[ES] El evento festival de folklore es un encuentro cultural en un espacio de tiempo limitado y repetible pero no copiable a través del tiempo, en él se encuentran artistas, gestores de festivales, comunidad local y público en general. Esta investigación pretende analizar la importancia que estos, los festivales, tienen en la salvaguardia del patrimonio inmaterial, fuera de este estudio quedan elementos como los económicos o de políticas públicas para centrarse en los roles del patrimonio desde su apropiación y puesta en valor por parte de estos agentes. Se presenta un análisis basado en una triangulación conceptual de los ejes de estudio (patrimonio inmaterial, los festivales de folklore y los artistas y gestores de festivales) en esto se pretende responder a la pregunta de si los festivales de folklore pueden ser soportes para la apropiación y puesta en valor del patrimonio cultural inmaterial. Si bien el concepto de folklore es bastante amplio y puede hacer referencia a diferentes estilos de vida o tradiciones orales, en este estudio solo se hace énfasis en lo relativo a la música y a la danza como patrimonio inmaterial, el cual es materializado en eventos de índole internacional que son los festivales de folklore. El estudio se concentra en dos grandes bloques, en el primero de ellos se realiza un análisis descriptivo del patrimonio y de los festivales, la importancia de la salvaguardia del patrimonio, el impacto de los festivales en términos de patrimonio, características, periodicidad, importancia para el entorno, etc. Y el segundo bloque tratará de un trabajo empírico que pretende recabar información importante acerca de lo que el patrimonio significa en términos de apropiación y la importancia de salvaguardarlo, este análisis se realizara en un ambiente de intercambio cultural muy importante que es dado por el festival de folklore y se tomara directamente de los implicados que son los artistas y los gestores de festivales, obteniendo con esto una visión dinámica y objetiva sobre la importancia de los festivales de folklore en la apropiación y salvaguardia del patrimonio inmaterial a través de la música - danza. / [EN] The folklore festival is a cultural meeting held worldwide for a specific period of time and upholds a unique experience and atmosphere each time. It is a space where artists, festivals managers, local people and general audiences meet to generate cultural value. This research shows how folklore¿s artists and cultural managers have become the base to safeguard the World¿s intangible cultural heritage. The economic aspects or public policies is beyond research which focuses on the roles of the intangible cultural heritage from its appropriation and value generation from these agents. This work is based on a conceptual mix of three study axes (intangible cultural heritage, folklore festivals, and, artists and festival managers) with the aim to answer the question: Could folklore festivals add value and support the appropriation of intangible cultural heritage? Although the concept of folklore is quite broad and could refer to different lifestyles and oral traditions, this research emphasizes in music and dance as an intangible heritage only, which are materialized in international events known as folklore festivals. This research work is focused in two parts, in the first, a descriptive analysis of heritage and festivals is made, the importance of the safeguard of the heritage, the impact of the festivals in heritage terms, characteristics, the importance for the region, etc. And in the second part, an analysis is made from the cultural exchange environment lived inside folklore festivals and it is taken directly from people involved within the festival, which are artists and festival managers. By analyzing this environment and interaction, a dynamic and objective vision about the importance of the folklore festivals is obtained as well as it is shown how this interaction really contributes to safeguarding the intangible cultural heritage through music and dance. / [CA] El festival de folklore és una trobada cultural que es fa a tot el món durant un període determinat de temps i que manté una experiència i un ambient únic en cada moment. És un espai on es reuneixen artistes, gestors de festivals, locals i públic en general per generar valor cultural. Aquesta investigació mostra com els artistes i gestors culturals del folklore han esdevingut la base per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial del món. Els aspectes econòmics o les polítiques públiques estan fora de la recerca que es centra en els rols del patrimoni cultural immaterial a partir de la seva apropiació i generació de valor per part d'aquests agents. Aquest treball es basa en una barreja conceptual de tres eixos d'estudi (patrimoni cultural immaterial, festivals de folklore i artistes i gestors de festivals) amb l'objectiu de respondre a la pregunta: ¿Podrien els festivals de folklore afegir valor i donar suport a l'apropiació del patrimoni cultural immaterial? Tot i que el concepte de folklore és força ampli i podria referir-se a diferents estils de vida i tradicions orals, aquesta investigació posa èmfasi en la música i la dansa només com a patrimoni immaterial, que es materialitza en esdeveniments internacionals coneguts com a festivals de folklore. Aquest treball de recerca es centra en dues parts, en la primera es fa una anàlisi descriptiva del patrimoni i les festes, la importància de la salvaguarda del patrimoni, l'impacte de les festes en termes patrimonials, característiques, importància per a la regió, etc. I a la segona part, es fa una anàlisi des de l'entorn d'intercanvi cultural viscut dins dels festivals de folklore i es pren directament a persones implicades dins del festival, que són artistes i gestors del festival. Analitzant aquest entorn i interacció, s'obté una visió dinàmica i objectiva sobre la importància dels festivals de folklore, així com es demostra com aquesta interacció contribueix realment a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial a través de la música i la dansa. / Gómez Chavarro, JA. (2020). Apropiación y puesta en valor del patrimonio cultural inmaterial en los festivales de folklore: una mirada desde la gestión artística en música - danza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152483

[EN] Investments in data infrastructures, data management, data repositories, and Open Data sharing policies and recommendations are viewed as increasingly important for scientific knowledge production. One of the underlying assumptions justifying these investments is that the more available Open Data becomes, then the greater the possibilities for creating new knowledge that can advance both science and human wellbeing. Yet efforts and investments in Open Data and other ways of data sharing only have value if data are actually reused. Recent scholarly efforts have brought forth some of the challenges and facilitators related to the reuse of data, in order to inform current and future policies and investments. However, despite these efforts, we still do not know why and how some researchers are successful in reusing data, despite the challenges they face, and why some researchers abandon the process of reusing data when facing such challenges. This dissertation aims to fill this gap by focusing on a causal explanation of the data reuse process, which it understands as being nested in broader patterns of researchers' motivations, scientific goals and decision-making strategies. The dissertation is comprised of three main elements. First, it proposes a heuristic model of the scientific actor, the bounded individual horizon (BIH) model, which understands that, on the one hand, researchers' work and careers are structured by their motivation to produce scientific contributions and rewards systems that prioritizes certain types of contributions. On the other hand, researchers' struggles to achieve their objective of creating new findings that accrue recognition and rewards occur within a frame of limited information and resources, conditioned by multiple institutional, social, and other factors. Second, the study proposes a mechanistic causal theoretical explanation that enables us to understand the data reuse process and its effects (outcomes). The data-reuse mechanism as it is called, enables us to understand how the satisficing behavior that characterizes scientific decision-making applies to the specific conditions and processes of data reuse. Third, a set of ten empirical case studies of data reuse in health research were conducted and are reported in the dissertation. These cases are analyzed and interpreted using the complementary theoretical lenses of the bounded individual horizon and the data-reuse mechanism approaches. The main findings explain that there is an apparent association between the extent and types of efforts required to reuse data, researchers' contextualized motivations, and broader goal-setting and decision-making frames. Access to data is a necessary condition for the reuse of data, yet is not sufficient for the reuse to happen. Characteristics of available data, including the context of their production, the extent of the preparation and stewarding of these data and their potential value in relation to researchers' motivations to make new scientific claims or generate background knowledge are found to be essential elements for understanding why some data reuse processes persist and succeed, while others do not. The thesis concludes that efforts and investments designed to reap the benefits of data reuse should also be expanded to include training researchers in data reuse, including to efficiently recognize opportunities, navigate the challenges of the reuse process, and be aware of and acknowledge the limitations of the use of secondary data. Without such investments, the promises and expectations linked to emerging data infrastructures, data repositories, data management guidelines and open science practices are argued to be far less likely to reach their full potential. / [ES] Las inversiones en infraestructuras de datos, gestión de datos, repositorios de datos y políticas y recomendaciones de intercambio de Datos Abiertos (Open Data) se consideran cada vez más importantes para la producción del conocimiento científico. Una de las razones que justifica estas inversiones es que cuanto más Datos Abiertos haya, mayores serán las posibilidades de crear nuevo conocimiento que pueda hacer avanzar tanto la ciencia como el bienestar humano. Sin embargo, los esfuerzos y la inversión en Datos Abiertos y otras formas de compartirlos sólo tienen valor si se reutilizan realmente. Recientes trabajos académicos han puesto de manifiesto algunos de los retos y factores facilitadores relacionados con la reutilización de los datos, a fin de asesorar las políticas e inversiones actuales y futuras. Sin embargo, a pesar de esos esfuerzos, todavía desconocemos por qué y cómo algunos/as investigadores/as logran reutilizar los datos, a pesar de los retos a los que enfrentan, y por qué otros/as investigadores/as abandonan el proceso de reutilización de los datos. La presente tesis tiene por objeto llenar este vacío centrándose en una explicación causal del proceso de reutilización de los datos, que se entiende está inmersa en pautas de conducta más amplias que se relacionan con las motivaciones, los objetivos científicos y las estrategias de toma de decisiones de los/as investigadores/as. Este estudio consta de tres elementos principales. En primer lugar, propone un modelo heurístico del actor científico, el modelo del horizonte individual delimitado (BIH por su nombre en inglés, bounded individual horizon). En él se entiende que, por una parte, el trabajo y la carrera de los/as investigadores/as se estructuran en función de su motivación para producir contribuciones científicas y de los sistemas de recompensa que dan prioridad a determinados tipos de contribuciones. Por otra parte, los esfuerzos de los/as investigadores/as para lograr su objetivo de crear nuevos hallazgos que acumulen reconocimiento y recompensas se producen en un marco de información y recursos limitados, condicionados por múltiples factores institucionales, sociales y de otra índole. En segundo lugar, esta tesis propone una explicación teórica causal mecanicista que permite comprender el proceso de reutilización de los datos y sus efectos (resultados). El mecanismo de reutilización de datos (datareuse mechanism), como se denomina, nos permite comprender cómo la toma de decisiones científicas está caracterizada por una conducta que tiende a satisfacer esos objetivos en unas condiciones y procesos específicos de reutilización de datos. En tercer lugar, este estudio incluye los resultados del estudio empírico de diez estudios de casos de reutilización de datos en ciencias de la salud. Estos casos se han analizado e interpretado utilizando el modelo teórico del horizonte individual delimitado y los enfoques del mecanismo de reutilización de datos. Los resultados principales explican que existe una aparente asociación entre el alcance el alcance y tipo de esfuerzo requerido para reutilizar datos, las motivaciones contextualizadas de los/as investigadores/as y marcos más amplios de fijación de objetivos y toma de decisiones. El acceso a los datos es una condición necesaria para su reutilización, pero no es suficiente para que ésta se produzca. Para comprender por qué algunos procesos de reutilización de datos persisten y tienen éxito, mientras que otros no,son elementos esenciales: las características de los datos disponibles, incluido el contexto de su producción; el grado de preparación y administración de esos datos; y su potencial valor en relación con las motivaciones de los investigadores para hacer nuevas afirmaciones científicas o generar conocimientos de base. Este estudio concluye que los esfuerzos e inversiones destinados a aprovechar los beneficios de la reutilización de los datos también deberían ampliarse para incluir la capacitación de los/as investigadores/as en materia de reutilización de datos. En particular, debe insistirse en la capacidad para reconocer eficientemente las oportunidades, sortear los problemas del proceso de reutilización y ser conscientes y reconocer las limitaciones de la utilización de datos secundarios. Sin estas inversiones, las promesas y expectativas vinculadas a las emergentes infraestructuras de datos, los repositorios de datos, las directrices de gestión de datos y las prácticas científicas abiertas tienen muchas menos probabilidades de alcanzar su pleno potencial. / [CA] Les inversions en infraestructures de dades, gestió de dades, repositoris de dades i polítiques i recomanacions d'intercanvi de Dades Obertes (Open Data) es consideren cada vegada més importants per a la producció del coneixement científic. Un dels supòsits subjacents que justifiquen aquestes inversions és que com més disponibles siguen les Dades Obertes, majors seran les possibilitats de crear nou coneixement que pugui fer avançar tant la ciència com el benestar humà. No obstant això, els esforços i les inversions en les Dades Obertes i altres maneres de compartir dades només tenen valor si les dades es reutilitzen realment. Recents investigacions acadèmics han posat de manifest alguns dels reptes i dels factors facilitadors relacionats amb la reutilització de les dades, a fi d'informar les polítiques i inversions actuals i futures. No obstant això, encara desconeixem per què i com alguns/es investigador(e)s aconsegueixen reutilitzar les dades, malgrat els reptes als quals s’enfronten, i per què altres investigador(e)s abandonen el procés de reutilització de les dades quan s'enfronten a aquests reptes. La present tesi té com a objectiu omplir aquest buit centrant-se en una explicació causal del procés de reutilització de dades, que s'entén que està associada amb pautes més àmplies derivades de les motivacions, els objectius científics i les estratègies de presa de decisions d’els/les investigador(e)s. La tesi consta de tres elements principals. En primer lloc, proposa un model heurístic de l'actor científic, el model de l'horitzó individual delimitat (BIH pel nom anglès, bounded individual horizon), que entén que, d'una banda, el treball i la carrera d’els/les investigador(e)s s'estructuren en funció de la seua motivació per a produir contribucions científiques i dels sistemes de recompensa que prioritzen determinats tipus de contribucions. D'altra banda, els esforços d’els/les investigador(e)s per aconseguir el seu objectiu d’obtenir nous resultats que acumulin reconeixement i recompenses es produeixen en un marc d'informació i recursos limitats, condicionats per múltiples factors institucionals, socials i d'altra índole. En segon lloc, aquesta tesi proposa una explicació teòrica causal mecanicista que permet comprendre el procés de reutilització de les dades i els seus efectes (resultats). El mecanisme de reutilització de dades (data-reuse mechanism), com es denomina, ens permet comprendre com el comportament satisfactori que caracteritza la presa de decisions científiques s'aplica a les condicions i processos específics de reutilització de dades. En tercer lloc, aquesta tesi inclou l'estudi empíric d'un conjunt de deu estudis de casos de reutilització de dades en ciències de la salut, així com també els resultats d’aquest estudi.. Aquests casos s'han analitzat i interpretat utilitzant les lents teòriques complementàries de l'horitzó individual delimitat i els enfocaments del mecanisme de reutilització de dades. Les principals conclusions expliquen que existeix una aparent associació entre l'abast i els tipus d'esforços necessaris per a reutilitzar dades, les motivacions contextualitzades d’els/les investigador(e)s i els marcs més amplis de fixació d'objectius i presa de decisions. L'accés a les dades és una condició necessària per a la seua reutilització, però no és suficient perquè aquesta es produeixi. Es considera que les característiques de les dades disponibles, inclòs el context de la seua producció, el grau de preparació i administració d'aquestes dades i el seu potencial valor en relació amb les motivacions d’els/les investigador(e)s per a fer noves afirmacions científiques o generar coneixements de base, són elements essencials per a comprendre per què alguns processos de reutilització de dades persisteixen i tenen èxit, mentre que uns altres no. Aquest estudi conclou que els esforços i inversions destinats a aprofitar els beneficis de la reutilització de dades també haurien d'ampliar-se per a incloure la capacitació d’els/les investigador(e)s en matèria de reutilització de dades, en particular per a reconèixer eficientment les oportunitats, superar els problemes del procés de reutilització i ser conscients i reconèixer les limitacions de la reutilització de dades secundàries. Sense aquests esforços i inversions, les promeses i expectatives vinculades a les infraestructures, repositoris i directrius de gestió de dades i les pràctiques científiques obertes tenen moltes menys probabilitats d'aconseguir el seu ple potencial. / Aleixos Borrás, MI. (2020). A causal model to explain data reuse in science: a study in health disciplines [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153164

[ES] Esta investigación se ha centrado en la identificación de qué servicios pueden ser considerados como determinantes como competitivas, en las relaciones prepago con sus clientes, por parte de las principales operadoras de telefonía móvil en España, y si la existencia de mayores niveles de confianza, compromiso y lealtad por parte de los empleados de las operadoras, con cada vez mayor presencia en redes sociales, pueden alterar su posición. A través de varios estudios, siguiendo la metodología de Concept Mapping con análisis clúster, al objeto de obtener la información necesaria fundamentalmente de tipo cualitativo, se puede obtener e identificar aquellos niveles de afectación en las relaciones empleados-subordinado con repercusiones en la competitividad de las operadoras de telefonía móvil en España. En un primer estudio analizo los motivos de lealtad de los clientes con la operadora, identificando las principales dimensiones y a continuación, en un segundo estudio identifico las principales razones de desconexión de anteriores operadoras, identificando sus dimensiones con las variables anteriormente descritas. / [CA] Aquesta investigació s'ha centrat en la identificació de quins serveis poden ser considerats com a determinants com a competitives, en les relacions prepagament amb els seus clients, per part de les principals operadores de telefonia mòbil a Espanya, i si l'existència de majors nivells de confiança, compromís i lleialtat per part dels empleats de les operadores, amb cada vegada major presència en xarxes socials, poden alterar la seua posició. A través de diversos estudis, seguint la metodologia de Concept Mapping amb anàlisi clúster, a fi d'obtindre la informació necessària fonamentalment de tipus qualitatiu, es pot obtindre i identificar aquells nivells d'afectació en les relacions emprats-subordinat amb repercussions en la competitivitat de les operadores de telefonia mòbil a Espanya. En un primer estudi analitze els motius de lleialtat dels clients amb l'operadora, identificant les principals dimensions i a continuació, en un segon estudi identifique les principals raons de desconnexió d'anteriors operadores, identificant les seues dimensions amb les variables anteriorment descrites. / [EN] This research has focused on the identification of which services can be considered as competitive determinants on prepaid contracts with customers, by the main mobile phone companies in Spain, and whether the existence of higher levels of trust, commitment and loyalty on the part of the employees, with increasing presence in social networks, can alter their position. Through several studies, following the Concept Mapping methodology with cluster analysis in order to obtain the necessary information, primarily of a qualitative type, the levels of affectation in employee-subordinate relationships with repercussions on the competitiveness of the mobile phone companies in Spain can be identified. In a first study, I analyze the reasons for customer¿s loyalty with the company, identifying the main dimensions and then in a second study I identify the main reasons of why customers leave their previous mobile operators, identifying dimensions with the variables described above. / Gil Conesa, I. (2022). Influencia de la confianza directiva y el compromiso de los empleados como determinantes de la lealtad y fidelización del cliente a través de las redes sociales en las relaciones contractuales prepago en operadoras de Telefonía Móvil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182949

[ES] El Gobierno Abierto es un modo de política pública que se basa en los pilares de colaboración y participación ciudadana, transparencia y rendición de cuentas y derecho de acceso a la información pública. De la mano de las tecnologías de la información y las comunicaciones, gobiernos y administraciones llevan a cabo iniciativas de apertura de datos, movimiento conocido como Open Data (Datos Abiertos). Las plataformas digitales donde estas entidades ponen a disposición de la sociedad civil los datos son conocidas como portales de datos abiertos. Se trata de fuentes de información donde los conjuntos de datos son potencialmente reutilizables, con cualquier fin y sin ningún tipo de restricción, únicamente de referencia de autoría de los datos. La comunidad científica, personal altamente cualificado dentro de la sociedad, pueden llegar a ser reutilizadores potenciales de estas fuentes de información. El producto derivado se traduce en producción científica: artículos, usos de datos abiertos en proyectos de investigación, comunicaciones y docencia. Este estudio aborda, por una parte, el conocimiento que tienen los investigadores e investigadoras acerca de los datos abiertos. Por otra, el uso y la reutilización de los datos abiertos para generar conocimiento científico. Para llevar a cabo el estudio se ha desarrollado una metodología cuantitativa. Se ha elaborado una encuesta, distribuida en un bloque inicial de contexto con 6 preguntas y 6 bloques de carácter técnico con 24 preguntas, es decir, un cuestionario con 30 preguntas. Se obtienen un total de 783 respuestas, procedentes de 34 provincias españolas. Los investigadores e investigadoras proceden de 47 universidades españolas y 21 centros de investigación, y existe representación 19 áreas de investigación de la Agencia Estatal de Investigación. Con los datos obtenidos a través de esta metodología cuantitativa, se procesan, se normalizan y se lleva a cabo un análisis. Además, con los datos se desarrolla una plataforma para visualizar los resultados de la encuesta. / [CA] El Govern Obert és una mena de política basada en els pilars de col·laboració i participació ciutadana, transparència i rendició de comptes i dret d'accés a la informació pública. De la mà de les tecnologies de la informació i de la comunicació, els governs i les administracions duen a terme iniciatives d'apertura de dades, moviment conegut com Open Data (Dades Obertes). Les plataformes digitals, on aquestes entitats posen a disposició de la societat civil les dades, són conegudes com portals de dades obertes. Es tracta de fonts d'informació on els conjunts de dades són potencialment reutilitzables, amb qualsevol fi i sense cap mena de restricció, únicament de referència d'autoria de les dades. La comunitat científica, personal altament qualificat dins de la societat, poden arribar a ser reutilizadors potencials d'aquestes fonts d'informació. El producte derivat es tradueix en producció científica: articles, usos de dades obertes en projectes d'investigació, comunicacions i docència. Aquest estudi aborda, per una banda, el coneixement que tenen els investigadors i investigadores sobre les dades obertes; per una altra, l'ús i la reutilització de les dades obertes per a generar coneixement científic. Per a dur a terme l'estudi s'ha desenvolupat una metodologia quantitativa. S'ha elaborat una enquesta, distribuïda en un bloc inicial de context, amb 6 preguntes i 6 blocs de caràcter tècnic amb 24 preguntes, és a dir, un qüestionari amb 30 preguntes. S'obtenen un total de 783 respostes, procedents de 34 províncies espanyoles. Els investigadors i investigadores procedeixen de 47 universitats espanyoles i 21 centres de recerca, i existeix representació de 19 àrees de recerca de l'Agència Estatal de Recerca. Amb les dades obtingudes a través d'aquesta metodologia quantitativa es processen, es normalitzen i es duu a terme una anàlisi. A més, amb les dades, es desenvolupa una plataforma per a visualitzar els resultats de l'enquesta. / [EN] Open Government is a mode of public policy that is based on the pillars of collaboration and citizen participation, transparency and accountability, and right of access to public information. Hand in hand with information and communication technologies, governments and administrations carry out initiatives to open data, a movement known as Open Data. The digital platforms, where these entities make the data available to civil society, are known as Open data portals. These are sources of information where the data sets are potentially reusable, for any purpose and without any type of restriction, only for reference of authorship of the data. The scientific community, highly qualified personnel within society, can become potential re-users of these information sources. The by-product translates into scientific production: articles, uses of open data in research projects, communications and teaching. This study addresses, on the one hand, the knowledge that researchers have about open data; on the other, the use and reuse of open data to generate scientific knowledge. In order to carry out the study, a quantitative methodology has been developed. A survey has been prepared, distributed in an initial block of context with 6 questions and 6 technical blocks with 24 questions, that is, a questionnaire with 30 questions. A total of 783 responses were obtained, from 34 Spanish provinces. The researchers come from 47 Spanish universities and 21 research centers, and 19 research areas of the State Research Agency are represented. The data obtained through this quantitative methodology are processed, normalized and analyzed. In addition, a platform is developed with the data, in order to visualize the results of the survey. / Vidal Cabo, C. (2022). Conocimiento, uso y reutilización de los datos abiertos en la ciencia española [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184664

Valencia's musical life of the thirties lived a flourishing of groups and societies that fomented and dynamized the musical culture of the city filling its halls and theaters of concerts, zarzuelas and musical theater. With the exception of the opera that lived a state of lethargy both the zarzuela and the musical theatre were programmed with several daily titles in many of the theaters. The Philharmonic Society of Valencia was the undisputed protagonist of symphonic programming as well as chamber music with a continuous and varied seasons that brought together international stars as well as the most outstanding national performers. Next to this the Valencia Symphony Orchestra, conducted by maestro José Manuel Izquierdo, was the best example of the efforts to endow the city with a serious project that could rival the best ensembles in the country in the divulgation and interpretation of the symphonic repertoire. But with the arrival of the Civil War in Spain every sign of cultural and musical vitality was stopped by the cruelty of the moment. The musical profession, in crisis since the advent of talking pictures, was compounded his difficulties with the outbreak of the conflict. While music education disappeared daily musical activity, their schedules and contracting remained in minimum records and with many difficulties. Despite all the musical theater, with the exception of opera, maintained a vigorous life, allowing the Valencian public, at least for a few hours, to escape from the difficult situation that plagued their lives. Even with all the difficulties the city could enjoy a musical program that would be difficult to imagine arriving to hold concerts until in the moments of greater virulence of the bleeding conflict. / La vida musical de la Valencia de los 30 vivió un florecimiento de agrupaciones y sociedades que fomentaban y dinamizaban la cultura musical de la ciudad llenando sus salas y teatros de conciertos y espectáculos líricos y de teatro musical. Con la excepción de la ópera que vivía un estado de letargo tanto la zarzuela como la revista musical se programaban con varios títulos diarios en muchas de las salas. La Sociedad Filarmónica de Valencia fue la protagonista indiscutible de la programación sinfónica así como de la música de cámara con una programación continua y variada que reunía tanto a estrellas internacionales como a los más destacados intérpretes nacionales. Junto a ésta la Orquesta Sinfónica de Valencia, dirigida por el incansable maestro José Manuel Izquierdo fue el mejor exponente de los esfuerzos por dotar a la ciudad de un proyecto serio que pudiese rivalizar con los mejores conjuntos del país en la divulgación e interpretación del repertorio sinfónico más selecto. Pero con la llegada de la Guerra Civil a España todo signo de vitalidad cultural y musical era frenado por la crueldad del momento. La profesión musical, en plena crisis desde la aparición del cine sonoro, vio agravadas sus dificultades con el desencadenamiento del conflicto. Mientras la educación musical desapareció del día a día la actividad musical, sus programaciones y las contrataciones se mantuvieron bajo mínimos no con pocas dificultades. Pese a todo algunos de los géneros de teatro lírico, con la excepción de la ópera, mantuvieron una vida vigorosa, permitiendo que el público valenciano pudiese, al menos durante unas horas, evadirse de la difícil situación que asolaba sus vidas. Aun con todas las dificultades la ciudad pudo gozar de una programación musical seria difícil de imaginar llegándose a celebrar conciertos hasta en los momentos de mayor virulencia del sangrante conflicto. / La vida musical de la València dels 30 va viure un augment d'agrupacions i societats que fomentaven i dinamitzaven la cultura musical de la ciutat omplint les seues sales i teatres de concerts i espectacles lírics i de teatre musical. Amb l'excepció de l'òpera que vivia un estat de letargia tant la sarsuela com la revista musical es programaven amb diversos títols diaris en moltes de les sales. La Societat Filarmònica de València va ser la protagonista indiscutible de la programació simfònica així com de la música de cambra amb una programació contínua i variada que reunia tant a estrelles internacionals com als més destacats intèrprets nacionals. Al costat d'aquesta l'Orquestra Simfònica de València, dirigida per l'incansable mestre José Manuel Izquierdo va ser el millor exponent dels esforços per dotar la ciutat d'un projecte seriós que pogués rivalitzar amb els millors conjunts del país en la divulgació i interpretació del repertori simfònic més selecte. Però amb l'arribada de la Guerra Civil a Espanya tot signe de vitalitat cultural i musical era frenat per la crueltat del moment. La professió musical, enmig d'una gran crisi des de l'aparició del cinema sonor, va vore agreujades les seues dificultats amb l'inici del conflicte. Mentre l'educació musical desaparegué del dia a dia l'activitat musical va poder continuar, amb les seues programacions i les contractacions baix registres mínims, amb no poques dificultats. Tot i això el teatre musical, amb l'excepció de l'òpera, va mantenir una vida vigorosa, permetent al públic valencià, almenys durant unes hores, evadir-se de la difícil situació que assolava le seues vides. Fins i tot amb la gran quantitat de dificultats pròpies de la guerra la ciutat va poder gaudir d'una programació musical seriosa difícil d'imaginar arribant-se a celebrar concerts en els moments de major virulència del sagnant conflicte. / Miravet Lecha, J. (2017). La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86203

This study falls within the field of information management and public sector documentation (PSI), specifically public statistical information. The study aims to analyze, evaluate and diagnose the ways of dissemination of statistical information in Spain and its degree of compliance with the main internationally recommended principles for public sector information. The work is structured in several sections: ¿ Identification of statistical information and documentation. ¿ Analysis of its organization and its stakeholders, and their importance within the set of administrations. ¿ Determination of the statistical activity, its characteristics and its quantification, with special attention to its sources of information and to the diffusion phase of its results. It pays attention to the degree of transparency of this activity in the different administrations. ¿ Identification of the media, types of documents and the current information resources and their characteristics. ¿ The degree of compliance with the principles of access and inventory in different administrations. The method used starts from a content analysis about the bases of the statistical organization and its legal foundations. This analysis determines the conceptual framework, the information sources of the activity and its informative characteristics. In a second phase the documentary typologies and characteristics of the products regarding the diffusion of results of this activity are analyzed, as well as their specific forms of dissemination. In a third phase, an empirical work is carried out in which a heuristic analysis of the web sites for each of the 18 statistical systems identified determines their degree of compliance with the access and inventory principles. This analysis is done in three hierarchical structured phases within each system, the analysis of the web site of the governments, the analysis of the web sites of the central statistical agency and the sector agency of each local administration. In a last phase of this analysis, the open data portals and a sample of the municipal portals are incorporated. In the last section, the characteristics of the forms of diffusion of some of the main document types and information products are analyzed and evaluated in a comparative way. Also new trends in forms of diffusion are identified. The work shows that there is a general difficulty in identifying this information. Dispersing and difficult access to this information is due to the lack of treatment of access and inventory principles. The govern should manage this issue in the public sector information. The proposals for solutions to the issues raised that are directly related to document management and their orientation to the reuse and use of linked data are offered. / Este estudio se enmarca dentro del campo de la gestión de la información y la documentación del sector público (ISP), específicamente de la información estadística pública. El estudio tiene como objeto analizar, evaluar y diagnosticar las formas de la difusión de la información estadística en España y su grado de cumplimiento de los principales principios recomendados internacionalmente para a información del sector público. El trabajo se estructura en diversos apartados: ¿ Identificación de la información y documentación estadística. ¿ Análisis de su organización y de sus actores y su importancia dentro del conjunto de las administraciones. ¿ Determinación de la actividad estadística, sus características y su cuantificación, con especial atención a sus fuentes de información y a la fase de difusión de sus resultados. El grado de transparencia de esta actividad en las diferentes administraciones. ¿ Identificación de los medios de difusión, las tipologías documentales y los recursos de información actuales y sus características. ¿ El grado de cumplimiento de los principios de acceso e inventario de los productos de difusión de los resultados en las distintas administraciones El método empleado parte de una fase de análisis de contenido acerca de las bases de la organización estadística y sus fundamentos legales. Este análisis determina el marco conceptual, las fuentes de información de la actividad y sus características informativas. Continúa una segunda fase en la que por este mismo método se analizan las tipologías documentales y características de los productos de difusión de resultados de esta actividad y sus formas de difusión. En una tercera fase se realiza un trabajo de campo en el que se determina por medio de un análisis heurístico de las sedes web para cada uno de los 18 sistemas estadísticos identificados su grado de cumplimiento de los principios de acceso e inventario. Este análisis se realiza en tres fases estructuradas jerárquicamente dentro de cada sistema, el análisis de la sede web de los gobiernos, el análisis de las sedes web de los órganos estadísticos centrales y el de los organismos sectoriales de cada administración. En una última fase de este análisis se incorporan los portales de datos abiertos y una muestra de los portales municipales. En el último apartado se analizan y evalúan de forma comparativa las características de las formas de difusión de algunos de los principales tipos documentales y productos de información. Y se identifican las nuevas tendencias en las formas de difusión. El trabajo demuestra que con carácter general existe dificultad en la identificación, la dispersión y la dificultad en el acceso a esta información por falta de tratamiento de los principios de acceso e inventario que deben regir la gestión de la información del sector público. Y se ofrecen propuestas de solución a las cuestiones planteadas que están directamente relacionadas con la gestión documental y su orientación a la reutilización y el uso de datos enlazados. / Aquest estudi s'emmarca dins el camp de la gestió de la informació i la documentació del sector públic (ISP), específicament de la informació estadística pública. L'estudi té com a objecte analitzar, avaluar i diagnosticar les formes de difusió de la informació estadística a Espanya i el seu grau de compliment dels principals principis recomanats internacionalment per a informació del sector públic. El treball s'estructura en diversos apartats: ¿ Identificació de la informació i documentació estadística. ¿ Anàlisi de la seva organització i dels seus actors i la seva importància dins del conjunt de les administracions. ¿ Determinació de l'activitat estadística, les característiques i la quantificació, amb especial atenció a les seves fonts d'informació i a la fase de difusió dels seus resultats; presta atenció al grau de transparència d'aquesta activitat en les diferents administracions. ¿ Identificació dels mitjans de difusió, les tipologies documentals i els recursos d'informació actuals i les seves característiques. ¿ Grau de compliment dels principis d'accés i inventari dels productes de difusió dels resultats en les diferents administracions. El mètode emprat part d'una fase d'anàlisi de contingut sobre les bases de l'organització estadística i els seus fonaments legals. Aquesta anàlisi determina el marc conceptual, que son les fonts d'informació de l'activitat i les seves característiques informatives. Continua una segona fase en la què, per aquest mateix mètode, s'analitzen les tipologies documentals i característiques dels productes de difusió de resultats d'aquesta activitat i les seves formes de difusió. En una tercera fase es realitza un treball de camp en què es determina per mitjà d'una anàlisi heurístic de les seus web per a cada un dels 18 sistemes estadístics identificats seu grau de compliment dels principis d'accés i inventari. Aquesta anàlisi es realitza en tres fases estructurades jeràrquicament dins de cada sistema: l'anàlisi de la seu web dels governs, l'anàlisi de les seus web dels òrgans estadístics centrals i el dels organismes sectorials de cada administració. En una última fase d'aquesta anàlisi s'incorporen els portals de dades obertes i una mostra dels portals municipals. En l'últim apartat s'analitzen i s'avaluen de forma comparativa les característiques de les formes de difusió d'alguns dels principals tipus documentals i productes d'informació. I s'identifiquen les noves tendències en les formes de difusió. El treball demostra que amb caràcter general existeix dificultat en la identificació, per la dispersió i difícil accés a aquesta informació per una manca de tractament dels principis d'accés i inventari que han de regir la gestió de la informació del sector públic. S'ofereixen propostes de solució a les qüestions plantejades que estan directament relacionades amb la gestió documental i la seva orientació a la reutilització i l'ús de dades enllaçats. / Fernández López, AL. (2017). Conjuntos de datos estadísticos públicos en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90398

The subject of this research is the study of the archival fond produced by the Prince-Bishopric of Trento, an ecclesiastical principality fully included among the 'Fürstentümer' of the Holy Roman Empire: a temporal territorial dominion placed between the cultural area of German and Italian influence, subject to the sovereignty of a bishop, whose episcopal dignity and jurisdiction was associated with the role of immediate prince of the Empire. The period examined stretches mostly from the 14th century - since the identification of the first forms of structured serial-type documentary production and an embryonic chancellery’s system - to the year 1796, terminus ad quem that effectively marks the epilogue of the centuries-old experience of bishops’ temporal government over the Principality and the advent of provisional regimes, prior the definitive secularization of the Hochstift in 1803. A look, moreover, aimed at the exploration and philological reconstruction of the archival fond in the period following secularization, throughout the nineteenth and early twentieth century, completes the investigation. A brief description of the historical-institutional profile of the Prince-Bishopric of Trento – examined in the context of the 'Geistliche Territorialherrschaften' of the Holy Roman Empire – introduces the subsequent treatment, that develops along three main strands of investigation strongly related to each other, to each of which has a chapter of the dissertation is dedicated: origin and evolution of the central bureaucratic structures of the ecclesiastical principality; analysis of the methods of production and documentary conservation between the 14th and 18th centuries; exploration of the princely-bishopric documentation’s 'itinera' between Innsbruck, Vienna and Munich during the 19th century and the rearrangements of the records that took place, in particular, in the post-secularization phase of the institution. The investigation relating to the reconstruction of the archival fond, combined with the analysis of the surviving documentation – which has been the object of a preliminary reconnaissance and census – have been conducted following a multi-disciplinary and comparative methodological approach, which allowed a more punctual awareness of the dynamics of fragmentation, dismemberment and subsequent disaggregated relocation of the dispersed documentation. These phenomena, in addition to having compromised the integrity of the documentary complex, have at times contributed to hinder a correct understanding and interpretation of the nature of many documentary typologies, thus limiting the fruition and valorization of the documentary heritage. The study of the archival fond’s structure - investigated in its entirety as a product of the institution’s activity on both sides of the exercise of temporal and spiritual power - constitutes the fulcrum of the dissertation. Therefore, the analytical examination of the documentation is aimed at reconstructing from a logical point of view the hypothetical structure of the documentary complex, as the end point of the historical evolution of the ordering practices implemented by the central bureaucratic apparatus of government of the principality and diocese between the 14th and 18th centuries. Ultimately, this effort is intended to delineate the final parable of this process and to provide a snapshot, albeit partial and somewhat faded of a fonds that, in its organicity, no longer exists. However, this experiment of virtual reconstruction of the archival fond into its hypothetical articulations in sub-fonds, series and sub-series takes on its most convincing meaning when one considers how the ways in which the episcopal principality organized, selected and prepared for use and conservation its own documentation are themselves a source of information for the history of the institution.

[ES] En esta tesis, tomando como medio la obra para piano solo Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, se elabora una investigación de metodología autoetnográfica a modo de ejercicio de concienciación del aprendizaje de la obra. El objetivo es tener un conocimiento más profundo de los estímulos musicales durante el estudio de Gaspard de la nuit. Para cumplir con dicho objetivo, en primer lugar, se presentan informaciones sobre Ravel, su vida y su producción musical hasta el año de composición de la obra en cuestión, documentación concreta sobre Gaspard de la nuit, su interpretación y el análisis de las tres obras. En segundo lugar, se efectúa un cuaderno de campo compuesto por las clases magistrales sobre la obra recibidas por grandes profesores a nivel nacional e internacional y por apuntes propios de las sesiones de estudio. Las enseñanzas expuestas en ambos documentos se analizan, se relacionan, se comparan, se establece una evolución o analogía de la terminología empleada, y, en caso necesario, se explica su significado y si ha tenido especial influencia o no en la práctica pianística. Posteriormente se acude a la estadística para obtener datos cuantitativos de la recurrencia de unas temáticas musicales sobre otras para concluir entre otras deducciones que se hace escasa referencia a la memorización, la diferencia entre el peso que se le da a ciertas temáticas dependiendo del estadio de aprendizaje de Gaspard de la nuit y la dinámica concreta de estudio empleada mientras se trabaja la obra objeto de estudio. / [CA] En aquesta tesi, prenent com a mitjà l'obra per a piano sol Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, s'elabora una recerca de metodologia autoetnogràfica a manera d'exercici de conscienciació de l'aprenentatge de l'obra. L'objectiu és tenir un coneixement més profund dels estímuls musicals durant l'estudi de Gaspard de la nuit. Per a complir amb aquest objectiu, en primer lloc es presenten informacions sobre Ravel, la seva vida i la seva producció musical fins a l'any de composició de l'obra en qüestió, documentació concreta sobre Gaspard de la nuit, la seva interpretació i l'anàlisi de les tres obres. En segon lloc, s'efectua un quadern de camp compost per les classes magistrals sobre l'obra rebudes per grans professors a nivell nacional i internacional i per anotacions pròpies de les sessions d'estudi. Els ensenyaments exposats en tots dos documents s'analitzen, es relacionen, es comparen, s'estableix una evolució o analogia de la terminologia emprada, i, en cas necessari, s'explica el seu significat i si ha tingut especial influència o no en la pràctica pianística. Posteriorment s'acudeix a l'estadística per a obtenir dades quantitatives de la recurrència d'unes temàtiques musicals sobre altres per a concloure entre altres deduccions que es fa escassa referència a la memorització, la diferència entre el pes que se li dona a unes certes temàtiques depenent de l'estadi d'aprenentatge de Gaspard de la nuit i la dinàmica concreta d'estudi emprada mentre es treballa l'obra objecte d'estudi. / [EN] In this thesis, taking Maurice Ravel's solo piano work Gaspard de la nuit as a medium, an autoethnographic methodology research is elaborated as an exercise of awareness of the learning of the work. The aim is to gain a deeper understanding of the musical stimuli during the study of Gaspard de la nuit. To achieve this goal, first of all, information about Ravel, his life and his musical production up to the year of composition of the work in question, specific documentation on Gaspard de la nuit, its interpretation and the analysis of the three works are presented. Secondly, a field notebook is made up of the master classes on the work given by great national and international professors, as well as notes taken during the study sessions. The teachings presented in both documents are analysed, related, compared, an evolution or analogy of the terminology used is established, and, if necessary, their meaning and whether they have had a special influence on piano practice is explained. Subsequently, statistics are used to obtain quantitative data on the recurrence of certain musical themes over others in order to conclude, among other deductions, that little reference is made to memorization, the difference between the weight given to certain themes depending on Gaspard de la nuit's stage of learning and the specific dynamics of study employed while working on the work under study. / García Verdú, FJ. (2023). Investigación autoetnográfica de la práctica pianística a través de la obra para piano solo Gaspard de la nuit de Maurice Ravel [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193297

[ES] Desde el siglo pasado, el dictado musical ha sido la principal práctica utilizada en la asignatura de Lenguaje Musical de los conservatorios para la formación del oído musical. El presente trabajo tiene como objetivos: 1. Analizar la situación actual de la educación del oído y el fenómeno de la audición desde diferentes enfoques; y 2. Elaborar una propuesta metodológica para el segundo curso de Lenguaje Musical de las Enseñanzas Profesionales de Música de los conservatorios de la Comunidad Valenciana, a través de este análisis previo. Para ello: se ha dado una visión de la formación del oído musical a través de las enseñanzas musicales, desde el punto de vista del alumno y del profesor, y se han analizado los elementos que influyen en la audición y que condicionan su entrenamiento musical, así como las estrategias más convenientes para formar de manera integral el oído musical. Con esta tesis se pretende ofrecer una propuesta didáctica, metodológicamente amplia y variada, que contribuya de manera significativa al entrenamiento auditivo, fundamentada en la utilización de la literatura musical como fuente principal de contenido. Las conclusiones obtenidas en este trabajo ofrecerán una alternativa metodológica al dictado musical tradicional para, a través del repertorio musical de todas las épocas, poder formar el oído musical de una manera más completa e integral. / [CA] Des del segle passat, el dictat musical ha sigut la principal pràctica utilitzada en l'assignatura de Llenguatge Musical dels conservatoris per a la formació de l'oïda musical. El present treball té com a objectius: 1. Analitzar la situació actual de l'educació de l'oïda i el fenomen de l'audició des de diferents enfocaments; i 2. Elaborar una proposta metodològica per al segon curs de Llenguatge Musical dels Ensenyaments Professionals de Música dels conservatoris de la Comunitat Valenciana, a través d'aquesta anàlisi prèvia. Per a això: s'ha donat una visió de la formació de l'oïda musical a través dels ensenyaments musicals, des del punt de vista de l'alumne i del professor, i s'han analitzat els elements que influeixen en l'audició i que condicionen el seu entrenament musical, així com les estratègies més convenients per a formar de manera integral l'oïda musical. Amb aquesta tesi es pretén oferir una proposta didàctica, metodològicament àmplia i variada, que contribuïsca de manera significativa a l'entrenament auditiu, fonamentada en la utilització de la literatura musical com a font principal de contingut. Les conclusions obtingudes en aquest treball oferiran una alternativa metodològica al dictat musical tradicional per a, a través del repertori musical de totes les èpoques, poder formar l'oïda musical d'una manera més completa i integral. / [EN] Since last century, Musical dictation has been the main practice used in the subject of Solfeggio in conservatories for the ear training. The aims of the present work are as follows: 1. To analyse the current situation of ear training and the phenomenon of hearing from different approaches; and 2. To elaborate a methodological proposal for the second year of Solfeggio in Professional Music Education in the conservatories of the Valencian Community, through this previous analysis. To this end: a vision has been given of the ear training through musical education, from the point of view of the pupil and the teacher, and the elements that influence hearing and condition musical training have been analysed, as well as the most suitable strategies for the integral ear training. The aim of this thesis is to offer a didactic proposal, methodologically broad and varied, which contributes significantly to ear training, based on the use of musical literature as the main source of content. The conclusions obtained in this work will offer a methodological alternative to traditional musical dictation in order to train the musical ear in a more complete and integral way through the musical repertoire of all periods. / Martínez Casas, V. (2024). La formación del oído musical en el 2º curso de la asignatura de lenguaje musical de las enseñanzas profesionales de música: una propuesta didáctica fundamentada en la literatura musical [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202616

[ES] El liderazgo en tiempos de crisis requiere una comunicación coherente y de confianza, donde la transmisión de la verdad es fundamental. Las redes sociales han revolucionado la comunicación política al permitir a los actores políticos llegar a los ciudadanos de manera instantánea y multidireccional. Sin embargo, su uso plantea desafíos éticos y prácticos, especialmente en la gestión de crisis y con la difusión de fake news. Durante la pandemia de COVID-19, las ruedas de prensa han sido una herramienta clave para informar a la población sobre la situación y responder preguntas de los medios de comunicación y la ciudadanía en general. En este contexto, Twitter se convirtió en una plataforma importante de comunicación y a través del análisis de los comentarios en esta red social podemos obtener información valiosa sobre la percepción que tiene la ciudadanía de cómo se está gestionando la crisis. En este trabajo de investigación analizaremos el lenguaje utilizado por el presidente Pedro Sánchez en las ruedas de prensa que realizó para informar a la ciudadanía con el objetivo de comprobar si existía una estrategia previa de comunicación y, analizando los comentarios a sus publicaciones en Twitter, comprobaremos cómo fueron percibidos esos mensajes y hasta qué punto eso influyó en la propia estrategia de comunicación. / [CA] El lideratge en temps de crisi requereix una comunicació coherent i de confiança, on la transmissió de la veritat és fonamental. Les xarxes socials han revolucionat la comunicació política, ja que permeten que els actors polítics arriben a la ciutadania de manera instantània i multidireccional. Tot i això, el seu ús planteja reptes ètics i pràctics, especialment en la gestió de crisis i amb la difusió de fake news. Durant la pandèmia de COVID-19, les rodes de premsa van ser una eina clau per a informar la població sobre la situació i respondre preguntes dels mitjans de comunicació i la ciutadania en general. En aquest context, Twitter es va convertir en una plataforma important de comunicació i, analitzant els comentaris en aquesta xarxa social, podem obtindre informació valuosa sobre la percepció que tenia la ciutadania de com es va gestionar la crisi. En aquest treball de recerca analitzarem el llenguatge utilitzat pel president Pedro Sánchez en les rodes de premsa que va dur a terme per informar la ciutadania, amb l'objectiu de comprovar si hi havia una estratègia prèvia de comunicació, i, analitzant els comentaris a les seues publicacions en Twitter, comprovarem com es van percebre aquests missatges i fins a quin punt això va influir en la mateixa estratègia de comunicació. / [EN] Leadership in times of crisis requires coherent and reliable communication, where the transmission of truth is essential. Social media has revolutionized political communication by allowing political actors to reach citizens instantly and in a multidirectional way. However, its use raises ethical and practical challenges, especially in crisis management and with the spread of fake news. During the COVID-19 pandemic, press conferences have been a key tool for informing the public about the situation and answering questions from the media and the public at large. In this context, Twitter has become an important communication platform and, through the analysis of the comments on this social network, we can obtain valuable information about the public's perception of how the crisis is being managed. In this research work, we will analyze the language used by President Pedro Sánchez in the press conferences he held to inform the public, in order to check whether there was a prior communication strategy and, by analyzing the comments on his posts on Twitter, we will analyze how these messages were perceived and to what extent they influenced the communication strategy itself. / Pérez Gómez, A. (2024). La estrategia del dato en una situación de crisis. Análisis de las comparecencias del presidente Pedro Sánchez y la percepción de los usuarios de la red social Twitter durante la crisis de la COVID-19 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207551