Esta pesquisa pode ser considerada um ensaio analítico a partir de questões de cunho filosófico que transbordam no documentário contemporâneo e encontram um diálogo muito fértil com a obra de Joel Pizzini. A nossa proposta é abordar a obra deste cineasta, especificamente o filme 500 Almas (2004) como inspiração para repensar o real, no documentário, enquanto uma questão de ponto de vista. Para tanto, torna-se necessário entender tal questão como um gesto de implicações mais profundas, comparativamente às teorizações cinematográficas e literárias acerca deste elemento. Trata-se, quiçá, de outra forma de conceber o ponto de vista no cinema, orientada pelo perspectivismo filosófico - pensamento presente nas reflexões de Leibniz, Nietsche, Deleuze e posteriormente assimilado pelo perspectivismo ameríndio com Viveiros de Castro - que amplia e reverbera o seu significado não se limitando à expressão ou fixação do ponto de vista de um sujeito autor. Trata-se da possibilidade acarretada pelo documentário, uma forma que é por pressuposto híbrida, de questionar, de produzir verdades, de repensar a distinção entre essência e aparência, entre real e invenção. Estas questões são problematizadas a partir de autores como Comolli e Guy Gauthier que pensam o documentário contemporâneo e as implicações de outros sujeitos e elementos envolvidos no filme que se faz em fricção com o real: a mise-en-scène dos sujeitos filmados, os sujeitos espectadores, a montagem criativa. Ao analisar o filme 500 Almas, observamos de que forma esses e outros elementos são engendrados para constituir o ponto de vista do real. / This research can be considered as an analytical essay from matter of philosophical that abound in contemporary documentary and find a very fruitful dialogue with the work of Joel Pizzini. Our proposal is to address the work of this director, specifically the film 500 Almas (2004) as inspiration for rethinking the real as a matter of the point of view. Therefore, it is necessary to understand this issue as a gesture of deeper implications, compared to cinematographic and literary theorizing about this element. It is, perhaps, another way of conceiving the point of view in cinema, guided by philosophical perspectivism - present thought the reflections of Leibniz, Nietzsche, Deleuze and subsequently assimilated by amerindian perspectivism with Viveiros de Castro - which expands and reverberates your meaning not limited to the expression or fastening point of view of an individual author. It brought about the possibility for the documentary, which is a form of hybrid assumption, to question, to produce truths, to rethink the distinction between essence and appearance, between real and invention. These questions are problematized from authors such as Comolli and Guy Gauthier who think contemporary documentary and implications for other subjects and elements involved in the film that is in friction with the real: the mise-en-scène of the subjects filmed, the subjects spectators, the creative mounting. When analyzing the film 500 Almas, we observe how these and other elements are interwoven to build the point of view of the real.

<p>The main purpose of this study is to identify and compare classical pianists' understanding of sight-reading. Six pianists were interviewed, four professionals and two students. All of them concidered good sight-reading ability to be an advantage, especially when rehearsing, but most important is to be a good musicians performing music thoroghly gone through.</p>

The main purpose of this study is to identify and compare classical pianists' understanding of sight-reading. Six pianists were interviewed, four professionals and two students. All of them concidered good sight-reading ability to be an advantage, especially when rehearsing, but most important is to be a good musicians performing music thoroghly gone through.

Aquesta tesi desenvolupa una investigació fenomenològico-hermenèutica sistemàtica sobre la qüestió del món en Heidegger (1927/30), essencialment tàcita en el seu plantejament de la qüestió del ser. Aquesta recerca sobre el concepte de món té dues intencions simultànies. Per una banda, elaborar sistemàticament i integral el discurs de Heidegger entorn del món. I per altra, radicalitzar interpretativament el seu pensament -sovint germinal- sobre aquesta qüestió, situant-me eventualment més enllà de les interpretacions més ortodoxes de l’autor. La qüestió del món és articulada ontològicament (el món com a ser, el ser com a món) partint de la diferència cosmològica (entre món i ens). El món com a obertura (SuZ) i esdeveniment (post-SuZ) on els conceptes de ser, no-res, ens, Dasein i fonament troben la seva dimensió fenomenològica, en el constant remetre’s uns als altres. La tesi s’organitza en cinc parts, constituint la III i la IV el cos central on desplego conceptualment el fenomen del món. La III presenta una lectura integral de Sein und Zeit per desenterrar la qüestió del món en els seus aspectes múltiples. La IV elabora les indicacions sobre el món i les problemàtiques annexes sorgides de SuZ, a partir dels cursos i escrits més rellevants del període post-SuZ (entre el SS 1927 i el WS 1929/30). La interpretació que faig del doble ús del ‘Dasein’ -qua ens i qua ser (ésser-en-el-món o transcendència)- (II, cap.2) em permet una lectura productiva de SuZ (III) que revela els assoliments i límits de la conceptualització heideggeriana del món, alhora que destapa indicacions encobertes que haurien de permetre continuar la investigació més enllà de la lletra de Heidegger. El món a SuZ es vertebra segons tres perspectives, eixos o nivells: familiaritat, esfondrament i apropiació (III, cap.1, 2, 3). Del món com a significativitat a la nihilitat del món, on despunta la possibilitat de l’apropiació de l’obertura del món (en l’elaboració dels conceptes fonamentals de la 2ª secció de SuZ). La part IV planteja la qüestió del món des del “nou” concepte de transcendència de la fase post-SuZ (cap.5). Un fil conductor és la problemàtica, descoberta en l’anàlisi de la 2ª secció de SuZ, del vincle inherent entre mundanitat i ipseïtat (lligam essencial de Dasein, món i ens) per la doble via del projecte (cap.6: projecte de món, configuració de món i llibertat vers el fonament) i de l’afectivitat (cap.7: angoixa, avorriment, totalitat). El capítol 8 recull el pensament més especulatiu sobre l’essència del món exposat al curs WS 1929/30, que insinua la unitat de fons de les dues vies anteriors. / This dissertation presents a systematic phenomenological-hermeneutical investigation of the “question of the world” in Heidegger (1927/30), essentially implicit in his approach to the question of being. This research on the concept of the world has two simultaneous intentions: on the one hand to discuss Heidegger’s discourse on the world systematically and in its entirety; and on the other, to radicalize his –often germinal– thought on this question, through its interpretation, eventually moving beyond the more orthodox ways in which the author has been read. The question of the world is articulated ontologically (world as being, being as world) based on the cosmological difference (between world and entities). The world as disclosure (SuZ) and event (post-SuZ), where the concepts of being, nothing, entity, Dasein and ground take on a phenomenological dimension, as they are constantly referring to one another. The dissertation is organized in five parts, where parts III and IV constitute the main body, which lays out the conceptual investigation of the phenomenon of the world. Part III presents an integral reading of Sein und Zeit to reveal the question of the world in its multiple aspects. Part IV elaborates the indications regarding the world and the related problematics that emerge from SuZ based on course notes and the most relevant writings from the post-SuZ period (between SS 1927 and WS 1929/30). My interpretation of the double use of ‘Dasein’ – qua entity and qua being (being-in-the world or transcendence) – (II, ch.2) allows for a productive reading of SuZ (III), which reveals the accomplishments and limitations of the Heideggerian conceptualization of the world, while it reveals underlying indications that should allow for continuing investigation, above and beyond Heidegger’s texts. In my view, the world in SuZ is organised according to three perspectives or levels: familiarity, breaking-down and appropriation (III, ch.1, 2, 3). From the world as significance to the nullity of the world, there emerges the possibility of appropriation of the world-disclosure (in the elaboration of the fundamental concepts from the 2nd section of SuZ). Part IV proposes the question of the world based on the “new” concept of transcendence from the post-SuZ phase (ch.5). One leitmotif is the problematic, discovered during the analysis of the 2nd section of SuZ, of the inherent link between worldliness and selfhood (an essential tie between Dasein, world, and entity) through the double path of project (ch.6: project of the world, world configuration and freedom toward ground) and affectedness (ch.7: anguish, boredom, totality). Chapter eight gathers the more speculative thought on the essence of the world laid out during the course WS 1929/30, which hints at the common ground in the two previous paths.

La tesis de referencia se encuentra dividida en tres partes: una primera obedece a la exposición de las teorías de conflictos, desde las cuales se aborda el análisis del conflicto colombiano y de manera particular se estudia el Plan Colombia. Una segunda parte, plantea la relación que este plan guarda con el plan Puebla Panamá, el Plan Dignidad, las propuestas del ALCA (Área de Libre comercio para las Américas) y los tratados de libre comercio de Estados Unidos y los países de América Latina. Como parte fundamental, la tesis hace una amplia referencia a las lógicas del plan y a sus estrategias en los ámbitos económico, militar y social deteniéndose principalmente en el fortalecimiento de la capacidad militar del Ejército colombiano y las políticas y programas de desarrollo alternativo. Los resultados del plan son analizados teniendo en cuenta el modelo pactado por el gobierno colombiano con Estados Unidos en temas como: la lucha contra la insurgencia colombiana y el narcotráfico; el fortalecimiento institucional; los aspectos económicos y sociales del desarrollo alternativo; y la negociación con los grupos paramilitares. Finalmente, la tesis hace una propuesta de construcción de un modelo de paz desde la Otra democracia, como forma de salir del conflicto y sentar las bases de una sociedad más pacifica e incluyente.

El filòsof txec Jan Patocka (1907-1977) ha dedicat el gruix de la seua obra i del seu pensament a la problemàtica del món natural. Desde el seu treball d'habilitació, "El Món Natural com a Problema Filosòfic" (1936), el qual segueix molt de prop la concepció husserliana de la "Lebeswelt", fins la seua última obra, els "Assaigs Herètics sobre la Filosofia de la Historia" (1987), on el món natural és vist com el món pre-històric, hi ha tot un llarg camí de reflexió, els ingredients fonamentals de la qual són el pensament de la concepció fenomenològica de Husserl i Heidegger, tot i que també recull idees de H. Arendt y E. Fink.Si recorrem amb ell aquest camí, veiem com el món natural passa a ser, ja en l'obra de Husserl, el simple correlat de l'actitud natural, és a dir, la suma de tots els ens actuals i possibles, per passar a ser l'horitzó previ de creença que fa possible que hi hagi quelcom així com un ens que, a més de ser, existeix. Aquest horitzó o sòl universal de creença és al qual s'ha d'adreçar, en primer instància l'epokhé. Aquesta, però, trobarà a les anàlisis de la consciència interna del temps, l'últim i definitiu obstacle per poder comprendre el món natural i les possibles actituds de l'home (fonamentals a la fenomenologiahusserliana) com quelcom atemporal. És per això que la ciència de la Lebenwelt haurà de buscar elfonament de la seva apodicticitat en la mateixa Història (radicalment fàctica) de l'home.Justament estudiant la problemàtica relació entre el Ser i el Temps comença l'obra del segon dels filòsofs objecte de la meva recerca històrica. En efecte, després de l'obra de Heidegger, ja no es pot parlar d'un món natural ahistòric, sinó que el món, com a part essencial del seu ser-al-món, té com a condició de possibilitat la història, ja que la historicitat és un existenciari del Dasein. L'home no és un ens del món natural, sinó que la naturalesa com a tal només apareix a la Història humana.Si entenem la intencionalitat husserliana no ja en un limitat sentit teòric, sinó com la pura i simple vida que, en l'home es transforma en existència, tenim la concepció de l'autor txec (ell afirma que inspirada en Fink) de la mundanitat com a moviment pur, en el sentit aristotèlic en què "ser" no és una altra cosa que "arribar a ser". D'aquí que el món no pugui ser entès d'una altra manera que com "món històric", del qual, el "món físic" concebut pel mecanicisme és només una manera històricament determinada deentendre el món.Si, a més, tenint en compte (com fa J. Patocka) tota la reflexió de H. Arendt al voltant de la "Vita Activa" (treball, producció i acció), tenim la possibilitat de recuperar una acepció del "món natural", no ja com el món de la naturalesa, sinó com el món del treball, que és mostra com un element per naturalesa antihistòric, permetent l'existència de pobles la simple subsistència biològica en sentit ampli sembla omplir totes les seves aspiracions. La veritat i la llibertat són aspiracions que només poden aparèixer en una comunitat en la qual la permanència biològica no ho és tot. És això el que el filòsof txec anomena "moviment de veritat" a aquell moviment de l'existència, ja implícit en el Mite, però que, quan es fa temàtic que dóna lloc al naixement de la Història, la Filosofia i un projecte Eticopolític en sentit propi, i allò que constitueix el llegat europeu i la seva identitat com a "cura de l'ànima".

Partiendo de la postmodernidad como situación, y con la pregunta filofósica de fondo sobre la universalidad de algunos símbolos, la investigación estudia el fondo mítico del pensamiento arcaico y clásico griego a partir del corpus de textos órficos. Para ello aplica a dichos textos el método de convergencia expuesto por Gilbert Durand en Las Estructuras Antropológicas del Imaginario, proponiendo una taxonomía simbólica concreta que permite dotar de sentido pasajes órficos oscuros. En la primera parte se argumenta en favor de una metodología que privilegia la interpretación sobre la explicación y la imaginación sobre la demostración, y cuyo axioma fundamental es, según la hipótesis de Gaston Bachelard, que todo discurso racional se rige por imágenes míticas en él subyacentes. Para ello se retoman elementos de las principales corrientes historiográficas dedicadas al análisis del discurso simbólico: el ultradifusionismo, la Tradición Primordial, el psicoanálisis, la fenomenología de las religiones, el estructuralismo, etc. Esta parte se completa con una exposición de las principales teorías sobre la naturaleza de las fuentes órficas.En la segunda parte se presenta la taxonomía que se obtiene con la aplicación mencionada, distinguiendo en el imaginario órfico entre: 1) símbolos que expresan el miedo al tiempo devorador (el caballo, el agua de olvido, el cuerpo como prisión del alma, etc.); 2) símbolos que ordenan el cosmos para superar tal desorden (el rayo, el árbol cósmico, los cuatro ríos, el alma aérea, las contraseñas, etc.); 3) símbolos que eufemizan lo infinito convirtiéndolo en receptor y generador (los titanes, los curetes, la noche, la crátera, la leche, etc.); 4) símbolos que eufemizan el paso del tiempo convirtiéndolo en regularidad (el andrógino, la luna, Core, el zodíaco, Dionisos, etc.). Se estudia un gran número de símbolos órficos y cómo la mayoría de ellos convergen entorno a uno de los tipos antedichos. Además, se comparan con pasajes filosóficos en los cuales se filtraron aquellas imágenes míticas, con mitos semejantes de otras culturas y con muestras iconográficas. Sumariamente, los principales méritos de esta investigación son los siguientes.1) Identifica elementos míticos que yacen latentes en pasajes fundamentales de la filosofía presocrática y platónica, inspirándolos: Anaximandro consideró que los antiguos humanos nacían de la panza de los peces; Anaxágoras defendía que el mundo se expandía ordenadamente en espiral; Parménides sujetó al Ser con cadenas, y se dirigió tirado por yeguas hacia donde se encuentran las puertas del día y de la noche; Platón ató dos caballos alados a un tronco, imitando la imagen arquetípica del árbol cósmico por el que las almas suben y bajan; Leucipo y Demócrito envolvieron el mundo en un manto, racionalizando el peplo de Perséfone; etc.2) Propone una interpretación de lectura global del simbolismo órfico que permite dotar de sentido pasajes oscuros: la convergencia de ciclos cósmicos y humanos sirve para explicar la liberación del ciclo de las reencarnaciones; el isotopismo entre las figuras de Sémele, la luna, la barca de Dionisos, Perséfone, etc., hace compatibles el origen y muerte doble de los seres humanos: somos del cielo y de la tierra, como la luna; la mitología comparada permite integrar en un entramado mítico lleno de sentido el ciprés blanco del orfismo entendido como árbol de la vida; encontramos conocimientos empíricos velados en pasajes míticos (la serpiente multiforme con cabeza de diversos animales o el Tiempo llamado Heracles nos hablan explícitamente del zodíaco).3) Demuestra la viabilidad, con matices, del método de convergencia de Durand. / "Anthropologic Structures of the Orphic Imaginary. The Sceptre, the Vessel and the Kid"TEXT:This investigation studies the mythic background of the archaic and classical Greek thought through the orphic texts. We do it with the "convergence method" exposed by Gilbert Durand in "Les Structures Anthropologiques de l'Imaginaire". Consequently, we propose a symbolic taxonomy which allows to understand unclear orphic fragments. In the first section, we argue that explication and demonstration must be completed with interpretation and intuition. We base our argument in the hypothesis of Gaston Bachelard which says that all rational speech is ruled by mythical images. Because of that, we focus our investigation in the main positions of the historiography dedicated to the symbolic analysis, paying special attention on T. Heyerdahl, C. G. Jung, R. Guénon, T. Burkhardt, A. Coomaraswamy, M. Eliade, J. P. Vernant, M. Detienne, M. Heidegger, P. Ricoeur, G. Bachelard and G. Durand. Finally, we enumerate the most important orphic poems and we summarize the different interpretations of them, nowadays represented by L. Brisson, A. Bernabé and M.L. West. In the second section we applied the mentioned method to the orphic poems. We distinguish between: 1) symbols which express the fear to the devouring time (the horse, the forgetfulness' water, the body as soul's prison an so on); 2) symbols which put in order the disorder (the thunderbolt, the cosmic three, the four rivers, the aerial soul, etc.); 3) symbols which convert the infinite in receptor and generator (the titans, the night, the vessel, the milk an so on); 4) symbols which euphemize the horror to the time looking for the regularity (the androgen, the moon, Kore, the zodiac, Dionysus, etc.).In the conclusions we summarize the merits of this investigation: 1) it identifies mythic elements laying in pre-Socratic and platonic philosophy; 2) it proposes a global interpretations of the orphic symbolism which allows to give sense to obscure fragments; 3) it demonstrate the productivity of the Durand's method.

La presente tesis doctoral se inscribe en la valoración del pensamiento de Otloh de San Emeramo, siglo XI. Un autor poco estudiado en el entorno de la Filosofía del Medioevo. A nuestro estudio lo hemos dividido en cuatro partes.En la primera desarrollamos el entorno histórico señalando las características políticas, monacales, clericales, con las que Otloh convivió en un conflictivo Año Mil y que posibilitaron el surgimiento de una teología y de una cultura monástica afincada en la reforma benedictina. El estudio de este contexto nos proporcionó los elementos simbólicos que habrían regido las prácticas sociales. Unas prácticas que no se agotaron en su realización material sino que produjeron otredades tanto beneficiosas como negativas para el espíritu inquieto del monje. Otloh refiere la vida monacal y marginal en sus narraciones, aportando con su escritura hagiográfica, que enlaza con su función de historiador, un relato pormenorizado de la vida en el claustro y en el siglo que enriquece su dote filosófica.Una segunda parte en la que tratamos específicamente de Otloh: su vida, su obra y las características particulares que supo darles. De esta aproximación a su persona surge nuestra interpretación de los supuestos intelectuales en los que se basa, haciendo hincapié, entre otros autores, en Lucano, el poeta que tanto le perturbó. Para ello intentamos instalarnos en su posible clave de lector. A partir de aquí desarrollamos el parágrafo que titulamos «Derrotero de su conversión», un espacio laberíntico en conflictos e indecisiones determinado por las visiones, las lecturas y las mudas imposiciones y el «temor de Dios», cerrando esta segunda parte con sus antecedentes filosóficos.En la tercera parte, expusimos el tema que da título a la presente tesis: «Duda y dialéctica». Para ello, comenzamos analizando el aspecto ético derivado de la conversión y de sus temores, para pasar a considerar la simonía como una acción que condujo a Otloh a la negación de la utilización de la dialéctica en casos bien explícitos. Además señalamos cómo esa situación provocó una querella entre dialécticos y antidialécticos; en ella la posición de nuestro monje benedictino es ambigua a simple vista pero bien definida en sus detalles. Concluimos con una visión semántica y semiótica acerca de lo que Otloh entendía por Artes Liberales, Filosofía y Teología en sus interrelaciones.La cuarta parte la dedicamos por entero a la duda, en todos los aspectos que hemos podido considerar que ella se presenta en la obra y en el espíritu de Otloh, la epistemología que de ella surge. La imposibilidad de dejar de dudar aparece como fuente epistémico-gnoseológica, de esta manera, el mundo es visto por los hombres y en especial por los monjes como un universo de «lenguaje» en su tarea de acceder al desciframiento de lo «simbólico». La imagen aparece como reflejo de la realidad, mediatizada por la regla religiosa que le provoca, al monje, una particular visión de sí mismo en relación con los diferentes mundos. Concluimos esta cuarta y última parte exponiendo la propuesta de solución que Otloh encuentra al problema fe-razón.Finalizamos la tesis mencionando en qué basamos la originalidad de su pensamiento y las futuras líneas investigativas que de este estudio se derivan. La conclusión ha querido señalar la contribución del monje al desarrollo de la cultura occidental a través de su esfuerzo en recuperar la fortaleza y responsabilidad individual para la toma de decisiones y el doble «uso» que hace Otloh de los poetas y filósofos. Ellos le permiten ver la heteronomía, los convencionalismos, la contingencia; en definitiva, la desigualdad. De esta manera nuestro estudio rescata a un pensador que en medio de contradicciones considera a la dialéctica como la ciencia más importante del trivium. / This doctoral thesis is an evaluation of the thought of Otloh of Saint Emeram (XIth century) an author little studied in the context of Medieval Philosophy.The presentation is divided in four parts.(1) In the first part we present the historic background, underlining the various contexts political, monastic, clerical in which Otloh moved in a somewhat conflict-ridden year 1,000 and which made possible the growth of a theology and a monastic culture based on the Benedictine reform. The study of this context gives us the symbolic elements which will have guided the social practices which were not restricted to their physical expression, but which generated other takes on reality both beneficial and negative on the restless spirit of this monk. Otloh refers to monastic life in his hagiographic writings in his role as a historian, giving us a detailed vision of life in the cloister and in the century which feed his philosophical outlook.(2) The second part deals specifically with Otloh: his life, his work and the particular characteristics he gave to them. This understanding of his personality is the basis of our interpretation of his intellectual background, especially re his use, among other authors, of the poet Lucan, the use of whose work seriously perturbed him. For that reason we try to put ourselves in his possible frame of mind as he read him. From there we develop the section we have called "The Way of Conversion" a labyrinth of conflicts and indecisions marked by visions, readings, mental restrictions and the "fear of God" as laid down in the Rule of St. Benedict. This we reconstruct from what he tells us in his writings, using as a guideline his work "De suis tentationibus". We close this second part considering his philosophical background.(3) In the third part we present the theme which gives title to this thesis "Doubt and Dialectic". For that, we begin by analysing the ethical aspect arising from his conversion and fears, to pass then to consider simony as an activity which leads Otloh to deny dialectics in quite specific circumstances. In addition we show how this situation provoked a struggle between "dialectics" & "antidialectics".In this, the position of our Benedictine monk is at first sight ambiguous, but actually quite clear in its details. We conclude with a presentation both semantic and semiotic of what Otloh understood as Liberal Arts, Philosophy and Theology.(4) This fourth part concentrates entirely on "Doubt" in all the aspects which we have been able to consider as presented in the works of Otloh. That includes the interaction with his illness, the epistemology that arises therefrom.The impossibility to stop doubting functions as an epistemo-gnoseologic mechanism. In this way, the world is seen by men and especially by the monks as a universe of "languages" and we use the plural because many come to the surface in the attempt to decipher the "symbolic".The image appears as a reflection of reality, mediated by the religious Rule which gives the monk a specific view of himself in relation to the different worlds.We conclude this fourth and final section outlining the solution Otloh proposes for the faith-reason problem.Conclusion: We finish this thesis by noting the originality of his thought and the lines of future investigation sparked off by this study. Our conclusion has tried to point out the contribution of Otloh to the development of Western culture via his efforts to recover individual strength and responsability in decision-making, and the double "use" which Otloh makes of poets and philosophers.These allow him to see the heteronomy, the cliché, the contingency: in other words the inequality. In this way, our study brings to light a thinker who, in the midst of contradictions, judges dialectic as the most important science of the trivium.

La violència masclista en l’àmbit familiar incideix en la vida de les dones que la pateixen i en els seus fills i filles convertint-se en persones que viuen situacions extremes de les quals s’han de recuperar i pel qual necessiten un suport especialitzat. Quan les dones que viuen aquestes situacions són mares la intervenció que requereixen ha de ser encara més específica ja que és necessari que contempli el significat de la maternalització i l’impacte de la violència en aquesta funció. La present investigació, doncs, se centra en conèixer l’impacte de la violència masclista en la funció maternal i en analitzar l’experiència de participació i la influència en la vida quotidiana familiar de les dones participants en programes d’atenció dirigits a mares que viuen situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. Es tracta d’una recerca qualitativa en la que han participat quinze mares que han viscut situacions de violència masclista amb el pare dels seus fills i filles i que en algun moment del seu procés de recuperació han participat en programes d’atenció específics. La informació s’ha recollit a través d’entrevistes amb preguntes focalitzades, que han permès a les dones anar aprofundint en la temàtica respectant els seus temps, les quals s’han centrat principalment en: 1) els motius d’arribada al servei i els canvis experimentats tant per ella com pels seus fills i filles, 2) el significat de la funció maternal i l’impacte de la violència en aquesta, 3) les conseqüències de la situació viscuda tant en ella com en els seus fills i filles i, finalment, 4) la valoració que fan aquestes mares de la intervenció rebuda. Posteriorment, aquestes entrevistes s’analitzen segons la teoria fonamentada. El marc teòric de la investigació recull dos eixos principals, la violència masclista i la maternalització, per després unir-los i mostrar les especificitats de les mares que viuen aquest tipus de situacions. Tota la investigació es veu acompanyada per la perspectiva de gènere i per breus repassos històrics que permeten contextualitzar i comprendre millor l’objecte d’estudi. La perspectiva de gènere presenta el context en el que es desenvolupa la violència masclista i en el que té lloc la maternalització tenint en compte les influències socials i les expectatives que segueixen existint entorn a la figura de les dones i de les mares. L’anàlisi dels resultats obtinguts mostren com la violència masclista té una alta incidència en les dones i en els seus fills i filles i, sobretot, permet visibilitzar i nombrar l’impacte que té en la funció maternal. Aquest impacte, però, es veu reforçat per l’estructura social patriarcal que defineix la maternalització d’una determinada manera i obstaculitza la creació d’alternatives més afavoridores per a les mares i per al vincle maternal. Les implicacions pràctiques d’aquests resultats recauen en evidenciar, per una banda, la necessitat de programes especialitzats per a mares i fills i filles que han viscut situacions de violència masclista en l’àmbit familiar i, per l’altra, el llarg recorregut que encara queda perquè la maternalització estigui valorada com a tal, sense idealitzacions ni censures a la diversitat. / Gender-based violence in the family affects the lives of women who suffer it and their children, becoming people living in extreme conditions who must be recovered and require specialized support. When women living in these situations are mothers the intervention they require should be more specific because it is necessary to contemplate the meaning of motherhood and the impact of violence on this role. This research therefore focuses on understanding the impact of gender-based violence on the maternal role and on analysing the experience of participating in intervention programs for mothers suffering gender-based violence and their impact on these mothers’ daily lives. This is a qualitative research with fifteen mothers who suffered gender-based violence from the father of their children and who were involved in specific intervention programs at some point of their recovery process. Data were collected through interviews with focused questions allowing women to go deeper into the subject while respecting their time. The interviews mainly focused on: 1) the reasons for entering the program and changes experienced by both her and her children, 2) the meaning of mothehood and the impact of violence on it, 3) the consequences of the violence experienced in both her and her children and, finally, 4) their evaluation of the intervention. Subsequently, these interviews are analyzed according to grounded theory. The theoretical framework of the research includes two main themes: gender-based violence and motherhood, which are then merged to show the specificities of mothers living with such situations. The research is accompanied by gender perspective and brief historical reviews that allow a better understanding of the study. The gender perspective show the context in which gender-based violence and motherhood occur, considering social influences and expectations which are still remaining around the figure of women and mothers. Results show that gender-based violence has a large influence on women and their children and, especially, allow to name its impact on motherhood. This impact, however, is reinforced by the patriarchal social structure that defines motherhood in a certain way and hinders the creation of more favorable alternatives for mothers and the maternal bond. The practical implications of these results include, on the one hand, the need for specialized programs for mothers and children who suffer gender-based violence in the family, and, on the other hand, the long way to go for motherhood to be valued as such, without idealisations nor censorships to diversity.

Tot i la proliferació de recerques sobre l'ètnia gitana, cap autor ha pogut encara donar resposta a la qüestió central sobre la seva realitat: qui és gitano i, sobretot, què significa ser gitano. Aquesta tesi doctoral reflexiona sobre la realitat d'aquest grup des de cinc vessant filosòfiques: l'epistemologia (anàlisi de l'origen, els mecanismes i el sentit del coneixement entre els gitanos, per interpretar com es configuren els conceptes de veritat i mentida entre els gitanos), l'antropologia (anàlisi de la forma d'entendre, entre els gitanos, dels conceptes de persona, llibertat, treball, comunitat i història, en tant que elements que configuren la cosmovisió gitana), l'ètica (anàlisi dels conceptes d'acte lliure, normes de convivència i educació moral, per interpretar com es configuren els conceptes de bé i mal entre els gitanos), l'estètica (anàlisi de les formes de percepció, el criteri estètic, les formes d'expressió i la presència de «lo gitano» dins l'art i la literatura, per interpretar com es configuren els conceptes de bellesa i lletjor entre els gitanos) i la filosofia de la religió (anàlisi de les actituds gitanes davant l'absolut i la consciència de la pròpia finitud, interpretant sobretot com es configura la resposta transcendent). Tot això s'emmarca, de forma prèvia, dins una aproximació històrica i demogràfica que ajuda a comprendre el marc dins el qual es desplega l'existència gitana. L'ús d'aquesta metodologia permet superar els paradigmes de l'etnologia i la sociologia que han dominat la reflexió de temàtica gitana des de mitjans del segle XX fins a l'actualitat. A través d'observacions personals, dels testimonis de persones d'ètnia gitana i de persones que han treballat amb elles i de l'anàlisi crítica dels llibres i articles produïts al respecte, així com de la producció artística i literària de la cultura gitana, s'interpretaran les actituds profundes que &#8213;de forma més o menys conscient&#8213; rauen sota la mentalitat gitana, fins a singularitzar una definició de la «gitanitat» o «essència gitana» que pugui ser extensible a tots els gitanos i gitanes del món, tot i la seva diversitat. Aquesta comuna matriu identitària és el que anomenem romip&#275;n, una forma de pensar que impregna totes les dimensions de l'existència gitana. / Pese a la proliferación de investigaciones sobre la etnia gitana, ningún autor ha podido aún dar respuesta a la cuestión central sobre su realidad: quién es gitano y, sobre todo, qué significa ser gitano. Esta tesis doctoral reflexiona sobre esa realidad desde cinco vertientes: la epistemología (análisis del origen, los mecanismos y el sentido del conocimiento entre los gitanos, para interpretar cómo se configuran los conceptos de verdad y de mentira entre los gitanos), la antropología (análisis de la forma de concebir, entre los gitanos, los conceptos de persona, libertad, trabajo, comunidad e historia, en tanto que elementos que configuran la cosmovisión gitana), la ética (análisis de los conceptos de acto libre, normas de convivencia y educación moral, para interpretar cómo se configuran los conceptos de bien y de mal entre los gitanos), la estética (análisis de las formas de percepción, el criterio estético y las formas de expresión, para interpretar cómo se configuran los conceptos de belleza y de fealdad entre los gitanos) y la filosofía de la religión (análisis de las actitudes gitanas ante lo absoluto y la conciencia de la propia finitud, interpretando sobre todo cómo se configura la respuesta trascendente). Todo ello se enmarca, de forma previa, en una aproximación histórica y demográfica que ayuda a comprender el marco en el que se despliega la existencia gitana. El uso de esta metodología permite superar los paradigmas de la etnología y la sociología que han dominado la reflexión de temática gitana desde mediados del siglo XX hasta la actualidad. A través de observaciones personales, de los testimonios de personas de etnia gitana y de aquellas que han trabajado con ellas, así como del análisis crítico de los libros y artículos producidos al respecto y de la producción artística y literaria de la cultura gitana, se interpretaran las actitudes profundas que &#8213;de forma más o menos consciente&#8213; laten bajo la mentalidad gitana, hasta singularizar una definición de la «gitanidad» o «esencia gitana» que pueda ser extrapolable a todos los gitanos y gitanas del mundo, pese a su diversidad. Esta común matriz identitaria es lo que denominamos romip&#275;n, una forma de pensar que impregna todas las dimensiones de la existencia gitana. / Despite the proliferation of researches on the Gypsy ethnic group, no author has still been able to answer the central question on their reality: who is a Gypsy and, mainly, what means to be a Gypsy. This doctoral thesis reflects on that reality from five slopes: epistemology (analysis of the origin, the mechanisms and the sense of the knowledge among Gypsies, to interpret how the concepts of true and lie are understood by them), anthropology (analysis of the form to conceive, among Gypsies, the concepts of person, freedom, work, community and history, whereas elements who form the Gypsy cosmovision), ethics (analysis of the concepts of free act, norms of coexistence and moral and political education, to interpret how the concepts of good and evil are understood by Gypsies themselves), aesthetic (the analysis of the perception forms, the aesthetic criterion and the forms of expression, to interpret how the concepts of beauty and ugliness are understood within the Gypsy culture) and the philosophy of the religion (analysis of the Gypsy attitudes before the Absolute and brings back to consciousness mainly of the own finitude, interpreting how the important answer are formed). All this is preceded, in a previous way, by a historical and a demographic approach that helps to understand the frame in which the Gypsy existence unfolds. The use of this methodology allows to surpass the paradigms of ethnology and sociology that have dominated the reflection on Gypsy thematic from mid century XX until the present time. Through personal observations, the testimonies of Gypsy people and of whom they have worked with them, as well as of the critical analysis of books and articles on this matter and of the artistic and literary production of the Gypsies themselves, we will interpret the deep attitudes that &#8213;more or less consciously&#8213; lie down the Gypsy mentality, so as to singularize a definition of the «Gypsyness» or «Gypsy essence» that can be used for all the Gypsy people in the world, despite their diversity. This common identity rood is what we call romip&#275;n, a sort of thinking that it impregnates all the dimensions of Gypsy existence.