RESUM ESTRUCTURA: Capítol 1. Metodologia i fonts. S’exposen les bases teòriques que emmarquen l’objecte d’estudi a partir dels inventaris de patrimoni etnogràfic i les recerques posteriors. Capítol 2. Evolució del paisatge agrari de la Plana de Vic. Es presenten set mirades sobre el paisatge agrari de la zona que van des de l’any 1787 a l’any 2004. Capítol 3. Fer de pagès a la Plana de Vic: masos i masoveries. Es presenten les característiques dels cicles de rotació de conreus practicats i la seva relació amb els diversos tipus de contractes de masoveria. Es posa l’exemple d’un mas en concret, el mas El Colomer de Taradell, singular pel seu origen, evolució i els conjunts patrimonials que conserva. Capítol 4. Les eines de pagès. S’estudia la importància de la força de tracció animal en l’agricultura de la Plana de Vic i com la mecanització accelerada va fer desaparèixer els animals de treball de la comarca. Es consideren també com a eines que el pagès ha de saber manejar, les terres, les llavors, els fertilitzants i altres productes utilitzats en el conreu de les terres, en funció dels efectes derivats dels agents atmosfèrics. Es fa referència als oficis menestrals que fornien els pagesos de les eines necessàries per a les labors agrícoles. Capítol 5. Les feines dels conreus. Es pren com a referència un dels models més estesos entre els sistemes de rotació agrícola, anomenat trènit , utilitzat durant la primera meitat del segle XX a la Plana de Vic. Seguint el cicle de rotació que recull aquest autor, es descriuen les feines realitzades manualment i les feines realitzades amb ajuda de força animal o bé mecanitzada que havia de realitzar el pagès a fi d’aconseguir bones collites. Per descriure les feines dels conreus s’aplica l’etnografia retrospectiva, reconstruint de forma narrativa amb fonts documentals juntament amb fonts orals, una per una, les feines de l’any agrícola de la rotació quadriennal de conreus del trènit, especificant per a cada conreu de la rotació la relació de les feines que s’hi ha de fer, detallant la descripció tècnica de la feina, l’època de l’any en que es realitza, les persones i les eines que hi intervenen, l’esforç i el temps emprat la valoració econòmica i el procés de modernització. JUSTIFICACIÓ: . Aproximació etnogràfica pionera en l’estudi de l’ofici de pagès a la Plana de Vic. . Creixent interès social sobre la sostenibilitat en el món dels pagesos i els oficis menestrals. . Pràctica de l’etnografia retrospectiva en l’estudi del món rural. . Oferir un visió de l’evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic. METODOLOGIA: . Investigació empírica mitjançant el treball de camp. . Entrevistes en profunditat . Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant teories i metodologies pròpies de la història i l’antropologia. RECOPILACIÓ DE FONTS PRIMÀRIES: . Publicacions, imatge històrica, eines i feines. . Fonts orals i materials . Fonts documentals: llibres, revistes, articles i fullets d’agrònoms i veterinaris, memòries de pagesos i menestrals, llibretes de comptes dels propis pagesos dels arxius particulars de les masies . Suport fonogràfic i videogràfic. CONCLUSIONS: Corroborar les aportacions més rellevants sobre l’ofici de pagès Fixar les etapes de canvi tecnològic Explorar línies de futur en la recerca etnogràfica i la seva difusió. . La memòria de l’ofici de pagès i els oficis menestrals . Els canvis agrícoles a la Plana de Vic . Descripció i reproducció del trènit . L’etnografia retrospectiva BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: Obres genèriques. Obres específiques de la Plana de Vic d’història, geografia i etnografia.