The thesis argues that knowledge entrepreneurship is a cogent and apt argument to frame the idea of the university in the 21st century. This is true because it combines the positive creative destruction of entrepreneurship but also acknowledges the socio-transformational mandate of universities (and education as a whole). Knowledge entrepreneurship is found to consist of an entrepreneurial mindset coupled with gestell (infra-structure). These are the necessary components to develop the capacity to constantly exploit the strategic opportunities for innovation (as has been described in the case of internet based innovation appropriation). The work finds the assessment that "less than 15 per cent of universities had a long-term strategy on how to integrate new technology" (Warden, 2004) made in 2004 by the chairman of the Spanish Rectors' Information Technology Working Group still to be true for Europe in 2007. The work elaborates on the physical and meta-physical conditions that can help universities to address this deficiency.

Aquest treball d'investigació estudia el procés de transformació de les universitats dels països de l'OCDE durant les dues darreres dècades, en concret els paràmetres de la seva evolució cap al concepte d'universitat xarxa i la seva interacció amb l'adopció i difusió de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'activitat docent i en la gestió universitàries. En aquest marc, es determinen els patrons d'inversió d'una mostra d'universitats virtuals, definides com a universitats que desenvolupen la seva activitat formativa mitjançant sistemes d'e-learning, i s'analitza la relació entre TIC i eficiència econòmica, arribant a demostrar la hipòtesi principal següent: l'efecte complementari de la inversió en TIC i la innovació metodològica i organitzativa són els factors determinants de l'eficiència tècnica i assignativa d'aquesta tipologia d'universitats; a més, aquests patrons d'inversió expliquen la necessitat d'adaptar els sistemes de costos tradicionalment implantats en el sector universitari a una nova estructura de costos. / El presente trabajo de investigación estudia el proceso de transformación de las universidades de los países de la OCDE durante las dos últimas décadas, en concreto los parámetros de su evolución hacia el concepto de universidad red y su interacción con la adopción y difusión del uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en la actividad docente y en la gestión universitarias.En este marco, se determinan los patrones de inversión de una muestra de universidades virtuales, definidas como universidades que desarrollan su actividad formativa mediante sistemas de e-learning, y se analiza la relación entre TIC y eficiencia económica, llegando a demostrar la hipótesis principal siguiente: el efecto complementario de la inversión en TIC y la innovación metodológica y organizativa son los factores determinantes de la eficiencia técnica y asignativa de esta tipología de universidades; además, estos patrones de inversión explican la necesidad de adaptar los sistemas de costes tradicionalmente implantados en el sector universitario a una nueva estructura de costes.

Diversos escrits consideren l’entorn com un element important en l’obtenció d’un acompliment organitzatiu superior i, en aquesta relació, hi inclouen la innovació organitzativa com una variable mediadora. Alguns autors sostenen que no hi ha prou evidències d’aquesta mediació i, per tant, no es pot comprovar (Tidd, 2005; Han, Kim i Srivastava, 1998). En aquest context, aquesta tesi presenta un model conceptual de la innovació organitzativa com a variable mediadora entre l’entorn i l’acompliment organitzatiu, i sosté les característiques organitzatives i les estratègies de negoci com a variables moderadores entre la innovació organitzativa i l’acompliment organitzatiu. L’estudi es va realitzar a partir d’una mostra d’empreses de serveis. Els resultats indiquen que hi ha evidències d’una mediació parcial de la innovació, i es comprova que la innovació tècnica influeix significativament en l’acompliment organitzatiu –però no en la innovació administrativa–, cosa que reforça el plantejament que les empreses han de millorar la baixa percepció que tenen de la importància de la innovació administrativa per aconseguir un acompliment organitzatiu superior. / Diversos escritos consideran al entorno como un elemento importante en la obtención de un desempeño organizacional superior, e incluyen en esta relación a la innovación organizacional como una variable mediadora. Algunos autores sostienen que no hay suficiente evidencia de esta mediación y, por tanto, que no puede ser comprobada (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). En este contexto, esta tesis presenta un modelo conceptual de la innovación organizacional como variable mediadora entre el entorno y el desempeño organizacional, e incluye a las características organizacionales y estrategias de negocio como variables moderadoras entre la innovación organizacional y el desempeño organizacional. El estudio se realizó a partir de una muestra de empresas de servicio. Los resultados indican que existen evidencias de una mediación parcial de la innovación; y se comprueba que la innovación técnica influye significativamente en el desempeño organizacional, pero no así la innovación administrativa, lo que refuerza el planteamiento de que las empresas deben mejorar la baja percepción de la importancia de la innovación administrativa para conseguir un desempeño organizacional superior. / A number of authors contend that the environment is a significant element in obtaining superior organizational performance and include organizational innovation as a mediating variable in this relation. Others assert that there is not enough evidence that this mediation exists and as such, the relation cannot be proven (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). In this context, this thesis presents a conceptual model of organizational innovation as a mediating variable between the environment and organizational performance and includes organizational characteristics and business strategies as moderating variables between organizational innovation and organizational performance. The study was based on a sample of service companies. The results indicate that there is evidence that innovation generates partial mediation and technical innovation significantly influences organizational performance. This, however, is not the case of administrative innovation, which strengthens the assertion that companies should improve the low perception of the importance of administrative innovation to achieve superior organizational performance.