És una tesi de caràcter monogràfic sobre Rafael Benet i Vancells (Terrassa 1889-Barcelona 1979), centrada en el periode anterior a la guerra civil. Atesa la seva intensa implicació, des dels anys de formació, amb els protagonistes i les directrius de la política cultural noucentista, el treball esdevé una aportació a l'estudi del Noucentisme.La doble dimensió de Rafael Benet com a pintor i com a critic ha requerit que la investigació s'orientés en una primera fase a establir el catàleg de la seva obra escrita (Part II) i el catàleg raonat de la seva obra pictòrica (Part III). En el primer cas, una recerca exhaustiva ha donat com a resultat un conjunt extraordinari de treballs publicats que evidència la continuada i àmplia labor de Rafel Benet corn a critic d'art en publicacions periòdiques, molt especialment a "La Veu de Catalunya", diari en el qual comença a col.laborar el 1912 i on serà responsable de la secció d'art ininterrompudament des de 1912 a 1936. La constitució del catàleg de l'obra pictòrica i la corresponent anàlisi critica, amb la presentació per primera vegada de nombroses peces inèdites, permet de seguir l'evolució del pintor. Aquest catàleg juntament amb el dels seus treballs escrits són les dues fonts bàsiques per a l'elaboració de la Part l, on es reconstrueix la personalitat del pintor i la trajectòria del crític, protagonista destacat de la cultura artística de la Catalunya del primer terç del segle XX, dels anys de desenvolupament del Noucentisme.La figura de Rafael Benet planteja molt particularment les relacions entre Noucentisme i avantguarda. En un primer moment al voltant de 1917, quan es generen a Catalunya una sèrie de manifestacions avantguardistes a partir de la recepció del cubisme, el futurisme i el dadaísme, que serà per a Rafael Benet el moment de l'Agrupació Courbet. El 1925, arran d'un viatge a París, s'inicia un procés de represa amb l'avantguarda que durà a Benet a una critica al conservadurisme imperant a Catalunya en art i arquitectura i a adoptar un paper impulsor del clima d'avantguarda que tindrà en Sebastià Gasch i Salvador Dalí els protagonistes més significatius. Paral.lelament es va plantejant el problema entre el Rafael Benet crític i el Rafael Benet pintor, amb orientacions de vegades contraposades.Al fil de la trajectòria de Rafael Benet són tractats alguns temes amb deteniment, incorporant-hi nombroses aportacions, entre ells es poden citar: els relacionals amb els seus anys de formació a Terrassa, l'Escola de Francesc d'A. Galí, l'Agrupació Courbet i el paper de Joan Miró, o la relació amb Sebastià Gasch.

En esta tesis se estudian los aspectos de la poesía de Juan Larrea (1895-1980) relacionados con la traducción. Se presenta un corpus exhaustivo de las traducciones de Gerardo Diego (1896-1987) de poemas de Juan Larrea constituido a partir de textos publicados y textos conservados en el archivo personal de Diego. Se analizan los mecanismos de la escritura francesa de Larrea intervenidos por la doble presencia del francés y el español y los aspectos de la misma que representan una especial dificultad en traducción, y se ofrece asimismo un análisis de las traducciones de Gerardo Diego y una aproximación a los presupuestos de la teoría creacionista vinculados con la traducción poética. Se dedica un estudio al ultraísmo con el objetivo de contextualizar los comienzos poéticos de Juan Larrea y Gerardo Diego en la poesía de vanguardia y reconocer la naturaleza renovadora de esta en el panorama poético español de los años veinte. Igualmente, se ofrece un estudio sobre la experiencia universitaria de Juan Larrea en Córdoba (Argentina) como parte del análisis de su poesía.