La cordillera representa un ecosistema único y complejo que tiene identidad y valor cultural. Hasta la actualidad el acercamiento hacia esta cultura de cordillera, en su mayoría, ha sido por parte del turismo con una visión occidental. Frente a ello, el presente proyecto se alinea al pensamiento holístico integral, viendo al circuito cordillerano como oportunidad de potenciar y consolidar las dinámicas o interacciones existentes de las comunidades con el paisaje para la conservación y consolidación de éste. En ese sentido, se busca - desde una mirada integradora- (i) potenciar las actividades productivas como la alpaquera e incentivar la pequeña producción agrícola de autoconsumo en el eje productivo (ii) consolidar al circuito cordillerano y sus comunidades como un paisaje cultural (iii) desarrollar el turismo rural comunitario (iv) conservar y fomentar la reforestación de los bosques nativos altoandinos. Para ello, se plantea un sistema multiescalar establecido por una red de caminos existentes transversales al circuito cordillerano que son utilizados por las dinámicas de las comunidades alpaqueras. Esta red de caminos funcionarán como un sistema de corredores de conservación turístico con pequeñas intervenciones dentro de una unidad típica de paisaje (bosque de queñuas, bosque de puyas de raimondi y bosque de piedras). Estos caminos son los conectores de una escala intermedia (tambos) a una escala mayor (tinkuy), teniendo un eje de tambos dentro de las comunidades productivas existentes y el tinkuy cordillerano como punto principal de encuentro de las comunidades alpaqueras y un turismo supuesto. De esta manera, se logra la transversalidad total del territorio. Cabe resaltar que para el desarrollo del presente proyecto contempla tanto el uso del sistema constructivo del lugar como el uso de materiales naturales y locales que se encuentran dentro del paisaje como la piedra, tierra e ichu. En línea con lo antes mencionado, la consolidación de esta nueva red representará la oportunidad de utilizar las interacciones de las comunidades locales con lo natural para lograr y generar nuevas oportunidades para el crecimiento sostenible, desarrollo económico de las comunidades alpaqueras, y; por último, promover la conservación de bosques del ecosistema de cordillera logrando una mirada integradora desde el pensar andino a través de un sistema multiescalar.

The modern dichotomy between the urban and the rural is increasingly affected by the superimposition of urbanisation processes on the rural landscape, usually contributing to the disappearance of the agricultural heritage. Thanks to a high degree of awareness towards the necessity of natural capitals in human life, today the interdependence between man and nature is progressively becoming of fundamental importance. Contemporary issues related to urban overgrowth, food supply and depletion of material resources increase the necessity for urban planning processes in rural areas to apply principles of integration with the existing context. It becomes the role of contemporary urban planners to carefully manage the natural capital and develop urban sustainable strategies to fulfill human needs in the respect of the eco-system.Particularly, this thesis investigates the controversial relationship between the urban and the rural in the case study of Cortijo de Cuarto in Seville, rural area in the southern suburb of the Spanish city currently subjected to traditional urbanisation processes of urban sprawling.The focus will be to highlight the potentiality of this land as agricultural heritage and propose a development strategy based on three hubs of transition from the urban to the rural landscape, looking at the features of the local context toward the preservation and valorisation of its identity. Therefore, AgriI-Cultura Urbana stands out as an urban development program that looks at agriculture as a landscape experience from a social, economic and environmental point of view, enhancing a culture of integration between local agricultural activities and urbanisation programs, taking into consideration the benefits of both citizens and the environment.

Las relaciones urbano-agrícolas han estado presentes desde la época antigua hasta la actualidad; sin embargo, a lo largo del tiempo estas han variado dependiendo de la motivación, el significado, los medios y recursos disponibles en cada momento histórico; incluso hasta existir una sensación de falsa independencia de las zonas urbanas con respecto a las áreas agrícolas periféricas, ignorando los valores y servicios ecosistémicos que estas brindan a la ciudad, generando una pérdida y desarticulación de las mismas. En el contexto actual donde, a través de diferentes campos de análisis y estudio se busca retornar a tejer relaciones más sostenibles y volver la mirada a modos de vida más resilientes en diferentes escalas del habitar, la concomitancia urbano – agrícola representa una importante oportunidad. Estas nuevas relaciones se ven reforzadas ante la existencia y la significación de un paisaje agrícola que representa un patrimonio vivo de las ciudades, y una oportunidad de incluir los espacios agrícolas con potencial uso público, a los actuales espacios públicos de la ciudad. La correcta valoración y entendimiento de las dinámicas actuales de las ciudades, permitirá tejer relaciones entre zonas urbanas y agrícolas patrimoniales, antes de que esta última sufra la presión irreparable de la primera. Frente a este escenario, la presente investigación busca sistematizar los elementos agrícolas y la red de espacios abiertos agrícolas con potencial de uso público, permitiendo articular estas áreas a las dinámicas actuales de la ciudad a nivel físico, cultural y socioecon mico. El objetivo proponer un modelo de infraestructura patrimonial agrícola como estrategia de protección, uso y valoración de múltiples variables (patrimonial, económica, social, cultural), y la búsqueda de la rentabilización de la actividad agrícola periurbana. A su vez la investigación busca poder ser aplicable, no solo en el caso de estudio elegido, sino también en diferentes escenarios a nivel nacional dentro de la ecorregión Quechua, donde se presente la oportunidad de la dicotomía urbano-agrícola patrimonial en el territorio, para proteger las áreas agrícolas periurbanas, y ser una herramienta de toma de decisión a nivel normativo, nominal y proyectual.

RESUM ESTRUCTURA: Capítol 1. Metodologia i fonts. S’exposen les bases teòriques que emmarquen l’objecte d’estudi a partir dels inventaris de patrimoni etnogràfic i les recerques posteriors. Capítol 2. Evolució del paisatge agrari de la Plana de Vic. Es presenten set mirades sobre el paisatge agrari de la zona que van des de l’any 1787 a l’any 2004. Capítol 3. Fer de pagès a la Plana de Vic: masos i masoveries. Es presenten les característiques dels cicles de rotació de conreus practicats i la seva relació amb els diversos tipus de contractes de masoveria. Es posa l’exemple d’un mas en concret, el mas El Colomer de Taradell, singular pel seu origen, evolució i els conjunts patrimonials que conserva. Capítol 4. Les eines de pagès. S’estudia la importància de la força de tracció animal en l’agricultura de la Plana de Vic i com la mecanització accelerada va fer desaparèixer els animals de treball de la comarca. Es consideren també com a eines que el pagès ha de saber manejar, les terres, les llavors, els fertilitzants i altres productes utilitzats en el conreu de les terres, en funció dels efectes derivats dels agents atmosfèrics. Es fa referència als oficis menestrals que fornien els pagesos de les eines necessàries per a les labors agrícoles. Capítol 5. Les feines dels conreus. Es pren com a referència un dels models més estesos entre els sistemes de rotació agrícola, anomenat trènit , utilitzat durant la primera meitat del segle XX a la Plana de Vic. Seguint el cicle de rotació que recull aquest autor, es descriuen les feines realitzades manualment i les feines realitzades amb ajuda de força animal o bé mecanitzada que havia de realitzar el pagès a fi d’aconseguir bones collites. Per descriure les feines dels conreus s’aplica l’etnografia retrospectiva, reconstruint de forma narrativa amb fonts documentals juntament amb fonts orals, una per una, les feines de l’any agrícola de la rotació quadriennal de conreus del trènit, especificant per a cada conreu de la rotació la relació de les feines que s’hi ha de fer, detallant la descripció tècnica de la feina, l’època de l’any en que es realitza, les persones i les eines que hi intervenen, l’esforç i el temps emprat la valoració econòmica i el procés de modernització. JUSTIFICACIÓ: . Aproximació etnogràfica pionera en l’estudi de l’ofici de pagès a la Plana de Vic. . Creixent interès social sobre la sostenibilitat en el món dels pagesos i els oficis menestrals. . Pràctica de l’etnografia retrospectiva en l’estudi del món rural. . Oferir un visió de l’evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic. METODOLOGIA: . Investigació empírica mitjançant el treball de camp. . Entrevistes en profunditat . Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant teories i metodologies pròpies de la història i l’antropologia. RECOPILACIÓ DE FONTS PRIMÀRIES: . Publicacions, imatge històrica, eines i feines. . Fonts orals i materials . Fonts documentals: llibres, revistes, articles i fullets d’agrònoms i veterinaris, memòries de pagesos i menestrals, llibretes de comptes dels propis pagesos dels arxius particulars de les masies . Suport fonogràfic i videogràfic. CONCLUSIONS: Corroborar les aportacions més rellevants sobre l’ofici de pagès Fixar les etapes de canvi tecnològic Explorar línies de futur en la recerca etnogràfica i la seva difusió. . La memòria de l’ofici de pagès i els oficis menestrals . Els canvis agrícoles a la Plana de Vic . Descripció i reproducció del trènit . L’etnografia retrospectiva BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: Obres genèriques. Obres específiques de la Plana de Vic d’història, geografia i etnografia.

Tesis por compendio / [ES] Este es un estudio sobre arte, paisaje, memoria, entorno rural, identidad territorial y poéticas frágiles con la naturaleza que hace un recorrido desde los albores del concepto de paisaje y sus manifestaciones artísticas en la historia del arte hasta la actualidad. Con esta Tesis por compendio de artículos se quiere mostrar, para empezar, que el paisaje es un generador de pensamiento y el motivo de cada vez más obra artística contemporánea. Asimismo, que son los pueblos que habitan los territorios los que con el cuidado y cultivo de su tierra, con su cultura, hacen que esa tierra se vaya transformando en paisaje. Además se quiere destacar la memoria paisajística conforme a los espacios vividos constatando así una arqueología espacial de la memoria, la cual, es motivo per se de creación artística. Y por ende se cuestiona si los artistas tienen algo que decir o hacer en torno a la crisis del sistema en el que vivimos, en la que parece habérsenos olvidado que el espacio natural del que formamos parte no es un ente externo para ser abusado sin ningún tipo de moral. Somos parte de la naturaleza y el paisaje, fuera y lejos de cuestiones antropocéntricas que tengan que ver con la alta cultura y los circuitos artísticos al uso, el paisaje es naturaleza. Así, en la consecución de los artículos que se presentan se puede ver como, a la vez que avanza el proceso de esta investigación, avanzan las inquietudes y los propios objetivos de esta Tesis, pues viran de un punto investigador y recopilatorio de prácticas de corte Land Art a la revisión de las mismas desde la crítica a la dominación y el cuestionamiento de la propia convivencia hacia poéticas no invasivas en el binomio artista - naturaleza. / [CA] Aquest és un estudi sobre art, paisatge, memòria, entorn rural, identitat territorial i poètiques fràgils amb la naturalesa que fa un recorregut des de les albors del concepte de paisatge i les seues manifestacions artístiques en la història de l'art fins a l'actualitat. Amb aquesta Tesi per compendi d'articles es vol mostrar, per a començar, que el paisatge és un generador de pensament i el motiu de cada vegada més obra artística contemporània. Així mateix, que són els pobles que habiten els territoris els que amb la cura i cultiu de la seua terra, amb la seua cultura, fan que eixa terra es vaja transformant en paisatge. A més es vol destacar la memòria paisatgística conforme als espais viscuts constatant així una arqueologia espacial de la memòria, la qual, és motiu per se de creació artística. I per tant es qüestiona si els artistes tenen alguna cosa a dir o fer entorn de la crisi del sistema en el qual vivim, en la qual sembla haver-se'ns oblidat que l'espai natural del qual formem part no és un ens extern per a ser abusat sense cap mena de moral. Som part de la naturalesa i el paisatge, fora i lluny de qüestions antropocèntriques que tinguen a veure amb l'alta cultura i els circuits artístics a l'ús, el paisatge és naturalesa. Així, en la consecució dels articles que es presenten es pot veure com, alhora que avança el procés d'aquesta investigació, avancen les inquietuds i els propis objectius d'aquesta Tesi, perquè viren d'un punt investigador i recopilatori de pràctiques de tall Land Art a la revisió de les mateixes des de la crítica a la dominació i el qüestionament de la pròpia convivència cap a poètiques no invasives en el binomi artista - naturalesa. / [EN] This is a study on art, landscape, memory, rural environment, territorial identity and fragile poetics with nature that takes a journey from the dawn of the concept of landscape and its artistic manifestations in Art History to the present. This doctoral thesis by a compendium of articles aims to show, to begin with, that landscape is a generator of thought and the motivation behind a growing number of contemporary artistic work. Likewise, it is the people who inhabit the territories who, with the care and cultivation of their land, with their culture, make that land transform into a landscape. Furthermore, it highlights "landscape memory" linked to the "lived spaces", thus confirming a spatial archeology of memory, which is a reason per se for artistic creation. And therefore it is questioned whether artists have anything to say or do about the systemic crisis that we live in, in which we seem to have forgotten that the natural space that we are part of is not an external entity to be abused without any type of morality. We are part of nature and landscape, outside and far away from anthropocentric issues that have to do with high culture and the conventional artistic circuits, landscape is nature. Thus, in the sequence of articles presented, it can be seen how, as the process of this research progresses, the concerns and goals of this thesis move forward, since they shift from research and investigation of Land Art practices to a revision of these practices critiquing domination, and to the the questioning of cohabitation towards non-invasive poetics in the artist-nature pairing. / Carrilero Cuenca, MJ. (2024). Preposición Paisaje. Práctica artística contemporánea sobre la naturaleza y lo rural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213835 / Compendio