[ES] La motivación de este proyecto de investigación surgió de fuentes tanto personales como profesionales. En el campo de los negocios, así como en muchos otros campos, la definición de competencia profesional ha experimentado una importante evolución en los últimos 20 años. A medida que los entornos de trabajo se vuelven cada vez más digitales, pero también basados en equipos y redes, el papel de las habilidades individuales crece. Los empleadores de las empresas y las organizaciones de TIC buscan "habilidades técnicas", pero cada vez más buscan graduados capaces de administrarse por sí mismos, trabajar en equipos y redes y resolver problemas. La necesidad de estas "habilidades blandas" ha sido expresada por parte de organizaciones y empleadores, y se cree que su función crecerá adicionalmente en el futuro. Sin embargo, hay muchas razones por las que las instituciones educativas han tenido dificultades para captar este desafío. Como resultado, se informa que el mercado laboral sufre de "brechas de habilidades", lo que causa problemas tanto a los empleadores como a los graduados, e indirectamente también a los educadores. Una de las principales razones de esto es que los educadores carecen de la conciencia de las habilidades necesarias en las organizaciones. Además, no están seguros de si se pueden promover las habilidades blandas y cómo se debe llevar a cabo. En esta investigación, aclaro la "brecha de habilidades" y las posibles soluciones para reducirla. Empiezo por definir el carácter y el rol de Soft Skills. Posteriormente, inspecciono el proceso de adquisición de habilidades desde el aspecto de las partes mencionadas, llamadas "partes interesadas". Mi objetivo es crear un método que pueda considerar las Soft Skills de forma sistemática, con respecto a su rol para los diferentes stakeholders. Para lograrlo, se compone un marco de las Soft Skills esenciales, viable para Universidades y Organizaciones. A continuación, se presenta un modelo tridimensional del proceso de adquisición de Soft Skills. Luego se sugiere el indicador Method Soft Skills Status (3Si), operacionalizando los elementos del modelo en tres dimensiones estadísticas, "Significación", "Capacidad de aprendizaje" y "Nivel". Posteriormente se experimenta el Método propuesto mediante el lanzamiento de una encuesta a 381 profesionales de las TIC y empresas en cuatro países europeos. En la sección Resultados, se presentan y discuten los resultados de la encuesta. A continuación, se aplican los resultados para probar el Método, lo que permite una clasificación en ocho clases de Soft Skills. Estas clases proporcionan descripciones específicas para cada una de las Soft Skills, aplicables a los educadores y formadores que trabajan en Soft Skills. Los resultados afirman la hipótesis planteada a la investigación. / [CA] La motivació d'aquest projecte d'investigació va sorgir de fonts tant personals com professionals. En el camp dels negocis, així com en molts altres camps, la definició de competència professional ha experimentat una important evolució en els últims 20 anys. A mesura que els entorns de treball es tornen cada vegada més digitals, però també basats en equips i xarxes, el paper de les habilitats individuals creix. Els ocupadors de les empreses i les organitzacions de TIC busquen "habilitats tècniques", però cada vegada més busquen graduats capaços d'administrar-se per si mateixos, treballar en equips i xarxes i resoldre problemes. La necessitat d'aquestes habilitats transversals ha sigut expressada per part d'organitzacions i ocupadors, i es creu que la seua funció creixerà addicionalment en el futur. No obstant això, hi ha moltes raons per les quals les institucions educatives han tingut dificultats per a captar aquest desafiament. Com a resultat, s'informa que el mercat laboral pateix de "bretxes d'habilitats", la qual cosa causa problemes tant als ocupadors com als graduats, i indirectament també als educadors. Una de les principals raons d'això és que els educadors manquen de la consciència de les habilitats necessàries en les organitzacions. A més, no estan segurs de si es poden promoure les habilitats blanes i com s'ha de dur a terme. En aquesta investigació, aclarisc la "bretxa d'habilitats" i les possibles solucions per a reduir-la. Comence per definir el caràcter i el rol de Soft Skills. Posteriorment, inspeccione el procés d'adquisició d'habilitats des de l'aspecte de les parts esmentades, anomenades "parts interessades". El meu objectiu és crear un mètode que puga considerar les Soft Skills de manera sistemàtica, respecte al seu rol per als diferents stakeholders. Per a aconseguir-ho, es compon un marc de les Soft Skills essencials, viable per a Universitats i Organitzacions. A continuació, es presenta un model tridimensional del procés d'adquisició de Soft Skills. Després se suggereix l'indicador "Method Soft Skills Status (3Si), transformant en operacions els elements del model en tres dimensions estadístiques, "Significació", "Capacitat d'aprenentatge" i "Nivell". Posteriorment s'experimenta el Mètode proposat mitjançant el llançament d'una enquesta a 381 professionals de les TIC i empreses en quatre països europeus. En la secció Resultats, es presenten i discuteixen els resultats de l'enquesta. A continuació, s'apliquen els resultats per a provar el Mètode, la qual cosa permet una classificació en huit classes de Soft Skills. Aquestes classes proporcionen descripcions específiques per a cadascuna de les Soft Skills, aplicables als educadors i formadors que treballen en Soft Skills. Els resultats afirmen la hipòtesi plantejada a la investigació. / [EN] The motivation to this research project emerged from both personal and professional sources. In the field of business, as well as many other fields, the definition of professional competence has undergone a major evolution over the past 20 years. As working environments become increasingly digital, but also based on teams and networks, the role of individual skills grow. Employers in business and ICT organizations seek for technical 'hard skills', yet they increasingly look for graduates able to manage themselves, work in teams and networks and solve problems. The need for these 'Soft Skills' has been expressed from the part of Organizations and employers, and their role is believed to grow additionally in the future. However, there are many reasons why educational institutions have found it difficult to capture this challenge. As a result, the labour market is reported to suffer from 'skills gaps', which cause problems for the employers as well as the graduates, and indirectly also to the educators. A main reason for this is that educators lack the awareness of the skills needed in Organizations. In addition, they feel unsure about whether Soft Skills can be promoted, and how this should be conducted. In this research, I elucidate the 'skills gap' and possible solutions to reduce it. I start by defining the character and role of Soft Skills. Subsequently, I inspect the skills acquisition process from the aspect of the mentioned parts, called 'stakeholders'. My objective is to create a method that can consider Soft Skills in a systematic way, in respect to their role for the different stakeholders. To achieve this, a framework of the essential Soft Skills, viable for HEIs and Organizations is composed. Next, a three-dimensional model of the Soft Skills acquisition process is presented. The Method Soft Skills Status indicator (3Si) is then suggested, by operationalizing the elements of the model into three statistical dimensions, 'Significance', 'Learnability' and 'Level'. The proposed Method is subsequently experimented, by launching a survey to 381 business and ICT professionals in four European countries. In the Results section, the outcomes of the survey are presented and discussed. Next, the results are applied to test the Method, which allows a classification in eight classes of Soft Skills. These classes provide specific descriptions for each of the Soft Skills, applicable for educators and trainers working on Soft Skills. The results affirm the hypothesis set to the research. / Schleutker, KEJ. (2021). Detecting, Defining and Developing Soft Skills in Business and ICT Contexts [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179407

[ES] La transformación digital es un eje tractor para la competitividad de las empresas. Convierte a las compañías tradicionales en empresas digitales con fuerte capacidad de innovación y agilidad para adaptarse a entornos y mercados constantemente cambiantes. Pero es un proceso complejo que parece estar reservado solo para las grandes organizaciones. Actualmente la brecha digital entre las pymes y las grandes empresas representa un problema para el desarrollo económico de un país en el que el 99% del tejido empresarial está conformado por pequeñas y medianas empresas. Agrava la situación el desconocimiento que las pymes tienen sobre la transformación digital y la tendencia a confundirla con otros conceptos, como marketing digital o digitalización, que por sí mismos no habilitan las capacidades que debe tener una empresa digital para competir en los mercados actuales. Además, la mayoría de las modelos y metodologías de transformación digital que ofrecen las compañías consultoras requieren elevados recursos económicos y de tiempo que están fuera del alcance de la mayoría de las pymes. De este modo surge la necesidad de crear un modelo de diagnóstico de madurez digital orientado especialmente a pequeñas y medianas empresas y adaptable a cualquier sector de actividad. Asimismo, una metodología para elaborar un plan de transformación digital realista y alcanzable. Para resolver esta cuestión, se efectuó una revisión bibliográfica sobre métodos y modelos de diagnóstico de madurez digital e indicadores para su medición y evaluación, obteniendo muy pocos resultados. A partir de allí, la investigación se centró en identificar los elementos fundamentales para determinar la madurez digital de pymes y que son comunes a todas ellas.Se establecieron seis ejes de análisis: 1. Estrategia de negocio, 2. Gestión de clientes, 3. Talento humano, 4. Procesos, 5. Tecnologías y 6. Sostenibilidad; con sus respectivos componentes e indicadores. Asimismo, se diseñó una metodología para elaborar un plan de transformación digital que, más allá de elevar el nivel de madurez digital de la empresa, produzco el cambio cultural para lograr la transformación y la innovación continua. Ambos componentes de esta investigación, tanto el modelo de diagnóstico como la metodología del plan de transformación, en versiones iniciales simplificadas, fueron probados en el marco de operaciones de la Cámara de Comercio de València. Posteriormente, las versiones finales del modelo de diagnóstico y de la metodología para elaborar el plan de transformación digital se han convertido en una solución comercial de la empresa valenciana Metric Salad, con el nombre de HUMAN-DT, cumpliendo su propósito de ser de utilidad para cualquier pyme. / [CA] La transformació digital és un eix tractor per a la competitivitat de les empreses. Converteix a les companyies tradicionals en empreses digitals amb forta capacitat d'innovació i agilitat per a adaptar-se a entorns i mercats constantment canviants. Però és un procés complex que sembla estar reservat només per a les grans organitzacions. Actualment la bretxa digital entre les pimes i les grans empreses representa un problema per al desenvolupament econòmic d'un país en el qual el 99% del teixit empresarial està conformat per petites i mitjanes empreses. Agreuja la situació el desconeixement que les pimes tenen sobre la transformació digital i la tendència a confondre-la amb altres conceptes, com a màrqueting digital o digitalització, que per si mateixos no habiliten les capacitats que ha de tindre una empresa digital per a competir en els mercats actuals. A més, la majoria dels models i metodologies de transformació digital que ofereixen les companyies consultores requereixen elevats recursos econòmics i de temps que estan fora de l'abast de la majoria de les pimes. D'aquesta manera sorgeix la necessitat de crear un model de diagnòstic de maduresa digital orientat especialment a petites i mitjanes empreses i adaptable a qualsevol sector d'activitat. Així mateix, una metodologia per a elaborar un pla de transformació digital realista i assolible. Per a resoldre aquesta qüestió, es va efectuar una revisió bibliogràfica sobre mètodes i models de diagnòstic de maduresa digital i indicadors per al seu mesurament i avaluació, obtenint molt pocs resultats. A partir d'allí, la investigació es va centrar en identificar els elements fonamentals per a determinar la maduresa digital de pimes i que són comunes a totes elles. Es van establir sis eixos d'anàlisis: 1. Estratègia de negoci, 2. Gestió de clients, 3. Talent humà, 4. Processos, 5. Tecnologies i 6. Sostenibilitat; amb els seus respectius components i indicadors. Així mateix, es va dissenyar una metodologia per a elaborar un pla de transformació digital que, més enllà d'elevar el nivell de maduresa digital de l'empresa, produïsc el canvi cultural per a aconseguir la transformació i la innovació contínua. Tots dos components d'aquesta investigació, tant el model de diagnòstic com la metodologia del pla de transformació, en versions inicials simplificades, van ser provats en el marc d'operacions de la Cambra de Comerç de València. Posteriorment, les versions finals del model de diagnòstic i de la metodologia per a elaborar el pla de transformació digital s'han convertit en una solució comercial de l'empresa valenciana Metric Salad, amb el nom de HUMAN-DT, complint el seu propòsit de ser d'utilitat per a qualsevol pime. / [EN] Digital transformation is a driving force for business competitiveness. It turns traditional companies into digital ones with a strong capacity for innovation and agility to adapt to constantly changing environments and markets. But it is a complex process that seems to be a privilege of large organizations. Currently, the digital gap between SMEs and large companies represents a problem for the economic development of a country where SMEs represent 99% of the business industry. The situation is aggravated by the lack of knowledge that SMEs have about digital transformation and the tendency to confuse it with other concepts, such as digital marketing or digitization, which do not tap the capabilities that a digital company must have to compete in current markets. In addition, most of the digital transformation models and methodologies offered by consulting companies require high financial and time resources, which are out of the SMEs. This is how the need arises to create a digital maturity diagnosis model focused especially on small and medium-sized companies and adaptable to any sector of activity. Also, to develop a methodology to elaborate a realistic and achievable digital transformation plan. To resolve this issue, a bibliographic review was carried out on methods and models for diagnosing digital maturity and indicators for its measurement and evaluation, obtaining very few results. From there, the research focused on identifying the fundamental elements to determine the digital maturity of SMEs that are common to all of them. Six analysis axes were established: 1. Business strategy, 2. Customer management, 3. Human talent, 4. Processes, 5. Technologies, and 6. Sustainability; with their respective components and indicators. Likewise, a methodology was designed to develop a digital transformation plan that, beyond raising the level of digital maturity of the company, produced the cultural change to achieve transformation and continuous innovation. Both components of this research, the diagnostic model and the methodology of the transformation plan, in simplified first versions, were tested in the operations framework of the Valencia Chamber of Commerce, obtaining satisfactory results and resulting in their implementation in other Chambers of Commerce of Spain. Subsequently, the final versions of the diagnostic model and the methodology to develop the digital transformation plan have become a commercial solution of the Valencian company Metric Salad, with the name of HUMAN-DT, fulfilling its purpose of being useful for any SME. / Arjona Blanco, BV. (2023). Modelo de diagnóstico y metodología para la transformación digital de las PYMES y el uso de la innovación como ventaja competitiva [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191962

[ES] Los centros biomédicos de la Comunitat Valenciana investigan mucho sobre salud, pero se sabe menos sobre quiénes desarrollan y financian esa investigación biomédica, objeto de estudio de la presente tesis. Nuestro trabajo analiza indicadores bibliométricos, que ofrecen resultados estadísticamente significativos cuando la muestra es grande, verificables y reproducibles. Ahora bien, son meramente cuantitativos, parciales, convergentes y relativos. Quienes trabajan en centros de investigación de Alicante, Castellón o Valencia publican cada año cerca de 2.000 artículos y revisiones incardinados en las 68 disciplinas más estrechamente vinculadas a la salud, de acuerdo con el análisis de los registros publicados entre 2008 y 2015. Los investigadores de la Comunitat Valenciana escriben más artículos que revisiones (91% frente a 9%) y, en 6 de cada 10 casos, se indica la fuente de financiación. La producción científica crece año tras año no solo por el aumento del número de revistas que salen al mercado o porque cada vez se indizan más. Ese incremento se apoya sobre todo en los artículos, no tanto en las revisiones. La investigación biomédica se escribe en inglés (88% de las publicaciones analizadas). El predominio de la lengua de Shakespeare va a más año tras año. El segundo idioma, sobre todo en los documentos sin financiación, es el español. Los artículos y revisiones con autoría valenciana se publicaron entre 2008 y 2015 en 2.359 revistas de 50 países diferentes (sólo 37 de ellas se editan en España). La revista española con más artículos publicados durante el periodo de estudio es Nutrición Hospitalaria. La revista extranjera, Food Chemistry. Estados Unidos e Inglaterra son los países que editan más revistas con producción de autoría valenciana aunque, cuando no hay financiación, es España. Los 17.437 trabajos descargados de la WoS y publicados entre 2008 y 2015 los firman autores/as adscritos a 343 centros de investigación (33% es del sector privado y el 25% se relaciona con la sanidad pública). Ahora bien, el mundo académico, no el hospitalario, es la cuna del saber biomédico, con la Universitat de València como centro que más producción científica acumula en el periodo. La autoría corresponde a un único centro de investigación en tres de cada cuatro trabajos y lo más habitual es que haya varios firmantes, no uno solo. La investigación biomédica valenciana la paga la administración pública, asociaciones, la Universidad, la banca, los laboratorios o las sociedades científicas¿ unas 3.400 agencias financiadoras entre 2008-2015. La que más producción biomédica sufraga es el Instituto de Salud Carlos III. La financiación alternativa no se refleja todavía en la WoS. Respecto a la influencia de sus obras, la Universitat de València es la que más citas acumula, pero los más eficientes son el Instituto de Neurociencias de Alicante y el Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Casi todos los documentos estudiados (89%) han recibido al menos una cita. Para documentos con financiación, la revista que más citas acumula, en términos absolutos, es Blood y, en términos relativos, Autophagy. Cuando no hay fondos, las revistas que destacan son Journal of Hypertension en términos absolutos y Annual Review of Cell and Development Biology, respectivamente.Las revistas editadas en Estados Unidos e Inglaterra son las que tienen más visibilidad e impacto. Además, la mitad de los trabajos estudiados se sitúan en los tres primeros cuartiles. Finalmente, las áreas temáticas con más artículos publicados son Bioquímica y Biología Molecular y Oncología, campos donde trabajan grupos potentes de profesionales. Sobre indicadores los mixtos, destaca el peso de las instituciones investigadoras privadas en la provincia de Valencia cuando, en término autonómicos, la sanidad pública y el mundo académico concentran el 82% de producción y el 34% de citas. Además, Castellón supera a Alicante en número absoluto de citas. / [CA] Els centres biomèdics de la Comunitat Valenciana investiguen molt sobre salut, però se sap menys sobre qui desenvolupa i financia els treballs de recerca biomèdica, objecte d'estudi de la present tesi. El nostre treball analitza indicadors bibliomètrics, que ofereixen resultats estadísticament significatius quan la mostra és gran, verificables i reproduïbles. Ara bé, són merament quantitatius, no qualitatius, parcials, convergents i relatius. Els profesionals que treballen en centres d'investigació d'Alacant, Castelló o València publiquen cada any prop de 2.000 articles i revisions incardinats en les 68 disciplines més estretament vinculades a la salut, d'acord amb l'anàlisi dels registres publicats entre 2008 i 2015. Els investigadors de la Comunitat Valenciana escriuen més articles que revisions (91% enfront de 9%) i, en 6 de cada 10 casos, s'indica la font de finançament. La producció científica creix any rere any no sols per l'augment del nombre de revistes que ixen al mercat o perquè cada vegada s'indexen més. Aqueix increment es recolza sobretot en els articles, no tant en les revisions. La investigació biomèdica s'escriu en anglés (és la llengua del 88% de les publicacions analitzades). El predomini de la llengua de Shakespeare va a més any rere any. El segon idioma, especialment en els documents sense finançament, és l'espanyol. Els articles i revisions amb autoria valenciana es van publicar entre 2008 i 2015 en 2.359 revistes de 50 països diferents (només 37 d'elles s'editen a Espanya). La revista espanyola amb més articles publicats durant el període d'estudi és Nutrició Hospitalària. La revista estrangera, Food Chemistry. Els Estats Units i Anglaterra són els països que editen més revistes amb producció d'autoria valenciana encara que, quan no hi ha finançament, és Espanya. Els 17.437 treballs descarregats de la WoS i publicats entre 2008 i 2015 els signen autors/as adscrits a 343 centres d'investigació (33% és del sector privat i el 25% es relaciona amb la sanitat pública). Ara bé, el món acadèmic, no l'hospitalari, és el bressol del saber biomèdic, amb la Universitat de València com a centre que més producció científica acumula en el període. L'autoria correspon a un únic centre d'investigació en tres de cada quatre treballs i el més habitual és que hi haja diversos signants, no un només. La investigació biomèdica valenciana la paga l'administració pública, associacions, la Universitat, la banca, els laboratoris o les societats científiques¿ unes 3.400 agències finançadores entre 2008-2015. La que més producció biomèdica sufraga és l'Institut de Salut Carles III. El finançament alternatiu no es reflecteix encara en la WoS. Respecte a la influència de les seues obres, la Universitat de València és la que més cites acumula, però els més eficients són l'Institut de Neurociències d'Alacant i el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF). Quasi tots els documents estudiats (89%) han rebut almenys una cita. Per a documents amb finançament, la revista que més cites acumula, en termes absoluts, és Blood i, en termes relatius, Autophagy. Quan no hi ha fons, les revistes que destaquen són Journal of Hypertension en termes absoluts i Annual Review of Cell and Development Biology, respectivament. Les revistes editades als Estats Units i Anglaterra són les que tenen més visibilitat i impacte. A més, la meitat dels treballs estudiats se situen en els tres primers quartils. Finalment, les àrees temàtiques amb més articles publicats són Bioquímica i Biologia Molecular i Oncologia, camps on treballen grups potents de professionals. Respecte als indicadors mixtos, destaca el pes de les institucions investigadores privades a la província de València quan, en terme autonòmics, la sanitat pública i el món acadèmic concentren el 82% de la producció i el 34% de les cites. A més, Castelló supera a Alacant en nombre absolut de cites. / [EN] Biomedical centres in the Valencian Community do a lot of health research, but less is known about who develops and finances this biomedical research, which is the subject of this thesis. Our work analyses bibliometric indicators, which offer statistically significant results when the sample is large, verifiable and reproducible. However, they are merely quantitative, not qualitative, partial, convergent and relative. Those working in research centres in Alicante, Castellón and Valencia publish around 2,000 articles and reviews each year in the 68 disciplines most closely linked to health, according to an analysis of the records published between 2008 and 2015. Researchers in the Valencia Region write more articles than reviews (91% compared to 9%) and, in 6 out of 10 cases, the source of funding is indicated. Scientific production is growing year after year not only because of the increase in the number of journals that come onto the market or because they are increasingly indexed. This increase is mainly based on articles, not so much on reviews. Biomedical research is written in English (the language of 88% of the publications analysed). The predominance of Shakespeare's language is increasing year by year. The second language, especially in unfunded papers, is Spanish. Articles and reviews with Valencian authorship were published between 2008 and 2015 in 2,359 journals from 50 different countries (only 37 of them are published in Spain). The Spanish journal with the most articles published during the study period is Nutrición Hospitalaria. The foreign journal, Food Chemistry. The United States and England are the countries that publish the most journals with Valencian authorship, although when there is no funding, it is Spain. The 17,437 papers downloaded from WoS and published between 2008 and 2015 are signed by authors attached to 343 research centres (33% are from the private sector and 25% are related to public health). However, the academic world, not the hospital world, is the cradle of biomedical knowledge, with the University of Valencia as the centre that accumulated the most scientific production in the period. Authorship corresponds to a single research centre in three out of every four papers, and it is most common for there to be several authors, not just one. Valencian biomedical research is paid for by the public administration, associations, universities, banks, laboratories and scientific societies... some 3,400 funding agencies between 2008-2015. The agency that funds most biomedical production is the Instituto de Salud Carlos III. Alternative funding is not yet reflected in the WoS. Regarding the influence of its works, the University of Valencia is the one that accumulates the most citations, but the most efficient are the Instituto de Neurociencias de Alicante and the Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Almost all the documents studied (89%) have received at least one citation. For funded papers, the journal with the most citations in absolute terms is Blood and, in relative terms, Autophagy. When there is no funding, the journals that stand out are the Journal of Hypertension in absolute terms and the Annual Review of Cell and Development Biology, respectively. Journals published in the United States and England have the highest visibility and impact. In addition, half of the papers studied are in the first three quartiles. Finally, the subject areas with the most articles published are Biochemistry and Molecular Biology and Oncology, fields in which powerful groups of professionals work. Concerning the mixed indicators, the weight of private research institutions in the province of Valencia stands out, when, in regional terms, public health and the academic world account for 82% of the production and 34% of the citations. Moreover, Castellón exceeds Alicante in the absolute number of citations. / Garzón Rams, V. (2022). Tendencias de producción y financiación de la investigación biomédica en la Comunitat Valenciana. Análisis bibliométrico 2008-2015 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183880