Tesis por compendio / [ES] Los servicios climáticos son productos que resultan de la combinación de datos climáticos y otra información pertinente y que resultan útiles para la toma decisiones para la adaptación o mitigación del cambio climático. Idealmente, este tipo de servicios funcionan como puente entre los puros datos climáticos y los usuarios finales, de modo que la ciencia queda traducida en productos o servicios útiles y comprensibles. Con frecuencia, los servicios climáticos han sido desarrollados por expertos en datos climáticos sin tener en cuenta las necesidades específicas de los usuarios finales. Este enfoque «top-down» con frecuencia significa que no se utiliza la información más relevante para su creación y que se descuida la perspectiva del usuario final durante el proceso de diseño. La desconexión existente entre los potenciales usuarios de servicios climáticos y los propios productos ha conducido a una falta de aceptación y utilización de los servicios climáticos, incluso entre aquellos usuarios más vulnerables a los efectos del cambio climático. La co-creación de servicios climáticos junto a los usuarios que van a utilizarlos puede ayudar a solucionar muchos de los retos descritos anteriormente. Al implicar a los usuarios en el diseño y desarrollo de los servicios, es más sencillo que éstos sean pertinentes, se adapten a sus necesidades y sean fáciles de usar. Esto puede ayudar a aumentar la concienciación y la comprensión de las posibles repercusiones del cambio climático, así como a generar confianza en los servicios que se prestan. Además, la co-creación de estos servicios puede ayudar a desarrollar modelos de negocio más sostenibles para los servicios climáticos basados en el beneficio mutuo y la propiedad compartida. Esto puede contribuir a que los servicios sean sostenibles y puedan seguir prestándose a largo plazo. La co-creación puede, en definitiva, ayudar a que los servicios se consideren relevantes y valiosos para los usuarios, y que éstos estén dispuestos a invertir el tiempo y los recursos necesarios para utilizarlos de forma sostenida a lo largo del tiempo. El objetivo de esta tesis es contribuir al desarrollo de servicios climáticos eficaces y orientados al usuario para la adaptación al cambio climático, centrándose en el sector del agua. Al promover la creación conjunta de servicios climáticos, se pretende garantizar que las estrategias de adaptación se adapten a las necesidades específicas de los distintos usuarios de los servicios climáticos, y crear resiliencia y capacidad en las organizaciones y comunidades. El caso de estudio consiste en la co-creación de un servicio climático para la evaluación de los impactos del cambio climático en el sistema de abastecimiento de agua a Valencia y su área metropolitana. El servicio climático se creó juntamente con la empresa local de suministro de agua de Valencia (EMIVASA), en el contexto del proyecto INNOVA. Para realizar este análisis, se desarrolló un modelo de dinámica de sistemas de la cuenca del Júcar, capaz de representar las complejas interrelaciones del sistema a lo largo del tiempo, y se combinó con un modelo de calidad de aguas del embalse de Tous para realizar el análisis sobre la calidad del recurso futuro disponible. Este trabajo demuestra el valor de involucrar a los usuarios finales en la co-creación de servicios climáticos para garantizar su relevancia, utilidad y aceptación. Lo hace mediante la aplicación de esta metodología a la cuenca del Júcar y al problema del abastecimiento a la ciudad de Valencia en escenarios futuro de cambio climático. Esta aplicación permite extraer conclusiones sobre las formas de co-crear este tipo de productos y las mejores formas de abordar la co-creación de servicios climáticos en sectores clave. / [CA] Els serveis climàtics són productes que resulten de la combinació de dades climàtiques i altra informació pertinent i que resulten útils per a la presa decisions per a l'adaptació o mitigació del canvi climàtic. Idealment, aquest tipus de serveis funcionen com a pont entre les pures dades climàtiques i els usuaris finals, de manera que la ciència queda traduïda en productes o serveis útils i comprensibles. Amb freqüència, els serveis climàtics han sigut desenvolupats per experts en dades climàtiques sense tindre en compte les necessitats específiques dels usuaris finals. Aquest enfocament «top-down» amb freqüència significa que no s'utilitza la informació més rellevant per a la seua creació i que es descura la perspectiva de l'usuari final durant el procés de disseny. La desconnexió existent entre els potencials usuaris de serveis climàtics i els propis productes ha desembocat a una falta d'acceptació i utilització dels serveis climàtics, fins i tot entre aquells usuaris més vulnerables a l'efecte del canvi climàtic. La co-creació de serveis climàtics amb els usuaris finals pot ajudar a solucionar molts dels reptes descrits anteriorment. En implicar els usuaris en el disseny i desenvolupament dels serveis, és més senzill que aquests siguen pertinents, s'adapten a les seues necessitats i siguen fàcils d'usar. Això pot ajudar a augmentar la conscienciació i la comprensió de les possibles repercussions del canvi climàtic, així com a generar confiança en els serveis que es presten. A més, la co-creació d'aquests serveis pot ajudar a desenvolupar models de negoci més sostenibles per als serveis climàtics: en implicar els usuaris en el desenvolupament i el finançament dels serveis, és possible crear models de negoci basats en el benefici mutu i la propietat compartida. Això pot contribuir al fet que els serveis siguen sostenibles i puguen continuar prestant-se a llarg termini. La co-creació pot, en definitiva, ajudar al fet que els serveis es consideren rellevants i valuosos per als usuaris, i que aquests estiguen disposats a invertir el temps i els recursos necessaris per a utilitzar-los de forma sostinguda al llarg del temps. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir al desenvolupament de serveis climàtics eficaços i orientats a l'usuari per a l'adaptació al canvi climàtic, centrant-se en el sector de l'aigua. En promoure la creació conjunta de serveis climàtics, es pretén garantir que les estratègies d'adaptació s'adapten a les necessitats específiques dels diferents usuaris dels serveis climàtics, i crear resiliència i capacitat en les organitzacions i comunitats. El cas d'estudi consisteix en la co-creació d'un servei climàtic per a l'avaluació dels impactes del canvi climàtic en el sistema de proveïment d'aigua a València i la seua àrea metropolitana. El servei climàtic es va crear juntament amb l'empresa local de subministrament d'aigua de València (EMIVASA), en el context del projecte INNOVA. Per a realitzar aquesta anàlisi, es va desenvolupar un model de dinàmica de sistemes de la conca del Xúquer, adequat per representar les complexes interrelacions del sistema al llarg del temps, i es va combinar amb un model de qualitat d'aigües de l'embassament de Tous per a realitzar l'anàlisi sobre la qualitat del recurs futur disponible. Aquest treball demostra el valor d'involucrar als usuaris finals en la co-creació de serveis climàtics per a garantir la seua rellevància, utilitat i acceptació. Ho fa mitjançant l'aplicació d'aquesta metodologia a la conca del Xúquer i al problema del proveïment a la ciutat de València en escenaris futurs de canvi climàtic. Aquesta aplicació permet extraure conclusions sobre les formes de co-crear aquest tipus de productes i les millors formes d'abordar la co-creació de serveis climàtics en sectors clau. / [EN] Climate services result from combining climate data and other relevant information and are valuable for climate change adaptation or mitigation decision-making. Ideally, such services function as a bridge between pure climate data and end-users so that the science is translated into useful and understandable products or services. Climate services for adaptation can be developed at individual, local and regional scales and help communities and individuals prepare for and cope with the effects of climate change. Climate services have often been developed by climate data experts without considering the specific needs of end-users. This top-down approach often means that the most relevant information is not used in their creation and the end-user perspective is neglected during the design process. The disconnect between potential users of climate services and the products themselves has led to a lack of uptake and use of climate services, even among those users most vulnerable to the effects of climate change. Co-creation of climate services with the users who will use them can help to address many of the challenges described above. By involving users in the design and development of services, it is easier to make them relevant, tailored to their needs and easy to use. This can help raise awareness and understanding of the potential impacts of climate change and build trust in the services provided. In addition, co-creating these services can help develop more sustainable business models for climate services: by involving users in developing and financing services, business models based on mutual benefit and shared ownership can be created. This can contribute to making services sustainable and able to continue to be provided in the long term. Co-creation can ultimately help to ensure that services are seen as relevant and valuable to users, and that users are willing to invest the time and resources to use them on a sustained basis over time. This thesis aims to contribute to developing effective, user-driven climate services for climate change adaptation, with a focus on the water sector. Promoting the co-creation of climate services aims to ensure that adaptation strategies are tailored to the specific needs of different users of climate services, and to build resilience and capacity in organisations and communities. The case study consists of co-creating a climate service to assess climate change impacts on the water supply system of Valencia and its metropolitan area. The climate service was created jointly with the local water supply company of Valencia (EMIVASA), in the context of the INNOVA project. To carry out this analysis, a system dynamics model of the Júcar basin, capable of representing the complex interrelationships of the system over time, was developed and combined with a water quality model of the Tous reservoir to perform the analysis on the quality of the future resource available. This work demonstrates the value of involving end-users in co-creating climate services to ensure their relevance, utility and acceptability. It does so by applying this methodology to the Júcar river basin and to the problem of supplying the city of Valencia in future climate change scenarios. This application allows conclusions to be drawn on ways to co-create this type of product and the best ways to address the co-creation of climate services in critical sectors, such as the drinking water supply. / This research was supported by the INNOVA, ADAPTAMED, SÀPIDES and WATER4CAST projects. The Innovation of Climate Services (INNOVA) project is funded by the European Research Area for Climate Services Consortium (ER4CS) and the Agencia Estatal de Investigación of the Spanish government (GA: 690462; PCIN-2017-066). The ADAPTAMED project is funded by the Ministerio de Ciencia e Innovación of Spain (RTI2018-101483-B-I00), including EU FEDER funds. SÀPIDES (INNEST/2021/276) is funded by the Agència Valenciana de la Innovació (AVI). Lastly, the WATER4CAST project (PROMETEO/2021/074) from the Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Comunitat Valenciana. The data supporting this research includes global and regional climate projections obtained from EURO-CORDEX and Copernicus (Jacob et al., 2014; Copernicus Climate Change Service, 2017), inflows for the modelled sub-basins (MAPAMA, 2018), water transfers, users, demands, reservoirs information and water quality parameters from CHJ (Confederación Hidrográfica del Júcar, 2019), and air temperature and precipitation data from AEMET (Spanish National Meteorological and Climate Agency, 2019). / Rubio Martín, A. (2023). Development of climate services for the management of Mediterranean water resource systems: case study of the Júcar system and Valencia water supply [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194057 / Compendio

[ES] Los servicios de agua y saneamiento son un bien considerado un derecho humano por la Asamblea General de Naciones Unidas. Sin embargo, al mismo tiempo, son un monopolio natural. Es por ello que los usuarios no pueden escoger el prestador que les suministre el servicio, sino que deben conformarse con que el opere en la zona. Así, con el fin de proteger a los usuarios de las posibles prácticas monopolísticas, es necesario supervisar la calidad del servicio prestado, así como su precio a través de un marco regulatorio. Actualmente, el marco regulatorio del sector del agua español no cuenta con una ley que regule el ciclo urbano del agua a nivel nacional que provea seguridad legal a los prestadores ni homogeneice el servicio prestado. Se trata de un sector muy atomizado, con responsabilidades dispersas entre distintos organismos y niveles administrativos. La consecuencia directa es un entramado regulatorio complejo sin una autoridad clara de guie los pasos del sector. Es por ello que los distintos actores que componen el sector empiezan a demandar una reforma que englobe sus necesidades y permita superar con éxito los retos a los que se enfrenta el sector. El propósito de esta tesis es concretar una serie de propuestas técnicas a medida para el sector del agua español que promueva la voluntad de la administración y las partes interesadas para dar el paso de reformar el sector. Para ello, se parte del estudio de los diversos métodos regulatorios y herramientas existentes, con el fin de evaluar su aplicación en los distintos marcos regulatorios internacionales y analizar cuáles serían de aplicabilidad al caso español. Tras dicho análisis, se concluye que se requieren nuevas herramientas para regular el sector con éxito. Por ello, se han diseñado una serie de metodologías basadas en la evaluación del desempeño de los servicios de agua. Éstas permiten una adecuada comparación e interpretación de los resultados obtenidos por los operadores con el fin de posibilitar una regulación económica y de la calidad del servicio que sea justa para todas las partes implicadas. Asimismo, fomentan la transparencia, la eficiencia, la mejora continua del sector y su sostenibilidad. Para finalizar, se detallan una serie de directrices técnicas que tratan los diversos aspectos a tener en cuenta al implementar un regulador en España, como son: las características que debería reunir y los aspectos a regular, la articulación de la regulación de la calidad del servicio y la regulación económica o cómo financiar e implementar dicho organismo. La principal novedad de estas propuestas de regulación es que están enfocadas de forma técnica, evitando la perspectiva económica con la que generalmente se diseñan los marcos regulatorios. De este modo, se garantiza que los usuarios reciban un servicio de calidad al mejor precio, preservando el derecho humano al agua. / [CA] Els serveis d'aigua i sanejament són un bé considerat un dret humà per l'Assemblea General de Nacions Unides. No obstant això, al mateix temps, són un monopoli natural. Per aquesta raó, els usuaris no poden escollir el prestador que els subministra el servei, sinó que s'han de conformar amb el que treballe en la seua zona. Així, amb la fi de protegir als usuaris de les possibles pràctiques monopolístiques, cal supervisar la qualitat del servei prestat, així com el ser preu mitjançant un marc regulador. Actualment, el marc regulador del sector de l'aigua espanyol no compta amb una llei a nivell nacional que regule el cicle urbà de l'aigua, que proporcione seguretat legal als prestadors dels serveis i homogeneïtze el servei prestat. Es tracta d'un servei molt atomitzat, amb responsabilitats disperses entre diversos organismes i nivells administratius. La conseqüència directa és un entramat regulador complexe sense una autoritat clara que guie les passes del sector. Per aquesta raó, els distints actors que formen part del sector comencen a demandar una reforma d'aquest marc, de forma que s'engloben les seues necessitats i els permeta superar amb èxit els reptes als que s'enfronta el sector. El propòsit d'aquesta tesi es concretar una proposta tècnica a mesura per al sector de l'aigua espanyol, que fomente la voluntat de l'administració i les parts interessades per a donar el pas de reformar el sector. Així, es parteix de l'estudi dels diversos mètodes reguladors i ferramentes existents, amb la fi d'avaluar la seua aplicació en els distints marcs reguladors internacionals i analitzar quines serien d'aplicabilitat al cas espanyol. Després d'aquest anàlisi, es conclou que es requereixen noves ferramentes per a regular el sector amb èxit. Per això, s'han dissenyat una serie de metodologies basades en l'avaluació del rendiment dels serveis d'aigua. Aquestes permeten una adequada comparació e interpretació dels resultats obtinguts pels operadors amb la fi de possibilitar una regulació econòmica i de la qualitat del servei, que siga justa per a totes les parts implicades. A més, fomenten la transparència, l'eficiència, la millora continua del sector i la seua sostenibilitat. Per a finalitzar, es detallen una serie de directrius tècniques que tracten els diversos aspectes a considerar a l'implementar un regulador en Espanya, com són: les característiques que deuria reunir i els aspectes a regular, l'articulació de la regulació de la qualitat del servei i la regulació econòmica, o seu finançament i implementació. La principal novetat d'aquestes propostes reguladores és que estan enfocades de forma tècnica, evitant la perspectiva econòmica amb la que generalment es dissenyen els marcs reguladors. D'aquesta forma, es garantisca que els usuaris reben un servei de qualitat al millor preu, preservant el dret humà a l'aigua. / [EN] Access to Water services and sanitation are considered a human right by the United Nations. However, simultaneously, they are a natural monopoly which means that users cannot choose the utility. They will receive the services from the utility operating in that particular area, regardless its cost and quality of the services provided. Therefore, regulatory frameworks emerge with the aim of protecting customers from the possible monopolistic practices, supervising the quality of the service provided and the cost of the services. The Spanish water sector is very fragmented, with responsibilities dispersed among different agencies and administrative levels. In fact, the regulatory framework does not count with a law that regulates the urban water cycle, provides legal security to utilities and homogenizes the level of the service provided at a national level. The direct consequence is a complex regulatory framework without a clear authority to guide the steps of the sector. For that reason, the different stakeholders in the water sector request a reform in the regulatory framework that encompasses their needs and allows them to successfully overcome the challenges the sector is facing. The purpose of this thesis is to specify a series of technical proposals designed for the Spanish water sector in order to promote the determination of the government and the stakeholders to take a step forward and reform the sector. This work starts studying the existing regulatory methods and tools with the aim of evaluating their application in the different international regulatory frameworks and analyse their applicability into the Spanish case. This study concludes that new tools are required to regulate the sector successfully. Therefore, a series of methodologies have been designed, based on the performance assessment of utilities and enabling an adequate comparison and interpretation of the utilities' results. They have been created with the aim to allow for an economic and quality of the service regulation fair for all stakeholders. These methods are based in transparency and promote efficiency, continuous improvement of the sector and its sustainability. Finally, a series of technical guidelines are detailed with the aim to address the aspects to take into account when implementing a new regulatory framework in Spain, such as: the characteristics it should meet, the aspects to regulate, the articulation of the quality of the service and economic regulation, or how to finance and implement said body. The main novelty of his work is that it approaches regulation with a technical focus, avoiding the economic perspective with which regulatory frameworks are generally designed. In this way, it guarantees that users receive an appropriate quality of the service at the best price, preserving the human right to water. / Estruch Juan, ME. (2021). Diseño de una propuesta para la regulación técnica de los servicios de agua en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172222