Els processos de presa de decisions directives i de gestió i mesurament de l'acompliment són centrals en la gestió estratègica. El procés de gestió estratègica és de caràcter dinàmic, continu i sistèmic. No obstant això, els factors que afecten l'estabilitat estratègica poden ser inesperats, volubles i irregulars. Aquesta tesi s'ha centrat en quatre objectes d'anàlisi: els sistemes de mesurament de l'acompliment, les decisions directives, la incertesa de l'entorn i l'acompliment de l'organització. En aquesta tesi, s'ha plantejat un estudi quantitatiu per contrastar una sèrie d'hipòtesis respecte d'aquestes qüestions de recerca. Les hipòtesis han estat sotmeses a un contrast empíric a partir de dades recollides de 179 respostes d'un qüestionari físic, que s'ha administrat a membres del TMT (top management team) d'organitzacions amb activitat a l'Equador i a Colòmbia. Els resultats de la recerca suggereixen que una primera aportació d'aquesta tesi en la literatura anterior és l'enfocament en la congruència entre les decisions directives com un atribut important en la interrelació entre el pla estratègic i el pla operatiu dintre del cicle de gestió estratègica (Kaplan i Norton, 2008, 2010), sobre el qual anteriorment s'havia prestat poca atenció. En segon lloc, la tesi contribueix a entendre que una de les vies per les quals els sistemes estratègics de mesurament de l'acompliment ajuden a acomplir millor la gestió és assegurant una congruència o una sincronia més grans entre les decisions directives, distingint com els diferents tipus de congruència afecten diferents aspectes de l'acompliment de la gestió. Respecte d'aquesta segona aportació, la tesi demostra específicament que, dintre de l'acompliment de la gestió, la més gran alineació estratègica interna està associada a la congruència entre les decisions estratègiques, mentre que la capacitat de qüestionament estratègic està associada a la congruència entre les decisions de caràcter operatiu, i la rapidesa de resposta estratègica està associada a la congruència entre les decisions de caràcter estratègic i operatiu. Finalment, la tesi contribueix a la discussió que s'ha obert recentment en la literatura sobre si els SPMS són adequats en entorns molt dinàmics, i conclou que l'impacte diferencial de l'ús de SPMS en l'acompliment de la gestió és més feble en entorns dinàmics, la qual cosa està en línia amb el corrent d'estudis que assenyala els riscos de rigidesa dels SPMS. / Los procesos de toma de decisiones directivas y de gestión y medición del desempeño son centrales en la gestión estratégica. El proceso de gestión estratégica es de carácter dinámico, continúo y sistémico. Sin embargo, los factores que afectan la estabilidad estratégica pueden ser inesperados, volubles e irregulares. Esta tesis se ha centrado en cuatro objetos de análisis: los sistemas de medición de desempeño, las decisiones directivas, la incertidumbre del entorno, y el desempeño organizacional. En esta tesis se ha planteado un estudio cuantitativo para contrastar una serie de hipótesis respecto a ambas cuestiones de investigación. Estas hipótesis han sido sometidas a un contraste empírico a partir de datos recogidos en base a 179 respuestas a un cuestionario físico, aplicado a miembros del TMT (Top Management Team) de organizaciones con actividades en Ecuador y Colombia. Los resultados de la investigación sugieren que un primer aporte de esta tesis a la literatura anterior es el enfoque en la congruencia entre decisiones directivas como un atributo importante en la interrelación entre Plan Estratégico y Plan Operativo dentro del Ciclo de Gestión Estratégica (Kaplan y Norton, 2008, 2010), y sobre el que anteriormente se había prestado poca atención. En segundo lugar, la tesis contribuye a entender que una de las vías por las que los sistemas estratégicos de medición de desempeño ayudan a un mejor desempeño de gestión es a través de asegurar una mayor congruencia o sincronía entre las decisiones directivas, distinguiendo cómo los distintos tipos de congruencia afectan a distintos aspectos del desempeño de gestión. Respecto a este segundo aporte, esta tesis demuestra específicamente que, dentro del desempeño de gestión, la mayor alineación estratégica interna está asociada a la congruencia entre las decisiones estratégicas, mientras que la capacidad de cuestionamiento estratégico está asociada a la congruencia entre las decisiones de carácter operativo, y la rapidez de respuesta estratégica está asociada a la congruencia entre las decisiones de carácter estratégico y operativo. Finalmente, la tesis contribuye a la discusión recientemente abierta en la literatura sobre si los SPMS son adecuados en entornos muy dinámicos, y concluye que el impacto diferencial del uso de SPMS sobre el desempeño de gestión es más débil en entornos dinámicos, lo cual está en línea con la corriente de estudios que remarcan los riesgos de rigidez en los SPMS. / The decision-making processes, management policies and the performance measurement are central issues in the strategic management literature. The strategic management process is dynamic, continuous and systemic. However, the factors affecting strategic stability can be unexpected, volatile and erratic. This thesis has focused on four objects of analysis: performance measurement systems, management decisions, perceived environmental uncertainty and organizational performance.This thesis is a quantitative study which compares a series of hypotheses; these hypotheses have been subjected to an empirical data collected from 179 responses to a physical questionnaire, applied to members of the TMT (Top Management Team) of organizations with activities in Ecuador and Colombia.The research results suggest that a first contribution of this thesis to the literature is the focus on the congruence between management decisions as an important attribute in the interface between Strategic Plan and Operational Plan within the Strategic Management Cycle (Kaplan and Norton, 2008 , 2010), which previously has received little attention. Secondly, the research contributes to understand that one of the ways in which strategic performance measurement systems helps management to achieve better performance is through ensuring greater consistency or synchrony between management decisions, distinguishing how different types of congruence affect different aspects of performance management. Regarding this second contribution, this thesis shows specifically that, within performance management, a greater internal strategic alignment is associated with the congruence between the strategic decisions, while the capacity of strategic questioning is associated with the congruence between operative decisions, and speed of strategic response is associated with the congruence between strategic and operational decisions. Finally, the thesis contributes to the recently opened discussion in the literature about if the SPMS are appropriate in highly dynamic environments, and concludes that the differential impact of the use of SPMS on performance management is weaker in dynamic environments, which is in line with current studies that highlight the risks of stiffness of the SPMS.

La concentració de propietat accionarial influeix en la mesura en què les relacions entre els accionistes majoritaris, els accionistes minoritaris i d'altres grups d'interès afecten en els esdeveniments de l'empresa, raó per la qual resulta especialment rellevant en els estudis econòmics, administratius, financers i organitzacionals recents.Aquest estudi analitza la relació que hi ha entre la concentració de la propietat esmentada ut supra, el risc (tant el propi de l'empresa com el del mercat) i l'acompliment de les empreses al Perú, i pren com a mostra les empreses que s'enumeren a la llista de la Borsa de Valors de Lima durant el període 1995-2004.En conjunt, l'estudi revela cinc fets de transcendència: primer, la relació negativa entre la percepció del risc polític, social i econòmic per part d'un accionista controlador i la concentració d'aquest; segon, la relació negativa entre la percepció de risc de l'empresa i la concentració de propietat d'aquesta, endarrerint un període; tercer, d'acord amb les posicions de Jensen i Meckling (1976), l'existència d'una relació positiva entre aquesta concentració i l'acompliment de l'empresa; quart, que el sentit d'aquesta causalitat va de l'estructura de propietat a l'acompliment de l'empresa, i no en sentit contrari, i, finalment, que la dimensió d'una empresa està associada positivament a la dispersió de la propietat d'aquesta, com Demsetz i Lehn (1985) plantegen. / La concentración de propiedad accionarial, influye sobre la medida en la que las relaciones entre los accionistas mayoritarios, los accionistas minoritarios y otros grupos de interés afectan los acontecimientos de la empresa, por lo que es de especial relevancia en los estudios económicos, administrativos, financieros y organizacionales recientes.El presente estudio analiza la relación existente entre la concentración de propiedad mencionada ut supra, el riesgo (diferenciando entre aquel propio de la empresa y el del mercado) y el desempeño de las empresas en el Perú, tomando como muestra las empresas listadas en la Bolsa de Valores de Lima durante el periodo 1995-2004.Tomado en conjunto, el estudio revela cinco hechos de trascendencia: el primero, que existe una relación negativa entre la percepción del riesgo político, social y económico por parte de un accionista controlador y la concentración del mismo; en segundo lugar, la relación negativa entre la percepción de riesgo de la firma y la concentración de propiedad de la misma, rezagando un periodo; en tercer lugar, soporta las posiciones de Jensen y Meckling (1976) encontrando una relación positiva entre dicha concentración y el desempeño de la firma; en cuarto lugar, que el sentido de dicha causalidad corre de la estructura de propiedad al desempeño de la firma y no en sentido contrario; y, finalmente, que el tamaño de una firma está positivamente asociado a la dispersión de la propiedad de la misma, tal como plantean Demsetz y Lehn (1985). / Ownership Concentration, the fraction of the shares owned by the biggest shareholder, is one of the determinants of how the relationship between majority and minority shareholders and other stakeholders affect firm behavior. It is of special relevance for economic, managerial, financial and organizational research.This thesis analyzes the relationship between ownership concentration, risk (differentiating firm from market risk) and firm performance, taking as sample those firms listed in the Lima Stock Exchange from 1995 to 2004.Overall, the study shows: first, a negative relationship between the political, social, and economic risk perceived by the controlling shareholder and his level of concentration; second, the negative relationship between the firm's risk perception (lagged one period) and its level of concentration; third, it supports Jensen and Meckling (1976), finding a positive relationship between firm's concentration and performance; fourth, that the causality of this relationship runs from ownership structure to performance; finally, the firm's size has a positive relation with ownership concentration, in accordance with Demsetz y Lehn (1985).

Diversos escrits consideren l’entorn com un element important en l’obtenció d’un acompliment organitzatiu superior i, en aquesta relació, hi inclouen la innovació organitzativa com una variable mediadora. Alguns autors sostenen que no hi ha prou evidències d’aquesta mediació i, per tant, no es pot comprovar (Tidd, 2005; Han, Kim i Srivastava, 1998). En aquest context, aquesta tesi presenta un model conceptual de la innovació organitzativa com a variable mediadora entre l’entorn i l’acompliment organitzatiu, i sosté les característiques organitzatives i les estratègies de negoci com a variables moderadores entre la innovació organitzativa i l’acompliment organitzatiu. L’estudi es va realitzar a partir d’una mostra d’empreses de serveis. Els resultats indiquen que hi ha evidències d’una mediació parcial de la innovació, i es comprova que la innovació tècnica influeix significativament en l’acompliment organitzatiu –però no en la innovació administrativa–, cosa que reforça el plantejament que les empreses han de millorar la baixa percepció que tenen de la importància de la innovació administrativa per aconseguir un acompliment organitzatiu superior. / Diversos escritos consideran al entorno como un elemento importante en la obtención de un desempeño organizacional superior, e incluyen en esta relación a la innovación organizacional como una variable mediadora. Algunos autores sostienen que no hay suficiente evidencia de esta mediación y, por tanto, que no puede ser comprobada (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). En este contexto, esta tesis presenta un modelo conceptual de la innovación organizacional como variable mediadora entre el entorno y el desempeño organizacional, e incluye a las características organizacionales y estrategias de negocio como variables moderadoras entre la innovación organizacional y el desempeño organizacional. El estudio se realizó a partir de una muestra de empresas de servicio. Los resultados indican que existen evidencias de una mediación parcial de la innovación; y se comprueba que la innovación técnica influye significativamente en el desempeño organizacional, pero no así la innovación administrativa, lo que refuerza el planteamiento de que las empresas deben mejorar la baja percepción de la importancia de la innovación administrativa para conseguir un desempeño organizacional superior. / A number of authors contend that the environment is a significant element in obtaining superior organizational performance and include organizational innovation as a mediating variable in this relation. Others assert that there is not enough evidence that this mediation exists and as such, the relation cannot be proven (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). In this context, this thesis presents a conceptual model of organizational innovation as a mediating variable between the environment and organizational performance and includes organizational characteristics and business strategies as moderating variables between organizational innovation and organizational performance. The study was based on a sample of service companies. The results indicate that there is evidence that innovation generates partial mediation and technical innovation significantly influences organizational performance. This, however, is not the case of administrative innovation, which strengthens the assertion that companies should improve the low perception of the importance of administrative innovation to achieve superior organizational performance.