Spelling suggestions: "subject:"tradiciones popular"" "subject:"adiciones popular""
1 |
Apropiación y puesta en valor del patrimonio cultural inmaterial en los festivales de folklore: una mirada desde la gestión artística en música - danzaGómez Chavarro, Javier Alfonso 19 October 2020 (has links)
[ES] El evento festival de folklore es un encuentro cultural en un espacio de tiempo limitado y repetible pero no copiable a través del tiempo, en él se encuentran artistas, gestores de festivales, comunidad local y público en general. Esta investigación pretende analizar la importancia que estos, los festivales, tienen en la salvaguardia del patrimonio inmaterial, fuera de este estudio quedan elementos como los económicos o de políticas públicas para centrarse en los roles del patrimonio desde su apropiación y puesta en valor por parte de estos agentes.
Se presenta un análisis basado en una triangulación conceptual de los ejes de estudio (patrimonio inmaterial, los festivales de folklore y los artistas y gestores de festivales) en esto se pretende responder a la pregunta de si los festivales de folklore pueden ser soportes para la apropiación y puesta en valor del patrimonio cultural inmaterial.
Si bien el concepto de folklore es bastante amplio y puede hacer referencia a diferentes estilos de vida o tradiciones orales, en este estudio solo se hace énfasis en lo relativo a la música y a la danza como patrimonio inmaterial, el cual es materializado en eventos de índole internacional que son los festivales de folklore.
El estudio se concentra en dos grandes bloques, en el primero de ellos se realiza un análisis descriptivo del patrimonio y de los festivales, la importancia de la salvaguardia del patrimonio, el impacto de los festivales en términos de patrimonio, características, periodicidad, importancia para el entorno, etc. Y el segundo bloque tratará de un trabajo empírico que pretende recabar información importante acerca de lo que el patrimonio significa en términos de apropiación y la importancia de salvaguardarlo, este análisis se realizara en un ambiente de intercambio cultural muy importante que es dado por el festival de folklore y se tomara directamente de los implicados que son los artistas y los gestores de festivales, obteniendo con esto una visión dinámica y objetiva sobre la importancia de los festivales de folklore en la apropiación y salvaguardia del patrimonio inmaterial a través de la música - danza. / [EN] The folklore festival is a cultural meeting held worldwide for a specific period of time and upholds a unique experience and atmosphere each time. It is a space where artists, festivals managers, local people and general audiences meet to generate cultural value. This research shows how folklore¿s artists and cultural managers have become the base to safeguard the World¿s intangible cultural heritage. The economic aspects or public policies is beyond research which focuses on the roles of the intangible cultural heritage from its appropriation and value generation from these agents.
This work is based on a conceptual mix of three study axes (intangible cultural heritage, folklore festivals, and, artists and festival managers) with the aim to answer the question: Could folklore festivals add value and support the appropriation of intangible cultural heritage?
Although the concept of folklore is quite broad and could refer to different lifestyles and oral traditions, this research emphasizes in music and dance as an intangible heritage only, which are materialized in international events known as folklore festivals.
This research work is focused in two parts, in the first, a descriptive analysis of heritage and festivals is made, the importance of the safeguard of the heritage, the impact of the festivals in heritage terms, characteristics, the importance for the region, etc. And in the second part, an analysis is made from the cultural exchange environment lived inside folklore festivals and it is taken directly from people involved within the festival, which are artists and festival managers. By analyzing this environment and interaction, a dynamic and objective vision about the importance of the folklore festivals is obtained as well as it is shown how this interaction really contributes to safeguarding the intangible cultural heritage through music and dance. / [CA] El festival de folklore és una trobada cultural que es fa a tot el món durant un període determinat de temps i que manté una experiència i un ambient únic en cada moment. És un espai on es reuneixen artistes, gestors de festivals, locals i públic en general per generar valor cultural. Aquesta investigació mostra com els artistes i gestors culturals del folklore han esdevingut la base per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial del món. Els aspectes econòmics o les polítiques públiques estan fora de la recerca que es centra en els rols del patrimoni cultural immaterial a partir de la seva apropiació i generació de valor per part d'aquests agents. Aquest treball es basa en una barreja conceptual de tres eixos d'estudi (patrimoni cultural immaterial, festivals de folklore i artistes i gestors de festivals) amb l'objectiu de respondre a la pregunta: ¿Podrien els festivals de folklore afegir valor i donar suport a l'apropiació del patrimoni cultural immaterial? Tot i que el concepte de folklore és força ampli i podria referir-se a diferents estils de vida i tradicions orals, aquesta investigació posa èmfasi en la música i la dansa només com a patrimoni immaterial, que es materialitza en esdeveniments internacionals coneguts com a festivals de folklore. Aquest treball de recerca es centra en dues parts, en la primera es fa una anàlisi descriptiva del patrimoni i les festes, la importància de la salvaguarda del patrimoni, l'impacte de les festes en termes patrimonials, característiques, importància per a la regió, etc. I a la segona part, es fa una anàlisi des de l'entorn d'intercanvi cultural viscut dins dels festivals de folklore i es pren directament a persones implicades dins del festival, que són artistes i gestors del festival. Analitzant aquest entorn i interacció, s'obté una visió dinàmica i objectiva sobre la importància dels festivals de folklore, així com es demostra com aquesta interacció contribueix realment a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial a través de la música i la dansa. / Gómez Chavarro, JA. (2020). Apropiación y puesta en valor del patrimonio cultural inmaterial en los festivales de folklore: una mirada desde la gestión artística en música - danza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152483
|
2 |
En defensa del Arte Popular. La trayectoria del coleccionismo en el Museo de Artes y Tradiciones Populares, IRA-PUCP, 1979- 2014Del Aguila Taipe, Natalia Jaira 17 December 2020 (has links)
El Museo de Artes Popular (1979), hoy llamado Museo de Artes y Tradiciones Populares
(MATP) surgió de una coyuntura especial: las discusiones académico-artísticas que se
derivaron del reconocimiento a Joaquín López Antay como ganador del Premio Nacional
de Arte en diciembre de 1975. Desde entonces, el Instituto Riva-Agüero (IRA) no solo
defendió las razones de la designación del Premio Nacional, sino también recogió la
postura de una serie de intelectuales que reconocían en el arte popular peruano la
“verdadera” manifestación del desarrollo y sincretismo de la plástica nacional.
El objetivo de este trabajo es comprender la historia y el proceso de formación de un
espacio expositivo como el MATP, un museo universitario y de temática específica (arte
popular), a través del análisis valorativo de la práctica del coleccionismo de arte popular
en el transcurso del siglo XX. Estas prácticas han transitado de la recopilación de objetos,
al viejo estilo etnográfico, a una participación efectiva de los propios artistas. En el caso
del MATP se observa el desarrollo de un tipo específico de práctica basado en el trabajo
colaborativo entre gestor-curador/coleccionista/artista.
Espacios como el MATP han permitido la visibilidad, internacionalización y difusión del
arte popular peruano, brindándoles de cierto modo una presencia y voz a aquellos actores
que estuvieron rezagados en los circuitos artísticos de la capital durante el siglo XX. Así el
Museo cumple una misión planteada desde el IRA que es la participación inclusiva con la
ciudadanía. / The Museum of Popular Art (1979) of the Pontificia Universidad Catolica del Peru’s Riva-
Agüero Institute (IRA-PUCP), currently known as Museum of Traditions and Popular Art
(MATP) arose from a special context: the academic-artistic debates that resulted from the
recognition of Joaquin Lopez Antay as a winner of Peru’s National Art Prize in December
1975. The IRA not only defended the reasons for the designation of the National Art Prize
but also took a stand with intellectuals who recognized Peruvian popular art as a “truthful”
manifestation of Peru’s art.
The aim of this dissertation is to understand the history and the process of formation of the
university Museum of Traditions and Popular Art by analyzing the collecting practice of
folk art during the 20th century. These practices have moved from the collection of objects,
in an old ethnographic style, to an effective participation of the artists themselves. The
MATP’s case shows us the development of a specific type of practice for the conformation
of Peruvian popular art collections based on collaborative work among promoter- curator/
collector / artist.
Institutions such as the MATP have allowed the visibility, internationalization, and
diffusion of Peruvian folk art, in a way that gives presence and voice to those actors who
were excluded from the Lima’s artistic networks during the 20th century. Thus, the
Museum fulfills a mission, promoted by the IRA, which involves the citizens’ participation. / Tesis
|
3 |
Preposición Paisaje. Práctica artística contemporánea sobre la naturaleza y lo ruralCarrilero Cuenca, María José 09 January 2025 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Este es un estudio sobre arte, paisaje, memoria, entorno rural, identidad territorial y poéticas frágiles con la naturaleza que hace un recorrido desde los albores del concepto de paisaje y sus manifestaciones artísticas en la historia del arte hasta la actualidad. Con esta Tesis por compendio de artículos se quiere mostrar, para empezar, que el paisaje es un generador de pensamiento y el motivo de cada vez más obra artística contemporánea. Asimismo, que son los pueblos que habitan los territorios los que con el cuidado y cultivo de su tierra, con su cultura, hacen que esa tierra se vaya transformando en paisaje. Además se quiere destacar la memoria paisajística conforme a los espacios vividos constatando así una arqueología espacial de la memoria, la cual, es motivo per se de creación artística. Y por ende se cuestiona si los artistas tienen algo que decir o hacer en torno a la crisis del sistema en el que vivimos, en la que parece habérsenos olvidado que el espacio natural del que formamos parte no es un ente externo para ser abusado sin ningún tipo de moral. Somos parte de la naturaleza y el paisaje, fuera y lejos de cuestiones antropocéntricas que tengan que ver con la alta cultura y los circuitos artísticos al uso, el paisaje es naturaleza. Así, en la consecución de los artículos que se presentan se puede ver como, a la vez que avanza el proceso de esta investigación, avanzan las inquietudes y los propios objetivos de esta Tesis, pues viran de un punto investigador y recopilatorio de prácticas de corte Land Art a la revisión de las mismas desde la crítica a la dominación y el cuestionamiento de la propia convivencia hacia poéticas no invasivas en el binomio artista - naturaleza. / [CA] Aquest és un estudi sobre art, paisatge, memòria, entorn rural, identitat territorial i poètiques fràgils amb la naturalesa que fa un recorregut des de les albors del concepte de paisatge i les seues manifestacions artístiques en la història de l'art fins a l'actualitat. Amb aquesta Tesi per compendi d'articles es vol mostrar, per a començar, que el paisatge és un generador de pensament i el motiu de cada vegada més obra artística contemporània. Així mateix, que són els pobles que habiten els territoris els que amb la cura i cultiu de la seua terra, amb la seua cultura, fan que eixa terra es vaja transformant en paisatge. A més es vol destacar la memòria paisatgística conforme als espais viscuts constatant així una arqueologia espacial de la memòria, la qual, és motiu per se de creació artística. I per tant es qüestiona si els artistes tenen alguna cosa a dir o fer entorn de la crisi del sistema en el qual vivim, en la qual sembla haver-se'ns oblidat que l'espai natural del qual formem part no és un ens extern per a ser abusat sense cap mena de moral. Som part de la naturalesa i el paisatge, fora i lluny de qüestions antropocèntriques que tinguen a veure amb l'alta cultura i els circuits artístics a l'ús, el paisatge és naturalesa. Així, en la consecució dels articles que es presenten es pot veure com, alhora que avança el procés d'aquesta investigació, avancen les inquietuds i els propis objectius d'aquesta Tesi, perquè viren d'un punt investigador i recopilatori de pràctiques de tall Land Art a la revisió de les mateixes des de la crítica a la dominació i el qüestionament de la pròpia convivència cap a poètiques no invasives en el binomi artista - naturalesa. / [EN] This is a study on art, landscape, memory, rural environment, territorial identity and fragile poetics with nature that takes a journey from the dawn of the concept of landscape and its artistic manifestations in Art History to the present. This doctoral thesis by a compendium of articles aims to show, to begin with, that landscape is a generator of thought and the motivation behind a growing number of contemporary artistic work. Likewise, it is the people who inhabit the territories who, with the care and cultivation of their land, with their culture, make that land transform into a landscape. Furthermore, it highlights "landscape memory" linked to the "lived spaces", thus confirming a spatial archeology of memory, which is a reason per se for artistic creation. And therefore it is questioned whether artists have anything to say or do about the systemic crisis that we live in, in which we seem to have forgotten that the natural space that we are part of is not an external entity to be abused without any type of morality. We are part of nature and landscape, outside and far away from anthropocentric issues that have to do with high culture and the conventional artistic circuits, landscape is nature. Thus, in the sequence of articles presented, it can be seen how, as the process of this research progresses, the concerns and goals of this thesis move forward, since they shift from research and investigation of Land Art practices to a revision of these practices critiquing domination, and to the the questioning of cohabitation towards non-invasive poetics in the artist-nature pairing. / Carrilero Cuenca, MJ. (2024). Preposición Paisaje. Práctica artística contemporánea sobre la naturaleza y lo rural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213835 / Compendio
|
Page generated in 0.0966 seconds