No description available.

No description available.

The military vehicle, Pansarterrängbil 203 (PATGB 203) demonstrates a fault. There are some components in a coolant circuit that fail due to corrosion while others are unaffected. One of the affected components that will be investigated in this report is the water heater. The subject of this technical investigation has been an issue for FMV, Swedish Defence Materiel Administration since a decade. While seeking out the cause of the coolant circuit failing, this investigation aim to analyzing the underlying problems considering material, factors of corrosion and organization. In order to establish the origin of material and appearance of corrosion, experiments were performed. The experiments showed that the original material is an Al-Si alloy. The micrographs indicated varying stratification of the corrosion throughout the unit. The corrosive deposits consisted mainly of oxygen, silicon, aluminum and sodium. Consequently, the protecting passive oxide layer is compromised, which results in a direct connection between the coolant and the underlying material. This direct connection gives rise to the development of corrosion in the material. Clear underlying causes of the corrosion were not found but the most probable suggest on galvanic corrosion accelerated by a stray current. Properly grounding the components decreases the stray current in the system and is essential to avoid corrosion. If grounding the components is not sufficient, additional checks of the coolant with attention to the pH-value and the function of corrosion inhibitors may indicate corrosion at an earlier stage.

[ES] En los últimos años, se han desarrollado numerosos tipos de recubrimientos superficiales frente a la corrosión basados especialmente en aleaciones de cinc-aluminio-magnesio (conocidas como aleaciones "ZM"), como alternativas a los recubrimientos tradicionales basados en cinc (conocidos como "Z"), con el fin de mejorar sus características técnicas y reducir su coste. Los fabricantes de estos nuevos tratamientos reivindican una mayor resistencia a la corrosión, basándose en ensayos de corrosión acelerada y ensayos de campo, estos últimos de muy pocos años de duración. La presente tesis, tiene como principal objetivo la estructuración y análisis de toda la información existente en el actual estado de la técnica, y en particular, el estudio de los ensayos de campo existentes para corroborar su resistencia a la corrosión en distintos tipos de ambientes y a partir de ello, proponer un modelo matemático que facilite su cálculo a largo plazo. Se presenta una revisión del estado de la técnica de recubrimientos metálicos basados en aleaciones ZM, que cubre su evolución en el tiempo, las diferentes calidades y designaciones existentes en el mercado, su estructura y composición, normas internacionales que los regulan y una detallada investigación sobre ensayos de campo en localizaciones de todo el mundo, habiéndose encontrado ensayos de una duración máxima de 6 años. A partir del análisis de estos ensayos de campo, se propone una Metodología para verificar el rendimiento y la evolución de la función corrosión-tiempo, en los diferentes ambientes de exposición, categorizados a través de la norma internacional ISO 9223 (ISO, 2012), que los denomina "categorías de corrosividad", y que abarcan desde C1 (muy bajo) hasta CX (extremo). Este análisis ha clasificado todos los resultados de los ensayos por material, categoría de corrosividad y evolución a lo largo del tiempo. De esta forma, cada categoría de corrosividad ha sido investigada en profundidad, mediante un análisis estadístico, poniendo especial énfasis en la corrosión anual, medida como pérdida de masa (µm / año), la función corrosión-tiempo y su ajuste a un determinado comportamiento. Se han analizado asimismo los recubrimientos Z con el fin de poder comparar ambas alternativas y corroborar la hipótesis de partida, cuyo supuesto principal es la mayor resistencia a la corrosión de las aleaciones ZM frente a los recubrimientos Z. Este análisis ha sido el punto de entrada, para establecer un modelo matemático que determine el rendimiento de la corrosión a largo plazo, con el fin de proporcionar a los profesionales de proyectos en la ingeniería, una herramienta que permita estimar la resistencia a la corrosión y la optimización del coste de una instalación cuando se utilizan diferentes tipos de materiales. El compendio de todo este análisis se ha reflejado en el apartado de Resultados y comentarios. La referida metodología, se ha aplicado a un caso de estudio para mostrar cómo seleccionar la calidad del recubrimiento y su espesor óptimo, así como un cálculo de costes, con el objetivo de garantizar los requisitos de un determinado proyecto, en términos de resistencia a la corrosión y coste. Las conclusiones finales ponen de manifiesto que existen algunas ventajas de las aleaciones ZM frente a recubrimientos Z, principalmente en lo que respecta a la resistencia a la corrosión, al haber encontrado relaciones que pueden duplicar y triplicar su rendimiento, en los períodos para los que hay datos disponibles. Del mismo modo, se han encontrado algunas desventajas, que deben investigarse más a fondo en futuros trabajos de investigación, para dar continuidad a esta tesis. Por ejemplo, la limitación de estos recubrimientos para lograr grandes espesores, la limitada duración de los ensayos de campo, el rendimiento en partes específicas de los componentes (cortes, embuticiones, doblados, soldaduras...), etc. / [CA] En els últims anys, s'han desenvolupat nombrosos tipus de recobriments superficials enfront de la corrosió basats especialment en aliatges de zinc-alumini-magnesi (conegudes com a aliatges "ZM"), com a alternatives als recobriments tradicionals basats en zinc (coneguts com a "Z"), amb la finalitat de millorar les seues característiques tècniques i reduir el seu cost. Els fabricants d'aquests nous tractaments reivindiquen una major resistència a la corrosió, basant-se en assajos de corrosió accelerada i assajos de camp, aquests últims de molt pocs anys de duració. La present tesi, té com a principal objectiu l'estructuració i anàlisi de tota la informació existent en l'actual estat de la tècnica, i en particular, l'estudi dels assajos de camp existents per a corroborar la seua resistència a la corrosió en diferents tipus d'ambients i a partir d'això, proposar un model matemàtic que facilite el seu càlcul a llarg termini. Es presenta una revisió de l'estat de la tècnica de recobriments metàl·lics basats en aliatges ZM, que cobreix la seua evolució en el temps, les diferents qualitats i designacions existents en el mercat, la seua estructura i composició, normes internacionals que els regulen i una detallada investigació sobre assajos de camp en localitzacions de tot el món, havent-se trobat assajos d'una duració màxima de 6 anys. A partir de l'anàlisi d'aquests assajos de camp, es proposa una metodologia per a verificar el rendiment i l'evolució de la funció corrosió-temps, en els diferents ambients d'exposició, categoritzats a través de la norma internacional ISO 9223 (ISO, 2012), que els denomina "categories de corrosivitat", i que abasten des de C1 (molt baix) fins a CX (extrem). Aquesta anàlisi ha classificat tots els resultats dels assajos per material, categoria de corrosivitat i evolució al llarg del temps. D'aquesta manera, cada categoria de corrosivitat ha sigut investigada en profunditat, mitjançant una anàlisi estadística, posant especial èmfasi en la corrosió anual, mesura com a pèrdua de massa (µm / any), la funció corrosió-temps i el seu ajust a un determinat comportament. S'han analitzat així mateix els recobriments Z amb la finalitat de poder comparar totes dues alternatives i corroborar la hipòtesi de partida, el supòsit principal de la qual és la major resistència a la corrosió dels aliatges ZM enfront dels recobriments Z. Aquesta anàlisi ha sigut el punt d'entrada, per a establir un model matemàtic que determine el rendiment de la corrosió a llarg termini, amb la finalitat de proporcionar als professionals de projectes en l'enginyeria, una eina que permeta estimar la resistència a la corrosió i l'optimització del cost d'una instal·lació quan s'utilitzen diferents tipus de materials. El compendi de tota aquesta anàlisi s'ha reflectit en l'apartat de Resultats i comentaris. La referida metodologia, s'ha aplicat a un cas d'estudi per a mostrar com seleccionar la qualitat del recobriment i la seua grossària òptima, així com un càlcul de costos, amb l'objectiu de garantir els requisits d'un determinat projecte, en termes de resistència a la corrosió i cost. Les conclusions finals posen de manifest que existeixen alguns avantatges dels aliatges ZM enfront de recobriments Z, principalment pel que fa a la resistència a la corrosió, en haver trobat relacions que poden duplicar i triplicar el seu rendiment, en els períodes per als quals hi ha dades disponibles. De la mateixa manera, s'han trobat alguns desavantatges, que han d'investigar-se més a fons en futurs treballs de recerca, per a donar continuïtat a aquesta tesi. Per exemple, la limitació d'aquests recobriments per a aconseguir grans grossàries, la limitada duració dels assajos de camp, el rendiment en parts específiques dels components (talls, embuticions, doblegats, soldadures...), etc. / [EN] In recent years, numerous types of surface corrosion coatings, based especially on zinc-aluminium-magnesium alloys (known as "ZM" alloys), have been developed as alternatives to traditional zinc-based coatings (known as "Z"), to improve its technical characteristics and reduce its cost. The manufacturers of these new treatments claim greater resistance to corrosion, based on accelerated corrosion tests and field tests, the latter lasting only a few years. The main objective of this thesis is the structuring and analysis of all the existing information in the current state of the art, and in particular, the study of the existing field tests to corroborate their resistance to corrosion in different types of environments and based on this, propose a mathematical model that facilitates its long-term calculation. A review of the state of the art of metal coatings based on ZM alloys is presented, which covers their evolution over time, the different qualities and designations existing in the market, their structure and composition, international standards that regulate them and a detailed research on field tests in different locations around the world, having found tests of a maximum duration of 6 years. From the analysis of these field tests, a methodology is proposed to verify the performance and evolution of the corrosion-time function in the different exposure environments, categorized through the international standard ISO 9223 (ISO, 2012), which calls them "corrosivity classes", and which range is from C1 (very low) to CX (extreme). This analysis has classified all the test results by material, corrosivity class and evolution over time. In this way, each corrosivity class has been investigated in depth, through statistical analysis, with special emphasis on annual corrosion, measured as mass loss (µm / year), the corrosion-time function and its adjustment to a certain behaviour. The Z coatings have also been analysed to be able to compare both alternatives and corroborate the main hypothesis, whose main assumption is the greater resistance to corrosion of ZM alloys compared to Z coatings. This analysis has been the entry point to establish a mathematical model that determines the long-term corrosion performance, to provide project engineering professionals, with a tool to estimate the corrosion resistance and optimize the cost of an installation when different types of materials are used. The summary of all this analysis has been reflected in the Results and discussion section. The referred methodology has been applied to a case study to show how to select the quality of the coating and its optimal thickness, as well as a cost calculation, in order to guarantee the requirements of a specific project, in terms of resistance to corrosion and cost. The final conclusions show that there are some advantages of ZM alloys over Z coatings, mainly with regard to corrosion resistance, having found relationships that can double and triple their performance, in the periods for which there are data available. In the same way, some disadvantages have been found, which must be investigated further in future research works, to give continuity to this thesis. For example, the limitation of these coatings to achieve large thicknesses, the limited duration of field tests, the performance of specific parts of the components (cuts, embossments, bends, welds ...), etc. / Chenoll Mora, E. (2021). Analysis of metallic coatings based in zinc-aluminium-magnesium alloys, in terms of performance and long-term corrosion. Case study: Electrical cable trays selection in project design [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/167418

Corrosion represents the single most frequent cause for product replacement or loss of product functionality with a 5% coat to the industrial revenue generation of any country in this dissertation the efficacy of using filled coatings as a protection coating are investigated. Fillers disrupt the polymer-substrate coating interfacial area and lead to poor adhesion. Conflicting benefits of increasing surface hardness and corrosion with long term durability through loss of adhesion to the substrate are investigated. The effects of filler type, filler concentration and exposure to harsh environments such as supercritical carbon dioxide on salt water corrosion are systematically investigated. The constants maintained in the design of experiments were the substrate, AISI-SAE 1018 steel substrate, and the corrosive fluid synthetic sea salt solution (4.2 wt%) and the polymer, Bismaleimide (BMI). Adhesion strength through pull-off, lap shear and shear peel tests were determined. Corrosion using Tafel plots and electrochemical impedance spectroscopy was conducted. Vickers hardness was used to determine mechanical strength of the coatings. SEM and optical microscopy were used to examine dispersion and coating integrity. A comparison of fillers such as alumina, silica, hexagonal boron nitride, and organophilic montmorillonite clay (OMMT) at different concentrations revealed OMMT to be most effective with the least decrease in adhesion from filler-substrate contact. Subsequently examining filler concentration, a 3 wt% OMMT was found to be most effective. A comparison of unmodified and modified BMI with 3 wt% OMMT exposed and not exposed to supercritical carbon dioxide showed that the BMI provided better corrosion protection; however, OMMT provided better wear, shear, and hardness performance.

Transient Liquid phase bonding (TLP) has evolved as a viable method of joining difficult-to-weld superalloys with potential of producing joints with comparable mechanical properties to the base material. Although the high temperature properties of aerospace superalloys have been studied extensively, there is little information on the corrosion behaviour of these special class of materials that had been subjected to TLP bonding. In this work, electrochemical assessment of the corrosion behaviour of TLP bonded nickel-based superalloy was performed. Microstructural evaluation of the TLP bonded joint revealed the presence of a centreline eutectic when isothermal solidification was not completed and the corrosion resistance increased with a decrease in this eutectic width. The use of a composite interlayer produces TLP joints with smaller eutectic size and results in complete isothermal solidification in shorter processing time. Complete isothermal solidification, achieved with the composite interlayer, results in a uniform chromium distribution in the joint centre and produced a corrosion performance similar to the as-received cast base metal. It was found that aside from the mere presence of chromium, which is widely recognised as necessary for corrosion resistance, its uniform distribution within the joint region is imperative for achieving adequate corrosion resistance in TLP joints. / May 2016

Aujourd'hui, les pylônes à treillis en acier sont les structures les plus utilisées dans les réseaux de transport de l'énergie électrique en Amérique du Nord. Ces structures présentent un intérêt au niveau de leur coût et de leur facilité de l'assemblage lors de la construction. Néanmoins, l'acier demeure un matériau corrodable. Dès leur mise en service, les lignes de transport d'énergie vieillissent et se corrodent. Certaines des structures existantes ont été construites il y a plus de 70 ans et la plupart de ces structures servent toujours, malgré leur vie utile estimée a 50 ans. Afin d'établir un programme de réparation et de maintenance efficient pour ces structures âgées, il est essentiel, dans un premier temps, d'évaluer leur état. L'évaluation de leur état est une tâche très fastidieuse à cause du manque d'information précise et de la nature complexe de la détérioration possible. De plus, certains éléments structuraux sont enfouis. Il est donc à propos de se questionner sur le comportement des fondations des pylônes à treillis dans le futur. Il faut tout d'abord identifier le problème et prouver que certaines fondations des pylônes en service peuvent être affectées par la corrosion. Il est pertinent de déterminer comment repérer les pylônes qui sont plus sujet au développement de la corrosion au niveau de leur fondation. Il faut ensuite évaluer à quel point la corrosion affecte la capacité structurale de la fondation selon son niveau de développement, donc de déterminer la capacité résiduelle d'une cornière corrodée. C'est dans cette optique que la Chaire de recherche CRSNG/HQTÉ a proposé un projet de maîtrise visant à approfondir les connaissances sur l'état des membrures de pylônes enfouies des pylônes à treillis en acier et d'évaluer leur intégrité structurale. Le présent projet de maîtrise tente d'éclaircir ces points d'investigation par ses objectifs qui sont de déterminer les paramètres influençant la corrosion des fondations de pylônes existants et d'être en mesure d'évaluer les possibilités de corrosion dans le futur et de déterminer la capacité résiduelle des cornières corrodées en compression.

Les chambres souterraines préfabriquées en béton armé avec des barres d’acier sont fréquemment utilisées dans la construction et les industries électriques pour les câbles d’alimentation, pour les logements et les transformateurs. Au Québec, plus de 30 000 de ces chambres ont été installés par Hydro-Québec au cours des 30 dernières années. Cependant, comme d'autres structures en béton armé traditionnel, la corrosion de l'armature d'acier constitue la principale cause de détérioration des chambres souterraines, conduisant à des réparations coûteuses et des réhabilitations ainsi que d'une réduction significative de la durée de vie. Ce problème pourrait donc être enrayé avec l’utilisation d’armatures en polymères renforcés de fibres de verre (PRFV). Ce document présente un résumé des normes canadiennes en vigueur qui régissent l’utilisation des matériaux composites essentiellement. En plus, les données expérimentales pertinentes sur le comportement et la résistance d'un total de 9 chambres souterraines à grande échelle de béton totalement renforcé de polymères renforcés de fibres de verre (PRFV) et de barres d'acier sont présentées. Les chambres mesurent 2 300 mm de largeur par 3 800 mm de longueur et les murs sont d'une hauteur de 2 800 mm. Différents scénarios de charge sont testés pour représenter toutes les sortes de sollicitation au cours de sa vie au service (fatigue, compression et tirage direct). Les résultats expérimentaux ont été indiqué en termes de charge de ruptures, de réseaux, de fissures et en déformation. L’essai de fatigue présente des résultats négligeables par rapport aux déformations (béton et armature), aux déplacements ainsi qu’aux réseaux de fissurations. L’essai de tirage direct se termine par la rupture par poinçonnement suite aux essais en fatigue et les chambres n’ont révélé aucune rétention de résistance dans les données recueillies. Les essais statiques, qui sont également à la suite des essais en fatigue, ont le même comportement que les essais statiques simples, réalisés par l’étudiant M. Alexandre d’Amours. Finalement, la charge combinée (application d’une charge de 180kN statique avec un essai de tirage direct) reflète les conditions d’installation et le comportement en charge est légèrement différent, mais non significatif. Également, les résistances finales sont concordantes avec les essais de tirage direct seulement. En somme, les chambres souterraines en acier et en PRFV respectent toutes les exigences minimales du devis de performance par rapport à tous les tests effectués. À la suite de la conclusion de l'analyse, les chambres en PRFV ont démontré une «équivalence» par rapport aux chambres souterraines en acier.

No description available.

The use of classical creep continuum damage mechanics, constitutive and damage equations is restricted, to model certain types of creep deformation and fracture mechanisms, under isothermal conditions; and, to extend their predictive capabilities for a wider range of problems they have to be modified. The constitutive and damage equations are modified to represent the bi-linear, log. stress vs. log. rupture, and the log, stress vs. minimum strain rate, characteristics of materials; so that the change in material behaviour, as a mechanism change occurs, is represented in the constitutive model, by a change in the slope of these characteristic lines. Uni-axial creep tests of as-cast (OFHC) Copper have been performed at 150°C, 250°C and 500°C; and, an anisothermal constitutive model has been developed for the temperature range 150°C to 500°C, which highlights how the constitutive equations may be modified, to model creep behaviour under varying temperature conditions. The model predictions are in good agreement with the test results. A compact tension specimen has been studied, which has shown the importance of modelling the effects on rupture, of the high tri-axial stress-state present at the crack-tip, which accelerates void growth. Modified constitutive equations, have been used to model the mechanism of constrained cavity growth, and has enabled improved damage distribution and. lifetime predictions to be obtained for the compact tension specimen, similar to those expected from experimental tests. Non-local damage techniques are developed to model the effects of grain size characteristic dimension, on the failure of large and small cracked tension specimens. Non-local damage techniques are shown to be necessary to give accurate, physically related, finite element solutions. Suitably modified constitutive and damage rate equations are used to model the high temperature failure of a circumferential weld, in a thick steam-pipe, operating at a constant temperature and pressure. The models developed predict, the growth of damage in certain microstructural regions of the weld, and the lifetime of the component; which are observed to be in close agreement with the results from a fullsize pressure vessel tests. It will be shown that it is essential to use creep constitutive and damage equations in computer models, which accurately represent the underlying physics of IX the predominant creep mechanisms present. The implications of the research work on future computer modelling and on design are discussed.