Los factores y receptores neurotróficos son esenciales para el desarrollo y mantenimiento del sistema nervioso vertebrado y contribuyen de manera decisiva en funciones neuronales complejas tales como el aprendizaje, la memoria y el comportamiento social complejo. Dichos genes han sido estudiados en el anfioxo, un invertebrado marino que, por su plano corporal, desarrollo embrionario y genoma prototípico respecto a los vertebrados, es actualmente considerado el pariente vivo más cercano al que fue el ancestro de los vertebrados. Este estudio describe la caracterización a nivel molecular y funcional del primer receptor Trk jamás aislado en un invertebrado, rebatiendo la idea de que los receptores Trk son una innovación de los vertebrados, y sugieriendo que se originó por barajado de exones contenedores de dominios proteicos. Asímismo la expresión de este gen durante el desarrollo embrionario del anfioxo ha revelado ciertas características novedosas respecto al desarrollo de su sistema nervioso. Durante la neurulación se ha provado la migración individual de células ectodérmicas, lo que podría reflejar un comportamiento parecido al de las células de la cresta neural de vertebrados, un tipo de células pluripotentes que dan lugar a un gran número de estructuras únicamente presentes en los vertebrados y totalmente ausentes en el anfioxo. Este trabajo también incluye la caracterización del primer miembro conocido de la familia de las caspasas en el anfioxo, involucradas en muerte neuronal y, además las primeras técnicas desarrolladas para la obtención rutinaria de embriones, con la potencialidad que ello comporta para su manipulación "in vivo", con el objetivo de realizar ensayos funcionales y abrir las puertas a los estudios de Evo-Devo experimental. / Neurotrophic factors and their receptors play an essential role in the development and maintenance of the vertebrate nervous system, where they crucially contribute to higher neuronal functions such as learning, memory and complex social behaviour. These genes have been studied for the first time in the cephalochordate amphioxus, which is presently the best stand in for the study of one of the major events in evolution: the invertebrate-vertebrate transition. This work describes the molecular and functional characterisation of the first Trk receptor ever isolated from an invertebrate, refuting the idea that Trk receptors are a vertebrate evolutionary novelty. The results obtained suggest that exon shuffling was a key mechanism to generate a unique ProtoTrk gene, similar to that of amphioxus, which subsequently expanded by gene duplication during vertebrate evolution giving rise to all members of the Trk gene family presently known in higher vertebrates. Furthermore, the expression pattern of this Trk receptor throughout embryonic development revealed certain particularities of the amphioxus nervous system never described before. The embryonic epidermis of amphioxus neurulae contains a cell population able to migrate individually, mimicking the migratory behaviour of the vertebrate neural crest cells, a pluripotent cell type only present in vertebrates and totally absent in amphioxus. This work also includes the characterisation of the first caspase ever isolated in amphioxus and the first approaches towards experimental Evo-Devo through the development of new techniques to obtain amphioxus embryos "a la carte" and to manipulate them "in vivo".

. L'objectiu principal de la tesi és analitzar la biodiversitat i riquesa d'espècies i demostrar la relació entre la fauna, la vegetació i l'home a la vall de Fuirosos, així com relacionar els elements biòtics amb els factors litològics, geomorfològics, climàtics, edàfics i antròpics. Des d'un punt de vista metodològic, es va pretendre posar en pràctica un mètode d'estudi corològic i cartogràfic de la flora vascular i de la fauna vertebrada. També es van dissenyar diferents mètodes de mostreig per a l'obtenció de dades estadísticament comparable. La recerca es va desenvolupar al massís del Montnegre, a la serralada Litoral Catalana. L'àrea és de 48 km², situada 41º39' de latitud nord i 2º33' de longitud est. Aquesta zona inclou tota la vall de la riera de Fuirosos i quatre valls més petites que li són veïnes. L'àrea d'estudi està situada entre tres comarques: el Vallès Oriental, la Selva i el Maresme. Els municipis on es treballa són Sant Celoni, Fogars de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Tordera. Gairebé tota la zona és dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor i està protegida pel Pla Especial de Protecció (1989).La vall de la riera de Fuirosos és una de les més característiques del vessant vallesà del Montnegre, les seves aigües tributen a la Tordera, que desemboca a la Mediterrània, entre les poblacions de Blanes i Malgrat. Aquesta riera esdevé interessant perquè gairebé porta aigua tot l'any, els mesos d'estiu queda seca menys en el curs superior. Els anys de gran sequera l'aigua es manté als embassaments i en els trams anteriors a aquest. Fuirosos es troba en els dominis de vegetació de la sureda, de l'alzinar i de les rouredes. Però a la zona investigada també trobem plantacions de pins i d'eucaliptus que fan evident una explotació forestal més o menys intensa. La presència d'espècies espontànies mediterrànies, eurosiberianes i d'espècies indicadores de l'estat de la vall -bioindicadores- fan de la vall un punt idoni per posar en pràctica un mètode de treball biogeogràfic on s'integri la vegetació i la fauna vertebrada. Les aportacions principals de la tesi han estat, en primer lloc, reconèixer quins són els factors físics i humans que intervenen en la distribució de la vegetació i de la fauna. En segon lloc, l'elaboració d'un catàleg de flora i de fauna de la vall de Fuirosos: sobretot a partir d'un treball de camp sistemàtic. En tercer lloc, s'aporta la cartografia corològica de les plantes vasculars i de la fauna vertebrada més significativa, amb base UTM d'1 km de costat. S'ha demostrat que són els quadrats UTM de la carena del Montnegre, on el relleu presenta les seves màximes pendents, on es donen els nivells més baixos de biodiversitat i de riquesa. A la carena dominen les rouredes i les castanyedes, ambdós boscos caducifolis afavorits i la majoria aprofitats per l'home, per treure la fusta. En general han estat els quadrats per on circula la riera de Fuirosos i la Tordera els que donen un valors més elevats de riquesa i de diversitat i si tenim en compte que és on hi ha els camps de conreus més grans, també és on es dóna més abundància d'espècies de fauna vertebrada. / . The main aim of the thesis is focused in the biodiversity and the species richness and in the relationship between fauna, vegetation and man in the Fuirosos valley.The research was undertaken in the Montnegre massif, in the Coastal Catalan Ranges in Barcelona province, Spain. The study area is 48 km², located at 41º39' North and 2º33' East. Almost the entire zone is included inside the Natural Reserve of the Montnegre and Corredor and it is protected by the Special Plan of Protection (1989).The Fuirosos valley is one of the most typical in the "vallesan" area of the Montnegre massif. Its waters drain to the Tordera, which ends at the Mediterranean Sea, between the locations of Blanes and Malgrat. Fuirosos is under the vegetation domains of the cork oaks, evergreen oaks and oaks. However, in the study area there also exist pine and eucalyptuses plantations that make evident more or less intense forest exploitation. The main thesis contributions have been, in first place, to recognize which are the physical and human factors that intervene in the vegetation and fauna distribution. Secondly, the elaboration of a flora and fauna catalogue of the Fuirosos valley: basically obtained from a systematic fieldwork. Thirdly, the chorological cartography of vascular plants and vertebrated fauna most significant, using a 1 km side UTM grid. It has been demonstrated that in the UTM cells that belong to the highest area of the Montnegre, the lowest levels of biodiversity and wealth of flora are found. In this area oaks and the chestnut-trees are dominant, and both are favored non-perennial forests from which man has taken advantage in order to extract wood. In general, they belong to the cells where the Fuirosos River and the Tordera River flow through, which provide higher values of wealth and of flower diversity. Bearing in mind that it is in this area where the largest agricultural fields are found, it is also the cells where the major abundance of vertebrate fauna species are found.

Tandem amino acid repeats, also known as homopolimeric tract or homopeptides, are very common features of eukaryotic genomes and are present in nearly one-fifth of human encoded proteins. These structures have attracted much interest in the early 1990s when a number of neurological diseases associated with repeat expansion mutations were discovered in humans. Despite their abundance in coding proteins, little is known about their functional consequences. Two scenarios have been proposed. In one, tandem amino acid repeat is considered a neutral structure generated by slippage event and eventually tolerated in protein as long as it does not disrupt the protein function. However, an increasing number of studies proposed that tandem amino acid repeats may be involved in important functional or structural roles. For instance, tandem amino acid repeats had been found to be especially abundant in transcription factors and developmental proteins, where they can potentially modulate protein-protein interaction, exert an effect on gene transcriptional activity, or act as spacer between different protein domains. In addition, several studies have linked changes in repeat size to modification in developmental processes. Despite the advancement made in the last decade, little is known about the selective forces that shape their evolution. The aim of this thesis has been to gain further insight onto the evolutionary dynamics of tandem amino acid repeats by studying the different types of mutations that occur in the amino acid component of the human proteome, by studying the relationship between variability and abundance of amino acid tandem with the evolutionary constraints operating on the proteins, and by studying their conservation and distribution across various vertebrate genomes in both coding and non-coding sequences. The integration of these approaches enabled us to outline an evolutionary model of these structures.