Denna studie syftar till att söka inställningen till källkritik i dagens medielandskap hos ett antal intervjuade nyhetskonsumenter. I en värld med allt mer falska nyheter och större informationsmängd behöver vi se över hur vi ser på källkritik, vad det innebär att vara källkritisk och hos vem ansvaret för källkritiken ligger. För att söka dessa svar genomfördes en intervjustudie med semi-strukturerade intervjuer. Att källkritik är en komplex fråga framstod tydligt och den ökade mängden information gör den än mer komplex. Mängden information tillsammans med debatten om falska nyheter har bidragit till en ökad medvetenhet kring källkritik. Många intressanta frågor uppkommer som en följd av detta, bland annat hur en ska klara av att vara källkritisk.

[ES] La presente investigación gira en torno a la noción de la curaduría o co- misariado de las artes visuales y su posible aplicación como técnica de producción artística en sí misma. Tras observar que existen múltiples ma- neras de asimilar lo curatorial, la finalidad de esta investigación es analizar la diversidad de sus características cualitativas a partir del estudio de sus diferentes prácticas, principalmente expositivas. Para ello, hemos realiza- do cuatro ensayos sobre la curaduría desde distintos marcos temporales: los tres primeros en términos internacionales y, el último, enmarcado en el contexto español: Exhibir lo creado, Producir para exponer, Curar lo expuesto y Más allá de las definiciones. El primer capítulo, Exhibir lo creado, parte de las Wunderkammern, las pri- meras galerías palaciegas, y los salones franceses, donde eran exhibidos sus correspondientes tesoros como modelos de lo que hoy entendemos como exhibición y exposición y, por ende, como precedente de los mu- seos modernos. De mostrar lo creado, pasamos a Producir para exponer, enmarcado en el siglo XX cuando las exposiciones organizadas por los propios artistas (como las de los impresionistas o surrealistas) y el cubo blanco cambiarían definitivamente el paradigma del aparato expositivo. A continuación, partimos de 1969 como punto de inflexión, con respecto a la desmaterialización del arte en relación al desarrollo curatorial y desem- bocar en Curar lo expuesto, donde proponemos un recorrido a través de una suerte de textos en relación a la autoría y una selección de exposiciones paradigmáticas de la historia del arte que van desde Magiciens de la Te- rre (1989) hasta Modernologías (2009). Por último, terminaremos con la columna vertebral de esta tesis, una selección de proyectos curatoriales organizados en el estado español en los últimos veintiséis años. Para ello, han sido realizadas dieciocho entrevistas a otros tantos profesionales que actualmente trabajan en torno a las diversas formas de curar, analizando sus maneras de trabajar, y buscando el diálogo entre dos generaciones de curadores y curadoras para comprender como algunos de sus proyectos los convierte en artistas, ya que han utilizado lo curatorial como técnica de producción artística. / [CA] La present investigació gira entorn de la noció de curaduria o comissariat de les arts visuals i la seua possible aplicació com a tècnica de producció artística en si mateixa. Després d'observar que existeixen múltiples ma- neres d'assimilar el treball curatorial, la finalitat d'esta investigació és analitzar la diversitat de les seues característiques qualitatives a partir de l'estudi de les seues diferents pràctiques, principalment expositives. Per a això, hem realitzat quatre assajos sobre la curaduria des de diferents marcs temporals: els tres primers en termes internacionals i, l'últim, emmarcat en el context espanyol: Exhibir el creat, Produir per a exposar, Curar l'exposat i Més enllà de les definicions. El primer capítol, Exhibir el creat, part de les Wunderkammern, les pri- meres galeries palatines, i els salons francesos, on eren exhibits els seus corresponents tresors com a models del que hui entenem com a exhibició i exposició i, per tant, com a precedent dels museus moderns. De mostrar el creat, passem a Produir per a exposar, emmarcat en el segle XX quan les exposicions organitzades pels propis artistes (com les dels impressionis- tes o surrealistes) i el poal blanc canviarien definitivament el paradigma de l'aparell expositiu. A continuació, partim de 1969 com a punt d'inflexió, respecte a la desmaterialització de l'art en relació al desenvolupament cu- ratorial per a desembocar a Curar l'exposat, on proposem un recorregut a través d'una sort de textos en relació a l'autoria i una selecció d'exposicions paradigmàtiques de la història de l'art que van des de Magiciens de la Terre (1989) fins a Modernologías (2009). Finalment, acabarem amb la columna vertebral d'esta Tesi, una selecció de projectes curatorials organitzats en l'estat espanyol en els últims vint-i-sis anys. Per a això han sigut realit- zades 18 entrevistes a altres tants professionals que actualment treballen en torn de les diverses maneres de curar, analitzant les seues formes de fer i buscant el diàleg entre dues generacions de curadors i curadores per a comprendre com alguns dels seus projectes els converteixen en artistas per haver utilitzat lo curatorial com a tècnica de producció artística. / [EN] The present research revolves around the notion of curatorship in the vi- sual arts and its possible application as a technique of artistic production in itself. After observing that there are multiple ways of assimilating the curatorial, the purpose of this research is to analyze the diversity of its qualitative characteristics from the study of its different practices, mainly expository. To this end, we have carried out four essays on curatorship from different time frames: the first three in international terms and the last one, framed in the Spanish context: Exhibiting What Is Created, Produ- cing to Exhibit, Curating What Is Exhibited and Beyond definitions. The first chapter, Exhibiting What Is Created, starts with the Wunderkam- mern, the first palace galleries, and the French salons, where their corres- ponding treasures were exhibited as models of what we understand today as exhibition and exposition and, therefore, as a precedent of modern museums. From showing what has been created, we move on to Producing to Exhibit, framed in the 20th century when exhibitions organized by the artists themselves (such as those of the Impressionists or Surrealists) and the white cube would definitively change the paradigm of the exhibition apparatus. Next, we start from 1969 as a turning point, with respect to the dematerialization of art in relation to curatorial development and end up in Curating What is Exhibited, where we propose a journey through a sort of texts in relation to authorship and a selection of paradigmatic exhi- bitions in the history of art ranging from Magiciens de la Terre (1989) to Modernologies (2009). Finally, we will end with the backbone of this thesis, a selection of curatorial projects organized in Spain over the last twen- ty-six years. To this end, eighteen interviews have been conducted with many professionals currently working on the various forms of curating, analysing their ways of working, and seeking a dialogue between two ge- nerations of curators to understand how some of their projects turn them into artists, since they have used the curatorial as a technique of artistic production. / Fernández Del Castillo Roca, A. (2024). Ensayos sobre lo curatorial como técnica de producción artística. La curaduría en españa a través de dos generaciones, 1997-2023 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203098

No description available.

Indiana University-Purdue University Indianapolis (IUPUI) / Cytokines mediate crucial functions in innate and adaptive immunity. They play valuable roles in immune cell growth and lineage specification, and are associated with various disease pathologies. A large number of low, medium and high throughput studies have implicated association of single nucleotide polymorphisms (SNPs) in cytokine genes with diseases. A preponderance of such experiments have not shown any causality of an identified SNP to the associated disease. Instead, they have identified statistically significant SNP-disease associations; hence, it is likely that some of these cytokine gene variants may directly or indirectly cause the disease phenotype(s). To fill this knowledge gap and derive study parameters for cytokine SNP-disease causality relationships, we have designed and developed the Disease Associated Cytokine SNP Database (DACS-DB). DACS-DB has data on 456 cytokine genes, approximately 61,000 SNPs, and 891 SNP-associated diseases. In DACS-DB, among other attributes, we present functional annotation, and heterozygosity allele frequency for the SNPs, and literature-validated SNP association for diseases. Users of the DB can run queries such as the ones to find disease-associated SNPs in a cytokine gene, and all the SNPs involved in a disease. We have developed a web front end (available at http://www.iupui.edu/~cytosnp) to disseminate this information for immunologists, biomedical researchers, and other interested biological researchers. Since there is no such comprehensive collection of disease associated cytokine SNPs, this DB will be vital to understanding the role of cytokine SNPs as markers in disease, and, more importantly, in causality to disease thus helping to identify drug targets for common inflammatory diseases. Due to the presence of rich annotations, the DACS-DB can be a good source for building a tool for the prediction of the "disease association potential (DAP)" of a given SNP. In a preliminary effort to devise such a methodology for DAP prediction, we have applied a support vector machine (SVM) to classify SNPs. Employing the SNP attributes of function class, heterozygosity value, and heterozygosity standard error, 864 SNPs were classified into two classes, "disease" and "non-disease". The SVM returned a classification of these SNPs into the disease and non-disease classes with an accuracy of 74%. By modifying various SNP and disease attributes in the training data sets, such a predictive algorithm can be extrapolated to identify potential disease associated SNPs among newly sequenced cytokine variations. In the long run, this approach can provide a means for future gene variation based therapeutic regimens.