• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Contextualització i anàlisi de les eleccions del 18 de novembre de 1990 a la R. S. de Bòsnia i Hercegovina

Sambró i Melero, Virtuts 30 April 2009 (has links)
La tesi que aquí es presenta és una anàlisi tant del context històric on es desenvoluparen les eleccions de 1990 a Bòsnia i Hercegovina, com dels resultats que en sortiren, basada sobretot en fonts locals, tant primàries com secundàries. També conté una forta base documental inèdita de material primari i secundari traduïda del serbo-croato-bosni.Les eleccions del 18 de novembre de 1990 representen la fi d'un llarg procés històric que començà amb l'acabament de la 2a Guerra Mundial i la instauració del regim titoista el 1945 per mitjà d'eleccions generals. Al llarg de tot aquest període hi ha un intent, per part del partit únic de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus (SKJ), de desenvolupar un projecte d'estat federal iugoslau basat en el lema "fraternitat i unitat" (bratsvo i jedinstvo) que reunís tots els pobles que l'integraven. L'última constitució (1974) comportà una descentralització, tant econòmica com política, ratllant la confederació. El 1980 mor el mariscal Josip Broz, Tito. La crisi econòmica que ja s'arrossegava, surt a la llum i s'agreuja al llarg de la dècada dels anys vuitanta, repercutint en la política i portant a un enfrontament entre el sector continuista que volia portar la constitució a la confederació (Eslovènia) i el sector reformista que volia un canvi constitucional vers un model centralista (Sèrbia). Així s'arriba al XIV Congrés Extraordinari de la SKJ en un últim intent per solucionar la situació, però el seu fracàs i suspensió sine die, va comportar l'obertura d'un seguit de reformes constitucionals a cada república iugoslava, per a la posta en marxa de processos electorals lliures i multipartidistes.A Bòsnia i Hercegovina va ser més complicat que a la resta donada la seva composició multinacional. El juliol s'acordà la data electoral per al 18 de novembre. S'escolliria una presidència col·lectiva de 7 membres, un parlament bicameral, el parlament de la ciutat de Sarajevo i els 109 parlaments d'op tina (comarca).Els resultats que s'obtingueren tots foren favorables, per àmplia majoria, als tres partits nacionalistes representants de les tres nacionalitats majoritàries a la república: SDA (musulmans), SDS (serbis) i HDZ (croates). Aquests no eren els previstos per les enquestes.Una anàlisi detallada demostra que diferents factors influïren en la intenció de vot, en especial tres: la composició nacional de cada població, una política postitoista dirigida a afeblir la sòlida cúpula de la SKJ de Bòsnia i que es concretà en una sèrie d'afers que acabaren en processos judicials, i la desfeta i fragmentació de la SKJ en com a mínim quatre partits (SK-SDP, SRSJ, SSO i DSS).Però a més són el fruit d'una concatenació cronològica de fets que començaren el 1945: la creació de la República Socialista de Bòsnia, però alhora la negació d'un poble bosnià, el fracàs del iugoslavisme que no arrelà en el poble com a identitat; la combinació de la crisi econòmica i la crisi política causada pels afers i que comportà un canvi de líders en els moments més difícils; i per últim les eleccions multipartidistes que obriren, si més no en la teoria, noves perspectives. S'ha d'afegir, a més, el marc mundial fruit de la caiguda del mur de Berlín i la desfeta dels règims comunistes. Les conseqüències no es van fer esperar, la coalició nacionalista fracassà en poc més d'un any. Així les eleccions obriren la porta a la guerra i no pas a la democràcia. / This thesis is an analysis of the historic context in which the elections in Bosnia and Herzegovina, in 1990 year, were done and, at the same time the analysis of it results. It's important to know that the principal primary and secondary sources come from former Yugoslavia. Also this study contains a big date base of originals documents, which a lot of them are unpublished, and translated from the Serbian, Croatian or Bosnian language to the Catalan. The 18th November elections represent the end of a long historic process which began at the end of the 2nd world war and the constitution the titoista regime in 1945 through general elections. At large of this period there is a purpose from the party, League of Yugoslavs Communists (SKJ), to develop a Yugoslavian federal state project which was based on the slogan "brotherhood and unity" (bratsvo i jedinstvo) in the idea to gather all the nations who composed Yugoslavia. The last constitution (1974) implicated a decentralisation as economic as political and this situation was very similar than a confederation. In 1980 the marshal Josip Broz, Tito, died. The economic crisis was public thing and aggravated in the next ten years, in the 80's, and at last it reverberated on the policy This situation confronted the continuist sector (Slovenia) against the reformist sector (Serbia). The first would like the total confederation and the second would like the change to the centralist system.In January 1990 took a place the 14th Extraordinary Congress of the SKJ. It was the last try to find a solution but it failure and adjournment sine die opened the possibility to the republics to do reforms in theirs constitutions and to start a free and multiparty electoral process.In Bosnia and Herzegovina it was more complicated than the rest because this republic was multiethnic. In July the Bosnian parliament agreed the date of 18th November how an elections day. At the same day Bosnian people elected the seven members of the collective presidency, the two chambers of the Parliament, the Sarajevo's City Parliament and the 109 Op tina's Parliaments. All the results were favourable, and for a long majority, to the nationalist parties who represented the three constitutional nationalities in the republic: SDA (Muslims), SDS (Serbs) and HDZ (Croats). But before the elections the opinion-poll didn't anticipate this victory.The detailed analyse demonstrate that different factors influenced in the electorate, in special three of them: the national composition of every city or village; a postitoist policy who try to weaken the Bosnian political cupola of the SKJ, and created some judicial cases ("afers"); and, at last, the fragmentation of the SKJ in four or more parties. (SK-SDP, SRSJ, SSO i DSS).But these results are anything more. They are the chronological linking of events who started in 1945 year: the birth of the Socialist Republic of Bosnia but at the same time the denial of the Bosnian people; the yugoslavism's failure who never rooted in the people's mentality how a identity; the combination of the economic and political crisis created by the "afers" and they brought about political leaders change in the more difficult moment; and at the end the multiparty elections who opened, in theory, new perspectives. It's necessary to add the world's situation after the Berlin's wall failed and with it the communist regimes in Europe.The consequences of the elections became at few time. The nationalist coalition of the three parties was dissolved in less a year And in April 1992 the elections opened doors for a war not for a democracy.
2

La ciudad post-traumática. Marijin Dvor y el monte Trebević, dos espacios urbanos en transición en Sarajevo

Borelli, Caterina 29 October 2012 (has links)
En este trabajo se analizan las transformaciones ocurridas en la ciudad de Sarajevo después de la guerra de 1992-95. En particular se investiga cómo los cambios ocurridos en los últimos 20 años en el nivel macro (eso es: la doble transición, post-socialista y post-bélica) quedan reflejados, por un lado, en la forma exterior que asume la ciudad (por lo tanto su modificación física, nuevos proyectos urbanos) y, por el otro, cómo dichos cambios afectan a las relaciones sociales, sobre todo las tradicionales relaciones entre vecinos. El céntrico barrio de Marijin Dvor, emblemático por la presencia de las principales instituciones políticas y económicas, es el terreno en el que se desarrolla este primer eje de la investigación. Ahí me he dedicado a desarrollar principalmente dos temas: antes que nada, reconstruir las modificaciones en el régimen de propiedad de la vivienda que ha supuesto la caída del socialismo y la instalación de mecanismos propios del capitalismo neoliberal; en segundo lugar, analizar la institución bosnia del komšiluk -las buenas relaciones entre vecinos pertenecientes a comunidades etnoreligiosas distintas- y las perturbaciones que ha sufrido por efecto de la guerra. El segundo eje, antitético pero especular al primero, tiene como campo de observación una montaña muy cercana a la ciudad, el monte Trebević, que encarna un poderoso conjunto de complejos que afectan hoy a la sociedad sarajevita y bosnia en general. Antaño el destino favorito de las excursiones de los ciudadanos de Sarajevo, en 1984 sede olímpica (con todo lo que esto supone en un nivel simbólico), en 1992 fue ocupado por las tropas serbio-bosnias que lo convirtieron en uno de los puntos más estratégicos para el asedio. La montaña, de ser uno de los símbolos de la ciudad, se ha convertido en un territorio maldito al que ya no sube casi nadie. En este sentido, el espacio del monte es interpretado como una suerte de subconsciente urbano, allá donde quedan escondidos los traumas de ayer y los problemas de hoy, mientras que más abajo, en el valle de la ciudad, el nuevo capitalismo rampante, en su intento de asentarse establemente en Bosnia Herzegovina, se apodera del paisaje urbano y lo convierte en un escenario para el desfile de su poder y sus expectativas de cara al futuro inmediato. El título de la tesis hace referencia al trastorno por estrés post-traumático (TEPT), del que se calcula que hasta un 60% de la población de Sarajevo ha mostrado síntomas. Aquí, el TEPT es de entenderse como una metáfora que describe el presente de la ciudad. En años recientes, la reconstrucción post-bélica y el crecimiento urbano, empujados por los nuevos agentes capitalistas, se dan como en un estado de excitación (rápidos, sin planificación, saltándose las leyes), como si semejante frenesí fuera una manera de dejar atrás el evento traumático y librarse de los fantasmas del pasado. Estos, sin embargo, precisamente porque el trauma no ha sido reelaborado del todo, vuelven en forma de –o son somatizados en- los lugares “malditos” de la ciudad, congelados en el tiempo como si la guerra acabara de terminar: un flashbacks constante de la tragedia para todos aquellos –la mayoría de la población- que no se atreven a frecuentarlos y hacen como si no existieran, cuando los tienen siempre ante sus ojos. / RESUME OF THE THESIS “POST-TRAUMATIC CITY. MARIJIN DVOR AND MOUNT TREBEVIĆ, TWO URBAN SPACES IN TRANSITION IN SARAJEVO” The main aim of this work has been to investigate transformations happened in the city of Sarajevo after the 1992-95 conflict. Particularly, I focused on how recent changes in the macro-level (the double transition: post-socialist and post-war), on the one hand, are reflected in the external form of the city (therefore its physical modifications, new urban projects) and, on the other, how they affect its social fabric, specially traditional relations between neighbours belonging to different ethno-religious communities, and the mental maps of its inhabitants. The title of this study comes from Posttraumatic Stress Disorder (PTSD): recent studies calculated that up to 60% of Sarajevo population has shown symptoms of this disease. Here, PTSD is to be understood as a metaphor which describes the present of the city, and also helps to better understand the relation between such different spaces, as the central district of Marijin Dvor and wild Mount Trebević, that constitute our observation fields. In recent years, post-war reconstruction and urban growth, boosted by new capitalist agents, were happening in a sort of frenzied state of excitement (quickly, without any planning, breaking or conveniently manipulating the existing rules, as it can be seen in Marijin Dvor, "Sarajevo's new financial and commercial quarter"), as if such acceleration was a way to leave the traumatic event behind, to get rid of the phantoms of the past. These, nonetheless, precisely because the trauma has not been fully reworked, come back in form of –or are somatized in the “damned” places of the city, frozen in time as if war just ended: Mount Trebević is one of them, the place for the hidden, the forgotten and the painful, a constant flashback of the tragedy for all those -the majority of population- who don’t dare to frequent them anymore and pretend not to see them when they’re always in front of their eyes.

Page generated in 0.0337 seconds