<p>The Hungarian agricultural sector has undergone substantial changes between 1992 and 2003, which was a period of transformation from command economy to an EU-conform market economy. The question is whether the Hungarian agricultural sector was able to keep its competitiveness despite the extensive transformation. The aim of this paper is to measure the competitiveness of Hungarian agri-food product groups in relation to the ones of the EU-15 during the transformation period. Results indicate that the competitiveness, measured by revealed comparative advantage (RCA), of the studied agri-food product groups has not changed considerably. The strong position of the Hungarian agricultural sector could be maintained because its competitiveness is based on factor endowments, which are not affected by changes of economic policy. The observed moderate fluctuations of competitiveness can be derived to trade concession changes.</p>

The Hungarian agricultural sector has undergone substantial changes between 1992 and 2003, which was a period of transformation from command economy to an EU-conform market economy. The question is whether the Hungarian agricultural sector was able to keep its competitiveness despite the extensive transformation. The aim of this paper is to measure the competitiveness of Hungarian agri-food product groups in relation to the ones of the EU-15 during the transformation period. Results indicate that the competitiveness, measured by revealed comparative advantage (RCA), of the studied agri-food product groups has not changed considerably. The strong position of the Hungarian agricultural sector could be maintained because its competitiveness is based on factor endowments, which are not affected by changes of economic policy. The observed moderate fluctuations of competitiveness can be derived to trade concession changes.

Tesis por compendio / The effect of Non-Tariff Measures (NTMs) on agri-food trade has drawn broad research interest and gained a substantial attention by scientific community as well as by policy makers. Sanitary and Phytosanitary (SPS) standards among others represent a major challenge for trade policy and food safety. The identification and measurement of the economic implications of NTMs require the use of an adequate both methodological and empirical framework to derive sound estimates. By targeting economic sectors and issues not previously investigated, this Thesis contributes to previous literature on determining the factors that affect the implementation of SPS and their effects on trade flows. Four specific objectives have been pursued in four papers that constitute the main body of the present Thesis. The main purpose of the first paper is to investigate the scope of the reputation effect over time. To do so, we use The European Union (EU)'s Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF) data on sanitary and phytosanitary notifications from 1998 to 2013. Two count data models have been implemented to estimate the distribution of current notifications. In line with previous literature, our findings indicate that reputation does affect current EU notifications. Furthermore, we identify some relevant exporter countries for which reputation is long-lasting. The second paper aims at analyzing the behavior of the EU in controlling Aflatoxin (AF) contamination with respect to tree nuts and groundnuts for the period (1998-2015). To conduct this analysis, we have used a count data model, based on political economy considerations, past alerts and path dependence effects. Policy changes, including harmonization of AF standards and their further relaxing are estimated to have significant impact on the frequency of border controls. In the third paper, we seek to assess the influencing factors on food standard enforcement in the EU with a special attention to agri-food imports from Mediterranean countries. We explore if there is any special treatment toward Mediterranean countries in controlling agri-food imports, testing if past border notifications affect current decisions on the implementation of food standards by the EU. RASFF notifications data over the period 2000-2012, and count data models are used for this purpose. Our empirical results support the hypothesis that previous food notifications may slightly affect current notifications; nevertheless, this effect seems to be less relevant for products of interest for Mediterranean Partner Countries. Hence, we cannot identify a pro or anti Mediterranean bias in the way that food safety controls are implemented at the EU borders. The last paper focuses on the assessment of the competitiveness of the Tunisian agri-food sector before signing the Deep and Comprehensive Free Trade Agreement (DCFTA) with the EU. Specifically, competitive advantage measurement, based on the Tunisian National Institute of Statistics (INS) data over 2007-2012 period, has been used for this purpose. The analysis of the Tunisian agri-food sector reveals an important potential for exporting some agri-food staples. Recently, Tunisia is facing new challenges in exporting strategic products underlying the importance of adopting new business and marketing strategies or prospecting new markets. However, some agri-food subsectors, mainly animal products, milk and dairy products and cereals, remain unprepared to overcome the costs of the DCFTA due to their low competitiveness. Hence, Tunisian authorities could propose a progressive trade liberalization strategy with the EU. / El efecto de las medidas no arancelarias sobre el comercio agroalimentario ha generado un amplio interés en la investigación y ha recibido una atención considerable por parte de la comunidad científica y de los políticos de comercio. Las Medidas Sanitarias y Fitosanitarias (MSP), entre otras, representan un reto importante para la política comercial y la inocuidad de los alimentos. La identificación y medición de las implicaciones económicas de las MNT requieren el uso de un marco metodológico o empírico adecuado para derivar estimaciones sólidas. Al enfocarse en sectores económicos y temas no investigados previamente, esta tesis contribuye a la literatura previa sobre la determinación de los factores que afectan la implementación del MSP. La tesis estudia cuatro cuestiones principales que se reflejan en cuatro artículos científicos independientes, que constituyen el elemento central de la misma. El principal objetivo del primer artículo es el de investigar el efecto reputación a lo largo del tiempo. Para ello, utilizamos los datos RASFF para el periodo 1998-2013. Se han implementado dos modelos de datos de recuento para estimar la distribución de las notificaciones actuales. De acuerdo con la literatura anterior, nuestras conclusiones indican que la reputación afecta a las notificaciones actuales de la UE. Además, identificamos algunos países exportadores relevantes cuya reputación es duradera. El segundo artículo analiza el comportamiento de la UE en el control de la contaminación por Aflatoxina (AF) con respecto a los frutos secos entre el periodo 1998 y 2015. Para llevar a cabo este análisis, hemos utilizado un modelo de datos de recuento, basado en consideraciones de economía política, alertas pasadas y efectos de dependencia de trayectoria. Se estima que los cambios en las políticas, incluida la armonización de las normas AF y su posterior relajación, tienen un impacto significativo en la frecuencia de los controles en las fronteras. En el tercer artículo, tratamos de evaluar los factores que influyen en la aplicación de normas alimentarias en la UE prestando especial atención a las importaciones agroalimentarias procedentes de países mediterráneos. Así, estudiamos si hay algún tratamiento especial hacia los países mediterráneos en el control de las importaciones agroalimentarias, contrastando si las notificaciones pasadas afectan las decisiones actuales sobre la aplicación de las normas alimentarias por parte de la UE. Los datos de las notificaciones RASFF durante el período 2000-2012 y los modelos de datos de recuento se utilizan para este fin. Nuestros resultados empíricos apoyan la hipótesis de que las notificaciones anteriores pueden afectar ligeramente a las notificaciones actuales. Sin embargo, este efecto parece ser menos relevante para los productos procedentes de los países mediterráneos. Por lo tanto, no podemos identificar un comportamiento pro o anti mediterráneo en la forma en que se implementan controles de seguridad alimentaria en las fronteras de la UE.El último documento se centra en la evaluación de la competitividad del sector agroalimentario tunecino antes de firmar el Acuerdo de Libre Comercio Profundo y Amplio con la UE. Concretamente, se han utilizado indicadores de las ventajas competitivas, basándose en los datos del INS para el período 2007-2012. El análisis del sector agroalimentario tunecino revela un importante potencial de exportación de algunos productos básicos agroalimentarios. Recientemente, Túnez se enfrenta a nuevos retos en la exportación de productos estratégicos subrayando la importancia de adoptar nuevas estrategias comerciales y de comercialización o prospección de nuevos mercados. Sin embargo, algunos subsectores agroalimentarios, principalmente productos de origen animal, leche y productos lácteos y cereales, siguen sin estar preparados para soportar los costos del acuerdo de libre comercio profundo y completo debido / L'efecte de les mesures no aranzelàries (MNT) sobre el comerç agroalimentari ha generat un ampli interés en la investigació i ha rebut una atenció considerable per part de la comunitat científica i dels polítics de comerç. Les Mesures Sanitàries i Fitosanitàries (MSP) , entre altres, representen un repte important per a la política comercial i la innocuïtat dels aliments. La identificació i mesurament de les implicacions econòmiques de les MNT requerixen l'ús d'un marc metodològic o empíric adequat per a derivar estimacions sòlides. A l'enfocar-se en sectors econòmics i temes no investigats prèviament, esta tesi contribuïx a la literatura prèvia sobre la determinació dels factors que afecten la implementació del MSF. La tesi estudia quatre qüestions principals que es reflectixen en quatre articles científics independents, que constituïxen l'element central de la mateixa. El principal objectiu del primer article és el d'investigar l'efecte reputació al llarg del temps. Per a això, utilitzem les dades RASFF per al període 1998-2013. S'han implementat dos models de dades de recompte per a estimar la distribució de les notificacions actuals. D'acord amb la literatura anterior, les nostres conclusions indiquen que la reputació afecta les notificacions actuals de la UE. A més, identifiquem alguns països exportadors rellevants la reputació de les quals és duradora. El segon article analitza el comportament de la UE en el control de la contaminació per Aflatoxina (AF) respecte a les fruites seques entre el període 1998 i 2015. Per a dur a terme esta anàlisi, hem utilitzat un model de dades de recompte, basat en consideracions d'economia política, alertes passades i efectes de dependència de trajectòria. S'estima que els canvis en les polítiques, inclosa l'harmonització de les normes AF i la seua posterior relaxació, tenen un impacte significatiu en la freqüència dels controls en les fronteres. En el tercer article, tractem d'avaluar els factors que influïxen en l'aplicació de normes alimentàries en la UE, prestant especial atenció a les importacions agroalimentàries procedents de països mediterranis. Així, estudiem si hi ha algun tractament especial cap als països mediterranis en el control de les importacions agroalimentàries, contrastant si les notificacions passades afecten les decisions actuals sobre l'aplicació de les normes alimentàries per part de la UE. Les dades de les notificacions RASFF durant el període 2000-2012 i els models de dades de recompte s'utilitzen per a este fi. Els nostres resultats empírics recolzen la hipòtesi que les notificacions anteriors poden afectar lleugerament les notificacions actuals. No obstant això, este efecte pareix menys rellevant per als productes procedents dels països mediterranis. Per tant, no podem identificar un comportament pro o anti mediterrani en la forma en què s'implementen controls de seguretat alimentària en les fronteres de la UE. L'últim document se centra en l'avaluació de la competitivitat del sector agroalimentari tunisenc abans de firmar l'Acord de Lliure Comerç Profund i Ampli amb la UE. Concretament, s'ha utilitzat indicadors dels avantatges competitius, basant-se en les dades de l'INS per al període 2007-2012. L'anàlisi del sector agroalimentari tunisenc revela un important potencial d'exportació d'alguns productes bàsics agroalimentaris. Recentment, Tunis s'enfronta a nous reptes en l'exportació de productes estratègics subratllant la importància d'adoptar noves estratègies comercials i de comercialització o prospecció de nous mercats. No obstant això, alguns subsectors agroalimentaris, principalment productes d'origen animal, llet i productes lactis i cereals, seguixen sense estar preparats per a suportar els costos de l'ALCD a causa de la seua baixa competitivitat. Per tant, les autoritats tunisenques podrien proposar una estratègia progres / Taghouti, I. (2017). A political economy approach to measuring EU food standard enforcement and their implications on agri-food trade [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89095 / Compendio