Thesis(M.S.)--Auburn University, 2006. / Abstract. Vita. Includes bibliographic references.

L'objectiu és valorar l'estrès de captura, maneig i transport en l'isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) capturat mitjançant xarxes verticals, i determinar la viabilitat de tècniques no invasives (freqüència cardíaca, temperatura rectal i cortisol salival) per a mesurar la resposta d'estrès. La manca de valors de referència previs fiables va fer necessari establir-los per a valorar canvis. Es van determinar els millors indicadors d'estrès i es va avaluar l'efecte de l'acepromazina en l'estrès de captura i transport.Es van capturar isards pirinencs amb xarxes verticals. Amb les primeres mostres de sang, obtingudes a la captura, es van establir valors de referència. Després els animals van passar tres hores d'immobilització física o es van transportar, per a estudiar l'estrès d'immobilització i transport, respectivament. Els animals es van dividir a l'atzar en tractament (acepromazina) i control (sèrum). L'efecte del sexe i la seva interacció amb el tractament es van considerar al grup immobilitzat. La freqüència cardíaca i la temperatura rectal es van registrar durant l'estudi. Es van obtenir mostres de sang cada hora dels isards immobilitzats, mentre que dels transportats es van obtenir a la captura i immediatament abans i després del transport.Els resultats de captura van ser similars o millors que els descrits prèviament per l'isard alpí.Es descriuen els primers valors de referència per l'isard pirinenc capturat mitjançant xarxes verticals. Es van trobar diferències degudes a sexe, estació i edat, establint valors de referència independents. La freqüència cardíaca va augmentar només als animals control durant el transport, mentre que la temperatura va descendir a tots els grups. Els paràmetres eritrocitaris (recompte d'eritròcits, concentració d'hemoglobina i valor hematòcrit) van disminuir a tots els grups. Els leucòcits van passar de limfocitosis inicial a neutrofília amb limfopènia, augmentant el recompte leucocitari durant l'estudi. Monòcits i neutròfils en banda van augmentar als isards tractats immobilitats i als controls transportats. Colesterol, triglicèrids, lactat, creatinina, fosfatasa alcalina, clorurs i potassi van disminuir, i cortisol, bilirubina total, urea i activitat enzimàtica sèrica (ALT, AST, CK i LDH) van augmentar. La glucosa va augmentar primer per a disminuir després. El sodi va augmentar als isards controls immobilitzats i va disminuir als tractats transportats.Les diferències entre mascles i femelles en paràmetres eritrocitaris, glucosa, bilirubina, creatinina, clorurs i potassi indiquen una resposta catecolamínica més intensa a femelles, mentre que les diferències en limfòcits, cortisol i ALT suggereixen una resposta adrenocortical superior en mascles.El transport va ser més estressant que la immobilització, com indiquen les diferències en freqüència cardíaca, paràmetres eritrocitaris, creatinina, urea, ALT, CK, LDH, clorurs i sodi. L'acepromazina va millorar el benestar i va disminuir el risc als isards tractats, la freqüència cardíaca dels quals no va augmentar durant el transport, van tenir valors inferiors i una estabilització més ràpida de la temperatura rectal, disminucions més grans amb valors significativament inferiors als paràmetres eritrocitaris, creatinina, urea, sodi i potassi, i increments menors de l'activitat enzimàtica sèrica (ALT, AST, CK i LDH). Encara que alguns dels efectes positius de l'acepromazina es poden deure a la seva acció tranquil·litzant central, la majoria d'avantatges es poden atribuir al seu efecte bloquejant α-adrenèrgic a melsa, ronyó i vasos sanguinis musculars. L'efecte central de l'acepromazina sembla dependre de l'agent estressant, donat que monòcits, neutròfils en banda i cortisol van augmentar als isards tractats immobilitzats i als isards controls transportats, indicant una major excitació. L'acepromazina també va tenir un efecte tranquil·litzant i protector superior a femelles, com demostren temperatura, ALT, AST, CK, LDH, clorurs i potassi.La concentració salival de cortisol va tenir bona correlació amb la concentració sèrica, i pot ser una eina no invasiva útil per valorar la resposta d'estrès. / El objetivo es valorar el estrés de captura, manejo y transporte en el rebeco pirenaico (Rupicapra pyrenaica) capturado mediante redes verticales, y determinar la viabilidad de técnicas no invasivas (frecuencia cardiaca, temperatura rectal y cortisol salival) para medir la respuesta de estrés. La falta de valores de referencia previos fiables hizo necesario establecerlos para valorar cambios. Se determinaron los mejores indicadores de estrés y se evaluó el efecto de la acepromacina en el estrés de captura y transporte.Se capturaron rebecos pirenaicos con redes verticales. Con las primeras muestras de sangre, obtenidas en la captura, se establecieron valores de referencia. Después los animales pasaron tres horas de inmovilización física o se transportaron, para estudiar el estrés de inmovilización y transporte, respectivamente. Los animales se dividieron al azar en tratamiento (acepromacina) y control (suero). El efecto del sexo y su interacción con el tratamiento se consideraron en el grupo inmovilizado. La frecuencia cardiaca y la temperatura rectal fueron registradas durante el estudio. Se obtuvieron muestras de sangre cada hora en los rebecos inmovilizados, mientras que en los transportados se obtuvieron en la captura e inmediatamente antes y después del transporte.Los resultados de captura fueron similares o mejores que los descritos previamente para el rebeco alpino.Se describen los primeros valores de referencia completos para el rebeco pirenaico capturado mediante redes verticales. Se encontraron diferencias debidas a sexo, estación y edad, estableciendo valores de referencia independientes. La frecuencia cardiaca aumentó sólo en los animales control durante el transporte, mientras que la temperatura descendió en todos los grupos. Los parámetros eritrocitarios (recuento de eritrocitos, concentración de hemoglobina y valor hematocrito) disminuyeron en todos los grupos. Los leucocitos pasaron de linfocitosis inicial a neutrofilia con linfopenia, aumentando el recuento leucocitario durante el estudio. Monocitos y neutrófilos en banda aumentaron en los rebecos tratados inmovilizados y los controles transportados. Colesterol, triglicéridos, lactato, creatinina, fosfatasa alcalina, cloruros y potasio disminuyeron, y cortisol, bilirrubina total, urea y actividad enzimática sérica (ALT, AST, CK y LDH) aumentaron. La glucosa aumentó primero para disminuir después. El sodio aumentó en los rebecos controles inmovilizados y disminuyó en los tratados transportados.Las diferencias entre machos y hembras en parámetros eritrocitarios, glucosa, bilirrubina, creatinina, cloruros y potasio indican una respuesta catecolamínica más intensa en las hembras, mientras que las diferencias en linfocitos, cortisol y ALT sugieren una respuesta adrenocortical superior en machos.El transporte fue más estresante que la inmovilización, como indican las diferencias en frecuencia cardiaca, parámetros eritrocitarios, creatinina, urea, ALT, CK, LDH, cloruros y sodio. La acepromacina mejoró el bienestar y disminuyó el riesgo en los rebecos tratados, cuya frecuencia cardiaca no aumentó durante el transporte, tuvieron valores inferiores y una estabilización más temprana de la temperatura rectal, descensos mayores con valores significativamente inferiores en los parámetros eritrocitarios, creatinina, urea, sodio y potasio e incrementos menores en la actividad enzimática sérica (ALT, AST, CK y LDH). Aunque algunos efectos positivos de la acepromacina pueden deberse a su acción tranquilizante central, la mayoría de ventajas pueden atribuirse a su efecto bloqueante α-adrenérgico en bazo, riñón y vasos sanguíneos musculares. Además, el efecto central de la acepromacina parece depender del agente estresante, dado que monocitos, neutrófilos en banda y cortisol aumentaron en los rebecos tratados inmovilizados y los rebecos controles transportados, indicando una mayor excitación en estos dos grupos. La acepromacina también tuvo un efecto tranquilizante y protector superior en hembras, como demuestran temperatura, ALT, AST, CK, LDH, cloruros y potasio.La concentración salival de cortisol tuvo buena correlación con su concentración sérica, y puede ser una herramienta no invasiva útil para valorar la respuesta de estrés. / The objective of this study was assessing capture, handling and transport stress in Southern chamois (Rupicapra pyrenaica) captured with drive-nets, and determining the viability of non-invasive techniques (heart rate, rectal temperature and saliva cortisol concentration) to measure stress response. Lack of previous reliable reference haematological and serum biochemical values made it necessary to establish reference values at capture to assess changes in these parameters. Best stress indicators in Southern chamois were determined. The effect of acepromazine on both capture and transport stress was also evaluated.Southern chamois were captured with drive-nets. The first blood samples taken at capture were used to establish reference values. Then the animals underwent a three-hour period of physical restraint or a transport procedure to study physical restraint and transport stress, respectively. Animals were randomly divided in treatment (acepromazine) and control (saline) groups. Sex effect and its interaction with treatment were considered in the physically restrained group. Heart rate and rectal temperature were registered throughout the study. Blood samples were obtained every hour in the physically restrained Southern chamois, whereas they were obtained at capture and immediately before and after transport in the transported animals.Capture results were similar or better than those previously reported for Northern chamois.The first complete and reliable reference values for Southern chamois captured by means of drive-nets were reported, and sex, season, and age differences were found, suggesting the establishment of separate reference values. Heart rate increased only in control animals during transport, whereas temperature decreased over time in all groups. Erythrocytic parameters (RBC, haemoglobin concentration and PCV) decreased after capture in all groups. Leukocytes changed from initial lymphocytosis to neutrophilia and lymphopenia, with increasing total leukocyte count over time. Monocytes and band neutrophils increased over time in treated restrained and untreated transported Southern chamois. Cholesterol, triglycerides, lactate, creatinine, AP, chloride and potassium decreased during the study, whereas cortisol, total bilirubin, urea, and serum enzymatic activity (ALT, AST, CK and LDH) increased over time. Glucose increased first to decrease later. Sodium increased in untreated restrained and decreased in treated transported Southern chamois.Differences in stress response between male and female Southern chamois for erythrocytic parameters, glucose, bilirubin, creatinine, chloride and potassium indicate a stronger catecholamine response in females, whereas lymphocytes, cortisol and ALT differences seem to point to a higher corticosteroid response in males.Transport was more stressful than physical restraint for Southern chamois, as indicated by differences in values and trends in heart rate, erythrocytic parameters, creatinine, urea, ALT, CK, LDH, chloride and sodium. Acepromazine improved animal welfare and decreased life risk in the treated Southern chamois, which showed lack of increases in heart rate during transport, lower values and earlier stabilization of rectal temperature, higher decreases with significantly lower values for erythrocytic parameters, creatinine, urea, sodium and potassium and lower increases in serum enzymatic activity (ALT, AST, CK and LDH). Although some of the positive effects of acepromazine may be due to its central tranquilizing action, most advantages were attributed to its α-adrenergic-blocking action on spleen, kidney and muscle blood vessels. Moreover, central effect of acepromazine seems to be influenced by the nature of the stressor, since monocytes, band neutrophils and cortisol increased in the treated group in restrained Southern chamois and in the control group in transported Southern chamois, suggesting a higher degree of excitement in these two groups. Acepromazine also had a stronger tranquilizing and protective effect on females, as demonstrated by temperature, ALT, AST, CK, LDH, chloride and potassium.Saliva cortisol concentration was well correlated with serum cortisol concentration and is a potentially useful noninvasive tool to assess stress response.

The objectives of this study were to determine the cardiopulmonary effects and pharmacokinetics of fentanyl in dogs during isoflurane anesthesia and during anesthetic recovery with or without dexmedetomidine or acepromazine sedation. This was investigated in 7 healthy dogs using a randomized cross over study design. Dogs were given fentanyl as an initial IV loading dose (5 μg/kg) followed by an infusion (5 μg/kg/hr) for 120 minutes during isoflurane anesthesia and for 60 minutes following isoflurane discontinuation. Dogs received IV dexmedetomidine (2.5 μg/kg), acepromazine (0.05 mg/kg) or saline at the time of isoflurane discontinuation. Cardiopulmonary variables were measured and blood samples were obtained at multiple time points during the anesthetic maintenance and recovery phases. Plasma concentrations of fentanyl were measured using HPLC-MS, and subsequent population pharmacokinetic analysis was performed. During isoflurane anesthesia, fentanyl bolus administration resulted in significant changes in measured cardiopulmonary variables, however, many returned to baseline values during the maintenance of anesthesia. During anesthetic recovery, dexmedetomidine administration resulted in significant increases in PaCO2, and decreases in PvO2 and CI. Systemic arterial blood pressures were significantly lower in dogs receiving acepromazine, however CI and PvO2 were significantly higher compared to the other treatments. Analysis of fentanyl plasma concentrations showed that fentanyl pharmacokinetics best fit a 2-compartmental model, with average concentrations in the treatment groups ranging from 1.6 to 4.5 ng/mL during isoflurane anesthesia, and from 1.6 to 2.0 ng/mL during anesthetic recovery. Plasma concentrations of fentanyl were significantly higher with dexmedetomidine administration compared to the other treatments during the recovery period. Compared to the maintenance phase of anesthesia, anesthetic recovery with dexmedetomidine administration did not significantly change fentanyl pharmacokinetics, while acepromazine administration increased systemic and intercompartmental clearance, and recovery without sedation increased the central volume of distribution and systemic clearance. In conclusion, recovery from anesthesia with concurrent fentanyl administration, with or without sedation, caused clinically significant alterations in cardiopulmonary function that influenced fentanyl disposition in healthy dogs. / Ontario Veterinary College Pet Trust Fund