La millora genètica del blat ha tingut un paper important en l'increment dels rendiments durant el segle XX. En general, els increments de rendiment es van caracteritzar per una tendència exponencial amb els anys d'alliberament dels cultivars: increments baixos durant la primera meitat del segle, seguits per un ràpid augment en la segona meitat. No obstant això, molt pocs estudis es van realitzar en condicions mediterrànies, caracteritzades per estius secs i calorosos, hiverns humits i suaus, i per una alta variabilitat interanual de les precipitacions. Com que la major part del blat conreat a Espanya es fa en aquestes condicions particulars, l'objectiu general d'aquesta Tesi va ser identificar els principals atributs eco-fisiològics que han estat modificats per la millora genètica del blat en la regió mediterrània d'Espanya durant el segle XX. Les característiques particulars d'aquest ambient permeten formular la hipòtesi de que la millora genètica en condicions mediterrànies podria haver seleccionat cultivars d'alts rendiments a través de diferents vies fisiològiques a les explorades en ambients temperats, la qual cosa implica que els cultivars amb més èxit en aquest ambient podrien expressar un comportament diferent, més conservador, privilegiant l'acumulació de reserves en comptes de la maximització del nombre de grans per unitat de matèria seca a floració. Es van realitzar experiments a camp durant cinc estacions de creixement consecutives, en ambients de diferents potencials de rendiment. Es van analitzar genotips de blat fariner representatius d'assoliments significatius de la millora genètica de blat a Espanya, els quals han estat seleccionats pel seu èxit durant almenys una dècada en condicions productives o experimentals a la regió mediterrània d'Espanya. Els genotips incloïen dues línies avançades del programa de millora genètica de blat fariner de l'IRTA, caracteritzades per un bon comportament en diversos assajos comparatius. Es van analitzar les tendències de rendiment, components del rendiment i altres atributs fisiològics d'interès. A més, es va desenvolupar una visió prospectiva intentant identificar diferents eines per a determinar atributs claus de valor per a la millora genètica futura. La millora genètica de blat fariner a la regió mediterrània d'Espanya ha incrementat dràsticament els rendiments entre les dècades de 1940 i 1970, sense augments en els rendiments durant les darreres dècades. Els increments del rendiment en genotips moderns van estar associats a increments en l'índex de collita (IC) i en el nombre de grans per m2. Malgrat de que els genotips moderns van mostrar majors IC que els antics, la falta d'èxit en incrementar el rendiment de blat en les darreres dècades a la regió mediterrània d'Espanya podria estar associada al fet de que la partició de recursos vers els òrgans reproductius va ser menor que en regions de condicions no mediterrànies, la qual cosa demostra que existeix una part important de carbohidrats que no han estat re mobilitzats cap als grans. El major nombre de grans dels genotips moderns va generar una major demanda de recursos associada a una major eficiència en l'ús de la radiació (EUR) durant la post-floració. L'increment en el nombre de grans per m2 es va relacionar a la disminució en el contingut de nitrogen dels grans, corroborant que l'acumulació de nitrogen en els grans està regulada per la font. El major nombre de grans dels genotips moderns es va relacionar amb el nombre de grans per unitat de pes d'espigues en floració, o "eficiència de fructificació" i amb el pes sec de les espigues en floració, demostrant la importància del període en el qual es determinen el nombre final de grans. L'idea anterior demostra que, fins i tot en ambients mediterranis, el nombre de grans per m2 és el principal determinant del rendiment i que increments futurs en el nombre de grans en genotips moderns haurien d'estar associats a majors rendiments. De fet, reduccions del nombre de grans, a través de tractaments d'eliminació d'espiguetes durant la post-floració o tractaments d'ombreig durant la pre-floració del cultiu, van resultar en reduccions del creixement, EUR i taxa de fotosíntesi a la fulla durant la post-floració del cultiu. Aquests experiments on es va manipular el cultiu van permetre també determinar que la millora genètica va tenir una tendència a incrementar el grau de limitació per font durant la post-floració des de valors nuls en el cultivar antic fins a un nivell proper a la co-limitació en la línia mes moderna, la qual cosa podria generar una relació negativa entre el nombre de grans i el pes mitjà dels grans (PMG). No obstant això, els resultats d'aquest estudi mostren que la relació negativa entre el nombre de grans per m2 i el PMG és a causa d'increments en la contribució proporcional al nombre final de grans per m2, que són constitutivament més petits. Finalment, aquesta Tesi mostra que, més enllà de diferències en l'ajagut per si mateix, la millora genètica del blat fariner ha reduït la sensibilitat a les pèrdues del rendiment causades per l'ajagut. En general, els menors rendiments en de les plantes bolcades van estar associats a disminucions del nombre de grans per m2 i del PMG. La disminució del nombre de grans per m2 es va associar amb reduccions del creixement del cultiu, mentre que la reducció del PMG va estar aparentment relacionada a la reducció dels assimilats disponibles (creixement durant post-floració, així com carbohidrats solubles en aigua a floració), però també simultàniament a un efecte directe de l'ajagut sobre el pes potencial del gra (ja que les respostes del pes del gra a manipulacions de la relació font-destí va ser similar en cultius ajaguts i testimonis). Per tant, el balanç general entrefont-destí durant l'ompliment dels grans va ser similar en cultius no ajaguts i severament ajaguts. / La mejora genética de trigo ha tenido un importante rol en el aumento de los rendimientos durante el siglo XX. En general, los incrementos en los rendimientos se caracterizaron por una tendencia exponencial con los años de liberación de los cultivares: bajos incrementos durante la primera mitad del siglo seguido por una rápida ganancia en la segunda mitad. Sin embargo, muy pocos estudios se realizaron en condiciones mediterráneas, caracterizadas por veranos secos y calurosos, inviernos húmedos y suaves, y por una alta variabilidad interanual de las precipitaciones. Como la gran mayoría de trigo cultivado en España se realiza en estas condiciones particulares, el objetivo general de esta Tesis fue identificar los principales atributos eco-fisiológicos que han sido modificados por la mejora genética de trigo en la región mediterránea de España durante el siglo XX. Las características particulares de este ambiente permiten formular la hipótesis de que la mejora genética en condiciones mediterráneas podría haber seleccionado cultivares de alto rendimiento a través de diferentes vías fisiológicas a las exploradas en ambientes templados, lo que implica que los cultivares exitosos en este ambiente podrían expresar un comportamiento diferente, mas conservador, privilegiando la acumulación de reservas en vez de maximizar el número de granos por unidad de materia seca en floración. Se realizaron experimentos a campo durante cinco estaciones de crecimiento consecutivas, en ambientes de diferentes potenciales de rendimiento. Se analizaron genotipos de trigo harinero representativos de logros significativos de la mejora genética de trigo en España, los cuales fueron seleccionados debido a su éxito durante al menos una década en condiciones productivas o experimentales en la región mediterránea de España. Los genotipos incluían dos líneas avanzadas del programa de mejora genética de trigo harinero del IRTA, caracterizadas por un buen comportamiento en diversos ensayos comparativos. Se analizaron las tendencias en rendimiento, componentes del rendimiento y otros atributos fisiológicos de interés, pero también se desarrolló una visión prospectiva intentando identificar diferentes herramientas fisiológicas para determinar atributos claves de valor para la mejora genética futura. La mejora genética de trigo harinero en la región mediterránea de España ha incrementado dramáticamente los rendimientos entre los 1940s y 1970s, sin claras ganancias de los rendimientos durante las últimas décadas. Los incrementos del rendimiento en genotipos modernos fueron asociados a incrementos del índice de cosecha (IC) y del número de granos por m2. A pesar de que los genotipos modernos mostraron mayores IC que los antiguos, la falta de éxito en incrementar el rendimiento en las últimas décadas en la región mediterránea de España podría estar asociada al hecho de que la partición de recursos hacia los órganos reproductivos fue menor que en regiones de condiciones no mediterráneas, lo que demuestra que existe una parte importante de carbohidratos que no ha sido removilizada hacia los granos. El mayor número de destinos de los genotipos modernos generó una mayor demanda de recursos asociada a una mayor eficiencia en el uso de la radiación (EUR) durante la post-floración. El incremento en el número de granos por m2 se asoció a la disminución en el contenido de nitrógeno de los granos, corroborando que la acumulación de nitrógeno en los granos está regulada por el tamaño de la fuente. El mayor número de granos de los genotipos modernos se asoció con el número de granos por unidad de peso de espiga en floración o "eficiencia de fructificación" y con el peso seco de las espigas en floración, revelando la importancia del período en el cual se determinan los granos. Lo anterior demuestra que aún en ambientes mediterráneos el número de granos por m2 es el principal determinante del rendimiento y que incrementos futuros en el número de granos en genotipos modernos deberían estar asociados a mayores rendimientos. De hecho reducciones del número de granos, a través de tratamientos de desespiguillado durante la post-floración o de sombreo durante la pre-floración del cultivo resultaron en reducciones del crecimiento, EUR y tasa de fotosíntesis en hoja durante la post-floración. Estos experimentos manipulativos también permitieron determinar que la mejora genética tuvo una tendencia a incrementar el grado de limitación por fuente durante la post-floración desde valores nulos en el cultivar antiguo a un nivel cercano a la co-limitación en la línea más moderna. Esta co-limitación podría generar una relación negativa entre el número de granos y el peso medio de los granos (PMG). Sin embargo, resultados de este trabajo muestran que la relación negativa entre el número de granos por m2 y el PMG es debido a incrementos en la contribución proporcional al número final de granos por m2 de granos que son constitutivamente más pequeños. Finalmente, esta Tesis muestra que, mas allá de diferencias en encamado propiamente dicho, la mejora genética de trigo harinero ha reducido la sensibilidad a perdidas del rendimiento debido al encamado. En general, los menores rendimientos en plantas encamadas estuvieron asociados a disminuciones del número de granos por m2 y del PMG. La disminución del número de granos por m2 se asoció con reducciones del crecimiento del cultivo, mientras que la reducción del PMG estuvo aparentemente relacionada a la reducción de los asimilados disponibles (crecimiento durante post-floración, como así también carbohidratos solubles en agua en floración), pero también simultáneamente asociada a un efecto directo del encamado sobre el peso potencial del grano (ya que las respuestas del peso del grano a manipulaciones de la relación fuentes-destinos fue similar en conopeos encamados y controles). Por lo tanto, el balance general entre fuentes y destinos durante el llenado de los granos resultó ser similar en canopeos no encamados y severamente encamados. / Wheat breeding has played an important role in increasing yields during the 20th century. In general, the increase in yield was characterised by an exponential trend with the year of release of the cultivars: slow increase during the first half of the century followed by a fast gain in the second half. However, very few studies were conducted under Mediterranean conditions characterized by a dry and hot summer, a mild and wet winter, and by a high variability in the year-to-year rainfall. As the vast majority of wheat in Spain is grown under these particular conditions, the aim of this Thesis was to identify the main eco-physiological attributes that have been modified by bread wheat breeding in Mediterranean Spain during the 20th century. The particularity of this environment allowed the hypothesis that under Mediterranean conditions breeders may have selected for high yields through different physiological avenues to those explored in other temperate regions implying that cultivars successfully performing in this environment might express a different, more conservative, behaviour, privileging reserve accumulation rather than maximising grain number per unit of crop dry matter at anthesis. Field experiments were conducted during five consecutive growing seasons, under different environmental backgrounds mainly characterised by distinct yield potentials. We tested bread wheat genotypes representing important steps in wheat breeding in Spain selected due to their success during at least a decade in farm or experimental crops in the Mediterranean region of Spain, including two advanced breeding lines of IRTA's bread wheat programme performing consistently well in several comparative trials. Descriptive trends in yield, yield components and other physiological attributes were analysed, but also a more complex prospective physiological approach was developed in order to determine key physiological traits of value for future breeding. Bread wheat breeding in Mediterranean Spain has dramatically increased yields between the 1940s and 1970s with no clear gains in yield during the last decades. The increase of yield in modern genotypes was associated to the increase of harvest index (HI) and the number of grains per m2. The lack of success in improving wheat yields in Mediterranean Spain during the last decades could be associated to the fact that although modern genotypes had higher HI than their older counterparts, the resource partitioning to reproductive organs was lower than those reported under non-Mediterranean conditions, showing that there was an important part of the carbohydrates that were not remobilised to grains. The higher sink size of modern genotypes generated higher resource demand associated to higher post-anthesis radiation use efficiency (RUE). The increase in the number of grains per m2 was associated to the decrease in grain nitrogen content corroborating that the accumulation of nitrogen in the grains is source-limited. The higher grain number of modern genotypes was associated to both the number of grains per unit of spike dry weight at anthesis, or "fruiting efficiency", and the spike dry weight at anthesis, revealing the relevance of the grain determination period. This shows that even under the Mediterranean environment the number of grains per m2 is the main determinant of yield and that further increases of the grain number in modern genotypes would be associated to higher yields. In fact, decreasing grain number by post-anthesis spike trimming or pre-anthesis shading resulted in reductions of crop growth, RUE and leaf photosynthetic rate during post-anthesis. These manipulative experiments also showed that breeding tended to increase the degree of source-limitation during post-anthesis from negligible values in the oldest cultivars to a sort of co-limitation in the most modern line, a fact that could generate a negative correlation between the grain number and average grain weight (AGW). However, the results of this work show that the negative relationship between the number of grains per m2 and the AGW is produced by increases in the proportional contribution to the final number of grains per m2 of grains that are constitutively smaller. Finally, this Thesis shows that yield sensitivity to lodging, beyond differences in lodging itself, has been reduced by bread wheat breeding. In general, the lower yields in lodged plants were associated to the decrease of both the number of grains per m2 and the AGW. The decrease of the number of grains per m2 was associated to a reduction in crop growth, while the AGW loss was apparently simultaneously related to the reduction of available assimilates (crop growth during post anthesis as well as water soluble carbohydrates at anthesis) and to a direct effect of lodging on grain weight potential (as grain weight responses to source-sink manipulations were similar in lodged and un-lodged canopies). Thus it appears that overall grain filling in un-lodged and instrongly lodged canopies was similarly balanced in terms of source-sink ratios.

The purpose of this thesis is to provide information and a deeper understanding of how the Russian cultural phenomenon blat affects the possibility for Swedish companies to conduct business in the Russian market. In order to conduct this research, relevant aspects of the phenomenon has been demonstrated, identified and analysed in relation to culture, networks and internationalization. This thesis follows a deductive approach, as the research topic is considered rather unexplored. In an attempt to acquire deeper information, a qualitative research method provides deeper understanding how the topic affects Swedish companies. The literature review chapter forms the base of this thesis as it includes theories related to culture, networks, the cultural phenomenon of blat and internationalization. Theories have formed the conceptual framework in an effort to demonstrate connections between theories. The empirical findings have been collected in order to analyse the data in relation to the theories, where the empirics drive from multiple case studies upon Swedish companies. The analysis chapter is structured in accordance with the conceptual framework, where a discussion of the differences and dissimilarities between theories and empirical findings are included. In the following chapter, the conclusion constitutes from theory, empirical findings and analysed data. Moreover, the final chapter consist of implications, recommendations, limitations and suggestions for further research. The main theoretical implications, engage in fill the research gap and addresses blat in an international situation connected to social networks and culture. The main practical implications indicate that the cultural phenomenon blat is not a necessity for Swedish companies when internationalizing to the Russian market although it may facilitate the process. It becomes more important to understand blat as companies increase their market commitment.

Blat, or the exchange of favors among friends, played a key role in the Soviet Union. The ability to use connections to gain access to hard-to-find goods or services was practically indispensible in the shortage economy. But blat has also been important in the post-Soviet environment, particularly in business. People with powerful connections have achieved success, while those outside of the business networks have been left behind. Thus, the ability to establish and maintain connections determines who succeeds in Russian business today. I argue that this dynamic significantly disadvantages foreign businesses in Russia because it favors insiders, is difficult for foreigners to understand, and most importantly, leads foreign companies into ethically questionable practices that are unacceptable in international business. Using the case of IKEA’s experiences in the Russian market, I hope to investigate whether this theory can inform our understanding of foreign businesses’ experiences in Russia.

El cànem (Cannabis sativa L.) és un cultiu que desperta en l'actualitat un gran interès per ser font de múltiples productes industrials renovables i tenir el perfil adequat per ajudar a establir sistemes agrícoles sostenibles, a més de ser un cultiu respectuós amb el medi ambient. L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar agronòmicament diferents aspectes el cànem. En particular es pretén: i) estudiar l'efecte d'algunes tècniques culturals (adob nitrogenat, dosi sembra i data collita, així com culti-var) en el creixement del cultiu i la producció del cànem i ii) quantificar el possible efecte beneficiós del cànem com a precedent cultural del blat. Es van dur a terme tres assaig de camp des de l'any 1995 al 1999 a Merlès (42o N, 1o 99' E; 525 m d'altitud; 700 mm), als secans frescals del nord-est d'Espanya on cànem i blat es cultiven habitualment en rotació, en un sòl franc-arenòs i bàsic (pH=8,2; M.O.=1,7%). La densitat de cultiu del cànem va decréixer entre naixença i collita, més intensament a mida que adob N i dosi de sembra van augmentar. La densitat a naixença i l'autoaclarida van variar amb l'any, fet que pot resultar en una fibra de qualitat variable en secà. Adob N i dosi de sembra van afectar el creixement, rendiment i partició de la biomassa. El rendiment de biomassa (8814 kg ha-1) es va incrementar amb el N, si bé la dosi N òptima va variar amb l'any i la collita (30-50 kg N ha-1) i va ser superior per al cultiu per a gra i fibra, respecte al cultiu només per a fibra. El rendiment de biomassa i gra va decréixer a l'augmentar la dosi de sembra, mentre que la proporció de tija a la biomassa i de fibra cortical a la tija es van incrementar, si bé no justifiquen l'ús de dosis elevades, i uns 30 kg llavor ha-1 serien adequats per a la producció de gra i fibra en les condicions de l'assaig. Les culti-vars espanyoles Delta 405 i Delta-Llosa van tenir un rendi-ment de gra superior a Futura77 (francesa), però no es van diferenciar per als altres paràmetres. La presència de plantes mascle va ser important (10-35%), malgrat tractar-se de cv. monoiques.El cànem seria un bon precedent per al blat. L'efecte rotació -increment de rendiment de gra del blat rere cànem respecte al blat monocultiu- va ser de 1368 kg ha-1(47%) de mitjana, el qual va sorgir de l'increment del número d'espigues m-2 i del pes de 1000 grans. L'efecte rotació es va estendre al segon any de blat rere cànem (156 kg ha-1) i es va esvair per al tercer any de blat rere cànem, on rotació i monocultiu van mostrar rendiments similars. L'efecte rotació va variar amb l'adobat aplicat al cànem precedent. No adobar-lo, o reduir-ne dràsticament la dosi N, va disminuir el rendiment del cànem, va limitar l'increment de rendiment del següent blat i no va reduir el N nítric residual en el sòl després de la collita del cànem, ni a filloleig ni després de la collita del següent blat. És a dir, el N nítric residual que va deixar el cànem no seria el responsable de l'efecte rotació, sinó que suggereix relacionar-se amb la quantitat de fulla caiguda al sòl, a través d'algun dels seus components, a més de l'augment de l'estabilitat dels agregats del sòl que va originar el cànem. Tanmateix, aquest treball no va permetre explicar completament com el cànem va incrementar el rendiment del blat. A diferència del blat, el cànem es va adaptar bé al monocultiu, ja que va mostrar resultats similars al cànem en rotació.Es conclou que el cànem és un cultiu apropiat per als secans frescals, donat que va ser un bon precedent del blat, la producció de fibra va ser força estable i va destacar per tenir un rendiment de gra superior al que obtenen al centre i nord d'Europa, a més de no necessitar fitosanitaris i ajudar a suprimir les males herbes. I més en uns moments en què es parla de sostenibilitat, de rotacions de cultius i de reducció de fitosanitaris. No obstant, encara queda molt per investigar, com per exemple el motiu de l'increment de rendiment del blat rere cànem i si es poden obtenir culti-vars de cànem més ben adaptades a les condicions Mediterrànies. / El cáñamo (Cannabis sativa L) es un cultivo que despierta gran interés en la actualidad por ser fuente de múltiples productos industriales renovables y tener el perfil adecuado para ayudar a establecer sistemas agrícolas sostenibles, siendo un cultivo respetuoso con el medio ambiente. El objetivo principal de esta tesis es estudiar agronómicamente diferentes aspectos del cáñamo. En particular se pretende: i) estudiar el efecto de algunas técnicas culturales (abono nitrogenado, dosis siembra y fecha cosecha, así como cultivar) en el desarrollo del cultivo y la producción del cáñamo y ii) cuantificar el posible efecto beneficioso del cáñamo como precedente cultural del trigo. Se llevaron a cabo tres ensayos de campo desde el año 1995 al 1999 en Merlès (Barcelona; 42º N, 1º 99' E; 525 m altitud; 700 mm), en los secanos frescales del nordeste de España donde cáñamo y trigo se cultivan habitualmente en rotación, en un suelo franco-arenoso y básico (pH= 8,2; M.O.=1,7%). La densidad de cultivo del cáñamo disminuyó entre la nascencia y la cosecha, de forma más intensa al aumentar la dosis de N y de siembra. La densidad a nascencia y el autoaclareo variaron con el año, lo que puede resultar en una fibra de calidad variable en secano. Abono N y dosis de siembra afectaron al crecimiento, rendimiento y partición de la biomasa. El rendimiento de biomasa (8814 kg ha-1) se incrementó con el abono N, aunque la dosis óptima varió con el año y el momento de la cosecha (30-150 kg N ha-1) y fue superior para el cultivo para grano y fibra, respecto al cultivo solo para fibra. El rendimiento de biomasa y grano decreció al aumentar la dosis de siembra, mientras que la proporción de tallo en la biomasa y de fibra cortical en el tallo incrementaron, si bien no justifican el uso de dosis de siembra elevadas, y unos 30 kg semilla ha-1 serían adecuados para la producción de grano y fibra en las condiciones del ensayo. Los cultivares españoles Delta 405 y Delta-Llosa presentaron un rendi-miento de grano superior a Futura 77 (francesa), pero no se diferenciaron para el resto de parámetros. La presencia de plantas macho fue importante (10-35%), a pesar de ser cultivares monoicos.El cáñamo sería un buen precedente para el trigo. El efecto rotación -incremento de rendimiento de grano de trigo después de cáñamo respecto al trigo monocultivo- fue de 1368 kg ha-1 (47%) de media, el cual surgió del incremento del número de espigas m-2 y del peso de 1000 granos. El efecto rotación se extendió al segundo año de trigo después de cáñamo (156 kg ha-1) y desapareció para el tercer año de trigo después de cáñamo, donde rotación y monocultivo presentaron rendimientos similares. El efecto rotación varió con el abono aplicado al cáñamo precedente. No abonarlo, o reducir drásticamente la dosis de N, disminuyó el rendimiento del cáñamo, limitó el incremento del rendimiento del siguiente trigo y no disminuyó el N nítrico residual en el suelo después de la cosecha del cáñamo, ni en el ahijado ni después de la cosecha del siguiente trigo. O sea, el N nítrico residual que deja el cáñamo no sería el responsable del efecto rotación, sino que sugiere estar relacionado con la cantidad de hoja caída al suelo, a través de alguno de sus componentes, además del aumento de la estabilidad de los agregados del suelo que originó el cáñamo. Sin embargo, este trabajo no permitió explicar completamente como el cáñamo incrementó el rendimiento del trigo. A diferencia del trigo, el cáñamo se adaptó bien al monocultivo, dado que mostró resultados similares al cáñamo en rotación.Se concluye que el cáñamo es un cultivo apropiado para los secanos frescales, ya que fue un buen precedente del trigo, la producción de fibra fue bastante estable y tuvo un rendimiento de grano superior al que obtienen en el centro y norte de Europa, además de no necesitar fitosani-tarios y ayudar a suprimir malas hierbas. Y más aún en estos momentos en los que se habla de sostenibilidad, de rotaciones de cultivos y de reducción de fitosanitarios. No obstante, aún queda mucho por investigar, como por ejemplo el motivo del incremento de rendimiento del trigo y si se pueden obtener cultivares de cáñamo mejor adaptados a las condiciones mediterráneas. / Hemp (Cannabis sativa L.) is currently awakening great interest as a source of many renewable industrial products with a suitable profile to fit into sustainable farming systems, being an environmentally friendly crop. The main aim of this thesis was to study some hemp features agronomically. The specific objectives were: i) to study the effect of some cultural techniques (nitrogen fertilization, seeding rate, harvest date and cultivar) on crop development and hemp production and ii) to quantify the possible beneficial effect of hemp as a cultural precedent to wheat. Three field trials were carried out between 1995 and 1999 in Merlès (420 N, 10 99' E; 525 m above sea level; 700 mm average rainfall) in rainfed Temperate Mediterranean areas of northeastern Spain, where hemp and wheat are traditionally grown in rotation, in a sandy-loam, basic soil (pH=8.2; O.M.=1.7%).Plant density of hemp decreased between emergence and harvest especially when N dose and seeding rate increased. Plant density at emergence and self-thinning varied according to the year, which may result in a variable fibre quality under rainfed conditions. N fertilization and seeding rate affected growth, and yield and partitioning of biomass dry matter. The biomass yield (8814 kg ha-1) increased with N fertilizer, although the optimum N rate varied with the year and harvest date (30-150 kg N ha-1) and was higher when hemp was grown for seed and fibre rather than fibre alone. Both biomass and grain yield decreased when seeding rate increased, while proportion of stem in the biomass and bark fibre in the stem increased. Nevertheless, this does not justify using high seeding rates and about 30 kg seed ha-1 should be adequate for seed and fibre production. The Spanish cultivars Delta 405 and Delta-Llosa produced higher seed yield than Futura 77 (French), but no significant differences were found for other parameters. The male plants ratio was important (10-35%) although cultivars used are monoecious.Hemp is a good precedent for wheat. The rotation effect, expressed as the increase in grain yield of wheat after hemp compared to wheat monoculture, was 1368 kg ha-1 (47%) on average, which came from an increase in the number of spikes m-2 and from 1000 kernel weight. The rotation effect extended to a second year of wheat after hemp (156 kg ha-1) and disappeared in the third year of wheat after hemp, where rotation and monoculture showed similar yields. The rotation effect varied with the fertilizer applied to hemp. Non-fertilizing or drastically reducing the N rate applied to hemp decreased hemp yield, limited the yield of the following wheat and did not reduce residual soil NO3- after hemp harvest, at tillering or after the harvest of the following wheat. Thus, the residual soil NO3- left by hemp should not be responsible for the rotation effect, but seems to be related to the amount of leaf left in the soil through some of its components, apart from the increase in the stability of soil aggregates caused by hemp. However, this study did not allow a complete explanation of how hemp increased the yield of wheat. Unlike wheat, hemp proved to be well adapted to monoculture, since no significant differences with hemp rotation were found.It is concluded that hemp is a suitable crop for the rainfed Temperate Mediterranean areas as it was an excellent precedent to wheat, the production of fibre was quite stable and it gave higher grain yields than those obtained in the centre and north of Europe, moreover, hemp does not need biocides and helps to suppress weeds. It is even more appropriate nowadays when it is agreed that farming systems should become more sustainable, using appropriate crop rotations and applying less biocides. Nevertheless, there is still much research to be done, such as the cause of the increase in wheat yield after hemp and whether it is possible to obtain hemp cultivars better adapted to Mediterranean conditions.

Uno de los objetivos fundamentales de la mejora de trigo duro es la obtención devariedades que tengan un gluten fuerte y elástico, satisfactorio para la producción depastas de alta calidad. Para tal fin, una estrategia es la Incorporación de materialgenético de otras especies próximas al trigo duro.En trigo harinero se han dedicado muchos esfuerzos a la obtención de genotipos con latranslocación 1BL/1R5, que se relaciona con mejores características agronómicas, talescomo resistencia a enfermedades y un mayor rendimiento. Debido a ello en el CentroInternacional de Mejoramiento de Maíz y Trigo (CIMMYT) se ha Incorporado latranslocación 1E5L/1R5 al trigo duro. Sin embargo, la Influencia de dicha translocación enesta especie, tanto en sus características agronómicas como en la calidad, es pococonocida. Por ello, el siguiente trabajo se planteó con el objetivo principal de evaluar lasdiferencias que presentan los trigos duros con translocación 1E3L/1RS procedentes delcultivar Altar 04, en algunas características agronómicas, bioquímicas y de calidad.El material vegetal que se utilizó en este trabajo fue obtenido por CIMMYT, evaluándoseocho líneas isogénicas, cuatro de ellas con la translocación cromosómica 1E5L/1RS (1RS) yotras cuatro sin dicha translocación (1EJS), además de incluir el progenitor Altar 04 y alcultivar Vltrón como testigo local.Los ensayos se realizaron en dos ambientes de México 1993-94 (uno con cinco riegos yotro con un riego) y en cuatro ambientes de España durante los ciclos 1994-95 y 1995-96 (Torregrossa 1994-95 y 1995-96, La Tallada 1995-96 y Jerez de la Frontera 1995-96). Además, en el ciclo 1995-96 se realizaron tres ensayos de fertilización nitrogenadacon tres niveles de nitrógeno: Control (50 UNF/ha de N en presiembra + 6>0 UFN/ha enencañado), Fraccionada (5O UFN/ha en presiembra + 30 UFN/ha encañado + 50 UFN/haen antesis) y Baja (5O UFN/ha en presiembra + 3O UFN/ha en encañado).La evaluación agronómica de los materiales sembrados se basó en el rendimiento y suscomponentes. La Influencia de la translocación en la calidad se analizó a partir dedeterminaciones relacionadas con aspectos físicos y físico-químicos del grano, -conanálisis reológicos de las masas, con observaciones sobre la elaboración y cocción delespagueti y con una evaluación de la estructura física del gluten por microscopía debarrido. Por último, se realizó una evaluación bioquímica de las proteínas de reserva delgrano y gluten.Los resultados de la evaluación agronómica Indicaron que el ambiente fue el factordeterminante en la variabilidad de los parámetros medidos, for otra parte, no sedetectaron diferencias claras entre las líneas isogénicas 1RS y 155, ya que, si bienexistieron valores medios significativamente mayores en n° de espigas/m2 y n° de granos/m2en los 1155, el peso de mil granos fue significativamente mayor en los 1RS. Estopudo influir en que se produjera un efecto compensatorio de tal forma que no existierondiferencias significativas en rendimiento de grano entre genotipos 155 y 1RS. Por otraparte, no se encontró una influencia clara de la fertilización nitrogenada en el rendimientoy sus componentes.En las características físicas del grano, aunque en algunos parámetros se encontrarondiferencias significativas entre los genotipos 1E5S y 1RS, las magnitudes fueron pequeñasy variaron significativamente entre los ambientes y tratamientos de fertilizaciónnitrogenada, por lo cual no se encontró una ventaja clara y apreciablemente grande de lapresencia del brazo 1RS en calidad física del grano de trigo duro.En las determinaciones físico-químicas y reológicas realizadas, sólo en Intensidad delcolor amarillo y cantidad de proteínas los 1RS mostraron valores mayores a los genotipos155. En otros, como cantidad e índice de gluten, volumen de sedimentación, propiedadesde mezclado, características alveográficas y textura de masas, los genotipos 1RSmostraron una calidad significativamente inferior en comparación a los genotiposnormales. Resultados similares se obtuvieron en la evaluación fíe la cocción delespaguetti. Además, los niveles de calidad mostrados por los genotipos 1RS fue tal queharía difícil su aprovechamiento en la elaboración de pastas y otros posibles productos.La calidad Inferior de las isolíneas 1RS también se puso de manifiesto en la estructurafísica del gluten, la cual se analizó en un microscopio electrónico de barrido, donde seobservó que el gluten del trigo 155 posee una estructura tridimensional apreciablementemás compacta, cerrada y continua que la estructura de los genotipos 1RS.La calidad inferior de los líneas Isogénlcas con translocación 1E5L/1RS (1RS) se explicó através de los resultados obtenidos en el análisis bioquímico de la proteínas de reserva. Enel fraccionamiento de las proteínas por SDS-PAGE y A-PAGE, mientras las líneasIsogénlcas normales (1BS) mostraron tener las subunldades de proteínas codificadas porel loci Glu-£>3/GI¡-&1, las líneas Isogénlcas 1RS en todo momento carecieron de éstas.Memas, por el fraccionamiento y cuantlflcaclón de las proteínas por RP-HPLC, seencontró que la fracción Glu LMW-6> marcó la principal diferencia cuantitativa entregenotipos 1B5 y 1RS. Como promedio de los valores medios de los ensayos, los genotipos1RS tuvieron 26% de las Glu LMW-& halladas en los genotipos 155.Así pues, con base a los resultados de este trabajo se puede concluir que la calidadinferior de los trigos duros con la translocación 1BL/1R5 fue principalmente determinadapor la carencia de las subunldades Glu LMW-B> codificadas por el locus Glu 03, las cualesrepresentaron un proporción Importante de las proteínas de reserva de los trigos durosnormales estudiados.

Las especies de pulgones más abundantes en los campos de maíz de Lleida sonRhopalosiphumpadi (L.), Sitobion avenas (F.) y Metopolophium dirhodum (Walker).La dinámica poblacional de los pulgones viene definida por tres fases, 1)Colonización: Desde la nascencia de las plantas de maíz hasta finales de junio esta fasey caracterizada por la presencia de las tres especies y colonias formadas por alados yninfas jóvenes. 2) Escasez de las poblaciones: Desde julio hasta mediados o finales deagosto. 3) Recuperación de las poblaciones de pulgones, con la presencia casi exclusivade R. padi.A lo largo de todo el ciclo se constató la presencia de fauna auxiliar formada enmayor número por depredadores polífagos. En las primeras semanas se contabilizanbásicamente arañas, carábidos y dermápteros, posteriormente el cultivo es colonizadopor heterópíeros, coccinélidos, neurópteros y otras especies de menor importanciarelativa (sílfidos, cecidómidos e himenópteros parasitoides).La importancia de los enemigos naturales en la dinámica de los pulgones esfundamental tal y como se demuestra en un experimento de exclusión en campo y untest de depredación en laboratorio. Esta importancia viene marcada por una presenciacontinua y abundante, por el carácter polífago de los depredadores, por la grancapacidad depredadora de algunos de ellos y por la capacidad de regular las poblacionesde pulgones.Otro elemento esencial en la evolución de las poblaciones de pulgones es latemperatura, siendo R. padi la especie más adaptada a las altas temperaturas, seguida deSLavenae y de M. dirhodum, lo que explicaría que R, padi es prácticamente la únicaespecie a partir de julio. La temperatura puede ser la responsable en mayor grado deldescenso poblacional en las últimas semanas de la primera fase de colonización de lospulgones y, sobre todo, en la fase de disminución o desaparición de las poblaciones depulgones.Las dos medidas de control estudiadas (tratamientos insecticidas al suelo ymanejo de la fecha de siembra) no parecen ser opciones idóneas para el control de lospulgones del maíz. En el primer caso por su escasa efectividad en el tiempo (máxima de8 días) y por provocar un aumento posterior de las poblaciones de pulgones, debido enparte a un efecto de los tratamientos insecticidas sobre los depredadores contabilizadosen las trampas de gravedad. En el caso del manejo de la fecha de siembra, se ha podidocomprobar que siembras tardías escapan parcialmente a la colonización de los pulgonesdel maíz, lo que podría ser interesante como medida de control de daños directosprovocados por los pulgones, pero probablemente de escasa eficacia en el caso delcontrol de las virosis transmitidas por los pulgones.

Under Mediterranean environments water and nitrogen (N) are considered the two factors most strongly limiting crop productivity. Wheat (bread and durum) and barley are the main crops grown in dryland Mediterranean environments. Within the Mediterranean basin, wheat is usually cultivated in rotations with other crops under relatively humid zones while barley is sown as a monoculture in the driest zones. Reasons behind barley monoculture are based on an hypothetical barley yield advantage over wheat under stressed environments. However, information about direct comparison between wheat (bread or durum) and barley is not abundant for the Mediterranean basin (nor for other Mediterranean regions). Neither grain yield nor biomass production, water use, nitrogen use or their use efficiency have been compared for the three species to justify the preference of one of them in monoculture in the more scarce resource availability environments. The main objective of the present thesis was to assess the response of wheat (bread and durum) and barley in terms of productivity to different water and nitrogen availabilities within the Mediterranean conditions of dryland cereal regions of Catalonia. Within the main objective two specific objectives were formulated (i) to provide empirical support to the generalized hypothesis of a better performance of barley than wheat under stress conditions, and (ii) to analyze if N fertilization could be a management tool to increase grain yield under stressful Mediterranean conditions for small grain cereals (in cases in which soil N were low). To fulfil the objectives data taken from a literature revision, and historical and regional data were analysed combined with those from five field experiments that were carried-out using different combinations of water and N availabilities for a typical well-adapted and representative cultivar of bread wheat, durum wheat and barley during 2003/04 to 2006/07 growing seasons in a typical dryland region of Catalonia where barley represent c. 80 % of the total cereal acreage. Across all the experimental conditions grain yield of the three species varied widely from c. 1 to 10 Mg ha-1. Under the driest and poorest yielding conditions barley presented similar yields to wheat (bread and durum) using the experimental data, but also using the bibliographic, historical and regional data, indicating an unjustified barley monoculture in terms of productivity. Despite similar yield between durum wheat and barley a lower stability in grain weight was observed for the case of durum wheat. Neither water use or N use or their use efficiencies supported the hypothesised advantage of barley over wheat across the driest experimental conditions. Water availability and N fertilization modified grain yield, biomass and resource use efficiency. In the present thesis, it was evidenced with realistic field data for the first time that of the degree of co-limitation between factors (N and water in this case) may affect yields as well as water use efficiency of small grain cereals, which had been previously proposed but using simulation models for wheat production in Australia.

Aquesta tesi doctoral s'engloba dins d'un projecte general d'estudi de gens implicats en l'embriogènesi del blat de moro. L'embriogènesi del blat de moro, i en general la de totes les plantes superiors, es dóna en tres etapes: una primera etapa on es diferencien tots els diversos teixits que formaran l'embrió, una segona etapa on l'embrió acumula productes de reserva i un tercer període, la dormància, que finalitza quan les condicions ambientals són les idònies per a la germinació. En el laboratori estàvem interessats, concretament, en l'estudi de gens implicats en la primera etapa morfogenètica, on els diferents teixits i estructures embrionàries queden definides. Per tal d'estudiar gens que s'expressaven en aquest període, una de les estratègies que es va realitzar fou un crivellat diferencial entre teixit embrionari i teixit de planta adulta. D'entre els diferents clons obtinguts, un corresponia a un clon parcial que presentava similitud amb receptors quinasa i que fou objecte d'estudi. A partir d'aquest clon es va obtenir el clon complet i es va anomenar MARK (per Maize Atypical Receptor Kinase). MARK presenta una estructura típica d'un receptor quinasa amb un domini extracel.lular, que conté 6 còpies imperfectes de LRR (Leucine- Rich Repeats), un únic domini transmembrana i un domini quinasa intracel.lular. El domini quinasa de MARK presenta, però, algunes variacions en els residus aminoacídics que es consideren claus per a la funció catalítica dels dominis quinasa. En concret cinc dels aminoàcids considerats essencials per a la fosforilació es troben substituits en el domini quinasa de MARK (DK-MARK). Els experiments de fosforilació in vitro que es van realitzar al laboratori, van mostrar com MARK era incapaç de fosforilar in vitro. Aquesta característica no és, però, exclusiva de MARK. Una búsqueda en les bases de dades ens van permetre identificar altres seqüències que també presentaven els mateixos o altres canvis en aquestes posicions aminoacídiques. En les bases de dades de plantes es van identificar un conjunt de seqüències genòmiques o ESTs amb aquestes característiques i només una d'elles, la proteïna TMKL1 d'Arabidopsis, ha sigut descrita com un receptor quinasa incapaç de fosforilar in vitro. Respecte a la búsqueda de receptors similars a MARK en les bases de dades d'animals, es van identificar també un conjunt de proteïnes que, en alguns casos, s'ha descrit que no tenen activitat quinasa in vivo. Per exemple, un dels casos més ben estudiats és el del receptor erbB3 que forma part de la família de receptors del EGF (Epidermal Growth Factor). Aquesta família de receptors està formada per 4 receptors: erbB1, erbB2, erbB3 i erbB4, dels quals només l'erbB3 no presenta activitat catalítica. S'ha descrit que erbB3 és capaç, tot i no fosforilar in vivo, de participar activament en la transducció del senyal formant heterodímers amb els altres membres de la família. Així, erbB3 és fosforilat pel seu partner i pot iniciar la cascada de transducció del senyal. La participació d'erbB3 en la transducció del senyal és essencial ja que embrions de ratolí knock-out pel gen erbB3 són inviables. Així doncs, el fet que receptors quinasa catalíticament inactius participin en les cascades de transducció del senyal, suggereix l'existència de nous mecanismes d'acció per a la transducció del senyal. Per tant, l'objectiu d'aquest treball fou l'estudi del mecanisme d'acció de MARK mitjançant la caracterització les proteïnes capaces d'interaccionar amb el seu domini quinasa. Per tal d'assolir aquest objectiu, es va realitzar un crivellat de doble-híbrid amb una llibreria de cDNA d'embrions de blat de moro de 7 DAP. D'aquest crivellat es va obtenir un conjunt de possibles clons positius que foren seqüenciats i entre els quals es van escollir per un estudi més detallat aquells que s'havien obtingut més vegades com a clons independents. Aquests clons codificaven per: una SAMDC (S-Adenosil Descarboxilasa), una eIF5 (Eukaryotic translation initiation), una hypothetical protein, una unknown protein, una gamma-adaptina i una MAP4K. Amb aquests 6 clons es van fer estudis in vitro i in vivo per tal de confirmar al seva interacció amb DK-MARK. Els estudis in vivo es van realitzar amb la soca de llevat AH109, una soca més astringent que la utilitzada en el crivellat, ja que presenta tres gens marcadors: Histidina, Adenina i Lacz. Els resultats obtinguts van mostrar que els clons codificants per SAMDC i eIF5 no van créixer en un medi selectiu per His i Ade i, per tant o es tracta de falsos positius del sistema o la seva interacció amb DK-MARK és dèbil. D'altra banda, la resta dels clons analitzats (proteïna hipotètica, una proteïna de funció desconeguda, la gamma-adaptina i una MAP4K) van créixer en medis en absència de Histidina i Adenina. Els assatjos de b-galactosidasa van ser tots positius a excepció de la proteïna hipotètica suggerint que potser aquesta interacció sigui més feble. D'altra banda també es van realitzar estudis in vitro amb la tècnica del pull-down. Els resultats obtinguts amb aquesta tècnica van recolzar els obtinguts en cèl.lules de llevat, ja que tots els clons analitzats a excepció dels codificants per SAMDC i eIF5 van donar un resultat d'interacció amb KD-MARK in vitro positiu. Davant aquests resultats ens vam centrar en l'estudi de la proteïna similar a MAP4K, doncs algunes proteïnes de la seva família s'han relacionat amb receptors de membrana. Els clons que es va obtenir del crivellat codificaven per una proteïna similar amb el domini C-terminal a les proteïnes BnMAP4Ka1 i a2 de Brassica napus. Aquestes proteïnes presenten una forta similitud de seqüència amb proteïnes de la família GCK/SPS1 que formen part d'un grup particular de MAPK relacionades amb la proteïna Ste20 (sterile 20 protein) de llevat. Ste20p activa la MAP3K de llevat Ste11 directament per fosforilació, transduint d'aquesta manera el senyal del receptor de feromones de creuament de les cèl.lules de llevat i es pot, doncs, considerar com una proteïna del tipus MAP4K (mitogen-activated protein kinase kinase kinase kinase). En els darrers anys, s'han identificat un gran nombre de proteïnes similars a Ste20: fins a una trentena en mamífers, en Drosophila, en Caenorhabditis elegans i en altres organismes. Segons la seva estructura aminoacídica, la família Ste20 s'ha classificat en dues subfamílies: les proteïnes STE20/PAK (p21-activated kinases) i la subfamília GCK/SPS1 (germinal center kinases). Les dues subfamílies estan formades per proteïnes que contenen un domini quinasa i un domini regulador, però, mentre que les proteïnes PAK presenten el domini quinasa en la part C-terminal, les GCKs el presenten en la regió N terminal. Les proteïnes GCK presenten una elevada diversitat estructural en el domini regulador permetent la seva classificació en 6 subfamílies. Mitjançant la tècnica del RACE es va obtenir el clon de cDNA complet que es va anomenar MIK (MARK Interacting Kinase). Amb la tècnica del Southern blot es va poder determinar que el gen MIK és un gen de còpia única en el genoma de blat de moro. Per tal d'analitzar la possible interacció entre DK-MARK i MIK, es va estudiar tant el patró d'expressió d'ambdós gens com el seu patró d'acumulació d'ambdues proteïnes durant l'embriogènesi del blat de moro. El patró d'expressió, analitzat per Northen blot va mostrar uns patrons coincidents al llarg de l'embriogènesi des del seu inici fins als 20 DAP amb una acumulació màxima de mRNA en embrions de 15 DAP. D'altra banda per tal d'estudiar el patró d'acumulació de la proteïna MIK així com per comparar-lo amb el de MARK, es van realitzar estudis de Westerns blot. Els resultats també van mostrar una coincidència en el temps de l'acumulació de les proteïnes MARK i MIK durant l'embriogènesi de blat de moro amb una major acumulació en embrions de 15 i 20 DAP. Es van dur a terme també estudis d'immunolocalitzacions sobre embrions de blat de moro de 15 DAP per tal d'estudiar en quins teixits s'acumulaven ambdues proteïnes. Les immunolocalitzacions van mostrar una major acumulació tant de MARK com de MIK en les zones meristemàtiques i en el teixit vascular sobretot del coleòptil on s'aprecia una forta co-localització de MARK i MIK. Totes aquestes dades són compatibles, doncs, amb una possible interacció de les proteïnes MARK i MIK, tot i que no la demostren. Per tal de demostrar la interacció es van realitzar experiments d'immunoprecipitació in vivo a partir d'extractes d'embrions. Malauradament, els resultats no són clars i en aquests moments en el laboratori s'estan posant a punt aquests experiments. També es van realitzar estudis comparatius de seqüència amb diferents proteïnes de la família GCK, mostrant una major similitud amb les proteïnes de la subfamília GCK-III. La subfamília GCK-III ha estat molt poc estudiada i en formen part un conjunt de proteïnes amb funcions molt diverses des de l'apoptosi, la citoquinesi o l'anòxia cel.lular. Per tant, la similitud de seqüència possiblement fa referència a una conservació en el mecanisme d'acció més que no pas a una conservació funcional. La possible interacció de MARK amb el domini C-terminal de MIK (el domini regulador) podria activar aquesta última iniciant una cascada de transducció del senyal en un model en el que una proteïna del tipus GCK-III faria de lligam directa entre un receptor de membrana i una cascada de senyalització intracel.lular. Aquest tipus de lligam entre un recepctor de membrana i mòduls intracel.lulars de senyalització s'ha descrit per a altres proteïnes GCK, si bé no directament sinó a través de proteïnes adaptadores. D'altra banda, la interacció directa de MARK, un receptor quinasa atípic que no té activitat catalítica, amb MIK suggereix un mecanisme on receptors atípics podrien interaccionar en la transducció del senyal activant la via de les MAPK.

Businesses today are constantly on the lookout for new investment opportunities. Often, they have to move away from their home market and enter new countries in order to continue to grow. One question that is sometimes omitted when planning such moves is that of corruption. Especially when moving into transition economies, the issue of corruption can be an obscure and complex one, on which little research has been made to date. Russia is one such economy, with a huge investment potential, but very unclear rules about how business is and should be conducted. It would be interesting to see to what extent corruption in Russia has affected Swedish companies’ entry strategies in the Russian market. The method chosen for the purpose of this thesis was to conduct a survey of 20 Swedish firms currently present in Russia. We also conducted interviews with 3 experts in the field of Russian business, and one representative of a Swedish firm considering expanding their operations in Russia. This combination of quantitative and qualitative methods would allow us to look at things from different perspectives and get a better view of the state of corruption in Russia. The interviews were in some cases conducted in person, allowing for a broader and less formal discussion of the topic, helping the authors gain more insight and generate new ideas to be used in the paper. The authors found that Swedish companies operating in Russia usually attribute little importance to the issue of corruption during the planning stages of the market penetration strategy. Many of these firms did encounter corruption at later stages of market penetration, and were forced to rethink their strategies accordingly, showing that corruption affect entry strategies to a great extent. It was concluded that the most appropriate method for Swedish firms to enter the Russian market is through fully-owned subsidiaries, with the assistance of local consulting agencies, which provide help when dealing with those areas where corruption is most likely to exist.

The increasing number of biological databases today requires that users are able to search more efficiently among as well as in individual databases. One of the most widespread problems is redundancy, i.e. the problem of duplicated information in sets of data. This thesis aims at implementing an algorithm that distinguishes from other related attempts by using the genomic positions of sequences, instead of similarity based sequence comparisons, when making a sequence data set non-redundant. In an automatic updating procedure the algorithm drastically increases the possibility to update and to maintain the topicality of a non-redundant database. The procedure creates a biologically sound non-redundant data set with accuracy comparable to other algorithms focusing on making data sets non-redundant