L’objectiu de la tesi doctoral és avaluar els beneficis i els costos que han generat les polítiques de màrqueting territorial a Barcelona, entre 1990 i 2010, per als grups socials i els districtes de la ciutat. Es prèn el cas de Barcelona, com a exemple de ciutat europea que ha experimentat èxit en la seva promoció, en termes turístics, d’imatge i econòmics, tot i reflectir costos socials, econòmics, urbanístics, ambientals i del conjunt de projecte, derivats del mateix procés de desenvolupament. Per aquest comès s’analitzen les percepcions d’actors socials, econòmics i polítics, a partir del treball de camp dut a terme, a banda de dades secundàries. En el capítol inicial, a més de descriure els objectius, les preguntes i el mètode qualitatiu emprat a la recerca, se centra el marc teòric sobre el desenvolupament de ciutats i els seus enfocaments funcional i territorial. També s’hi assenyalen els conceptes de màrqueting territorial i els tres instruments que serviran per fer operatiu l’estudi sobre la promoció urbana: les campanyes d’imatge (municipals, anuncis, mitjans de comunicació, pel·lícules, etc.), els grans esdeveniments (entre d’altres, Jocs Olímpics, Fòrum 2004, World Mobile Congress i festivals culturals) i l’urbanisme icònic (edificis i projecte emblemàtics) (Ward, 1998). A més, s’usa un model econòmic de competència entre ciutats europees; ciutats esbarjo, seu i innovació (Vives i Torrens, 2004), que permet distingir tres subperíodes entre 1990 i 2010: 1986-postJocs Olímpics, 1996-2004, 2004-2010. En l’anàlisi del cas s’hi apliquen els tres instruments de promoció territorial i el model de competència urbana. A partir de la recollida d’informació es desgranen les campanyes d’imatge, l’impuls d’esdeveniments i la construcció d’edificis icònics a la ciutat en cadascuna de les subetapes descrites. Posteriorment, realitzem una anàlisi dels beneficis i dels costos que han comportat les polítiques de màrqueting territorial. S’hi aporten criteris per facilitar la comparació entre cada subetapa i s’hi aboquen els resultats del treball de camp. Els costos i beneficis han estat, al capítol inicial, categoritzats en termes socials, econòmics, ambientals, urbanístics i de caràcter general o de projecte. Les conclusions mostren, en primer lloc, el coneixement emergent dels capítols previs; en segon lloc, descriuen les característiques més rellevants que han donat singularitat al desenvolupament del projecte-model Barcelona i, en tercer lloc, a partir del cas i cap a una reflexió urbana més general, se suggereix el concepte d’urbocràcia com a eina d’empoderament de la Ciutat per respondre les crisis sistèmiques que travessem, i assenyalar les avantatges comparatives de la ciutat respecte d’altres nivells territorials i de govern per millorar la felicitat de les persones. Per últim, constatem com la mundialització comporta dificultats per a metròpolis europees com Barcelona, per l’increment de les desigualtats i la reducció del sector públic. A partir del cas, es conclou que la tensió entre sobirania, globalització i democràcia (Rodrick, 2011), troba en les ciutats i els governs locals que des de l’enfocament territorial de desenvolupament i la governança volen construir un projecte democràtic de ciutat, un nivell territorial òptim per orientar societat, mercat i governs cap a un desenvolupament més equilibrat, humà i sostenible. / The aim of the PhD thesis is to evaluate the benefits and costs of territorial marketing policies generated in Barcelona between 1990 and 2010, for social groups and city districts. Take the case of Barcelona, as an example of a European city that has experienced success in its development, in terms of tourism, image and economic results, although there were social, economic, urban, environmental and project costs derived from the same process of development. This task will analyze the perceptions of social, economic and political actors in the field work, as well as secondary data. In the first chapter, in addition to describing the objectives, the main questions and qualitative method used, the theoretical framework focuses on the development of cities and their functional and territorial approaches. It also introduces the concept of territorial marketing and the three instruments used to operationalize the study: the promotion of urban image campaigns (local government’s ones, advertisements, media, movies, etc.), the mega events (among others Olympics, Forum 2004, Mobile World Congress, cultural festivals), and iconic urbanism (buildings and iconic projects) (Ward, 1998). In addition, a model of economic competition between European cities is used; the concepts of leisure city, headquarter city and innovation city (Vives and Torrens, 2004), allow to distinguish three related sub-periods between 1990 and 2010: 1986-postOlympics, 1996-2004, 2004-2010. In analyzing the case of Barcelona three instruments are applied to promote the city and an urban competition model. From the collection of information about image campaigns, events and promoting the construction of iconic buildings in the city we study each sub- stage. Subsequently, we perform an analysis of the benefits and costs of policies that have led to territorial marketing. The research provides criteria to facilitate a comparison between each sub- stage and the results of fieldwork. The costs and benefits are addressed in the first chapter, categorized in terms of social, economic, environmental, planning and general or project. The findings show, first, emerging knowledge of previous chapters; second, describe the most important characteristics that render unique the project development model-Barcelona and, from the case and to a more general urban analysis, suggests the concept as a tool of urbocracy, as an empowerment of the City to challenge the systemic crisis in which we live, and notes the comparative advantages of the city with respect to regional and other levels of government to improve the happiness of society. Finally, it is shown that globalization entails difficulties in European cities such as Barcelona, because of the increase in inequalities and reducing public sector tools. From the case, we conclude that the tension between sovereignty, globalization and democracy (Rodrick, 2011), enables the cities and local governments from the perspective of territorial development and democratic governance to build a democratic project, as an optimal territorial level to lead society, governments and market towards a more human, balanced and sustainable development.

Catalunya no disposa d'un sistema de policia sinó de cossos de policia que pertanyen a les administracions autonòmica i local, amb regulacions estatutàries diferents, i que es coordinen entre elles i amb altres institucions de l'Estat espanyol. El treball d'investigació aporta propostes en el camp de l'Administració policial al plantejar la necessitat de construir un Sistema de Policia amb un ànim reformista i integrador, que reguli i ordeni l'actual marc policial per millorar la seva eficiència amb criteris de racionalitat i coherència, aconseguint organitzacions més productives i flexibles, millor coordinades, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest sistema reforma per homogeneitzar, reconsiderant el paper de les autoritats en matèria policial, l'assignació de competències, responsabilitats i recursos dels cossos de policia així com la irrenunciable aportació del món local a la seguretat pública del municipi i del País. Cal analitzar vies que millorin la sostenibilitat econòmica i que facilitin la flexibilitat organitzativa i funcional dels cossos policials, que han de permetre al Sistema contrarestar les nombroses dificultats existents i generar oportunitats per fer front a la present i futura complexitat sòcio-econòmica, en un món cada cop més globalitzat i a on les necessitats i prioritats humanes i socials han de ser el centre de l'acció pública. Una de les fites principals del Sistema de Policia per a Catalunya és l'aplicabilitat dels resultats, a través de la racionalització i la millora de la productivitat de la Policia de Catalunya (formada pels cossos de les policies locals i el cos de Mossos d'Esquadra). En aquest sentit, a mig termini és necessari disposar d'una Llei de Sistema de Policia que permeti definir millor quines són les autoritats en matèria de policia de Catalunya i amb quines responsabilitats (amb més paper del món local). Aquesta norma ha de permetre tenir a les policies locals existents més coordinades i ordenades, amb una reducció del número de cossos policials però alhora, tenir millor dotats als existents, amb les mateixes competències bàsiques per a tots els cossos policials. Cal un període transitori que permeti una sostenible adaptació de les despeses dels municipis i de la Generalitat de Catalunya, i un Cos de Mossos d'Esquadra amb més recursos humans, amb més capacitat per fer front al desplegament competencial de l'Estatut d'Autonomia i amb una reducció de les duplicitats de serveis existents. La implicació dels ajuntaments i els seus cossos de policia són fonamentals en la configuració del nou sistema, com a administració més propera a la ciutadania i amb una dilatada experiència en matèria de proximitat, prevenció i treball comunitari. Les accions incíviques, les relacions permanents amb la comunitat, els recursos que pot mobilitzar qualsevol agents d'una policia local (brigada d'obres, serveis socials, educació, serveis de neteja, medi ambient, etc.) a més a més del treball en matèria de policia de trànsit urbà, policia administrativa i policia de seguretat ciutadana, són imprescindibles aportacions a la gestió del sistema de policia. / Catalonia does not have a police system as such, but different police forces that report to local and regional administrations, with different regulations, that can work together in coordination and can also work with other institutions of the Spanish State. This research provides with ideas in the police administration area, conveying the need to build a police system with a reforming and integrating intention, a system that regulates and arranges the current police frame work to improve its efficiency with criteria of rationality and coherence, obtaining more productive and flexible organizations, better coordinated, in order to improve the quality of life of their citizens. This system changes to standardize by reconsidering the role of the police authorities, the allocation of responsibilities, and resources of the different police forces, as well as the inalienable contribution of the local governments to the public security of the town and the Country. It’s key to analyze different ways that improve the economic sustainability and that ease the organizing and functioning flexibility of the police foces that will allow the system counteract the numerous existing difficulties and create opportunities to face the present and future socio-economic complexity, in a more and more global world where human and social needs and priorities need to be the centre of the public action. One of the main aims of the Police of Catalonia System is the applicability of the results through rationalization and improvement of the productivity of the Police of Catalonia (formed by Local Police and Mossos d’Esquadra). In this sense, it’s necessary to have a new Police System Law that defines the authority and responsibilities of the Police of Catalonia (with a more important role in local governments). This law will also restructure, reorganize and better coordinate the current local police, with a reduction in human resources but better equipped and with the same competencies for all the police forces. All this applied in a transition period that will allow a sustainable adaptation of the local finance of the municipalities and of the Catalonia Government and with a Mossos d’Esquadra Force with more human resources, with the capacity to face the full development required by the Autonomous Constitution and reducing the duplicities of the current system. Implication of Town Halls and their police squads are key in the implementation of the new system process. Town Halls are the closest to people administrations and have a vast experience in proximity, prevention and community work. Dealing with vandalism, antisocial actions, permanent relations with the community, all the resources that any local agent can activate (brigade works, social services, education, cleaning, environment…) as well as the management of traffic, administrative tasks, local security, are key contributions to the general management of the police system.

L’objectiu de la present tesi és el disseny d’un marc d’anàlisi que permeti l’estudi sistemàtic dels mecanismes que fa servir el sector públic alhora d’assignar recursos. Per al disseny del marc d’anàlisi, s’identifiquen, a partir de les teories de la justícia i de la literatura sobre polítiques socials i estats del benestar, 4 principis - dret, necessitat, mèrit i utilitat-;mitjançant el marc d’anàlisi es mostra com aquests principis es poden concretar en 4 mecanismes específics d’assignació de recursos que expliquen com els poders públics resolen els afers relacionats amb la distribució de recursos particularment adreçats a les persones. Aquests mecanismes d’assignació de recursos s’estudien des de 4 criteris d’anàlisi que són l’efectivitat, la discrecionalitat, la transparència i la robustesa i l’estudi es fa a partir de diferents casos cadascun d’ells il·lustratiu dels diferents mecanismes d’assignació de recursos; els casos són: l’accés als serveis d’otorinolaringologia al Parc de Salut del Mar com a aplicació del mecanisme basat en els drets, l’accés a les beques Finestreta de la UAB com a exemple del mecanisme basat en la necessitat, l’accés a les beques de col·laboració per part també dels estudiants de la UAB com aplicació del mecanisme basat en el mèrit i finalment l’accés al programa Més Grans a la Selva i a l’Alt Empordà com aplicació del mecanisme basat en la utilitat. El nombre i diversitat de casos analitzats i també els resultats obtinguts en aquesta anàlisi posen de manifest l’aplicabitat de la proposta teòrica per a l’estudi i anàlisi de diferents mecanismes d’assignació de recursos. Els resultats evidencien que, almenys pel que fa als casos estudiats, no hi ha cap mecanisme d’assignació de recursos que sigui el més efectiu, el més resilient, el més transparent i el més adaptable; al contrari, sembla existir un cert “trade-off” entre els resultats obtinguts en aquests criteris per a cadascun dels diferents casos referits als mecanismes d’assignació de recursos. Tots els mecanismes d’assignació estudiats són efectius i aquesta exigencia en l’efectivitat va en detriment d’algun dels altres criteris d’anàlisi ja sigui la robustesa, la transparència i la discrecionalitat. L’existència de “trade-offs” entre els diferents criteris d’anàlisi i la diferent forma que adopten aquests per a cadascun dels mecanismes d’assignació de recursos suposa un element molt important a tenir en compte per a l’anàlisi d’aquests mecanismes però també per al potencial dels seus resultats per a la millora en el disseny de mecanismes d’assignació de recursos per part de les institucions públiques. / The aim of this Ph.D. thesis is the design of an analytical framework enabling to systematically study the mechanisms used by the public sector to allocate resources. To design this framework, four principles steaming from the theories of justice and from the literature on welfare states and social policy are identified: right, need, merit and utility. Using the analytical framework developed by this research, it is shown that these four principles can be nailed down into a typology of allocation mechanisms which reveals how the public sector addresses the issues concerning the distribution of resources among citizens. This typology of resource allocation mechanisms is analyzed through the following criteria: effectiveness, discretion, transparency and robustness. The feasibility of this analytical framework is shown by means of four cases studies, each one corresponding to a resource allocation mechanism. The cases studied are: (1) access to the otorynolaryngology services in the Health Center Parc de Salut Mar, as example of a resource allocation mechanism based on rights; (2) access to the UAB scholarship program Finestreta, as example of a resource allocation mechanism based on needs; (3) access to the cooperation scholarships offered by the UAB, as an example of a resource allocation mechanism based on deservingness; (4) and access to the program “Més Grans”, in the areas of La Selva and L’Empordà, as an example of a resource allocation mechanism based on utility. The cases analyzed and the results obtained demonstrate the applicability of the theoretical proposal made in this thesis to the study of resource allocation mechanisms. The results from the analysis of the case studies show that there is no resource allocation mechanism that can be considered to be at the same time the most effective, the most adaptable, the most transparent and the most robust/resilient. Instead, in each of those analyses there seems to be a sort of "trade-off" between those criteria. All the resource allocation mechanisms studied are effective and this effectiveness seems to be detrimental for the achievement of the other criteria (i.e . discretion, transparency and robustness). The existence of "trade-offs" between those criteria and the diversity of forms adopted by these “trade-offs” in the different resource allocation mechanisms are an important element to take into account in the analysis of these mechanisms and its results represent an important contribution to the improvement of the design of mechanisms for the allocation of resources by the public institutions.

En esta tesis, se utilizan distintos métodos alternativos usados previamente en la literatura para medir el grado de independencia de la regulación para los reguladores de telecomunicaciones. Esos métodos alternativos son utilizados para una nueva base de datos homogénea de 15 años y para 23 países de América Latina y el Caribe. Se muestra una métrica para cuantificar el nivel de independencia en la cual cada país crea legalmente a la agencia de regulación. Todos los métodos utilizados ofrecen los mismos resultados. Después, se construye un índice de la independencia de la regulación más realista, donde se mejoran las medidas de la independencia usadas en la literatura empírica de la regulación. Se pone atención en el nivel de compromiso de cada gobierno en preservar la independencia del regulador. Se combina esa información con los datos de independencia legal para construir índices de la independencia de la regulación más realistas que los usados en la literatura disponible. Se muestra que los índices legales podrían dar una imagen distorsionada de la habilidad para comprometerse de las instituciones y su impacto en la penetración de la red. Los resultados econométricos confirman que la independencia del regulador tiene un impacto positivo en el desempeño de las telecomunicaciones, pero los índices puramente legales parecen subestimar ese impacto. / In this research, I apply several alternative methods previously used in the literature to measure the degree of regulatory independence for telecommunications regulators. These alternative methods are applied to a new homogeneous data set for 23 Latin American and Caribbean countries over a 15 year period. I provide a metric to quantify the degree to which each country creates legally independent regulatory agencies in telecommunications. All the methods used provide similar results. Later, I construct a realistic index of regulatory independence, which improves upon the measures of independence that have been used so far in the empirical regulation literature. I focus on the degree to which governments are able to commit to preserve regulator independence. I combine this information with data on legal independence to construct indices of regulator independence that are more realistic than those used by the existing literature. I show that legal indices may give a partially distorted picture of the commitment ability of institutions and of the impact of independence on network penetration. Econometric results confirm that regulator independence has a positive impact on telecommunications performance, but purely legal indices appear to under-estimate this impact.

Las administraciones públicas, al igual que otras organizaciones, se ven obligadas a desarrollar procesos de transformación y modernización con el objetivo de conseguir implantar modelos organizativos creíble, desarrollar nuevas formas de actuación centradas en el servicio al ciudadano y desarrollar nuevas formas de gestión. Los países desarrollados de la OCDE que han realizado estos procesos de transformación han tenido como centro de atención la creación de un nuevo marco de responsabilidad para los gestores públicos y la renovación de la cultura directiva. Centrándonos en la renovación de la cultura directiva, el método más utilizado para favorecer estos procesos de modernización es su Formación Continua. La tesis doctoral tiene como objetivos demostrar que la Formación Continua es:  Uno de los métodos más efectivos para preparar y provocar cambios en las organizaciones.  El elemento estratégico que las puede situar en posiciones de ventaja para afrontar nuevos retos.  Para cumplir este papel, la Formación debe realizarse de acuerdo a un modelo que se debe desarrollar siguiendo una serie de procesos. En nuestra investigación, aplicamos un modelo de Formación en una Administración Pública Local, el Ayuntamiento de Reus, entre los años 1996 y 1998. Tenemos como sujetos destinatarios a altos cargos directivos de esta institución. Obtenemos unos resultados significativos para la Transformación y Modernización de la organización municipal.

El presente documento, realiza un análisis crítico de la figura del “Precedente Administrativo” en El Salvador; la justificación de la investigación, es que tanto en la jurisprudencia como en la doctrina administrativa de los expositores del derecho, se han desarrollado postulados contradictorios, en los que un sector, reconoce ciertos efectos jurídicos a esta figura, incluso afirmándose que se trata de una fuente de derecho administrativo, situación que es discutida; mientras otro sector, considera al precedente administrativo, como una técnica comparativa de los actos administrativos, relacionada con la argumentación jurídica de la administración. La figura en estudio, no ha tenido un desarrollo pleno en la legislación salvadoreña, pero en el derecho comparado, se ha desarrollado de diversas formas, sin estar exentos de críticas positivas como negativas; sin embargo, al analizar la jurisprudencia de la Sala de lo Constitucional y Sala lo Contencioso Administrativo de la República de El Salvador, se identifica un desarrollo jurisprudencial del precedente administrativo, el cual considera a esta figura como un mecanismo de control de la arbitrariedad y legalidad de los actos de la administración pública, relacionando ciertos efectos jurídicos frente a los administrados. El capítulo primero del presente documento, se divide en dos partes, en cuyo contenido se expone el modelo organizacional de la administración pública; así como también, las diferencias y similitudes de las diversas manifestaciones de los comportamientos de la administración pública. El capítulo segundo, se encarga de exponer la relación existente entre las potestades administrativas de la administración, particularmente en las dos donde se estudia la posibilidad de manifestarse el precedente administrativo, como lo son en las facultades regladas y discrecionales; cuyo análisis parte desde la vinculación existente entre el principio de legalidad administrativo, que establece los límites jurídicos de la actividad de la administración, y en cuyo margen se desarrolla el precedente administrativo. El capítulo tercero, expone de forma sistemática las bases constitucionales por las que el precedente administrativo es trascendental para el derecho; la relación estrecha entre el precedente como una manifestación concreta de la aplicación de los principios constitucionales de legalidad, seguridad jurídica y prohibición de arbitrariedad; y que se encargan de justificar en gran medida, la tan controversial vinculación de la administración al respeto al precedente, sin necesidad de acudir a una regulación expresa dentro del ordenamiento jurídico. El capítulo cuarto, presenta de forma sistemática una clasificación de los precedentes públicos; su razón de ser se encuentra que el precedente administrativo; no es el único tipo de precedente existente dentro del derecho, y que su clasificación se deriva por una parte por los sujetos que la crean; sin embargo se hace una clasificación que por fines prácticos y didácticos es más conveniente, como clasificar a todos los precedentes entre precedentes normativos y no normativos, por la capacidad de vincular de forma autónoma. En cambio el capítulo quinto, analiza, por una parte, la controversial consideración de fuente de derecho que en más de un sector de la doctrina científica se le ha otorgado; de igual forma se presentan los elementos esenciales del precedente administrativo. El capítulo sexto expone los efectos jurídicos de la aplicación y el quebrantamiento injustificado del precedente administrativo, los efectos de su aplicación y las consecuencias jurídicas de su quebrantamiento, por parte de la administración pública; en donde se analizan las causas posibles por las que se permite un cambio de criterio del precedente administrativo. El capítulo séptimo, expone los mecanismos de control del precedente administrativo; y un análisis de la situación normativa y jurisprudencial en El Salvador de la figura del precedente administrativo; cuya finalidad no es exponer un punto de vista inmodificable, sino que es brindar un punto de partida al análisis crítico sobre la conveniencia de la aplicación y de su reconocimiento normativo en los términos que el derecho español lo ha desarrollado. Con los elementos expuestos, se advierte que en El Salvador, el precedente administrativo está alcanzando una creciente importancia en el sistema jurídico administrativo; por ello, la presente investigación expone las bases -mínimas y necesarias- para la introducción al análisis y debate de tal figura jurídica. / This paper takes a critical analysis of the concept of "Administrative Precedent" in El Salvador. The justification of the research is that both judgments and scientific doctrine of administrative law have developed contradictory tenets on which a sector recognizes certain legal effect to this figure even asserting that it is a source of administrative law, situation being discussed. Other sector considers the administrative precedent as a comparative technique of administrative acts relating to the legal argument of the administration. Figure study has not had a full development in Salvadoran law but in the comparative law has developed in various ways without being exempt from positive reviews and negative. However, when analyzing the jurisprudence of the Court of Constitutional and cut Administrative Law of the Republic of El Salvador a jurisprudential development of administrative precedent which considers this figure as a control mechanism of arbitrariness and legality is identified acts of public administration relating certain legal consequences for the managed. The first chapter of this paper is divided into two parts whose content the organizational model of public administration is exposed. Also the differences and similarities of various manifestations of the behaviors of public administration. The second chapter is responsible for exposing the relationship between administrative powers, particularly where the possibility of manifesting the administrative precedent as they are in the regulated and discretion is studied. Analysis starts from the link between the principle of administrative law that establishes the legal limits of the activity of the administration and in the margin the administrative precedent develops. The third chapter presents a systematic way the constitutional basis on which the administrative precedent is crucial for the legal system. The close relationship between the above as a concrete manifestation of the application of constitutional principles of legality and legal certainty prohibition of arbitrariness that handle justify greatly as controversial linking to respect the previous administration without resorting to a regulation expressed within the legal system. The fourth chapter presents a systematic classification of precedent. Their rationale is that the administrative precedent is not the only type of precedent within the legal system and their classification is derived in part from the subjects who create it. However a classification for practical and educational purposes is more convenient and classifies all previous precedent as normative and non-normative according to their ability to link autonomously done. In contrast, the fifth chapter analyzes the controversial consideration of source of law in more than one sector of scientific doctrine has been granted. Likewise the essential elements of administrative precedent are presented. The sixth chapter explains the legal effects of the application and unjustified breach of administrative precedent. The effects of its application and legal consequences of breaches by the government and the possible reasons why a change of position of administrative precedent is allowed are analyzed. The seventh chapter presents the control mechanisms of administrative precedent and an analysis of legal and jurisprudential situation in El Salvador about the figure of administrative precedent. The purpose is not to expose a rigid point of view but to provide a starting point to critically the appropriateness of the application and regulatory recognition in the terms that the Spanish law has developed. With the above elements can say that in El Salvador the administrative precedent is gaining increasing importance in the administrative legal system. Therefore this research exposes the necessary groundwork for the introduction to his analysis and debate.

Durant les darreres dècades s'han produït importants transformacions que influeixen en la forma de governar les ciutats i que introdueixen nous reptes per als seus equips de govern. D'una banda, trobem la tendència a que el poder es dilueixi, i per tant, a que la capacitat d'actuar de manera autònoma dels equips de govern sigui menor. D'altra banda, en un món fortament interconnectat la ciutat es configura com una arena política clau: és on realment passen les coses. Aquest fet afegeix pressió política a uns governs locals que experimenten una situació paradigmàtica ja que, al mateix temps que es qüestiona la seva capacitat per abordar les problemàtiques urbanes, també se’ls demana major capacitat de reacció en un context de canvi constant. Aquests elements semblen requerir un replantejament en la manera en com governen els equips polítics i directius situats al capdavant dels governs locals. De fet, Espanya es troba en una situació de profund debat sobre la reforma dels governs locals en el marc d’una crisi econòmica que ha posat en entredit molts dels pilars de l’actual arquitectura institucional. Aquest debat pot acabar donant lloc a una agenda de reformes que limiti el rol dels governs locals mitjançant l’adopció de formes tecnocràtiques de govern. Donada aquesta realitat apareixen dos possibles posicionaments pel que fa a la recerca acadèmica sobre govern local. Un posicionament podria ser el d’acceptar aquesta tendència a menystenir els governs locals i interioritzar l’agenda de reformes tecnocràtiques associada. Per contra, un segon posicionament passa per considerar que aquesta situació pot ser qüestionada a nivell analític i empíric i que, per tant, continua essent rellevant el seu estudi com actors clau en la governança urbana. Aquesta tesi s’ubica dins d’aquest segon posicionament i, més concretament, en primer lloc se centra en corroborar si el govern local ha estat rellevant en els processos de transformació de les ciutats. En segon lloc, analitza la relació durant l’etapa democràtica entre el rol adoptat pels equips de govern locals i un dels elements centrals en la gestió del procés de govern, és a dir, l’impuls del seu projecte de govern. Més concretament, una vegada demostrada la rellevància del govern local en els processos de transformació de les ciutats, es planteja la hipòtesi que els equips de govern impulsaran amb èxit el seu projecte de govern si adopten el que s’ha definit en aquesta tesi com a “rol de líder polític de xarxes”, que equilibra el lideratge vertical, les dinàmiques relacionals i la dimensió discursiva. En darrer lloc, la tesi incideix en els efectes de les dinàmiques actuals de gestió dels cicles de mandat (molt condicionats pels efectes de la crisi econòmica) en la relació entre el rol adoptat per l’equip de govern i la seva la capacitat d’impuls del projecte de govern En definitiva, aquesta tesi contribueix al debat sobre la rellevància dels governs locals i, per tant, sobre la necessitat de mantenir-los en el focus d’anàlisi en l’àmbit de la recerca sobre governança urbana. Però, a més, també incideix en el debat sobre la reforma dels governs locals centrant-se en els aspectes referents al rol desenvolupat pels equips de govern que se situen al seu capdavant. Finalment, cal destacar que aquesta recerca planteja tres contribucions metodològiques originals: a) un model d’anàlisi dels rols dels equips de govern local, b) un model d’anàlisi de l’èxit / fracàs en l’impuls del projecte de govern i c) un model d’anàlisi del cicle del mandat. / Throughout the past decades there have been important transformations that influence the way cities are governed. These transformations are generating new challenges for the city government teams. On the one hand, there's a trend of diluting power, which means reducing the government's capacity to work in an autonomous way. On the other hand, in a world that is strongly interconnected the city positions itself as a key political arena: it's where things really happen. This fact adds political pressure to local governments that experience a paradigmatical situation since, at the same time that their capacity to take on urban problems is questioned, they are also asked to increase their fast-response capabilities in a context of constant change. These elements seem to require us to rethink the way local government political teams and top directors govern. In fact, Spain is in a situation of deep debate in regards to local government reform during an economic crisis that has brought some doubts on the pillars of the current institutional architecture. This debate can end up giving a setting for a reform agenda that limits the role of local government through the adoption of technocratic forms of government. Given this reality there are two possible positions in reference to the academic research on local government. A position could be that of accepting this trend of underestimating local governments and internalize the associated agenda of technocratic reforms. Meanwhile, the second position would consider that this situation can be questioned in an analytical and empirical level and, therefore, its research as key players in urban governance continues to be relevant. This thesis falls on that second position and, more specifically, it first focuses in corroborating whether or not the local government has been relevant in the transformation processes of cities. Second, the thesis analyzes the relationship throughout the democratic period between the role adopted by the local government teams and one of the main elements in the management of the government process, meaning, the promotion of their governmental project. More specifically, once the relevancy of the local government in the transformation of cities is demonstrated, the hypothesis presented is that government teams will successfully promote their government project if they adopt what was defined in this theses as “the role of the network political leader,” that balances the vertical leadership, the relational dynamics and the discursive dimension. Finally, the thesis influences in the effects of the current management dynamics of the mandate cycles (very conditioned because of the effects of the economic crisis) in the relationship between the role adopted by the government team and its capacity to promote the governmental project. In summary, this thesis contributes to the debate regarding the relevance of local governments and the need to keep them at the focus of analysis in the urban governance research field. Nonetheless, it also influences in the debate around reforming local governments and more specifically on the role developed by the government teams that are in the frontlines. Finally, it must be highlighted that this investigation presents three original methodological contributions: a) an analysis model of the roles of local government teams, b) an analysis model of the success/failure in promoting the governmental project and c) an analysis model of the mandate cycle.

España, por su historia, situación y configuración geográfica, dispone de siete mil ochocientos ochenta kilómetros de costa entre el territorio peninsular, los dos archipiélagos y las ciudades de Ceuta y Melilla. De hecho, al menos un siete por ciento de la costa española está destinada a instalaciones portuarias, lo que da cuenta, por sí mismo, del extraordinario relieve que los puertos tienen en las infraestructuras de nuestro país. La envergadura del sector portuario en nuestro país, indiscutiblemente entraña una problemática jurídica de enorme complejidad y sofisticación. Sin embargo, la doctrina científica, salvo honrosas excepciones, no le ha dedicado especial atención a este sector del denominado, en expresión del profesor A.Guaita, Derecho Administrativo Especial. La potestad tarifaria, entendida en términos generales, es una manifestación del ius imperium, de la Administración Pública, cuando actúa frente a los particulares como potentior personae. Sin embargo, y entendiendo como tal potestad, la fijación del importe que deben sufragar los usuarios por el uso de determinados servicios públicos o esenciales, el problema tarifario adquiere una dimensión muy particular en el sector portuario. Y ello por diversos motivos: la enorme variedad de servicios y usos que se producen en los diferentes espacios portuarios, el gran número de Autoridades Portuarias en nuestro país, la diferente tipología de los puertos, el carácter asimétrico de los usuarios, y la existencia de otras autoridades públicas concernidas en la materia, como son los Ayuntamientos, Comunidades Autónomas, Puertos del Estado y el propio Ministerio de Fomento. Esta tesis ofrece una clara visión de la problemática tarifaria que ha girado en torno al sector portuario durante más de una década, y que como se podía prever, ha desencadenado una litigiosidad que finalmente ha repercutido en la merma de las arcas públicas y distintos cambios legislativos, a fin de adaptar la regulación sectorial en materia portuaria al marco constitucional. En este sentido, esta tesis analiza la problemática surgida en la regulación portuaria a raíz de la sentencia del Tribunal Constitucional nº 185/1995 de 14 de diciembre, que vino a dar una interpretación a los términos de la ley de Tasas y Precios Públicos, y que estrechó más el cerco sobre la naturaleza y aplicación de los precios públicos, los cuales, en cuanto entrañasen prestaciones patrimoniales de carácter público, declara sometidos a una estricta reserva de ley. La clave para su identificación como tales la veía el Tribunal en la nota de coactividad, que les hace semejante a los tributos. El Tribunal Constitucional explicitó que la libertad o la espontaneidad a que se refiere el artículo 24 para legitimar la aplicación de precios públicos debía ser real y efectiva, considerándose coactivamente impuestas aquellas prestaciones en las que el bien, la actividad o el servicio requerido fuera objetivamente indispensable para poder satisfacer las necesidades básicas de la vida personal o social, de acuerdo con las circunstancias sociales de cada momento y lugar. Asimismo, entendió el Tribunal, que igualmente se consideraban prestaciones pecuniarias coactivas aquellas que derivasen de la utilización de bienes, servicios o actividades prestadas o realizadas por los entes públicos en posición de monopolio de hecho o de derecho, aunque los servicios o las actividades no fueran obligatorias ni imprescindibles. Este trabajo hace una profunda labor recopilatoria de los distintos cambios legislativos con sus atinos y desatinos, así como jurisprudencial, advirtiendo de posibles lagunas, vacíos legales y riesgos que pudiera entrañar la nueva regulación sectorial. También ofrece una visión dinámica y vías de solución que el marco comunitario ofrece, aportando al mundo portuario soluciones jurídicas a problemas que pudieran suscitarse en el futuro. / According to its history, location and geographical configuration, Spain has seven thousand eight hundred and eighty miles of the mainland coast, as well as two archipelagos and the cities of Ceuta and Melilla. In fact, at least seven percent of the Spanish coast is for port facilities, which accounts, in itself, the extraordinary importance that the ports are in the infrastructure of our country. The size of the port sector in our country, involves a legal issue of enormous complexity and sophistication. However, the legal doctrine, with few exceptions, has not paid special attention to this sector called, in the words of Professor A.Guaita , Special Administrative Law. Broadly understood, the tariff regulation is a manifestation of ius imperium of the Public Administration, acting as potentior personae. However, when establishing the amount of the tariffs for the users of certain essential public services in the port sector, the way of regulating this prices gets more and more complicated due to several reasons: the huge variety of services and uses that occur in the various port areas, the large number of Port Authorities in our country, the different types of ports, the asymmetrical nature of the users, and the existence of other public authorities concerned in the matter, such as Municipalities, Autonomous Regions, and the Ministry of Works. This thesis provides a clear view of the tariff problem in the Spanish port sector for over a decade, which has triggered litigation, and finally caused the loss of public funds and legislative changes in order to adapt the port sector regulation to the Spanish constitutional framework. In this sense, this thesis analyzes the problem that arose after the Judgment of the Constitutional Court No. 185/1995 of December 14th, which came to give an interpretation to the terms of the Law on Fees and Public Prices, and established the nature and application of public prices, declaring them under the principle of legal reserve in certain occasions, regardless their regulation as public prices. The Court saw key to their identification as such public prices submitted to the principle of legal reserve on the coactivity note, which made them similar to taxes. Therefore, the Constitutional Court specified that spontaneity or freedom referred to in Article 24 to justify the application of public prices must be real and effective, considering coercively imposed, those services in which, either the activity or the required service is objectively necessary to meet the basic needs of personal or social life, according to the social circumstances of every time and place (essential facilities). Furthermore, the Court ruled that this prices were considered equally coercive if they accrued from the use of goods, services, or activities serving or performed by public bodies in a monopoly situation, although if they were services or activities not mandatory or indispensable. This Thesis is a compilation of the legislative changes, as well as jurisprudence, warning of possible gaps and dangers arising from the new port regulation. It also provides a dynamic view, and solutions that the European Union legislation provides, giving the Spanish port regulation remedies to problems that may arise in the future.

Esta investigación denominada “Políticas Culturales; el fomento a la lectura en México y su impacto en la ciudad de Guadalajara 2001-2006” se centra en el periodo de la transición democrática en México, es decir la salida del régimen político que por más de 70 años ostento el poder y con él la incursión de muchas expectativas con el nuevo gobierno. El sector cultural fue una de las áreas de mayor interés para el nuevo gobierno, durante el proceso electoral se ofrecieron todo tipo de promesas, que presuponían un fortalecimiento inusitado en el mismo, genero grandes ilusiones en la comunidad cultural y por ende en la población Mexicana; una de las estrategias principales, fue implementar una política cultural para fomentar la lectura en el país y con ello fortalecer toda la cadena del libro y la lectura, el proyecto contemplaba crear un Plan Nacional de Lectura, que se encaminara a “Construir un país de Lectores” principal lema de gobierno en materia cultural, dicho plan buscaba fortalecer a la Red de Bibliotecas Públicas, Salas de Lectura, Ferias de Libro y específicamente al Sector Editorial, aunado a lo anterior se concibió ajustes en la normativa aplicable con la implementación del precio único del libro, modelo que ha sido punta de lanza en otros países para incrementar los índices de lectura como en España, Francia o Alemania, así como la incorporación de las nuevas tecnológicas de la información con el proyecto educativo Enciclomedia en todas las escuelas públicas de México del nivel primario y secundario, y la construcción de infraestructura afín, como fue la llamada Mega Biblioteca José Vasconcelos. El objetivo de esta investigación se centra en evaluar los resultados obtenidos, específicamente en la ciudad de Guadalajara, haciendo un recuento de los indicadores y datos oficiales que en los distintos niveles de gobierno se presentaron, así como de otras instituciones involucradas en el fomento a la lectura en México, cómo Universidades Públicas, organismos no gubernamentales, medios de comunicación, organismos internacionales, tales como la UNESCO, CERLALC, PISA ect. Parte medular de esta investigación, son la serie de entrevistas que a través del proceso del tiempo se realizaron a algunos de los principales actores de la cadena del libro y la lectura, se recaba la experiencia de promotores de lectura y el libro, responsables de salas de lectura, bibliotecarios, editores, organizadores de ferias de libro, escritores, lectores, agentes literarios, directivos de bibliotecas y una pormenorizada relación de actividades para promover la lectura y el libro en México, focalizada en la ciudad de Guadalajara sede de la principal Feria de Libro en Latinoamérica. / This research called "cultural policies; promoting reading in Mexico and its impact on the city of Guadalajara 2001 - 2006 "focuses on the period of democratic transition in Mexico, i.e. the output of the political regime that for more than 70 years hold power and with it the incursion of high expectations with the new Government. The cultural sector was one of the areas of greatest interest for the new Government, the electoral process were offered all kinds of promises, which presupposed an unused building therein, genre illusions in the cultural community and therefore population Mexican; one of the main strategies was to implement a cultural policy to promote reading in the country and thereby strengthen the entire book and reading, the project envisaged to create a national reading Plan, which is directed to "build a country of readers' main slogan of Government on cultural matters, this plan sought to strengthen the network of public libraries Reading rooms, fairs of book and specifically the Editorial Sector, in addition to adjustments in the rules applicable to the implementation of the single book price, model, which has been spearheading in other countries to increase reading rates as in Spain, France or Germany, as well as the incorporation of new technological information educational Enciclomedia project in all public schools in Mexico of the primary and secondary level was conceived, and the construction of infrastructure related, as the call was Mega José Vasconcelos library. The objective of this research is focused on evaluating the results, specifically in the city of Guadalajara, by a count of indicators and official data that were presented at different levels of Government, as well as other public institutions involved in the promotion of reading in Mexico, how universities, non-governmental organizations, media, international organizations such as UNESCO, CERLALC, PISA ect. Part core of this research, are the series of interviews that through the process of the time were some of the major players in the chain of book and reading, collects the promoters of reading and the book experience, responsible for reading rooms, librarians, editors, organizers of book fairs, writers, readers, literary agents management of libraries and a detailed list of activities to promote reading and the book in Mexico focused on the city of Guadalajara headquarters of the main book fair in Latin America

La publicidad oficial, al ser comunicación de carácter público, debería, más que ningún otro tipo de comunicación publicitaria, ser evaluada en cuanto a la trascendencia social de sus mensajes. En este sentido, se propone que uno de los temas que debería ser abordado a través de ella es la promoción de las culturas de paz. Esta investigación doctoral evalúa, desde la perspectiva de la comunicación para la paz, las campañas publicitarias emitidas en el marco del conflicto por el narcotráfico por el Gobierno Federal Mexicano, durante 2006 y 2012, para determinar si apoyaron a la transformación del conflicto, promoviendo culturas de paz, o si por el contrario, legitimaron la cultura de violencia. / As an example of public communication, publicity issued by governments should, more than any other type of advertising, be assessed in terms of social significance of their messages. In this regard, it is proposed that one of the issues that should be addresed through it, is the promotion of cultures of peace. This doctoral research evaluates, from the perspective of communication for peace, the publicity campaigns issued in the frame of drug trafficking conflict by the Mexican Federal Government between 2006 and 2012 to determine if they supported the transformation of the conflict by promoting cultures of peace or if they were an example of legitimation of culture of violence