes, más instrumentales o más transformadores, de naturaleza técnica, organizacional y actitudinal. En relación a las estrategias de las iniciativas, el trabajo aborda las estrategias que se llevan a cabo, así como el rol central del discurso para orientar las estrategias y cómo resulta fundamental articular posicionamientos politizados y críticos sobre cuestiones clave como la pobreza energética. Finalmente, aborda también el rol clave de la Universidad y de la política pública para apoyar estas iniciativas ciudadanas, desde una perspectiva que ponga en el centro el bienestar de las personas y valores centrales como los mencionados de justicia y sostenibilidad. En el recorrido por estas cuestiones, el trabajo no trata de ofrecer respuestas cerradas. Al contrario, trata de proponer conceptualizaciones e ideas, generar reflexiones, identificar tensiones y posibilidades. Todo ello, para ofrecer elementos útiles tanto para el debate académico como para las prácticas en el actual contexto de deterioro social y ambiental, pero t / Davant dels desafiaments ecològics que enfronten les nostres societats, hi ha un cert consens en el debat acadèmic que sosté que les transformacions que necessiten els nostres sistemes de producció i consum han de ser sistèmiques. Açò implica generar canvis tecnològics, però també canvis en les dimensions social, cultural, política i econòmica dels sistemes. Estos canvis impliquen, a més, construir la transició soci- tècnica des de principis, valors i motivacions radicalment diferents dels models dominants. En l'àmbit energètic, els nous debats plantegen que transitar cap a un model 100% renovable és inevitable, però insuficient. La transició energètica deu, a més, transformar relacions de poder i reestructurar les qüestions de propietat, els processos de generació i apropiació de beneficis, i els canals d'accés i distribució d'energia. Des d'una mirada crítica, la transició ha d'apuntar a esquemes radicalment diferents d'organització dels sistemes energètics, que han d'articular-se entorn a formes més democràtiques, col·lectives i desmercantilitzades. El treball parteix de la constatació que de fet hi ha iniciatives socials que, impulsades "desde baix" per la pròpia ciutadania organitzada, estarien ja assajant models alternatius que proposen una transició energètica transformadora, sobre la base de formes radicalment diferents d'organització i de gestió de la producció, distribució i consum d'energia. Basant-se en això, aquest treball pretén aprofundir, en primer lloc, en la caracterització d'estes iniciatives; en segon lloc, en com es promouen estes pràctiques per a abordar una transició energètica transformadora. Per a abordar estes qüestions, el treball pren elements teòrics de distints debats acadèmics: els debats normatius sobre el canvi desitjat que aporta l'enfocament de desenvolupament humà; la literatura de les transicions soci-tècniques, que aborda com es produeixen processos de canvi sistèmic; la literatura sobre innovació social de base, que ha abordat els processos de transformació des de la ciutadania organitzada. En relació a com es caracteritzen estes iniciatives de base, el treball discuteix com es mobilitzen en relació a valors com la justícia, la sostenibilitat, la diversitat, l'equitat i la participació. Aborda que en estes iniciatives són necessaris atributs personals com ara la motivació política, personal i emocional. Analitza com estes iniciatives es consoliden com a espais d'aprenentatge i canvi gràcies al funcionament horitzontal i la lògica democràtica; al sosteniment en el treball voluntari; a la generació de vincles emocionals i saludables entre les persones participants. La tesi aborda també com en estes iniciatives es generen transformacions en les persones i grups, que desenvolupen distints aprenentatges, més instrumentals o més transformadors, de naturalesa tècnica, organitzacional i actitudinal. En relació a les estratègies de les iniciatives, el treball estudia les distintes estratègies estratègies per a tirar endavant agendes transformadores. Aborda també el rol central del discurs per a orientar les estratègies i com resulta fonamental articular discursos polititzats i crítics sobre qüestions clau com la pobresa energètica, per a generar consciència, reflexió i mobilització. Finalment, aborda també el rol clau de la Universitat i de la política pública per a recolzar estes iniciatives ciutadanes, des d'una perspectiva que ubique en el centre el benestar de les persones i valors centrals mencionats de justícia i sostenibilitat. En el recorregut per estes qüestions, el treball no tracta d'oferir respostes tancades. Al contrari, tracta de proposar conceptualitzacions i idees, generar reflexions, identificar tensions i possibilitats. Tot això, per a oferir elements útils tant per al debat acadèmic com per a la reflexió i l'acció pràctiques en l'actual context de deteriorament social i ambiental, per / In light of the ecological challenges facing our societies, there is a general consensus in academic debate that the transformations required in our production and consumption systems must be systemic and holistic. This not only entails generating technological changes, but also changes in the social, cultural, political and economic dimensions of the systems. These changes will also involve constructing the socio-technical transition from scratch, with values and motivations that are radically different from those of the dominant models. On the energy sector, new debates posit that the move towards a 100% renewable model is inevitable, but it is not enough. The energy transition must, in addition, transform power relations and restructure property issues, the processes of the generation and ownershipof benefits, and the channels of energy access and distribution. From a critical perspective, the transition must aim towards radically different schemes of organising energy systems that should be articulated around more democratic, collective and de-commodified models. The study departs from the premise that existing social initiatives, driven "bottom-up" by organised groups of citizens, do in fact appear toalreadybe testing alternative models that present a transformative energy transition, based on radically different forms of organisation and management of the production, distribution and consumption of energy. On that basis, this study aims to examine, firstly, the characteristics of these initiatives, and secondly, the strategies that these practices are promoting to approach a transformative energy transition (or whether they could be used to approach such a transition). To address these issues, the study takes theoretical elements from a variety of academic debates: the normative debates about the desired change, provided by the human development approach; the literature on socio-technical transitions, which deals with how processes of systemic change are produced; the literature on grassroots social innovation, which addresses transformation processes arising from organised groups of citizens. In relation to the characteristics of these grassroots initiatives, the study discusses how they are mobilised in relation to valuessuch as justice, sustainability, diversity, equality and participation. It discusses how personal attributes such as political, personal, and emotional motivation are necessary in these initiatives. It analyses how these initiatives are consolidated as spaces for learning and change thanks to their horizontal functioning and democratic mentality, their support for voluntary work,and the generation of emotional connections and healthy relationships among the participants. In turn, the thesis examines how these initiatives generate transformations in people and groups, who develop various learnings, some more instrumental, others more transformative, of a technical, organisational or attitudinal nature. In relation to the strategies of the initiatives, the study studies different strategies to carry out transformative agendas. It also addresses the central role of critical discourse on key issues such as energy poverty, in order to generate awareness, reflection and mobilisation. Finally, it also examines the key role of the University and public policy to support these citizen's initiatives, from a perspective that places the welfare of people and core values such as those of justice and sustainability at the centre. In exploring these issues, the study does not attempt to provide definitive answers. On the contrary, it seeks to propose conceptualisations and ideas, generate reflections, and identify tensions and possibilities. The objective is to provide elements that are useful for academic debate and practical action in the current context of social and environmental deterioration, which is nevertheless also a time of rapid changes, intense mobilisation, and the creation and testing of alternatives. / Pellicer Sifres, V. (2018). GRASSROOTS INNOVATION FOR ENERGY TRANSITION: Addressing citizen transformative practices for a new energy model [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113073 / TESIS
2

La transición energética hacia un modelo descarbonizado desde la perspectiva de los lobbies en la Unión Europea

Punset Bannel, Carolina 08 April 2022 (has links)
Teniendo en cuenta los efectos catastróficos que genera el calentamiento global, es evidente que la emergencia climática debe ser abordada con la máxima celeridad posible. Identificar los obstáculos que existen para la realización de la transición energética hacia un modelo descarbonizado y para la implantación de las energías renovables, facilitaría incrementar la velocidad de este proceso de transformación, con el consiguiente beneficio en la lucha contra el cambio climático. Dado lo expresado anteriormente y con el propósito de contribuir a identificar las principales barreras que frenan la evolución de las energías limpias y el progreso hacia un modelo 100% renovable, esta investigación persigue analizar el posicionamiento de los lobbies del sector energético europeo en relación a la transición energética hacia un modelo descarbonizado en la Unión Europea. Queremos investigar en qué dirección tratan de influenciar los grupos de presión a los decisores políticos y cómo aspiran a diseñar las políticas públicas relativas a la transición energética en la Unión Europea. En consecuencia, a través de cuarenta entrevistas realizadas a los principales lobbies del sector energético en la Unión Europea, examinaremos cómo actúan, cuáles son sus principales objetivos, qué estrategias de trabajo desarrollan para influir en materia de energías limpias, qué posicionamientos adoptan en relación con la legislación y la financiación de las renovables, así como respecto a la implantación de la transición energética. A lo largo del estudio, tendremos la oportunidad de analizar cómo trabajan e influyen los lobbies en los decisores responsables de la política energética europea y, sobre todo, cuáles son los objetivos de los distintos grupos de presión en materia de transición energética. ¿Promueven sólo cambios parciales del mercado? ¿Apuestan por una mutación total que permita alcanzar a tiempo las ambiciosas metas fijadas en los acuerdos internacionales para la reducción de emisiones? ¿Favorecen una implantación acelerada de las energías renovables que impida llegar a aumentos críticos de la temperatura? o, en cambio, ¿son partidarios de un desarrollo pausado que no perjudique de forma drástica y repentina el negocio de las energías fósiles? Del análisis de sus posicionamientos podremos inferir si existe una voluntad real de cambio de paradigma para la transformación de un sistema que sigue basado en las energías convencionales, o, por el contrario, todavía no se aprecia un impulso suficiente para que se produzca esa evolución. Conocer su grado de influencia sobre la política energética europea, es, en definitiva, saber si lograremos o no la transición energética que necesita Europa para frenar a tiempo el calentamiento global.
3

Synthesis and Characterization of Bronze-Type Mixed Oxides for the Selective Activation of Hydrocarbons

Arriba Mateos, Agustín de 12 February 2024 (has links)
[ES] En este trabajo se ha llevado a cabo un estudio exhaustivo sobre la síntesis, caracterización y reactividad de óxidos metálicos mixtos que presentan la fase ortorrómbica M1, con el fin de conocer la influencia de la composición en las propiedades catalíticas de dichos materiales para la deshidrogenación oxidativa (ODH) de etano a etileno, una alternativa interesante a la producción industrial de olefinas ligeras, lo cual supondría una drástica disminución en la emisión de gases de efecto invernadero. En primer lugar, se ha estudiado la síntesis hidrotermal de óxidos bimetálicos, Mo-V-O que presentan la fase M1, considerando diferentes parámetros sintéticos como la temperatura de síntesis, atmósfera, pH del gel de síntesis, temperatura de activación o post tratamientos de purificación. Los resultados de caracterización indican que la combinación de estos parámetros es clave en la obtención no solo de la fase M1, si no de catalizadores óptimos en la ODH de etano, observándose diferencia de hasta 25 puntos porcentuales en la selectividad a etileno dependiendo de la composición de las especies en la superficie del catalizador. En segundo lugar, se ha investigado la síntesis y caracterización de óxidos trimetálicos, Mo-V-Te-O, que presentan la fase M1 con diferentes proporciones de teluro en la estructura (0 < Te/Mo < 0,17), con el fin modular la acidez, la estabilidad térmica y el comportamiento catalítico de estos catalizadores. Se ha observado que la incorporación de teluro en la estructura de la fase M1 supone un aumento considerable de la estabilidad térmica de los catalizadores, así como de la selectividad a etileno. Posteriormente, se ha llevado a cabo un estudio comparativo entre catalizadores bi-, tri- y tetrametálicos (Mo-V-Te-Nb-O), de la influencia de la composición y/o la activación térmica de los diferentes materiales sobre las propiedades catalíticas. Los resultados obtenidos sugieren una correlación entre la composición superficial y temperatura de activación de los catalizadores con la selectividad a etileno. Así, se ha encontrado una relación directa entre la concentración relativa de especies V4+ en la superficie del catalizador (obtenida mediante de espectroscopia de fotoemisión de rayos-X, XPS) y la selectividad a etileno. Además, y dado que todos estos óxidos mixtos pueden considerarse como semiconductores, se llevó a cabo un estudio electroquímico de los catalizadores. Estos resultados sugieren que, materiales que mostraron una mayor selectividad a etileno, (el catalizador Mo-V-O activado a 400 ºC; y los catalizadores Mo-V-Te-O y Mo-V-Te-Nb-O activados a 600 ºC), presentan una mayor concentración de especies V4+ en la superficie y mayores valores de resistancia eléctrica. Por último, se ha llevado a cabo un estudio comparativo entre los sistemas catalíticos que, en la literatura, presentan los mejores resultados catalíticos para ODH de etano: i) óxido de vanadio soportado sobre alúmina (VOx/Al2O3); ii) óxido de níquel promovido con estaño (Sn-NiO); y iii) el catalizador Mo-V-Te-Nb-O (M1) optimizado en este trabajo. Los resultados catalíticos obtenidos, así como los resultados de caracterización (mediante técnicas de caracterización convencionales e in situ), muestran importantes diferencias en la selectividad a etileno a altas conversiones de etano, como consecuencia de la mayor o menor degradación de etileno en cada catalizador. En ese sentido, el catalizador basado en óxidos mixtos de Mo-V-Te-Nb-O presenta una muy baja reactividad a la combustión de etileno (lo que favorece una alta selectividad durante la ODH de etano), mientras que los otros dos sistemas catalíticos presentan una reactividad para la combustión de etileno mucho mayor (lo que reduce sustancialmente la selectividad a etileno durante la ODH de etano, especialmente a altas conversiones de etano). Estos resultados se discuten en función de las propiedades de adsorción de etano y etileno en cada catalizador. / [CA] En aquest treball s'ha dut a terme un estudi exhaustiu sobre la síntesi, caracterització i reactivitat d'òxids metàl·lics mixtes que presenten la fase ortoròmbica M1, amb la finalitat de conéixer la influència de la composició en les propietats catalítiques d'aquests materials per a la deshidrogenació oxidativa (*ODH) d'età a etilé, una alternativa interessant a la producció industrial d'olefines lleugeres, la qual cosa suposaria una dràstica disminució en l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. En primer lloc, s'ha estudiat la síntesi hidrotermal d'òxids bimetàl·lics, Mo-V-O que presenten la fase M1, considerant diferents paràmetres sintètics com la temperatura de síntesi, atmosfera, pH del gel de síntesi, temperatura d'activació o post tractaments de purificació. Els resultats de caracterització indiquen que la combinació d'aquestos paràmetres és clau en l'obtenció no sols de la fase M1, si no de catalitzadors òptims en la ODH d'età, observant-se diferència de fins a 25 punts percentuals en la selectivitat a etilé depenent de la composició de les espècies en la superfície del catalitzador. En segon lloc, s'ha investigat la síntesi i caracterització d'òxids trimetàl·lics , Mo-V-Te-O, que presenten la fase M1 amb diferents proporcions de tel·luri en l'estructura (0 < Te/Mo < 0,17), amb la finalitat de modular l'acidesa, l'estabilitat tèrmica i el comportament catalític dels catalitzadors. S'ha observat que la incorporació de tel·luri en l'estructura de la fase M1 suposa un augment considerable de l'estabilitat tèrmica dels catalitzadors, així com de la selectivitat a etilé. Posteriorment, s'ha dut a terme un estudi comparatiu entre catalitzadors bi-, tri- i tetrametàl·lics (Mo-V-Te-Nb-O), de la influència de la composició i/o l'activació tèrmica dels diferents materials sobre les propietats catalítiques. Els resultats obtinguts suggereixen una correlació entre la composició superficial i temperatura d'activació dels catalitzadors amb la selectivitat a etilé. Així, s'ha trobat una relació directa entre la concentració relativa d'espècies V4+ en la superfície del catalitzador (obtinguda mitjançant espectroscòpia de fotoemissió de raigs-X, XPS) i la selectivitat a etilé. A més, i atés que tots aquestos òxids mixtes poden considerar-se com a semiconductors, es va dur a terme un estudi electroquímic dels catalitzadors. Estos resultats suggereixen que, materials que van mostrar una major selectivitat a etilé, (el catalitzador Mo-V-O activat a 400 °C; i els catalitzadors Mo-V-Te-O i Mo-V-Te-Nb-O activats a 600 °C), presenten una major concentració d'espècies V4+ en la superfície i majors valors de resistència elèctrica. Finalment, s'ha dut a terme un estudi comparatiu entre els sistemes catalítics que, en la literatura, presenten millors resultats catalítics per a ODH d'età: i) òxid de vanadi suportat sobre alumina (VOx/Al2O3); ii) òxid de níquel promogut amb estany (Sn-NiO); i iii) el catalitzador Mo-V-Te-Nb-O (M1) optimitzat en este treball. Els resultats catalítics obtinguts, així com els resultats de caracterització (mitjançant tècniques de caracterització convencionals i in situ), mostren importants diferències en la selectivitat a etilé a altes conversions d'età, a conseqüència de la major o menor degradació de l'etilé en cada catalitzador. En eixe sentit, el catalitzador basat en òxids mixtes de Mo-V-Te-Nb-O presenta una molt baixa reactivitat a la combustió d'etilé (el que afavoreix una alta selectivitat durant la ODH d'età), mentre que els altres dos sistemes catalítics presenten una reactivitat per a la combustió d'etilé molt major (el que redueix substancialment la selectivitat a etilé durant la ODH d'età, especialment a altes conversions d'età). Estos resultats es discuteixen en funció de les propietats d'adsorció d'età i etilé en cada catalitzador. / [EN] Herein an exhaustive study on the synthesis, characterization and reactivity of mixed metal oxides that present the orthorhombic M1 phase has been conducted, aiming to unravel the influence of the composition on the catalytic performance of said materials in the oxidative dehydrogenation (ODH) of ethane to produce ethylene, an interesting alternative for the obtention of light olefins, which could suppose a drastic decrease in the greenhouse gas emissions. In a first place, the hydrothermal synthesis of a bimetallic form of the M1 phase, Mo-V-O, has been explored, taking into account all the possible parameters such as temperature, atmosphere, pH of the synthesis gel, activation temperature and post-synthesis treatments. Results indicate that the combination of these parameters is capital not only for the appropriate formation of the M1 phase, but also to the catalytic performance. This is, a set of differently synthesized Mo-V-O catalysts, all of them presenting the M1 phase, may differ in the activity and selectivity to ethylene by up to 25 % depending on the chemical composition on the surface species of the catalyst. Moreover, it was investigated the synthesis and characterization of trimetallic oxides Mo-V-Te-O presenting the M1 phase with different Te-loadings (0 < Te/Mo < 0.17), trying to modulate the acid properties, as well as the thermal stability and catalytic behavior in the ethane ODH. Accordingly, we observed that the introduction of tellurium into the structure of the M1 phase leads to an enhanced thermal stability, in addition to an increase on the selectivity to ethylene. Subsequently, it was performed a comparative study between bi-, tri- and tetrametallic (Mo-V-Te-Nb-O) catalysts about the influence of composition and/or thermal activation on the catalytic behavior. Obtained results suggest that there is a correlation between surface composition, as well as the thermal activation temperature, with the selectivity of these catalysts to ethylene. Then, it was found a direct relationship between surface V4+ species (results from X-ray photoelectron spectroscopy, XPS) and the selectivity to ethylene. Furthermore, since all these mixed oxides can be considered as semiconducting materials, an electrochemical parallel study was also conducted. Then, these results suggest that the oxides that showed the best selectivity to ethylene (i.e., catalyst Mo-V-O activated at 400 ºC; and Mo-V-Te-O and Mo-V-Te-Nb-O catalysts treated at 600 ºC) are also the ones that present the highest amount of V4+ species on the surface of the solid, in addition to the highest values of electric resistance. Finally, a comparative study was performed between the three catalytic systems that have offered the best properties in the oxidative dehydrogenation of ethane in the literature: i) alumina supported vanadium oxide (VOx/Al2O3), ii) tin promoted nickel oxide (Sn-NiO) and iii) multicomponent Mo-V-Te-Nb-O (M1) catalyst optimized in the present thesis. Thus, both the catalytic and the characterization (by means of conventional and in situ techniques) results indicate important differences in the selectivity to ethylene of these catalysts at high ethane conversion values, as a consequence of a greater or lesser degradation of the ethylene over each catalyst. In this sense, the catalyst based on mixed metal oxides, Mo-V-Te-Nb-O, shows a very low reactivity for ethylene deep oxidation (which favors a high selectivity during ethane ODH), whereas the rest of the catalytic systems display higher reactivity for deep oxidation of ethylene (which drastically reduces the selectivity to ethene during ethane ODH, specially at high ethane conversion). These results will be discussed in terms of the different adsorption properties of both ethane/ethene over the three catalytic systems. / Arriba Mateos, AD. (2024). Synthesis and Characterization of Bronze-Type Mixed Oxides for the Selective Activation of Hydrocarbons [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202614
4

Study and Assessment of Energy Policies to Achieve Consumer Centered Power Systems

Ribó Pérez, David Gabriel 10 January 2022 (has links)
Tesis por compendio / [ES] La crisis climática hace necesaria una transición energética para reducir el consumo de energía primaria y sustituir los combustibles fósiles por el uso de energías renovables mientras se electrificacan consumos energéticos. Esta transición energética está cambiando el paradigma del sector eléctrico, que pasa de ser un sistema con generación centralizada, demanda pasiva y casi nula capacidad de almacenamiento, a un sistema que tendrá que adaptarse a la variabilidad en el aprovechamiento de los flujos energéticos renovables. El desarrollo de nuevas tecnologías y las mayores necesidades de flexibilidad que aparecen implican un nuevo contexto de generación descentralizada, demanda activa y el desarrollo del almacenamiento como herramienta imprescindible de sistema. Y en esta nueva situación, los agentes consumidores adquiere un rol central en los sistemas eléctricos presentes y futuros. Esta tesis doctoral tiene como objetivo analizar las políticas públicas y la regulación que fomentarán la transición energética dentro del sistema eléctrico donde el consumidor jugará un papel imprescindible y se situará en el centro de mismo. La tesis emplea una serie de metodologías y herramientas transversales para abordar y analizar las tres etapas del proceso de las políticas públicas: formulación, diseño y evaluación. El cuerpo principal de la tesis contiene cuatro aportaciones recogidas en tres bloques. El primer bloque, formulación, responde a los dos primeros objetivos específicos que se centran en analizar programas de respuesta de la demanda a nivel internacional de forma estandarizada y cuantificar el potencial de flexibilidad en el sector residencial. El segundo, diseño, responde al tercer objetivo específico que se centra analizar los impactos que la regulación de fomento del autoconsumo tendría sobre el sistema eléctrico. Y el tercero, evaluación, responde al cuarto objetivo específico de extraer buenas prácticas y mejoras sobre una política pública ya implementada que utiliza la demanda industrial para proporcionar servicios complementarios al sistema. Cada una de las aportaciones contiene casos de estudio y políticas reales que han sido aplicadas o están siendo estudiadas. De esta forma la tesis aborda la problemática regulatoria actual centrada en fomentar un nuevo marco normativo para una transición energética donde la demanda eléctrica incrementa su papel en el sistema. Las cuatro aportaciones presentadas en esta tesis demuestran la necesidad de continuar avanzando en la formulación, diseño y evaluación de políticas con el objetivo de situar a los consumidores en el centro del sistema eléctrico. Mediante una combinación de técnicas y metodologías se muestran diversas formas de abordar la problemática y así mejorar las políticas públicas encaminadas a fomentar la transición energética del sistema energético actual a un sistema renovable y con una mayor participación de la ciudadanía y los agentes consumidores de electricidad. / [CA] La crisi climàtica fa necessària una transició energètica per a reduir el consum d'energia primària i substituir els combustibles fòssils per l'ús d'energies renovables mentre s-electrifiquen els consums energètics. Aquesta transició energètica està canviant el paradigma del sector elèctric, que passa de ser un sistema amb generació centralitzada, demanda passiva i quasi nul·la capacitat d'emmagatzematge, a un sistema que haurà d'adaptar-se a la variabilitat en l'aprofitament dels fluxos energètics renovables. El desenvolupament de noves tecnologies i les majors necessitats de flexibilitat que sorgeixen impliquen un nou context de generació descentralitzada, demanda activa i el desenvolupament de l'emmagatzematge com a eina imprescindible del sistema. I en aquesta nova situació, els agents consumidors adquireix un rol central en els sistemes elèctrics presents i futurs. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar les polítiques públiques i la regulació que fomentaran la transició energètica dins del sistema elèctric on el consumidor jugarà un paper imprescindible i se situarà en el centre del mateix. La tesi empra una sèrie de metodologies i eines transversals per a abordar i analitzar les tres etapes del procés de les polítiques públiques: formulació, disseny i avaluació. El cos principal de la tesi conté quatre aportacions recollides en tres blocs. El primer bloc, formulació, respon als dos primers objectius específics que se centren a analitzar programes de resposta de la demanda elèctrica en l'àmbit internacional de forma estandarditzada i quantificar el potencial de flexibilitat en el sector residencial. El segon, disseny, respon al tercer objectiu específic que se centra analitzar els impactes que la regulació de foment de l'autoconsum tindria sobre el sistema elèctric. I el tercer, avaluació, respon al quart objectiu específic d'extraure bones pràctiques i millores sobre una política pública ja implementada que utilitza la demanda industrial per a proporcionar serveis complementaris al sistema. Cadascuna de les aportacions conté casos d'estudi i polítiques reals que han sigut aplicades o estan sent estudiades actualment. D'aquesta manera la tesi aborda la problemàtica reguladora actual centrada a fomentar un nou marc normatiu per a una transició energètica on la demanda elèctrica incrementa el seu paper en el sistema. Les quatre aportacions presentades en aquesta tesi demostren la necessitat de continuar avançant en la formulació, disseny i avaluació de polítiques amb l'objectiu de situar als consumidors en el centre del sistema elèctric. Mitjançant una combinació de tècniques i metodologies es mostren diverses maneres d'abordar la problemàtica i així millorar les polítiques públiques encaminades a fomentar la transició energètica del sistema energètic actual a un sistema renovable i amb una major participació de la ciutadania i els agents consumidors d'electricitat. / [EN] The climate crisis requires an energy transition to reduce primary energy consumption and replace fossil fuels with renewable energies while electrifying energy consumption. This energy transition is changing the paradigm of the electricity sector from a system with centralised generation, passive demand, and almost no storage capacity, to a system that will have to adapt to the variability in the use of renewable energy flows. The development of new technologies and the greater flexibility needs that arise from this change imply a new context of decentralized generation, active demand, and the development of storage as an essential system tool. And in this new situation, consumers acquire a central role in the present and future electricity systems. This doctoral thesis aims to analyse the public policies and regulations that will promote the energy transition within the electricity system where the consumer will play an essential role being at the center of it. The thesis employs a series of transdisciplinary methodologies and tools to address and analyse the three stages of the public policy process: formulation, design, and evaluation. The main body of the thesis contains four contributions organised in three blocks. The first block, formulation, responds to the first two specific objectives that focus on analysing demand response programs at the international level in a standardised way and quantifying the potential for flexibility in the residential sector. The second, design, responds to the third specific objective, which focuses on analysing the impacts that the regulation to promote self-consumption would have on the electricity system. And the third, evaluation, responds to the fourth specific objective of extracting good practices and improvements on an already implemented public policy that uses industrial demand to provide complementary services to the system. Each of the contributions contains case studies and real policies that have been implemented or are under study. In this way, the thesis addresses the current regulatory issues focused on promoting a new regulatory framework for an energy transition where electricity demand increases its role in the system. The four contributions presented in this thesis demonstrate the need to continue advancing in the formulation, design, and evaluation. Through a combination of techniques and methodologies, the document shows different ways of approaching the problem to improve public policies aimed at promoting the energy transition from the current energy system to a renewable system with greater participation of citizens and electricity consumers. / Ribó Pérez, DG. (2021). Study and Assessment of Energy Policies to Achieve Consumer Centered Power Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179514 / TESIS / Compendio

Page generated in 0.0793 seconds