En el momento de ejecutar una aplicación paralela, el programador (o el usuario) se enfrenta a decisiones importantes para reducir el tiempo de ejecución global, tales como cuántos procesadores ha de usar para ejecutar la aplicación y, dado un número de procesadores, cómo distribuir las tareas de la aplicación aprovechando al máximo su capacidad de concurrencia. Al problema de resolver la distribución de las tareas de una manera global se le conoce como el problema del mapping.En la literatura existen dos formas distintas de abordar el problema del mapping en función del conocimiento que se tiene de la aplicación. Cuando el comportamiento de la aplicación es conocido (o predecible) a priori, la asignación se realiza de forma estática (antes de la ejecución), y las tareas se ejecutan en el procesador asignado hasta que finalizan. Por el contrario, cuando el comportamiento de la aplicación no es predecible, la asignación se realiza de forma dinámica, y las tareas pueden cambiar de procesador durante la ejecución. En el presente trabajo nos centramos en el proceso de mapping estático. Para la realización de este proceso, el programa paralelo se suele representar mediante un modelo de grafo de tareas ponderado, que resume las características más relevantes estimadas del comportamiento de la aplicación. En función del tipo de aplicación, en la literatura se utilizan principalmente dos modelos de grafo. Para aplicaciones cuyas tareas se comunican únicamente por el principio y el final, el modelo, denominado TPG (Task Precedence Graph), refleja las comunicaciones y precedencias entre las tareas y el orden parcial de ejecución de las mismas. Cuando se trata de aplicaciones cuyas tareas tienen comunicaciones en cualquier punto, e incluso comunicaciones bidireccionales, en la literatura se utiliza un modelo simplificado, denominado TIG (Task Interaction Graph), en el que no se contemplan las precedencias y se asume que todas las tareas pueden ser simultáneas.Ahora bien, en los entornos actuales de paso de mensajes, el programador no está sujeto a ninguna restricción en cuanto a la ubicación de las primitivas de comunicación dentro de las tareas. Además, debido al tipo de problemas que se resuelven computacionalmente, existe en los últimos años un creciente interés en el desarrollo de aplicaciones formadas por un conjunto de tareas que realizan distintas funciones y que coordinan su ejecución mediante intercambios de información en cualquier punto dentro de las mismas.Para modelar el comportamiento de las aplicaciones con paralelismo de tareas, con un patrón de interacciones entre tareas arbitrario, se propone un nuevo modelo de grafo, denominado Temporal Task Interaction Graph (TTIG). Dicho modelo incluye un nuevo parámetro, denominado grado de paralelismo, que indica la máxima capacidad de concurrencia de las tareas que se comunican, en función de las dependencias provocadas por dichas comunicaciones.A partir del comportamiento obtenido de la aplicación, se propone un mecanismo para determinar las cotas teóricas mínima y máxima sobre el número de procesadores necesario para realizar su ejecución en un tiempo mínimo. A partir del modelo TTIG se definen nuevas políticas de mapping de distintas complejidades que realizan las asignaciones de tareas teniendo en cuenta la posibilidad de concurrencia entre las mismas que indica el grado de paralelismo.En los entornos actuales de paso de mensajes PVM y MPI, la política de mapping que se usa por defecto es una distribución de las tareas basada en el orden de activación de las mismas. Dada la simplicidad de este mecanismo, dichos entornos se mejoran integrando un proceso automático para la extracción del grafo TTIG y para aplicar una política de mapping basada en dicho modelo. / Parallel programming presents the programmers (or the users) with daunting problems when attempting to achieve efficient execution. Two of these problems are to decide how many processors are necessary to execute the application and, for a specific number of processors, how to distribute the application tasks by exploiting their ability of concurrency, also known as the mapping problem.Mapping strategies can be classified as either static or dynamic, depending on the knowledge of the application. When the application has predictable run-time behaviour (i.e. the behaviour is loosely dependent on the input values), the mapping is carried out statically before execution. However, for applications whose run-time behaviour is not deterministic or not so predictable, performing mapping only once at the beginning is insufficient. For these cases the mapping is carried out dynamically during run-time.In this work, we focus on the static mapping problem. In order to accomplish the static mapping efficiently, the characteristics of the parallel program have to be known or estimated prior to execution. In this case, the application is represented in a task graph that summarizes the application behaviour.Depending on the characteristics of the application to be modelled, two distinct task graph models have been extensively used in the literature. The Task Precedence Graph (TPG), is a directed graph where nodes and arcs represent the tasks and the task precedence constraints respectively. This is effective for applications where interactions between tasks take place only at the beginning and at the end of their execution. On the other hand, distributed applications where the executing tasks are required to communicate during their lifetime rather than just at the initiation and at the end, are usually modelled in the literature by the Task Interaction Graph (TIG). This is an undirected graph that does not include temporal information and it is normally assumed that all the tasks may run in parallel.In current message-passing environments, the programmer has no restriction about the allocation of communication primitives inside tasks. Moreover, there is growing interest in the development of applications composed of a set of tasks carrying out different functions (i.e. with task parallelism) that coordinate one to each other through message transference at any point inside them.To model these applications that have an arbitrary task interaction pattern, we propose a new task graph model, called Temporal Task Interaction Graph (TTIG), that captures temporal information about parallel programs with a new parameter called degree of parallelism. This gives information about the potential concurrency that each pair of adjacent tasks can achieve, according to their mutual dependencies.From the definition of the application behaviour, a heuristic method is proposed to determine the theoretical maximum and minimum number of processors that are necessary to execute the application in the minimum time.Starting from the TTIG model, two new mapping algorithms are defined with different complexities, that carry out the allocation according to the ability of concurrency of tasks indicated by the degree of parallelism.In current message-passing environments PVM and MPI, the processor mapping mechanism is based on simply heuristics that take decisions independently of the relationship exhibited by tasks. Thus, these environments are enhanced by integrating an automatic mechanism to extract the TTIG for a given application, and to apply a mapping heuristic based on the model.

This thesis presents the design and implementation of a software development platform (ATLAS) which offers some tools and methods to greatly simplify the construction of fairly sophisticated applications. It allows thus programmers to include advanced features in their applications with no or very little extra information and effort. These features include: the splitting of the application in distinct processes that may be distributed over a network; a powerful configuration and scripting language; several tools including an input system to easily construct reasonable interfaces; a flexible journaling mechanism --offering fault-tolerance to crashes of processes or communications--; and other features designed for graphics applications, like a global data identification- --addressing the problem of volatile references and giving support to processes of constraint solving--, and a uniform but flexible view of inputs allowing many different dialogue modes.These can be seen as related or overlapping with CORBA or other systems like Horus or Arjuna, but none of them addresses simultaneously all aspects included in ATLAS; more specifically none of them offers a standardized input model, a configuration and macro language, a journaling mechanism or gives support to processes of constraints solving and parametric design.The contributions of ATLAS are in showing how all these requirements can be addressed together; also in showing means by which this can be attained with little or no performance cost and without imposing on developers the need of mastering all these techniques. Finally, the design of the ATLAS journaling system is to our knowledge original in the simultaneous solution of all of its requirements.

La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de futurs mestres. El camp de treball es considera innovador en l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials perquè és interdisciplinari i aborda la relació entre les fonts iconogràfiques, la construcció de conceptes socials i els comportaments del professorat entorn a un tema que segons la Unesco cal reivindicar que és l'existència d'una àrea d'Educació en Comunicació.La tesi parteix d'una hipòtesis, i d'un model estructurat de nou sub-hipòtesis, que planteja l'analfabetisme audiovisual de l'alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat que ha intervingut en la seva formació educativa anterior a la Universitat. Aquesta situació, constatable a l'aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d'investigació, present en llibres de text, en exposicions, en museus. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l'expressió i la presentació s'observa que no hi ha una transposició didàctica a la Didàctica de les Ciències Socials.Per tant, els reptes d'aquesta tesi són els de presentar un estat de la qüestió pràctic i real de la situació en l'Educació Primària, per tal de recercar els dèficits des dels seus orígens; abordar la fotografia, d'entre el conjunt d'imatges, com a un mitjà propi d'expressió documental, els seus orígens i evolució; conèixer el tractament que els didactes de les ciències socials (la geografia i la història) han fet sobre l'ús, l'aprofitament i les dificultats de treball, amb aquestes fonts i recursos, a l'hora d'instruir idees geogràfico-històriques. I, de tot plegat, treure algunes reflexions útils per a la pràctica docent.La tesi s'estructura en tres parts. En la primera part, després de contextualitzar les finalitats i les hipòtesis de treball, es concreta l'objecte d'estudi. Això és la delimitació d'un camp observacional escolar que engloba el conjunt d'escoles, la majoria de titularitat pública, però també concertades i privades, del municipi de Cerdanyola del Vallès (província de Barcelona). Es detallen els instruments de recollida d'informació (qüestionari adreçat als mestres tutors dels cursos mitjà i superior de l'Educació Primària) i la metodologia seguida en el procés experiencial. A continuació s'aprofundeix en l'enginy fotogràfic i la seva naturalesa, des d'enfocaments que procedeixen de la història fotogràfica, la filosofia, la sociologia i l'antropologia cultural. L'aproximació exhaustiva d'aquesta aportació es converteix en el substrat fonamental per a comprendre l'obra fotogràfica i les diferents maneres d'analitzar-la i concebre-la, sense la qual, una formació iconogràfica quedaria minvada d'aspectes de gran rellevància històrica, documental i cultural.En la segona part, es tracta de presentar l'estat de la qüestió sobre propostes i mètodes de treball en fonts iconogràfiques a l'aula, suggerits per diferents especialistes en didàctica de les ciències socials, i en especial, en didàctica de la geografia. Aquesta aportació ajuda a sistematitzar diferents maneres, entre el professorat, d'interpel·lar en l'aula, amb les fonts iconogràfiques. Així com també es fan paleses les dificultats, per part de l'alumnat, en saber interpretar el significat de les imatges que es mostren a les classes de geografia. Tal i com la doctoranda expressa en la part introductòria de la tesi, en aquesta segona part, es veu el compromís per a tractar el discurs visual en competència directa amb el text verbal i per aquest motiu es proposen estratègies ordenades per a abordar les fonts fotogràfiques, en particular en la lectura del paisatge.En la tercera part, ja conclusiva, es contrasta el model d'hipòtesis exposat amb els resultats observacionals. El buidatge de més de 40 qüestionaris contestats pel professorat mostra que les imatges a les classes de ciències socials són molt importants, quasi més que les fonts cartogràfiques, però el professorat reconeix una manca de formació bàsica en cultura visual. Molts dels resultats, no obstant, són declaracions de bones intencions, i de fet la pràctica avala un bon ús de les imatges per a complementar els continguts socials en el procés d'instrucció. Però en general, es percep una manca de consciència de les imatges com a vehicles de comunicació i, per tant, d'ajuda en el procés d'instrucció. D'aquí es desprèn que la imatge a les classes de ciències socials es troba en estat de sub-utilització. Quasi trenta preguntes i el seu tractament estadístic posen de manifest tendències del professorat a l'hora d'usar les imatges durant les lliçons, la noció personal sobre potenciadores habilitats cognitives i emocionals en joc, el criteri que s'aplica en la selecció de les fonts documentals, les formes de treballar la imatge amb independència o subordinació del text escrit, entre d'altres. La tesi comprova que és molt agosarat en aquesta investigació la pretensió de que el professorat aïlli la fotografia de la resta de recursos iconogràfics. I no solament això, aquesta mateixa realitat en comprova en molts manuals de didàctica de les ciències socials.Finalment, la tesi sintetitza en cinc, les reflexions útils per a millorar l'ús d'aquestes fonts documentals en la didàctica de les ciències socials i conclou amb una reflexió final positiva. Positiva, perquè la tesi contribueix a delimitar un marc teòric i bàsic per al treball amb fonts fotogràfiques a l'aula, perquè insisteix en la necessària complementarietat del document fotogràfic amb d'altres fonts documentals, com les orals; perquè l'ús de les imatges en la construcció de conceptes s'adquireix amb metodologies de treball que posen l'accent amb la comunicació del discurs en l'aula, i la construcció del mateix, a partir d'hàbits de treball dialogants, interactius, i crítics. Això mateix, d'aquesta tesi, i en diferents apartats es pot extreure la insistència de que la mirada fotogràfica és tant tendenciosa i subjectiva com la mirada del text escrit. I d'aquí la necessitat de que els docents ajudin a fer veure als alumnes aquesta realitat en un món dominat per la informació mediàtica visual.La tesi conté una variada bibliografia sense especificar temàtiques. Conté quatre annexos, i deu fotografies la majoria de les quals encapçalen les parts diferenciades atesa la temàtica abordada al llarg de la mateixa. / PHD THESIS ABSTRACT"THE VISUAL IMAGE IN THE TEACHING OF THE SOCIAL SCIENCES. PROMOTING THE USE OF IMAGES IN THE INTERMEDIATE AND HIGHER STAGES OF PRIMARY EDUCATION"M. Teresa Arqué i Bertran's PhD thesis is the result of more than twenty years of teaching at the Faculty of Teacher Training at the University of Barcelona. The aim of the study - the initial hypotheses, reflections, and analyses - is to contribute to the training of future teachers. The thesis is innovative in the Teaching of the Social Sciences in that it uses an interdisciplinary approach to deal with the relationship between iconographic sources, the construction of social concepts and the attitudes of teachers towards Education in Communication, an area promoted by Unesco.The thesis's initial hypothesis (and its nine sub-hypotheses) discusses students' audiovisual illiteracy - a deficit caused by lack of training of their teachers prior to university. This situation is clear in the classroom, in spite of the growing presence of photographic material as a vehicle of culture and research in textbooks, exhibitions, and museums. Though the use of photographs is becoming increasingly frequent in many contexts of expression and presentation, they are under-represented in the Teaching of the Social Sciences.The aims of this thesis, then, are to discuss the current situation in Primary Education; to explore the deficits at the source; to approach photography as a specific channel of documentary expression, and to study its origins and evolution; to study the ways in which social science teachers have used these resources in their teaching of geography and history; and to provide advice that teachers can apply in their teaching practice.The thesis consists of three parts. In the first part, after contextualizing the thesis's aims and hypotheses, we define the object of study, focusing on the field of observation that includes a group of schools, mostly publicly-funded, but also some semi-private and private schools in the town of Cerdanyola del Vallès (in the province of Barcelona). In the second part, the author outlines our current knowledge of the working methods used with iconographic sources in the classroom, suggested by specialists in the social sciences and, especially, in the teaching of geography. In the third part, the conclusion, our model is assessed in the light of the observational data. The results obtained from more than 40 questionnaires filled in by teachers show that images are very important in the social sciences classroom, more important even than maps. However, teachers recognize their lack of basic training in visual culture. As a conclusion, the thesis presents five proposals for improving the use of these documentary sources in the teaching of the social sciences. Throughout the thesis, the author stresses that the photography can be as tendentious and subjective as written text. Teachers must make students aware of this fact in a world in which the visual information of the media plays such a central role.

The increasing amount of data and the number of nodes in large-scale environments require new techniques for information management. Examples of such environments are the decentralized infrastructures of Computational Grid and Computational Cloud applications. These large-scale applications need different kinds of aggregated information such as resource monitoring, resource discovery or economic information. The challenge of providing timely and accurate information in large scale environments arise from the distribution of the information. Reasons for delays in distributed information system are a long information transmission time due to the distribution, churn and failures. A problem of large applications such as peer-to-peer (P2P) systems is the increasing retrieval time of the information due to the decentralization of the data and the failure proneness. However, many applications need a timely information provision. Another problem is an increasing network consumption when the application scales to millions of users and data. Using approximation techniques allows reducing the retrieval time and the network consumption. However, the usage of approximation techniques decreases the accuracy of the results. Thus, the remaining problem is to offer a trade-off in order to solve the conflicting requirements of fast information retrieval, accurate results and low messaging cost. Our goal is to reach a self-adaptive decision mechanism to offer a trade-off among the retrieval time, the network consumption and the accuracy of the result. Self-adaption enables distributed software to modify its behavior based on changes in the operating environment. In large-scale information systems that use hierarchical data aggregation, we apply self-adaptation to control the approximation used for the information retrieval and reduces the network consumption and the retrieval time. The hypothesis of the thesis is that approximation techniquescan reduce the retrieval time and the network consumption while guaranteeing an accuracy of the results, while considering user’s defined priorities. First, this presented research addresses the problem of a trade-off among a timely information retrieval, accurate results and low messaging cost by proposing a summarization algorithm for resource discovery in P2P-content networks. After identifying how summarization can improve the discovery process, we propose an algorithm which uses a precision-recall metric to compare the accuracy and to offer a user-driven trade-off. Second, we propose an algorithm that applies a self-adaptive decision making on each node. The decision is about the pruning of the query and returning the result instead of continuing the query. The pruning reduces the retrieval time and the network consumption at the cost of a lower accuracy in contrast to continuing the query. The algorithm uses an analytic hierarchy process to assess the user’s priorities and to propose a trade-off in order to satisfy the accuracy requirements with a low message cost and a short delay. A quantitative analysis evaluates our presented algorithms with a simulator, which is fed with real data of a network topology and the nodes’ attributes. The usage of a simulator instead of the prototype allows the evaluation in a large scale of several thousands of nodes. The algorithm for content summarization is evaluated with half a million of resources and with different query types. The selfadaptive algorithm is evaluated with a simulator of several thousands of nodes that are created from real data. A qualitative analysis addresses the integration of the simulator’s components in existing market frameworks for Computational Grid and Cloud applications. The proposed content summarization algorithm reduces the information retrieval time from a logarithmic increase to a constant factor. Furthermore, the message size is reduced significantly by applying the summarization technique. For the user, a precision-recall metric allows defining the relation between the retrieval time and the accuracy. The self-adaptive algorithm reduces the number of messages needed from an exponential increase to a constant factor. At the same time, the retrieval time is reduced to a constant factor under an increasing number of nodes. Finally, the algorithm delivers the data with the required accuracy adjusting the depth of the query according to the network conditions. / La gestió de la informació exigeix noves tècniques que tractin amb la creixent quantitat de dades i nodes en entorns a gran escala. Alguns exemples d’aquests entorns són les infraestructures descentralitzades de Computacional Grid i Cloud. Les aplicacions a gran escala necessiten diferents classes d’informació agregada com monitorització de recursos i informació econòmica. El desafiament de proporcionar una provisió ràpida i acurada d’informació en ambients de grans escala sorgeix de la distribució de la informació. Una raó és que el sistema d’informació ha de tractar amb l’adaptabilitat i fracassos d’aquests ambients. Un problema amb aplicacions molt grans com en sistemes peer-to-peer (P2P) és el creixent temps de recuperació de l’informació a causa de la descentralització de les dades i la facilitat al fracàs. No obstant això, moltes aplicacions necessiten una provisió d’informació puntual. A més, alguns usuaris i aplicacions accepten inexactituds dels resultats si la informació es reparteix a temps. A més i més, el consum de xarxa creixent fa que sorgeixi un altre problema per l’escalabilitat del sistema. La utilització de tècniques d’aproximació permet reduir el temps de recuperació i el consum de xarxa. No obstant això, l’ús de tècniques d’aproximació disminueix la precisió dels resultats. Així, el problema restant és oferir un compromís per resoldre els requisits en conflicte d’extracció de la informació ràpida, resultats acurats i cost d’enviament baix. El nostre objectiu és obtenir un mecanisme de decisió completament autoadaptatiu per tal d’oferir el compromís entre temps de recuperació, consum de xarxa i precisió del resultat. Autoadaptacío permet al programari distribuït modificar el seu comportament en funció dels canvis a l’entorn d’operació. En sistemes d’informació de gran escala que utilitzen agregació de dades jeràrquica, l’auto-adaptació permet controlar l’aproximació utilitzada per a l’extracció de la informació i redueixen el consum de xarxa i el temps de recuperació. La hipòtesi principal d’aquesta tesi és que els tècniques d’aproximació permeten reduir el temps de recuperació i el consum de xarxa mentre es garanteix una precisió adequada definida per l’usari. La recerca que es presenta, introdueix un algoritme de sumarització de continguts per a la descoberta de recursos a xarxes de contingut P2P. Després d’identificar com sumarització pot millorar el procés de descoberta, proposem una mètrica que s’utilitza per comparar la precisió i oferir un compromís definit per l’usuari. Després, introduïm un algoritme nou que aplica l’auto-adaptació a un ordre per satisfer els requisits de precisió amb un cost de missatge baix i un retard curt. Basat en les prioritats d’usuari, l’algoritme troba automàticament un compromís. L’anàlisi quantitativa avalua els algoritmes presentats amb un simulador per permetre l’evacuació d’uns quants milers de nodes. El simulador s’alimenta amb dades d’una topologia de xarxa i uns atributs dels nodes reals. L’algoritme de sumarització de contingut s’avalua amb mig milió de recursos i amb diferents tipus de sol·licituds. L’anàlisi qualitativa avalua la integració del components del simulador en estructures de mercat existents per a aplicacions de Computacional Grid i Cloud. Així, la funcionalitat implementada del simulador (com el procés d’agregació i la query language) és comprovada per la integració de prototips. L’algoritme de sumarització de contingut proposat redueix el temps d’extracció de l’informació d’un augment logarítmic a un factor constant. A més, també permet que la mida del missatge es redueix significativament. Per a l’usuari, una precision-recall mètric permet definir la relació entre el nivell de precisió i el temps d’extracció de la informació. Alhora, el temps de recuperació es redueix a un factor constant sota un nombre creixent de nodes. Finalment, l’algoritme reparteix les dades amb la precisió exigida i ajusta la profunditat de la sol·licitud segons les condicions de xarxa. Els algoritmes introduïts són prometedors per ser utilitzats per l’agregació d’informació en nous sistemes de gestió de la informació de gran escala en el futur.

El aumento de tratamientos prostodónticos implantosoportados para restituir la perdida de dientes supone que la cirugía de implantes sea una actividad habitual en las clínicas odontológicas, por ello la operación de colocación de los implantes debe garantizar el éxito teniendo en cuenta unas recomendaciones importantes entre las que destaca evitar el calentamiento excesivo del hueso durante la perforación del lecho óseo que puede provocar desnaturalización de proteínas y necrosis ósea.También es necesaria la máxima biocompatibilidad en la prótesis ha realizar sobre los implantes de titanio debido a la corrosión galvánica que existe por el contacto de metales de distinta naturaleza dentro de un medio conductor como es la saliva, para evitar esto se usa titanio como metal para prótesis, pero existen dificultades de manipulación y de unión con la cerámica que dificultan su aceptación clínica generalizada.El primer tema de investigación fue el estudio in vitro del control de la temperatura del hueso durante el fresado del lecho óseo. Se fabricaron tres fantomas para valorar las diferencias que pueden existir entre diversos sistemas impulsión de suero fisiológico y de irrigación del lecho óseo en función del diseño de las fresas. Se observó que las condiciones en que el suero fisiológico va desde la botella hasta la zona quirúrgica influyen en su calentamiento, encontrando diferencias estadísticamente significativas entre las bombas de impulsión usadas, no se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre fresas cortas y largas con irrigación interna cerca de la punta de la fresa. También se valoró in vitro la eficacia de tres sistemas de irrigación (externa, interna en la base de fresa e interna en la punta de la fresa) para hacer llegar un volumen de suero adecuado en el fondo del lecho fresado y su influencia en la evolución de la temperatura del hueso fresado. Se observó que la irrigación interna cerca de la punta de la fresa obtuvo los mejores resultados con diferencias estadísticamente significativas respecto los otros sistemas de refrigeración.El segundo tema de investigación fue valorar la adhesión entre las estructuras protésicas fabricadas en diversos tipos de titanio y algunas cerámicas cocidas sobre él, mediante ensayos mecánicos de flexión en tres puntos. Un estudio preliminar permitió valorar si las diferencias entre el titanio grado 2 y el grado 4, que tienen propiedades mecánicas y químicas distintas, podían influir en la unión con las cerámicas y en su comportamiento mecánico. A partir de los resultados se definió el grado de titanio y el tratamiento superficial que optimiza la adhesión con las cerámicas para realizar un segundo estudio de comparación entre titanio colado y mecanizado. Para el estudio preliminar se fabricaron unos modelos de simulación con distintas combinaciones de titanio y cerámicas, que se ensayaron mecánicamente y se observaron con microscopio electrónico para analizar las fracturas. En este estudio obtuvo mejores resultados de resistencia a la flexión la combinación de titanio grado 4 y cerámica, pero se observó que era mejor la adhesión entre el titanio grado 2 y la cerámica debido a la mayor micro-rugosidad superficial del titanio grado 2.La comparación entre titanio colado y mecanizado se realizó de acuerdo a la Norma Europea EN ISO 9693:1999 publicada en español en septiembre de 2.000. Se usaron combinaciones de Cr-Ni y Cr-Co con cerámica a modo de control negativo.Los valores de resistencia a flexión del titanio colado y mecanizado no presentaron diferencias estadísticamente significativas entre ellos, además superaron ampliamente los mínimos exigidos para la aplicación clínica de una combinación de materiales.

L'objectiu de la tesis és optimitzar els projectes telemàtics pel desenvolupament moral i l'educació en valors per millorar la convivència. Ofereix una proposta pedagògica de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per potenciar la convivència afavorint el desenvolupament moral i l'educació en valors de l'alumnat, orientant per escollir, dissenyar, organitzar, realitzar i participar en projectes educatius telemàtics a partir de les àrees, dimensions i estratègies d'educació moral i en valors.Entenem l'educació moral i en valors com una acció pedagògica per potenciar un espai de convivència en i de la diversitat; educar per i en l'autonomia, el diàleg, l'acceptació i el respecte a la diferència; i promoure la construcció de la personalitat moral. I els projectes telemàtics educatius com un conjunt d'activitats curriculars interdisciplinars; realitzades per l'alumnat de diferents escoles i contextes culturals; potenciant l'aprenentatge col.laboratiu i cooperatiu i utilitzant les eines d'Internet.L'estudi consta de dues fases: la de la diversitat, interdependència i globalització. Un diàleg amb la identitat en la societat de la informació; i la de les possibilitats i límits de les activitats; projectes, xarxes i recursos telemàtics per l'educació moral i en valors.Conclou amb noves propostes per investigar i aplicar en altres àmbits i aspectes.ENGLISH ABSTRACT / It intends to improve telecommunication projects for the moral development and education in values to live together in a better way. There are pedagogical guidelines to use the information and technology communication tools: how to choose, design, organize and participate in educational telecommunication projects in relationship with the dimensions and strategies for the moral and values education.The study starts explaining about diversity, interdependence and globalization, a dialog with identity in the information society. We expose the possibilities and limits of the activities, projects, networks and telecommunication resources for the moral and values education. Finally, we outline new ideas to apply and research in other fields and aspects.

Las necesidades estéticas actuales en Odontología hacen que el empleo de los composites y las porcelanas sea cada día más frecuente en la práctica diaria. En 1971 se introdujeron de forma experimental y teórica en Odontología las técnicas CAD-CAM (CAD= Computer Aided Design (Diseño asistido por ordenador) / CAM = Computer Aided Manufacturing (Fabricación asistida por ordenador). En 1980, Mörmann y Brandestini empiezan a trabajar en la aplicación clínica del CAD-CAM. De todos los sistemas de trabajo desarrollados hasta la fecha destacaremos el CEREC por ser el que hemos utilizado en nuestro estudio. Realizado por Mörmann y Brandestini en 1980, en 1989 llega a la entonces Escuela de Estomatología de la Universidad de Barcelona con los Profesores Cadafalch y Llombart, desarrollándose nuevas versiones actualizadas y perfeccionadas más adelante. Básicamente el sistema CEREC se compone de una cámara CCD para realizar la impresión óptica, un software que nos permite el diseño de la restauración sobre una pantalla, y una cámara de tallado, en la que podemos distinguir dos motores que mueven un disco y una fresa de diamante de forma independiente.La hipótesis de trabajo que se estableció fue que los tratamientos de acabado en la superficie de la cerámica mecanizada para CAD-CAM mejoran las propiedades mecánicas, y la suma de estos tratamientos aumenta la efectividad de los mismos.En cuanto a los objetivos generales, se pretende demostrar que los materiales cerámicos para CAD-CAM mejoran sus propiedades mecánicas con los tratamientos de acabado a nivel de la superficie externa de los mismos (pulido y/o glaseado).

Este trabajo estudia el efecto bactericida del láser de Er, Cr:YSGG cuando se aplica en el interior del conducto radicular que previamente se ha infectado con Enterococcus faecalis. Para ello se han inoculado con Enterococcus faecalis dientes humanos unirradiculares. Para valorar el grado de desinfección de este tipo de láser se ha comparado los resultados obtenidos con la desinfección que se produce con el hipoclorito sódcio al 0.5% y al 5%, ya que estos son los métodos más comunmente utilizados en odontología para la desinfección del conducto radicular. También se ha valorado el incremento de temperatura que se produce en el interior del conducto radicular cuando este es irradiado con el láser de Er,Cr:YSGG. Los resultados de este trabajo muestran que : El láser de Er,Cr:YSGG tiene un importante efecto bactericida sobre Enterococcus faecalis cuando se irradia el interior del conducto radicular. Esta capacidad desinfectante es superior a la del hipoclorito sódico al 0.5% pero inferior a la del hipoclorito sódico al 5%. También se ha podido concluir que utilizando el tip de 200 micras y en las condiciones de este estudio, los mejores resultados, en cuanto a desinfección, se obtienen con los parámetros de 2W (reales 0.6W) durante 60 segundos en 2 sesiones de 30 segundos cada una de ellas y espaciadas entre sí por 15 segundos. Sin embargo, la importante destrucción y desgaste que se produce en la fibra, hace aconsejable utilizar el láser de Er,Cr:YSGG a 1W (real 0.3W) durante una aplicación de 120 segundos, en 4 sesiones de 30 segundos cada una de ellas y espaciadas entre sí por 15 segundos. Además se ha comprobado que, con los parámetros utilizados, con un mayor tiempo de irradiación se produce un efecto bactericida superior. Respecto al incremento de temperatura se concluyó que con los parámetros y condiciones de trabajo del láser de Er,Cr:YSGG empleados en este estudio nunca se ha producido un aumento térmico superior a los 10ºC, incremento éste que se considera como crítico respecto a la inducción de lesiones a los tejidos periapicales

El processament d'imatges mèdiques és una important àrea de recerca. El desenvolupament de noves tècniques que assisteixin i millorin la interpretació visual de les imatges de manera ràpida i precisa és fonamental en entorns clínics reals.La majoria de contribucions d'aquesta tesi són basades en Teoria de la Informació. Aquesta teoria tracta de la transmissió, l'emmagatzemament i el processament d'informació i és usada en camps tals com física, informàtica, matemàtica, estadística, biologia, gràfics per computador, etc.En aquesta tesi, es presenten nombroses eines basades en la Teoria de la Informació que milloren els mètodes existents en l'àrea del processament d'imatges, en particular en els camps del registre i la segmentació d'imatges.Finalment es presenten dues aplicacions especialitzades per l'assessorament mèdic que han estat desenvolupades en el marc d'aquesta tesi. / Medical imaging is an important focus of research. The development of new techniques that assist and enhance visual image interpretation in a timely and accurate manner is fundamental in real clinical environments. Most of the contributions of this thesis are based on Information Theory. This theory deals with the transmission, storage and processing of information and it is used in fields such as physics, computer science, mathematics, statistics, economics, biology, computer graphics, etc.In this thesis, several information theoretic tools have been presented in order to improve the existing methods in the image processing area, in particular in the image registration and segmentation fields.Finally, two of the specialized applications for medical assessment which have been developed in the scope of this thesis are presented.

Aquesta tesi consta de dues fases. L'objecte de la primera ha estat dissenyar i elaborar un programari multimèdia destinat a l'alfabetització inicial d'alumnes amb discapacitat, el Divertext. La segona fase ha tingut per finalitat avaluar el Divertext en alumnes amb discapacitat intel·lectual, alguns d'ells amb trastorns motrius i/o de parla associats. Addicionalment també ens hem proposat com a objectius aprofundir en el coneixement de les necessitats educatives especials d'aquests alumnes en relació a l'aprenentatge de la llengua escrita, mitjançant l'obtenció de dades empíriques en el context natural de l'escola, i identificar estratègies interactives afavoridores d'aquest aprenentatge.El treball està motivat en el fet que l'aprenentatge de la llengua escrita esdevé un objectiu central en les propostes curriculars que vertebren l'ensenyament obligatori, pel seu caràcter instrumental, i també en el fet que existeix una part de la població escolar que troba especials dificultats per assolir aquest objectiu. Alguns d'aquests alumnes estan afectats per trastorns, de caire cognitiu, motriu i/o sensorial, que posen en greu compromís el seu procés de desenvolupament i aprenentatge, en general, i d'alfabetització en particular. Aquesta tesi defensa que les activitats d'ensenyament de la llengua escrita, que s'adrecen amb èxit als alumnes de desenvolupament normatiu, resulten insuficients per garantir l'aprenentatge en el cas dels alumnes amb greu discapacitat, i també defensa, a la llum dels resultats obtinguts, que el fracàs d'aquests no es pot atribuir unívocament al seu dèficit, sinó també al desajustament existent entre les pràctiques educatives que se'ls adrecen i les seves necessitats. Quant a la manera d'entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge aquest treball s'ubica en el constructivisme social, en el marc del qual considerem la zona de desenvolupament proper com a espai idoni per a les pràctiques educatives, en tant que equilibra la discrepància existent entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts que se li pretenen ensenyar, i les estratègies de bastimentada com a mecanismes per a la provisió d'ajuts pedagògics. El disseny del programari també incorpora alguns dels trets propis de les situacions naturals d'adquisició del llenguatge, de caràcter informal, en les quals els infants aprenen participant, quan encara no són plenament competents, en interaccions caracteritzades per l'absència tant d'instrucció com d'avaluació explícites. Així, hem intentat crear situacions d'aprenentatge automotivat i autodirigit, amb la convicció que en etapes molt inicials de l'aprenentatge de la llengua escrita es poden ajustar millor a les necessitats específiques dels alumnes amb discapacitat, que no pas les situacions instruccionals clàssiques basades en la seqüència consigna-resposta-avaluació.Defensem una educació especial que garanteixi processos d'integració, normalització i millora de la qualitat de vida, molt sovint a través de procediments d'habilitació que pretenen cercar vies alternatives d'accés. Precisament, és des d'aquest enfocament habilitador, centrat en la compensació de les discapacitats de la persona, que cobra especial interès l'ensenyament assistit per ordinador, al qual s'han dedicat nombroses recerques que han posat de manifest la seva eficàcia en l'alfabetització inicial de nens petits de desenvolupament normatiu, de nens amb dificultats específiques de lectura i escriptura i de nens amb discapacitat.El disseny del material que hem elaborat i avaluat es fonamenta també en una perspectiva interactiva de la llengua escrita que contempla de manera simultània processos analítics i globals, lligats al codi i al significat, a l'estructura dels sistema de notació i a les seves funcions. Hem considerat, això sí, la bondat, de fer una entrada al sistema de notació escrita per la via de la funció, per tal de revestir de significat i sentit les activitats en les quals els alumnes s'han d'implicar, especialment en el cas d'aquells que tenen dificultats. / This thesis is divided into two different parts. The first one consists in the design and development of a multimedia program for the initial literacy of disabled students called Divertext. The second part is the evaluation of Divertext on students with intellectual impairment. Moreover, we studied the specific educational requirements of this student focused in written language by collecting empiric data in the natural and through the identification of interactive strategies that may favor education.This work is motivated by the importance of the written language, based on its instrumental character, but also in the fact that some deficiencies compromise the development and learning capacities of the students, including literacy. This thesis claims that the tools for teaching written language that are successful with regular students, are clearly insufficient for students with severe disabilities. Moreover, the results of this work indicate that student's impairment is not the only responsible for learning failure but it is also due to the disadjustment between the educational practices and specific requirements of these students.This thesis fit in the social constructivism and considers the proximal developmental zone as the appropriate niche for educational practices since it compensate the discrepancy between previous knowledge of the students, the new information we want to incorporate and the strategy of scaffolding as a mechanism to provide pedagogic tools.The design of the program also includes some specific traits of:· The natural situations for language acquisition in which children learn by participating in interactions in the absence of instructions and/or explicit evaluation.· Searching of alternative pathways to achieve learning.· An interactive perspective of written language, that takes into account both analytic and global processes.